M'havia explicat el Joan de cal Mestre que el vell Taleia era un home estrany. Havia fet, com tothom en aquests encontorns, el contraban.
Un dia venia d'Andorra amb el sac ple de plats i copes de vidre. Pel camí, va veure un niu de xuts dalt d'un arbre, s'hi va engarristar, el va agafar i el va posar al sac.
Abans d'arribar a Saldes li va cridar l'alto la parella de la Guàrdia Civil.
-¿Qué lleva usted, en este saco? -va preguntar-li un d'ells.
-Chutos, llevo chutos.
-A ver, enséñenoslos.
El vell Taleia obre el sac, treu el niu i els ocellets: "piu-piu-piu-piu...".
-Déjalo, que está loco -va dir l'altre civil.