24 de novembre de 2022

ELS ACTUALS PROPIETARIS POSEN EN VENDA LA FINCA DE GRAUGÉS (AVIÀ) PER 3.750.000 EUROS

En diversos portals immobiliaris ha sortit anunciada la venda, per 3.750.000 euros, de la finca de Graugés, de 34,5 ha, de les quals 8.000 m2 són construïts i uns altres 8.000 m2 superfície urbanitzable segons el planejament urbanístic,

La propietat actual de la finca ara en venda és la societat "Llac de Graugés, S. L.". Els càrrecs directius d'aquesta empresa són:

Joaquim Gay de Montellà Ferrer Vidal. Administrador conjunt des del 18.11.2010

Carles Rovira Pujols. Apoderat des del 09.12.2010

Carlos Rovira Pujols. Administrador conjunt des del 08.08.2017   

 ------------------

A L'Erol núm. 116 (any 2013)  vaig escriure el text que segueix

El senyor Gay de Montellà a Graugés

La notícia històrica més completa de la colònia agrícola la
devem al senyor Josep noguera i Canal. És un capítol del llibre
La vida als estanys de Graugés (1988), amb pròleg de Ramon
Margalef. Comença emmarcant l’època, mitjan segle XIX, amb
la creació a Barcelona de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre
(IACSI). A la comarca, Josep Blanxart construeix una granja a la
Riereta (Avià) posant amb les seves innovacions a la pràctica les
propostes de l’IACSI. Però l’intent de modernització fracassa.
Antoni i Agustí Rosal, propietaris de la colònia tèxtil propera a
l’estació d’Olvan, cap al 1887compren la masoveria i terres de
Graugés (Avià), on construeixen una colònia agrícola amb tot
tipus d’instal·lacions, entre elles el llac artificial. Va ser una

 empresa de molta envergadura. el 1908 va ser visitada per Alfons
XIII. Però amb la mort d’Agustí (1909), que n’era l’ànima, i aviat
del seu germà, en un moment econòmic delicat per als Rosal a
causa de les inversions en aquest projecte i altres, com la car-
retera de Berga a Sant Llorenç de Morunys, la iniciativa no va
tenir continuïtat i va entrar en regressió. Pel senyor Noguera, el
fracàs dels intents de modernització de l’agricultura a la comarca
a la Riereta i Graugés, amb propietaris molt avançats pel que
era el Berguedà en aquell temps, va fer que molts pagesos es
refermessin en l’immobilisme: al camp no es poden fer invents,
cal seguir les rutines de sempre.

 
Amb l’aprovació del planejament urbanístic d’Avià (POUM,
2011), es permet destinar a serveis terciaris les cases velles del
voltant de cal Garretà i la construcció d’una vuitantena d’habitatges
on hi havia les vaques. La propietat del llac i el camí que el voreja
s’ha cedit a l’avançada a l’ajuntament i hom preveu la constitució                                           d’una fundació integrada per veïns, propietaris i municipi per tal de
vetllar per l’entorn.
La part privada pertany a la societat Llac de Graugés SL, parti-
cipada pels senyors Álvaro Rosal, antic propietari, Carlos Rovira
i Joaquin Gay de Montellà i Ferrer-Vidal, president de la patronal
catalana Foment del Treball.

13 de novembre de 2022

ELS BOSCOS COMUNALS DE VALLECEBRE, GRESOLET, LLINARS D'AIGUADORA I SANT JULIÀ DE CERDANYOLA; EL FORTÍ LIBERAL DE GÓSOL I EL FORT DE CASSERRES


                         Dues imatges del Congrés a Avià. Foto: BNG

Aquest cap de setmana -dissabte i diumenge- s`ha celebrat, respectivament, a la Seu d'Urgell i a Avia el congrés ABSOLUTISMES I LIBERALISMES AL SEGLE XIX. 200 ANYS DE LA REGÈNCIA D'URGELL, organitzat per l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell, el Centre d'Estudis d'Avià, l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell,l'Arxiu Comarcal del Berguedà i la delegació de la UNED de la Seu d'Urgell. 

Per part del Centre d'Estudis d'Avià la persona encarregada de l'organització ha estat la historiadora de l'art Gemma Malé.

D'entre les ponències i comunicacions, en destacarem dues referents al Berguedà. 

La historiadora Rosa Serra Rotés  va presentar a la Seu la comunicació "Capmasats, magallers i barracaires: la persistència de modalitats d'explotació forestal antiga". Els refereix als boscos comunals de les parròquies de Vallcebre, Gresolet, Llinars d'Aiguadora i Sant Julià de Cerdanyola, que han persistit, sense haver sofert grans canvis, des de la seva creació, als segles  XVII i XVIII, fins als nostres dies malgrat la desamortització del s. XIX i l'interès que per aquestes propietats comunals van mostrar els grans industrials.

L'historiador i geògraf Francesc Roma i Casanovas va presentar a Avià la comunicació "El fortÍ liberal de Gósol i el possible fort de Casserres". Es tracta de dues estructures construïdes per fer front a la primera rebel·lió carlina. Sobre la de Gósol, el ponent va assegurar disposar de suficient documentació, entre la qual destaquen els textos de Pascual Madoz i les memòries de Manuel Llauder, per saber en què consistia. Quant a la de Casserres, n'hi ha dues referències documentals. Però en els dos casos se'n conserven restes arqueològiques.

----------------------------

El dinar "carlí" del Congrés servit a Avià (Fotos: BNG)

                                            Escudella i pilota


                                           Tastet, patates emmascarades i cansalada, i allioli 

                                            de codony                                            


                                            Postres


                                            Cafè i ratafia

    
                                    


   

 

 

 

El cuiner, Lluís Malé

 

 

PROGRAMA DEL CONGRÉS

 “Absolutismes i liberalismes al segle XIX. 200 anys de la Regència d’Urgell”

La Seu d’Urgell-Avià, 12 i 13 de novembre de 2022

DISSABTE 12, LA SEU D’URGELL (Sala Sant Domènec)

MATÍ

9:30 h. Inauguració
9:45 h. Ponència inaugural: Ramon Arnabat Mata: La Regència d’Urgell, 1822-1823
10:30 h. Pausa

Àmbit 1: El Trienni Liberal i la Regència d’Urgell

11:00 h. Ponència: Javier Salazar Rincón: La Regencia de Urgel y sus recreaciones literarias
11:45 h. Comunicacions: Lluís Obiols Perearnau: Notes soltes al voltant de la Regència a la Seu

d’Urgell
Albert Villaró Boix: Antonio Valls, capità liberal
Josep Porredon Feliu i Lluís Obiols Perearnau: La Regència a la premsa
internacional
Gerard Marí i Brull: El Paper Timbrat de la Regència d’Urgell
Josep Espunyes Esteve: La milícia nacional de Peramola
Manuel Félix González i Fraile: Els mossos d’esquadra durant el Trienni
Liberal (1820-1823): dissolució i revolta armada
Laura Corrales Burjalés: La religió en el gravat liberal: entre la fe
constitucional i la sàtira al reialisme redemptor (1820-1823)
Antoni Llagostera Fernández: El salvament de l’arxiu i biblioteca del Monestir
de Santa Maria de Ripoll durant el Trienni Liberal (1823)
Antoni Sánchez Carcelén: Reialistes i liberals a l’Urgell. El cas de Tàrrega
(1820-1823)

TARDA

Àmbit 2: La construcció del nou estat liberal

16:30 h. Ponència: Josep Albert Planes Ball: Construir l’Estat-nació: una mirada “des de baix”
17:15 h. Comunicacions: Maria Jesús Llavero Porcel: La Junta del Mig Delme del Bisbat d’Urgell
Daniel Fité Erill: Llums i ombres entorn de la desamortització dels béns
“comunals” a la vall de Cabó
Rosa Serra Rotés: Capmasats, magallers i barracaires: la persistència de
modalitats d’explotació forestal antiga
Amadeu Gallart Sort: El dietari de l’Antoni Martí i les lluites per a l’establiment
del liberalisme al Pirineu
Joan-Xavier Quintana Segalà: Els Dalmau de la Seu d’Urgell, patriotes i
reialistes

19:00 h. Presentació de llibre “La Guerra Gran al Pirineu. El Llibre de Notes de la Seu d’Urgell (1791-
1856)”, de Josep Albert Planes Ball i Lluís Obiols Perearnau (Anem editors)

DIUMENGE 13, AVIÀ (Ateneu d’Avià)

Àmbit 3: La perpetuació del conflicte

10:00 h. Ponència: Antoni Sánchez Carcelén: Revolució i contrarevolució: les Guerres Carlines

com a paradigma de persistència del conflicte

10:45 h. Pausa
11:15 h. Comunicacions: Josep Miralles Climent: Carlisme i absolutisme

Javier Cubero de Vicente: Manifestaciones fueristas en la oposición periférica
al centralismo liberal (1812-1876)
Marc Sales Badal: De la Guerra de Successió al maquis: canvi i continuïtat
en un territori insurgent
David Cao Costoya: Els carlins i els altres en l’arena electoral. Sufragi
universal i lluita política en el cicle de votacions de 1891-1892 a Vic
Xavier Tornafoch Yuste: Carlins i liberals a Vic durant el primer terç del segle
XX. El record dels fets de Collformic
Lluís Obiols Perearnau: “Lo fusell de quatre lluytes” als Jocs Florals de la Seu
d’Urgell de 1917. Un exemple de la pervivència dels mites tradicionalistes en
l’imaginari col·lectiu
Francesc Roma i Casanovas: El fortí liberal de Gósol i el possible fort de
Casserres

2 de novembre de 2022

SURT A LA VENDA UNA CÒPIA DEL S. XVII DE PART DEL RETAULE DE SANTA MARIA D'AVIÀ


  El compartiment de la Presentació al temple, 
al retaule original. MNAC
 
 
 
 

 La còpia en venda. Foto: Todocolección

 

                                                      El retaule original sencer. MNAC


La casa Antigüedades Gafa de Barcelona ha tret a subhasta, a través del portal Todocolección,  una còpia de dos compartiments del retaule de Santa Maria d'Avià, concretament les representacions de la Presentació i el Naixement. L'original, del segle XII, és al Museu Nacional d'Art de Catalunya. 

Es dóna el cas que la còpia reprodueix els compartiments quart i segon, per aquest ordre, de manera que no segueix la seqüencia del relat que representa el quadre original, que és: Anunciació / Visitació, Naixement, Els mags i Presentació al temple. 

A la Presentació al temple s'observa una diferència entre els dos quadres consistent en representar amb dos colors el vestit de la Mare de Déu, a l'original, i amb un únic color, a la còpia.

Segons la casa d'antiguitats, la còpia, una pintura sobre fusta, data del segle XVII. L'obra mesura 63 X 43 cm i el preu de sortida és de 960 euros.

El 03.11.2022 la subhasta ha acabat sense que s'hi hagi presentat cap licitador. 

21 d’octubre de 2022

UNA CASA DE SUBHASTES DE BARCELONA VEN UN PERGAMÍ DEL SEGLE XIV REFERENT ALS LÍMITS DEL CASTELL DE BLANCAFORT (CERCS)

 

                                Imatge del pergamí. Foto: SoleryLlach
 

 

Ahir es va vendre a la casa de subhastes SoleryLlach de Barcelona un pergamí del 1380 que aclareix els límits  jurisdiccionals de les terres del castell de Blancafort (municipi de Cercs) que eren sota el domini de Pere de Berga.

 És un pergamí de 78 X 65 cm, escrit amb cal·ligrafia cortesana, en llatí amb girs en català, i signatura notarial. 

El lot tenia un preu de sortida de 90 euros i el remat final es va fer per 650.


20 d’octubre de 2022

EL 27 D'OCTUBRE, INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ "JOSEP M. DE MARTÍN. PASSIÓ INTEL·LECTUAL"

 

El divendres 27 d'octubre, a les 7 de la tarda, al claustre de Sant Francesc de Berga, s'inagurarà l'exposició "Josep M. de Martín. Passió intel·lectual", segons idea i realització de Salvador Vinyes i Jaume Capdevila (CAP).


19 d’octubre de 2022

NOU LLIBRE DE QUIRZE GRIFELL SOBRE ANNA MURIÀ AMB EDICIÓ, PRÒLEG I NOTES DE D. SAM ABRAMS

 


Anna Murià, viure, escriure

Quirze Grifell

Edició, pròleg i notes de D. Sam Abrams

Edicions Saldomar 

222 pàgines

Anna Murià, una clàssica moderna indiscutible, va recórrer gairebé sencer el tumultuós segle xx, i en va ser testimoni i protagonista privilegiada amb la seva fabulosa capacitat d’observació i anàlisi. Va fer contribucions eminents a tots els gèneres que va conrear, des del relat i la novel·la fins a les memòries, la crítica o la traducció literària.

Afortunadament, en els últims temps estem assistint a un autèntic «revival» d’interès per l’obra de Murià, gràcies a les noves lleves lectores desacomplexades i encuriosides, reforçades pels efectes positius del feminisme literari.

A Anna Murià, viure, escriure, Quirze Grifell recupera unes llargues converses amb l’escriptora i dona forma a un document amb un elevat valor testimonial. Amb les seves paraules, construeix un matisat retrat biogràfic que va més enllà de la crònica personal i que permet conèixer «les tres vides d’Anna Murià»: a Barcelona abans i durant la guerra; amb Agustí Bartra a l’exili i de nou a Catalunya, i finalment la que va viure en absència de la seva parella.

«Aquest llibre és una peça clau per aclarir la trajectòria vital i literària d’una de les grans figures de les lletres catalanes del segle xx». —D. Sam Abrams


8 de juny de 2022

EL 1979, JOAN FUSTER ES VA NEGAR A INCLOURE EL SEU "APÈNDIX" A LA "JUSTIFICACIÓ DE CATALUNYA" DE MN. JOSEP ARMENGOU

                                            Joan Fuster

Devem a Joaquim Auladell el coneixement de l'autor del l'Apèndix que va aparèixer a les últimes edicions clandestines i anònimes de la Justificació de Catalunya, de mossèn Josep Armengou: l'assagista valencià Joan Fuster.

Ara bé, aquest Apèndix no figura a les edicions legals de la Justificació, i l'explicació és que Fuster no va autoritzar la seva inclusió. A la carta que ho comunica a l'editorial La Magrana (any 1979) és ben taxatiu: "No vull que el meu apèndix a la Justificació del mossèn de Berga aparegui en el mateix volum". Explica que al seu moment el va escriure perquè li ho va demanar Joan Ballester  "i perquè potser podia anar obrint camí a la idea de PPCC".

De la Justificació, Fuster en recorda la primera lectura "ja aleshores, em va semblar poc convincent i escassament afí a la meva manera de veure el problema nacional". Encara que el considera "un document curiós, allò que ara en dieu testimonial", no s'està d'aprofitar l'avinentesa per deixar constància del seu anticlericalisme: "I, a sobre, i per principi, estic en contra de qualsevol opinió de qualsevol capellà. Els capellans sempre van a la seva, i Catalunya serà cristiana o no serà i etc. ¿Entesos?".

17 de maig de 2022

La crítica de Ponç Puigddevall a "Les muses", de Jordi Cussà, al "Quadern" d'"El País"

 

Llibres

‘Les muses’, de Jordi Cussà: El poder de les tenebres creatives

És una novel·la densa, plena de giragonses arravatades que reclama una lectura lenta

'Les muses' no és rodona com les anteriors, però és una ambiciosa cloenda de la trilogia.
'Les muses' no és rodona com les anteriors, però és una ambiciosa cloenda de la trilogia.
Les Muses
Les Muses

Les muses

Jordi Cussà

Comanegra, 2022

360 pàgines. 19,50 euros

El primer que sobtava de La serp (2001), segona novel·la de Jordi Cussà (Berga, 1961- 2021), amb la qual encetava una trilogia continuada amb El Ciclop (2017) i conclosa ara amb la pòstuma Les muses, era que, malgrat presentar-se com una novel·la històrica, l’autor prescindia de l’ornamentació “d’època”, deixava de banda la recreació postissa a la recerca de la versemblança “històrica”, i s’enfrontava a la geografia humana com si els grecs i els romans de la nissaga d’Empúries que protagonitzaven la novel·la, del segle VI aC al II de la nostra era, fossin contemporanis del lector: la vida quotidiana de les diverses generacions que poblen La serp apareixia sense que es remarqués l’aspecte distant que proporciona la perspectiva històrica, i l’efecte no era buscar tant el triomf del passat com la persistència d’un present universal. El segon que sorprenia era la manera d’organitzar la matèria narrativa, i, en comptes del narrador omniscient que desgrana la informació obtinguda a través dels historiadors, Cussà es precipitava cap a l’espai de la ficció més pura, cap al centre de les il·lusions, les esperances i els drames d’una gent anònima que no sol ocupar ni una sola nota a peu de pàgina en els compendis històrics. Ells eren els que parlaven, els que redactaven cartes privades i cartes de negocis, alguna narració o alguna obra teatral on es conjuraven maldecaps particulars, els que anaven engrandint l’arxiu familiar, conscients de pertànyer a un llinatge, lleials a una determinada forma de lleialtat, i tot plegat es resolia amb un ús magistral de la metaficció: els personatges, al llarg dels segles, recordaven, ampliaven o modificaven a consciència la memòria dels avantpassats, uns episodis que el lector havia tingut el privilegi de seguir en directe.

Com si partís d’una posició gens allunyada del Martí de Riquer de Quinze generacions d’una família catalana, i també s’hagués proposat, des de la ficció i amb l’ajuda de la fantasia, recuperar la idea d’una identitat nacional i els lligams entre l’art d’un país i el paisatge, per a Cussà la Història són fets, anècdotes i individualitats, i les coses passen, i algunes vegades en queda constància als arxius –“Serem aquell mosaic de cent mil peces del qual algú en troba tres o quatre mil”–, com sembla afirmar tant a La serp com a El Ciclop –on es narren els avatars de la dinastia des del segle IV fins a mitjan segle XIII–, i ara a Les muses. “En realitat hauria de parlar d’una serp familiar que es descabdella al llarg de divuit segles”, diu Ponç Fernandó, cosí germà de Guillem Ponç, àlies el Ciclop, l’any 1265 a Mallorca, hereu d’“un fotimer de documents escrits en diversos idiomes i en distintes èpoques” i, sobretot, custodi de la poció màgica o demoníaca que ocupa el lloc estel·lar de la novel·la, un beuratge que permet l’accés a “l’ànima irracional”, a la recerca de l’absolut, i que estimula l’infinit de la creació pura, “aquell deliri ultrasensorial, aquell viatge astral”, l’aleph de Borges: a Les muses Jordi Cussà introdueix un lleu canvi de sentit en les peripècies familiars, com si en comptes de ser un conjunt de vivències de gent normal i corrent es preferís traçar les peripècies d’una saga de creadors il·luminats –escriptors com Ramon Llull, Dante o Shakespeare, pintors com Leonardo o El Bosco, científics com Galileu, músics com Robert Fripp o Patti Smith o Mike Oldfield–, les baules d’una cadena que es tanca amb Virgili Pardal, alter ego de Jordi Cussà i entusiasta partidari del consum del beuratge màgic que convoca la inspiració i la companyia de les muses: “Els escriptors de debò”, diu, “som mèdiums. Mèdiums que tot el sant dia gaudim del privilegi d’intuir veus, del passat o del futur, que ens estimulen a narrar experiències... o visions. De qualsevol temps i espai”. Les muses, una novel·la densa i plena de giragonses arravatades, reclama una lectura lenta, saber aturar-se de cop i volta en un episodi –el que protagonitza la filla de Shakespeare, o el que es dedica a l’ajudant de Leonardo da Vinci, per exemple–, i assaborir-ne la reconstrucció vívida, la fluïdesa dels segles per sobre de les precarietats de la vida ordinària.

Les muses potser no és tan rodona com La serp o El Ciclop, i no seria estrany que el lector hi trobés a faltar la descripció d’aquell procés constant d’absorció d’altres llinatges i patrimonis que enriquia els llibres anteriors, però també es pot dir que és una ambiciosa cloenda de la trilogia, com si a cada pàgina hi dugués estampada l’arrogància i la ferocitat del poder creatiu de Cussà –no costa veure entre les lletres la seva cara, gairebé coberta per la cabellera i il·luminada amb un somriure de goig immens–, un mèdium capaç d’aconseguir que el lector s’exalti talment com si tingués la sort d’accedir a un torrent de bellesa només entrevist o imaginat fins aleshores en un somni.

30 d’abril de 2022

Sobre les dues setmanes que Gabriel Ferrater va passar a Berga, a casa de Josep M. de Martín

 

"Eran muy distintos -Martín  [Josep M. de Martín] más sosegado, más asilvestrado Gabriel [Gabriel Ferrater]-, pero se quisieron bien y compartieron muy buenos ratos, En una ocasión, Martín incluso lo invitó a su casa de Berga a pasar un par de semanas y pensó que tardaría mucho en volver a hacerlo. Entre otras cosas, recuerda que un mediodía trajeron a la mesa unos pastelitos y ante el asombro de sus anfitriones, los padres del pintor, Gabriel empezó a engullirlos diciendo que estaban buenísimos, sin dejar ni una migaja."

Mª Ángeles Cabré. Gabriel Ferrater. Editorial Omega. Col·lecció "Vidas liteararias". Barcelona, 2002. Pàgines 96-97.