SANTUARI DEL MIRACLE (SOLSONÈS): PRIMER CONCERT DES DEL CONFINAMENT

Benvolgudes, com a persones que heu gaudit d’Espurnes Barroques en propostes anteriors, us escrivim aquest missatge per informar-vos que aquest cap de setmana durem a terme el que serà, probablement, el primer concert amb públic a Catalunya després del confinament. Serà aquest dissabte 30 de maig a les 18:30h. al Santuari del Miracle a càrrec de l’organista Marc Díaz Com que el concert serà gravat, habilitarem una pantalla perquè se’l pugui veure tocant. El repertori se centrarà en l’escola ibèrica i l’escola alemanya, amb obres de P. Bruna, A. de Cabezón, P. Alberch, M. López, G. Scheidt, D. Buxtehude i J. S. Bach. Per a aquelles persones que no hi puguin assistir, el concert serà retransmès en streaming l’endemà, diumenge 31 de maig, també a les 18:30.

Enllaç : Festival Espurnes Barroques. Santuari del Miracle (30.05.2020).

DIA DE L'ASCENSIÓ: BALL DE L'ÀLIGA EN TEMPS DE CONFINAMENT

"Ara el dubte és què passarà entre el 10 i el 14 de juny. Com a anècdota, el 1875, l'últim any que s'hi va votar en contra, es va acabar fent Patum la setmana després de Corpus. Ningú s'atreveix a dir-ho gaire alt, però a Berga tots donen per fet que, ni que sigui en la clandestinitat, hi haurà algun tipus de Patum". Martí Molina. Diari Ara (24/05/2020).

------------------------------------------------------------------------

Cobla Ciutat de Berga
Sergi Cuenca, director.

El Ball de l'Àliga en temps de confinament.

                           Sergi Cuenca dirigint el Ball de l'Àliga del confinament.

Foto: Cobla Ciutat de Berga

QUIRZE GRIFELL: SOBRE JOSEP M. DE MARTÍN

Interessant i complet article de Quirze Grifell sobre Josep M. de Martín (1920-2005), amb motiu del centenari del seu naixement,  a El temps de les Arts.

                                                                                Josep M. de Martín. Autoretrat (1949)

UNA POSTA DE SOL: VERDAGUER I EL PEDRAFORCA

Final del poema "L'arpa", de Jacint Verdaguer, del llibre Pàtria. (Primera edició: Verdaguer, Mossèn Jacinto  (1888). Pàtria. poesies. [Prólech de Mossèn Jaume Colell]. Barcelona: Estampa de Fidel Giró).  

El final d'aquest poema es refereix a una posta de sol al Pedraforca contemplada dels de l'ermita de Damunt, que és sobre Folgueroles, on el poeta, de petit, pujava amb la seva mare. Aquesta posta de sol té la particularitat que l'astre es pon enmig de l'enforcadura.
L'espectacle de veure tenyits  de color rogenc i groc, amb la posta de sol, els núvols de sobre el Pedraforca, al nen Verdaguer li va semblar un volcà escopint lava; amb la successió d'imatges, des d'aquesta fins al progressiu enfosquiment del cel i l'aparició de l'estel del Bover (Venus) i els altres astres, el futur mossèn Cinto va copsar l'essència d'allò que és la inspiració poètica. Perquè la "Musa" de la poesia és la inspiració; segons els grecs, les muses eren nou divinitats que baixaven de les estances dels déus a la terra per atorgar el do de la inspiració als humans que les invocaven.
Tal curiositat de la Natura, que el Sol es pongui just per l'enforcadura del Pedraforca, passa, contemplada des d'un punt determinat, dues vegades a l'any. Ahir a la tarda es va poder observar des del camp -ara un prat d'herba de pastura- de davant de ca l'Elies de Saldes: aquesta vegada, però, el color dels núvols era gris-blavenc.

Posta de Sol al Pedraforca (20/05/2020). Foto: BNG.