Segons Google analytics, el "Quadern del Pedraforca" ha rebut 19.000 visites en quatre anys

Segons el comptador Google analytics, Quadern del Pedraforca ha rebut 19.170 visites des de l'any 2007 fins avui. Tot i que el blog va ser creat el març del 2005, el comptador només hi està associat des del 7 de gener del 2007.

Les pàgines vistes durant aquest període han estat 31.964 i el temps mitjà de permanència en el lloc un minut i vint segons
.

Els temes de les cinc págines més vistes han estat:
1. Picasso a Gósol
2. El regidor Josep Saña

3.
Retrat de Josep M. Ballarín per Enric Vila
4. Quatre estampes del Berguedà
5. La mort Maria Antònia Simó, pionera de l'escalada al Pedraforca

El blog ha estat visitat per internautes de 77 països. Per ordre d'importància els cinc primers són:
1. Estat espanyol
2. Estats Units
3. Alemanya
4. França
5. Colòmbia

Els visitants del Quadern del Pedraforca tenen l'ordinador configurat en 51 idiomes diferents. Els cinc principals són:
1. Espanyol
2. Català
3. Espanyol- espanyol
4. Anglès
5. Català - espanyol

Moltes gràcies i Bon Any Nou!

Encara més sobre el conseller Josep Lluís Cleries: els Esquirols i el Pi de les Tres Branques



1. M'han dit que, anant com vaig per Saldes, l'havia de conèixer, el conseller Josep Lluís Cleries. "És alt, alt com el Juli Gendrau. L'has d'haver vist alguna vegada". Doncs no, no crec haver-lo vist mai per Saldes. Però aquella cara segur que l'havia vist i no hi havia manera de recordar on.

... Aquesta tarda he desllorigat l'enigma tot fent neteja de papers: Vaig veure l'actual conseller a Manresa, el diassabte 30 d'octubre, a la sala Kursaal. Era a l'escenari, concretamentel primer a l'esquerra de l'espectador.

Josep Lluís Cleries forma part al grup de músics Sciurus que fa un espectacle musical que recupera les cançons dels Esquirols, "Esquirols del segle XXI".


Val a dir que el concert em va agradar moltíssim, que al final van pujar a l'¡escenari alguns dels Esquirols autèntics i que va ser molt emocionant, com tornar-se jove per unes hores. Només, posats a demanar, hi vaig trobar a faltar la cançó Al banderer de la pau, dedicada a Lluís M. Xirinacs.

------

2. Josep Lluís Cleries i Celdoni Fonoll es van conèixer fa anys a l'Aplec del Pi de les Tres Branques. Fonoll li va dedicar un dels poemes del llibre Arbres dels nostres paisatges, "Pi roig 2".

-------------------

PI ROIG 2

Berguedà, Patum,

Castellar del Riu,

Pi de les Tres Branques,

el Pla de Campllong.

Pi roig europeu,

símbol nacional

d’una terra bella,

de boscos i mar.

que encara batega

malgrat el ponent

que fa segles bufa

contra arbres i gent.


Celdoni Fonoll

El conseller de Saldes

El nou conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries, té la segona residència (un apartament) a Saldes.
----------------------------

Sobre Josep Lluís Cleries:

1. El seu blog A prop

2. La seva biografia (copiada de Viquipèdia) on encara no diu que és conseller:

Josep Lluís Cleries i Gonzàlez (Barcelona, 1956) és un polític i enginyer industrial. Diplomat en funció gerencial a l'Administració pública per ESADE i diplomat en desenvolupament directiu a l'Administració per l'IESE, és membre del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. També és director d'activitats infantils i juvenils en el lleure per l'Institut Pere Tarrés. Ha treballat com a enginyer industrial en el sector privat i com a funcionari de l'Administració local (1981-1992).

Ha estat president del Moviment de Centres d'Esplai Cristians (1986-1992), president de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Centres d'Esplai (1987-1992), cofundador i membre de la Coordinadora Catalana al Servei de l'Infant (1988-1992), membre del Secretariat de Pastoral de Joventut de Catalunya i Balears (1989-1992), coordinador de l'Aplec de l'Esperit dels Bisbats de Catalunya (1990-1991), vicepresident de la Fundació Pere Tarrés (1990-1992) i president de la Comissió Arxidiocesana per a l'Acolliment, les Celebracions i la Informació Religiosa dels Jocs Olímpics i Paralímpics (1991-1992).

És militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Ha estat gerent de l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) (1993-1995), director general d'Acció Cívica de la Generalitat (1996-2003) i secretari de Política Social i Família de CDC. És conseller nacional de CDC i Convergència i Unió (CiU) i ha estat escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, 2006 i 2010.

L'Erol s'strena al Faceboock

La revista cultural del Berguedà L'Erol
que publica des de fa 28 anys
una revista per a cada estació
-primavera, estiu, tardor i hivern-
ha estrenat fa poques hores
pàgina pròpia al Faceboock.

-------------------------
Des del Quadern del Pedraforca
saludem el nou mitjà
amb aquest dístic


Cada dia surt el Sol
i cada tres mesos, L'Erol.



Ernest Maragall i la independència

M'han explicar que el nét del poeta i conseller -ara provisional- d'Educació va dinar l'altre dia en un restaurant de la comarca, que un familiar seu molt directe té caravana al càmping i puja sovint... Provincians com som, de vegades, necessitem que ens visiti gent famosa per sentir-nos més importants -Oh, vaig veure el Maragall! -. Cosa que no ha canviat gaire des del 1966 quan "en persona" va pujar el celebèrrim general Franco.

De l'Ernest nét del poeta he trobat un interessant document escrit
(agost del 2010) abans de les eleccions . Anterior, per tant, a la deblacle socialista. Té paràgrafs, com el que transcric, plens de bon sentit. És una opinió.


El sobiranisme com a concepte genèric sembla capaç d’expressar la frustració col•lectiva en relació a l’auto-govern questionat i també de dibuixar una fita de plena independència per un futur més o menys llunyà, però no ho sembla tant d’oferir solucions i respostes per un present d’alta complexitat i, encara menys, d’explicar amb quins ritmes i procediments ens acostaríem a la “terra promesa”.

I, al mateix temps, cal registrar el canvi qualitatiu que s’ha produït en aquest camp: la independència de Catalunya ja no queda limitada a l’aspiració utòpica d’una minoria significativa, i a vegades decisiva per configurar majories de govern, sinó que mereix la consideració d’orientació estratègica plausible per el nostre país si no es modifiquen apreciablement algunes pautes de comportament en la relació Catalunya-Espanya.