S'HA MORT EL COBRAD0R DE L'ATSA

 

S'ha mort l'Antonio Lorente. Tenia 91 anys. Va ser una persona molt coneguda perquè treballava de cobrador de l'ATSA, la desapareguda CGATSA (Companyia General d'Auto Transports Societat Anònima).

Abans, cada cotxe de línia  donava feina a dues persones, el conductor i el cobrador. L'un conduïa i l'altra cobrava al client el preu del bitllet corresponent al trajecte.  El cobrador duia penjada al coll una bossa de mà de cuiro marró, com la corretja que la hi subjectava. Tenia almenys dos compartiments, un per als bitllets i l'altre per a les monedes. Encara comptàvem amb pessetes. Hi havia un altre personatge, el revisor, que comprovava que tots els passatgers portessin el corresponent bitllet; "saltava", el revisor, d'un cotxe de línia a l'altre, generalment a la recta de cal Rosal. Les variants de l'Eix del Llobregat encara s'havien de construir.

Un dia determinat, com tantes coses que s'endú el pas del temps, els cobradors van desaparèixer dels cotxes de línia i als conductors se'ls va afegir una nova feina, la de cobrar el bitllet dels passatgers; encara la fan, amb l'aguda duna maquineta expenedora.

L'Antonio cobrava els bitllets amb molta vocació, amb la professionalitat de qui s'agafa el treball que el sustenta, per senzill que sembli, com la cosa més transcendent del món. 

A l'època de l'Antonio, a l'ATSA manava el personal el Joan Martí, el senyor Martí. Un dia va considerar, el senyor Martí, que els empleats "públics" de la companyia ATSA havien de dur corbata per tal de donar una imatge de seriositat als usuaris. Em sembla recordar que l'Antonio no se la va posar i en comprovar-ho, el senyor Martí li'n va demanar la raó. La resposta del cobrador va ser d'una eloqüència fenomenal: "Porque si usted trabajara, señor Martín, sabría que hoy hace mucha calor". Una altra vegada li va proposar la realització d'una feina nova que s'havia d'afegir a la rutinària de cada dia, "Por qué no prueba, señor Antonio, de aprender a...". La resposta de l'ara finat no es va fer esperar: "Porque en esta casa, señor Martín, como más cosas aprendes, más cosas te hacen hacer.". 

Que descansi en pau, l'Antonio, i que el Revisor definitiu li doni un bon seient al cotxe de línia de l'eternitat.

 

S'ha mort Jordi Fàbregas

             

             Jordi Fàbregas. Foto: Núvol

                                                                                                   

              El grup Coses

 

Fa poc que s'ha conegut la mort del músic Jordi Fàbregas.

Aquí recordarem que va formar part del grup Coses, junt amb els berguedans (de Viladomiu Nou) Miquel Estrada i Ton Rulló. Amb ells, uns anys abans havia integrat el conjunt La Tecla.  Coses van actuar del 1972 al 1979 i van editar tres discos. El 2016 van gravar-ne un altre amb la Cobla Sant Jordi.

La cançó més coneguda del grup Coses va ser Au, jovent!:

«Per donar lo crit d'alerta 

la campana està amatent, 

i abans d'hora ja es desperta 

dins del cor l'enardiment. 

Au, jovent! 

Via fora, sometent!»  

----------------------------------   



 El Pont d'Arcalís: audició (clicant sobre la imatge) del "Pasdoble del Tosquiets".

---------------------------------- 

Jordi Fàbregas: 

"Hi havia uns quants companys amb qui cantàvem a la zona del Bages i el Berguedà i ens dèiem la Tecla. Quan vam acabar el servei militar, jo em vaig traslladar a Barcelona a treballar en feines ‘normals’, però amb la idea de dedicar-me a la música. Els altres companys, que eren de Viladomiu Nou, també van baixar a viure a Barcelona i vam engegar el grup Coses."

 ------------

La notícia al diari Regió7:

"La cultura popular ha quedat òrfena d'una de les seves personalitats clau en els darrers cinquanta anys. El músic i activista cultural sallentí, Jordi Fàbregas, nascut el 1951, ha mort avui després d'estar ingressat des de feia un parell de setmanes a causa d'uns problemes cardíacs que patia de feia anys. El món del folk i la recuperació de la música popular catalana no s'entenen sense ell. Com ell mateix explicava a aquest diari quan va ser distingit amb el premi Bages de Cultura, el 2016, el seu objectiu havia estat "saber d'on venim" a través de la música. I així ho va fer. La cerimònia de comiat es farà dissabte, 23 de gener, al tanatori de Les Corts de Barcelona

"Impulsor del festival Tradicionàrius i del CAT Centre Artesà Tradicionàrius el 1993, del qual va ser el director fins a mitjans de l'any passat, el sallentí va participar en la fundació del grup de cançó popular La Roda, a Manresa, el 1967, on va coincidir amb músics, cantants i poetes del Bages i del Berguedà, com Miquel Estrada i Ton Rulló, amb qui va crear, el 1973, l'històric grup Coses, que va tornar a reactivar el 2012 amb nou disc a la Fira Mediterrània. L'orquestra l'Harmònica Brava (1979) i els grups de folk La Murga (1980) i Primera Nota (1987) van ser altres projectes del sallentí que, el 1990, amb Artur Blasco, Isidre Pelàez i Eduard Casals va crear El Pont d'Arcalís, grup de referència en la divulgació de la cançó tradicional dels Pirineus. Amb una llarga llista de treballs com a compositor, especialment de balls de gegants de diferents colles i una àmplia producció discogràfica amb diferents grups de música popular i tradicional, Fàbregas va ser creador i director de la formació Els Ministrils del Camí Ral, que cada any interpreta les músiques del Seguici Popular de Barcelona en l'acte del Toc d'Inici que obre les Festes de la Mercè. Un dels seus últims treballs va ser l'adaptació del tema "Som de Sallent", escrit pel mateix Fàbregas i que va adequar la lletra a la situació que es vivia l'any passat durant el confinament domiciliari".

REPORTATGE SOBRE LA DESPOBLACIÓ A CATALUNYA. EL PEDRAFORCA A LA PORTADA DEL DIARI "ARA": GÓSOL I GISCLARENY.

 

El diari Ara publica avui a portada una fotografia del Pedraforca nevat, amb vaques a primer pla, captada des de l'obaga de Saldes. El reclam fa referència al reportatge de set pàgines que es pot llegir a l'interior, un dossier sobre "la Catalunya buida". Aquest dossier inclou una pàgina sobre l'escola rural de Gósol i una altra sobre un matrimoni jove de l'àrea metropolitana de Barcelona que s'ha establert definitivament a Gisclareny, al Molí de Vilella.


 

Gisclareny, Gósol i Josa de Cadí, entre els trenta probles del Pirineu que cal conèixer, segons la Revista "Descobrir Catalunya"

 


                           Gisclareny i Gósol. Fotos: Conèixer Catalunya

 

La revista Conèixer Catalunya proposa trenta pobles del Pirineu català que cal conèixer per la seva bellesa i singularitat, D'aquests trenta, dos pertanyen al Berguedà, Gisclareny i Gósol; també i figura Josa de Cadí, que pertany a l'Alt Urgell. 

De Gisclareny,  la revista diu: "No té botigues, ni escola, ni un nucli urbà, ni bones comunicacions, però la seva senzillesa i l’entorn en què es troba us meravellaran. Gisclareny és el poble més petit de Catalunya, amb només 25 habitants. La seva població està dispersa en diferents veïnats i masies aïllades, en un territori de més de 36 km2, on hi ha cims que van des dels 800 fins als 2.548 m, el que indica la diversitat de climes que s’hi poden trobar. Gisclareny és un lloc per respirar aire pur, reconciliar-se amb la natura i gaudir de la tranquil·litat."

I de Gósol; "És la porta d’entrada al massís del Pedraforca i pot enorgullir-se de situar-se en un meravellós entorn natural. El poble de Gósol no us deixarà indiferents amb les seves vistes encisadores, que us portaran al cos pau i tranquil·litat. Des del castell, que encara conserva una part del recinte emmurallat, fins a les cases i l’església de Santa Maria del Castell de Gósol. Una curiositat que amaga aquest paratge és que va ser refugi de Picasso, cosa que podreu evidenciar al Centre Picasso que hi ha al poble."  

Enllaç a l'article de Descobrir Catalunya 

Els historiadors Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor publiqun un dossier a "La República" sobre els morts als camps de refugiats francesos (1939-1940)

 

"La gènesi d’aquesta recerca es troba en els treballs de revisió de la nòmina de morts per la Guerra Civil (1936-1939) a la comarca del Berguedà, obra de Martí Picas i Roser Valverde, i publicada a la revista comarcal L’Erol amb motiu del vuitantè aniversari de l’acabament d’aquell conflicte civil. Al seu torn, cal situar aquesta revisió del cost humà de la guerra i la postguerra civils al Berguedà en el context d’un projecte molt més ambiciós de revisions comarcals que, sota la direcció del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, s’han anat portant a terme d’ençà del 2006, i que, des d’ara, caldrà entomar amb la supervisió i el suport del Memorial Democràtic.

"Per entendre, però, què hi ha al darrere d’aquesta voluntat de recuperar la memòria de les víctimes ens hem de remuntar a una tradició historiogràfica centrada en el cost humà que sorgeix a Catalunya a la darreria dels anys setanta del segle passat de la mà de l’escriptora Montserrat Roig i dels historiadors Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya, de les investigacions d’estudiosos locals i també, i molt especialment, dels treballs de recerca centrats en el cost humà de la Guerra Civil a Catalunya que va impulsar el Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) des de la seva creació, fa més de trenta anys, quan eren ben pocs els que hi paraven atenció i quan des de determinats sectors acadèmics més aviat se’n feia mofa: “Josep Benet compta morts”, deien."

Text complet a:

https://www.lrp.cat/reportatges/article/1905008-mes-enlla-de-l-exili.html