Més Patum: La sentència

Els Quatre Fuets (30.5.2010). Foto: BNG

Què diu l’Estatut sobre la llengua de l’ensenyament:

ARTICLE 6. LA LLENGUA PRÒPIA I LES LLENGÜES OFICIALS

  1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.

Què diu la sentència sobre l’ídem:

“Son inconstitucionales y, por lo tanto, nulos: la expresión “y preferente” del apartado 1 del art. 6”

Més Patum: la del barri de la Creu d'Avià

La Guita del barri de la Creu d'Avià. Foto: BNG

Un any més es va celebrar la Patum del barri de la Creu d'Avià, assajada per unes comptetents i acurades monitores i protagonitzada per la mainada del barri i -crec- alguns de fora. Amb música d'enregistrament a càrrec del Lluís Pijoan, el dissabte, a partir de les 8 del vespre, els Gegants i els Nans, els Turcs i Cavallets i les Maces, l'Àliga i les Guites van saltar a la plaça dura del barri davant l'admiració entendrida de parents i públic en general. Quan, ja ben fosc, jo me n'anava a casa a dormir, passant per davant de cal Pujols vaig veure com, en la negra nit, sota la Lluna plena vestien els Plens .


Acordionistes a Sant Joan de Montdarn

Aquesta tarda hi ha hagut l'aplec d'acordionistes de Sant Joan de Montdarn. El Pepe, quevivia de jove a prop de l'església d'Avià i acompanyava les caramelles, el Gustau, que regentava el Frankfurt Sant Guim, el Ros d'Obiols i uns quants més. Una agradable tarda a l'esplanada, davant l'església, voltats de camps que han deixat el verd i ja rossegen una mica. Josep M. Berenguer,el Charli, anava filmant músics i gent i les ovelles tancades i les cabres que s'enfilaven curioses sobre la paret. Cap al final han actual els Surti com surti, que són Trini Travé (Torres d'Alàs, 1958), Josep Garcia (Tuixén, 1928) i Francesc Sanvicens, el Ferrer, (el Quer Foradat, 1931). El més popular és el cantant, Josep Garcia, el Jaumet, alt com un sant Pau, que de jove havia treballat a les mines de Saldes i després va fer de pagès. Jo l'havia vist actuar a l'aplec d'acordeonistes de Maçaners i l'estiu passat un grup de joves, entre ells el fill de l'Artur Blasco, van cantar El llodrigó en honor seu a la plaça de Gósol. Corrandes, El gitano, La Pepeta, El llodrigó i totes les altres peces fan el seu efecte cantades amb la veu potent del Jaumet que, dalt l'escenari, amb el micròfon a la mà, sembla la reencarnació del president Tarradellas i explica històries com aquesta "La desgràcia d'un pobre home / té una fila per casar / enamorada d'un gitano / que no la pot desoblidar" i aquesta altra "Tinc por, tinc por, tinc por. / Tinc por deia la noia. / Tinc, por, tinc por, tinc por / que no em surti el llodrigó". Unes històries que, com els discursos del Tarradellas, el Jaumet acaba amb un "Visca Catalunya!". Doncs "Visca!".

Més Patum: els bastoners, els plens i la guita d'Artés surten per Sant Joan

Espectacular simbiosi entre bastoners i plens
al correfoc de l'any passat (24.6.09) passant
pels carrers del nucli antic d'Artés.
Foto: BNG


Artès
. A partir de les 15.40 h, arribada de la Flama del Canigó a la Plaça Vella, plaça de Cal Màrius i diversos carrers del poble. Seguidament correfoc a la plaça de Cal Màrius. A partir de les 15.40 , arribada de la flama del Canigó. A la nit, correfoc pel nucli antic de la població amb inici a la Plaça de Cal Màrius seguit de la “cremada del campanar” i un espectacle de foc a la plaça Vella. A continuació, ball de revetlla.
Regió7


Per Sant Joan hem estat a les festes d’Artés, relacionades amb la rebuda de la Flama del Canigó inspirada amb el poema homònim de mossèn Cinto que havia vist baixar del Pirineu nois «ab falles de pega ò teyes enceses». La cercavila d’Artés, que aquest any celebrava el trentè aniversari, és un interessant correfoc, una interessant simbiosi de dracs i diables, de ball de bastons i Patum. De Patum perquè surt una guita com les de Berga i perquè els bastoners fan un ball de bastons vestits de plens, amb els fuets corresponents, donant lloc a un espectacle potent, lluminós i apoteòsic.
L'Erol . "Dietari"; 24 de juny del 2009

Quarantè aniversari de la mort d'Elisard Sala

Va ser el dimecres dia 17. Ho he sabut per una esquela publicada a l'Avui: Ens deixà el dia 17 de juny del 1970 per anar a descansar a un paradís de cançons. La seva família us ho recorda. "Oh Coll de Bauma vindré a / dormir sota la calma del teu jardí".

Sandro Rosell ve d'Àger


El pare de Sandro Rosell, president electe del Barça, era d'Àger com Joan Castells, 'el Gravat', que durant les Guerres Carlines va atacar Berga. El 1848 va guanyar una batalla al Pont de Rabentí. Àger no és de Girona com diu el llibre sinó de la comarca de la Noguera. Val la pena visitar-hi la col·legiata, en procés de restauració, i, si es vol fer despesa en una empresa de l'empresari barcelonista, menjar uns cargols a la llauna al càmping 'La Vall d'Àger'. Que no tremoli la Penya Blau Grana de Berga: quan els visiti Rosell segur que ho farà de manera més pacífica que no ho va fer 'el Gravat' i sempre el poden convidar a buscar bolets -diu que en sap molt, fins i tot de cuinar-los- als Rasos de Peguera.

Divendres puja la Beth

Tranquil·litat després de la ressaca de la Patum. M'han dit que divendres actuarà la Beth de Súria a Berga, a la discoteca nova. Segueix plovent sobre els camps amarats. Rere els vidres regalimosos, la música de l'aigua fa companyia mentre se'n va a dormir tarda. Segueix plovent i el pagès recorda: "Juny plujós, graner polsós".

Llevassi

Diu que la riera de Coforb baixava tan plena, aquesta tarda, que s'ha emportat trossos de camps i ha entrat a dins de cases. No recorden, la gent que m'ho han explicat, haver vist una rierada semblant.

Joan de Sagarra a la Patum

Joan de Sagarra davant el bust de mossèn Comellas. Foto: BNG

Aquesta tarda han arribat de Barcelona l'escriptor Joan de Sagarra i la seva esposa, María Jesús Ibarz. Han dinat a la Barana. S'estaran aquests dies de Patum a Berga. No cal dir que s'espera llegir les seves impressions a l'article del diumenge a La Vanguardia i que la visita ha estat organitzada per Ramon Felipó.
Serà la segona vegada que Joan de Sagarra fa un article berguedà. L'altre el va escriure fa una trentena d'anys al Tele/eXprés. Es veu que era a la bibioteca de l'Ateneu Barcelonès llegint llibres d'aventures i en Montoliu li va recomenar el que sobre Guillem de Berguedà havia publicat Martí de Riquer a les edicions de l'abadia de Poblet. En va quedar entusiasmat.
Avui, a la Barana, Sagarra seia al costat de la diputada socialista Judit Carreras -de qui és diu, però a veure qui s'atreveix a demanar-li que ho confirmi, que pot ser la propera cap de llista socialista per Berga a les properes municipals. En aquella taula també hi havia Ramon Felipó, els de la Maixerina, Joan Santacreu, Salvador Vinyes, Enric Badia, Sílvia Culell, Kap, Ramon Minoves... S'ha parlat de periodisme, de política,
de toros, de l'exili, de París i de moltes altres coses. Bona Patum!


La visita de Xavier Barbé

Xabier Barbé amb la Magda Alsina a Cal Nen. Foto: BNG

L'històric periodista Xavier Barbé (Mundo Diario, Tele/eXprés, Generalitat, Avui, TV3...) va ser l'altre dimecres a Berga amb motiu de la roda de premsa que es va fer a l'Ajuntament de Berga per explicar als mitjans la retransmissió de la Patum per TV3. Un cop enviada la crònica i saludat l'alcalde Juli Gendrau, Barbé va anar a dinar a l'hotel restaurant cal Nen. Un dinar, com sempre, excel·lent, regat, aquesta vegada, per un potent Soler Gibert elaborat amb el raïm de les vinyes artesenques. I cap a l'hora del cafè la Magda el va posar al dia de tot el que fa al cas d'allò que en el llenguatge periodístic se'n diu 'notes de societat', però en clau berguedana, vessant dret de la riera Demetge. I ell, periodista d'ofici, se l'escoltava sabent que tots els coneixements i avenços de la humanitat són fruit de la tenacitat i la xafarderia. Cap final de la sobretaula, la Magda el va informar sobre el mocador de lluïment 'Esclat de Llum', de tacte i brodat tan fi que diuen molt a favor del dissenyador berguedà Jordi Rafart. Personatge que, dit sigui de passada, no és ni de lluny parent del redactor d'aquest blog. Es veu que fa unes peces que amaguen amb delicadea els estralls que sobre alguns cossos fan el pas del temps, el sedentarisme i els tiberis. Quan la tarda s'anava esllanguint i entrava el vespre, el Barbé va agafar el cotxe i se'n va tornar a Barcelona, la Magda, darrere la barra, sota l'ample Pedraforca en blanc i negre del Deseuras, va servir unes cerveses i servirdor se'n va anar a aprofitar la frescor de l'última claror del dia per cavar un parell de rengs de patates per pair el dinar. I demà serà un altre dia.