El berguedà Joan Casas dirigirà un concert amb obres de Martínez Valls a la Biblioteca de Catalunya

Dimarts 22 de setembre, a 2/4 de 9 del vespre, tindrà lloc a la Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya el concert amb motiu de la recepció del Fons Rafael Martínez Valls.

Hi actuaran Ruth Nabal (soprano), Dalmau González (tenor), Lluís Sintes (baríton), la Coral Polifònica de Blanes i l’Orquestra Catalana de Concerts, sota la direcció de Joan Casas. Les peces interpretades pertanyen a les sarsueles més conegudes de Martínez Valls, tals com Cançó d’amor i de guerra, La Legió d’Honor, Boris d’Euklàlia o L’àliga roja.

JOAN CASAS, director
Nascut a Berga, estudià harmonia amb Mn. Josep Armengou, piano amb Lleó Sánchez, composició amb Oliver Messiaen per recomanació de l’Oriol Martorell, instrumentació amb Agustí Cohí Grau i direcció d’orquestra amb A. Ros Marbà.
Ha compost algunes obres simfòniques, per a banda, lieds, música para a cobla i sardanes premiades en diferents concursos, a més d’harmonitzar més d’un centenar d’obres corals amb temes populars, de cinema, gospel, etc.
Ha dirigit per a Sony Classical el disc Josep Carreras canta a Catalunya amb l’Orques-tra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, i d’altres enregistraments discogràfics amb la Coral Polifònica de Puig-reig i la de Blanes, amb la Principal de la Bisbal, Cobla Montgrins i Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. etc. Així mateix ha realitzat arranjaments musicals per a Josep Carreras, Jaume Aragall, Joan Pons, Maria del Mar Bonet i Carmen Bustamante amb l’Orquestra Simfònica Nacional de Catalunya, Simfònica del Gran Teatre del Liceu, Orquestra Simfònica de les Balears...
Ha publicat l’edició crítica de les sarsueles més conegudes i emblemàtiques del repertori líric català: Cançó d’Amor i de Guerra (2005), La Legió d’Honor (2007) de Rafael Martínez Valls i El Timbaler del Bruc (2009) d’Agustí Cohí Grau, en col·labora-ció amb el Centre Robert Gerhard, per a la recuperació del patrimoni musical català.

Un detall poc conegut de l'autor de la música de Cançó d'amor i de guerra és el fet de ser el pare del periodista mossèn Joaquim Maria Martínez Roura, antic delegat de Mintjans de Comunicació de l'arquebisbat de Barcelona i primer responsable del programa més antic i encara vigent de televisió en català, la missa, emesa per primera vegada el 10 d'octubre del 1982.
Martínez Roura
també havia treballat a Radio Nacional de España; el 1963 va rebre el premi Ondas al millor programa religiós. Cap a la dècada dels vuitanta va ser director del Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social dels bisbats de Catalunya (SIMCOS). Membre de l'equip de la parròquia de Sant Josep Oriol, de Barcelona, mossèn Martínez Roura es va retirar a l'abadia cisternenca de Poblet.

Aquesta informació és de La Vanguardia del dia 1 de gener del 1982:

TVE comenzó el año desde Barcelona

TVE comenzó el año desde Barcelona. Y religiosamente, por cierto. En efecto, la misa de Jornada de la Paz Fue transmitida desde los Hogares Mundet y fue celebrada por el cardenal Jubany, arzobispo de Barcelona. Se solemnizo, de esta manera, una jornada a la que el Papa desea conceder especial relieve. A la vez, volvía la misa del domingo a Barcelona tras un largo paréntesis de mas de diez años. Cabe esperar, vistos los resultados, que el nuevo paréntesis no sea tan dilatado...
Los comentarios estuvieron a cargo del padre Martínez Roura; la realizaciónde la transmisión la dirigió José Luis Mendizábal y los cantos polifónicos(...).

11 de Setembre

Foto: BNG

A Gisclareny,
dalt del mirador de la Garagallosa,
l'estelada senyoreja al vent
davant del Pedraforca:
una imatge viva
de l'himne antic.

Negres tempestes agiten els aires,
núvols sinistres enceguen l'esguard,
encara que us esperi la mort més cruenta,
contra l'adversari haurem de lluitar.
L'única riquesa és la llibertat
i cal defensar-la amb coratge i valor.
Alça la bandera revolucionària
que sens repòs ens mena al triomf del nostre anhel.
Dempeus tot el poble!
Tots a la lluita!
Esfondrem amb fúria la reacció!
A les barricades!
A les barricades!
Per la victòria de la confederació!




El ninotaire Kap, el director de La Vanguardia i mossèn Ballarín


Mossèn Ballarín també és ninotaire.
Aquest Pessebre el va dedicar a mossèn Tronxo:
Ramon M Anglerill, rector de Gósol. Foto: BNG


El ninotaire Kap, Jaume Capdevila, apadrina la trobada entre José Antich, director de La Vanguardia, i el capellà i escriptor Josep M Ballarín. El fet s'esdenvindrà el dimecres 16 de setembre a dos quarts de vuit del vespre a la llibreria Bertrand, de Barcelona (Rambla de Ctalunya, 37). L'acte on es trobaran tots tres -Kap, Antich i Ballarín- serà la presentació del llibre de Capdevila Manar, Manar. Com s'ho munten per mantenir-se a la poltrona (Angle Editorial).
El fet en si no tindria altra importància que la de constatar com n'està de ben apadrinat el ninotaire berguedà però es dóna el cas que l'antic capellà custodi de Queralt (segons fonts gosolanes) sembla que darrerament va ser informat de la intenció de prescindir de la seva col·laboració, o almenys de reduir-li de manera considerable l'espai, a l'Avui, on publica setmanalment des del primer número, que va sortir fa trenta-quatre anys. La cosa sembla que va quedar en no res, perquè Ballarín és un històric de la casa i els grans mitjans mimen les col·laboracions que els prestigien, però algú havia valorat aquesta possibilitat i mai no se sap. Per això la trobada amb el director de La Vanguardia pot tenir més d'una lectura.