Foto: BNG
Els gossos d'atura guardaven els ramats. Però no en queden gaires doncs qui-sap-los pastors es veu que els prefereixen de races diferents a l'autòctona. Si no em va enganyar un saberut, a hores d'ara ni els del concurs de Castellar de n'Hug ho són...
Molts gossos d'atura s'han convertit en casolans, en fidels i obedients companys de vida dels seus amos. Aquest és el cas del meu, femella, de nom Blonda, com Isolda la Blonda, que a manca de ramat, a la foto es veu com guarda l'arbre fruiter aquests dies curull de dolces i vermelles cireres i m'avisa amb lladruc diligent quan algun transeünt que passa és incapaç de reprimir la temptació de tastar-les. Cosa que s'agraeix perquè, com diuen els pagesos, "en aquest món tot té un amo",
