Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Un cuerpo -o dos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Un cuerpo -o dos. Mostrar tots els missatges

25 de juny del 2021

Les tres novel·les policíaques de Josep M. de Martín (i 3)

 

La segona novel·la que Gabriel Ferrater i Josep M. de Martín van escriure a mitges és inacabada. El poeta de Berga va escriure’n el guió en cinc folis mecanografiats. Els personatges són els mateixos que els d’Un cuerpo o dos; l’acció transcorre en un poble imaginari, Riubrogent, situat a la falda dels Pirineus. Només en van escriure la meitat, una cinquantena de folis mecanografiats, i ho van deixar davant la impossibilitat de publicar la novel·la anterior, Un cuerpo o dos.  

Fragment d’aquesta novel·la inconclusa:

La verja estaba abierta y los dos amigos entraron en el jardín. Ferrán pulsó el timbre junto a la puerta. Abrió una camarera.

-Los señores están ahí fuera. En la parte de atràs.

Y les condujo a la parte trasera del jardín. Allí, resguardados del sol por unos sauces, había mesitas verdes rodeadas de sillones de mimbre. Sobre las mesas se veían unas tazas, copas y botellas de licor.

A una de las mesas estaban sentados Soler, de veinticinco alfileres y lleno de brillantina, y Prax con su perro dándole escolta.

El resto de la reunión estaba en un rincón, mirando, con gran expectación al parecer, algo que debía haaber bajo unos recortados bojes.

La criada, poco ducha en su oficio, abandonó a los visitantes y volvió al interior de la casa.

Ferrán y su amigo se encaminaron a la mesa de Prax y Soler. Les saludaron y Tormo acarició al perro, que gruñó, desconfiado.

-Ruhig, Rat –ordenó el alemán-. Están contemplando una lucha de insectos. –Señalaba al grupo-. A mí me gusta el espectáculo.

-Es repugnante –corrobró Soler con una mueca de desagradado.

De Josep M. de Martín encara hi ha d’haver en algun lloc, si no s’han perdut, la vintena llarga de guions de narracions policíaques que va escriure per Ràdio Berga els anys 1953 i 1954.

16 de març del 2021

LES TRES NOVEL·LES POLICÍAQUES DE JOSEP M. DE MARTÍN (1)

Col·loquen una placa d’homenatge al pintor Josep Maria de Martín a la façana de la casa on va viure 

L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, descobreix la placa a cal De Martín. 
Foto: Ajuntament de Berga.

El 28 de desembre passat, amb motiu del centenari de Josep M. de Martín, i en concret de la col·locació d'una placa a la casa de la ronda de Queralt on residia i de la qual era propietari, l'Ajuntament de Berga va publicar una nota informativa, reproduïda en diversos mitjans, on s'hi llegeix textualment: "De Martín també va escriure una novel·la policíaca en castellà amb Gabriel Ferrater titulada Cercano está el mal (1952), que va sortir publicada uns anys més tard amb el nom Un cuerpo, o dos".

Sobre aquest particular, i després de consultar la bibliografia que s'escau al cas, hem de dir que Cercano está el mal i Un cuerpo, o dos són dues novel·les diferents, la primera inacabada i la segona publicada per Jaume Vallcorba Plana el 1987, escrites, totes dues, a mitges amb Gabriel Ferrrater. Però fins allà on coneixem, Josep M. de Martín és encara autor, en solitari, d'una altra novel·la policíaca, escrita pocs anys després de la guerra, situada a Berga i on ell, De Martín, el narrador, participa de la història. 

Aquesta novel·la porta per títol El caso del desaparecido. Escrita seguint l'esquema del Quijote, això és, amb capítols encapçalats per una frase que els resumeix, comença el primer, "En el que hay que lamentar una desaparición", situant l'acció a Berga: "Desparrámanse, en un lugar de la falda del Pirineo, un grupo de casas que el nombre de  Berga reciben y a una ciudad dan lugar. Villa en tiempos belicosa es hoy tranquilo burgo". En aquesta ciutat un jove va desaparèixer: "Y salido una mañana de la su casa para a su trabajo se dirigir, no se tuvieron de és más noticia. Se le vio por última vez, según declaración de un ciudadano, en la plaza a San Juan dedicada, caminando vía septentrión. Nada más del desgraciado mozo se supo. Desaparecido había cual fantasma"

Continuarà.