Al llibre de Josep-Miquel Servià Gabriel Ferrater, reportatge en el record (Editorial Pòrtic, 1978) hi ha dues referències a la qüestió esmentada en el títol d'aquesta nota. Son els testimonis d'Antonio de Senillosa i José Agustín Goytisolo, que transcrivim a continuació.
Antonio de Senillosa (o.c. pàg. 31):
"[...] Ui, sí! En Gabriel tenia un gran menyspreu pels polítics, com gairebé tot intel·lectual. Sempre el sorprenia que jo fos polític [...]. No, ell no era monàrquic. Odiava Alfons XIII. Es devia pensar que jo era monàrquic per estètica, per la mateixa causa que ell i el pintor José María de Martín havien anat a apuntar-se a la División Azul. Cal dir, també, però, que era un ferotge anticomunista."
José Agustín Goytisolo (o. c. pàg. 42):
"Quant a la seva admiració per Alemanya jo m'imagino que és pròpia d'un sector e la intel·lectualitat d'un país com la Catalunya d'aleshores, on el wagnerianisme havia trepitjat fort. Això no sé si pressuposa una cosa que m'agradaria que tu esbrinessis parlant amb en Senillosa: si ell i un pintor de la província de Lleida [sic]: José María de Martín, es volien apuntar a la División Azul. El que sí que sé és que Ferrater era absolutament antidomàtic i dubto molt que ell es volgués apuntar a la División Azul per anar a favor d'en Hitler."
