Què pensa el filòleg Joan Ferrer de Climent Forner?

Climent Forner a l'ermita de Sant Sebastià amb la plana de Vic al fons (2005). Foto: BNG

Copiem de Foc Nou núm 430 (abril del 2010), pàgina 24:

Per a mi [Climent Forner és] el millor poeta vivent en llengua catalana (no sols religiós, per descomptat). Ho he dit i repetit en diverses ocasions, sense por que l'amistat em traeixi: "Climent Forner és un poeta fonamental i absolutament imprescindible en la literatura catalana de la segona meitat del segle XX i d'aquest començament del segle XXI. Crec que ningú com ell no ha estat capaç d'expressar en versos catalans una gamma tan àmplia d'experiències humanes formulades com a diàleg entre l'home, la comunitat del seu poble i el Misteri que dóna sentit a l'existència; és com un clàssic contemporani.

Joan Ferrer entrevista Climent Forner a "Foc Nou"

A l'últim Foc Nou Joan Ferrer (UdG) publica una interessant entrevista amb mossèn Climent Forner. Com que al segon ja el coneixem, presentem el primer transcrivint la seva biografia tal com consta la Universitat de Girona:

Joan Ferrer. Professor titular d'Estudis Hebreus i Arameus de la UdG (2003). Anteriorment havia estat durant vint anys catedràtic de llengua i literatura catanes d’institut. Ha estat col·laborador de l’eximi lingüista Joan Coromines. Va col·laborar amb Coromines en la redacció de l’Onomasticon Cataloniae (6 volums). Va redactar el volum 10 del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Coromines, que conté l’índex català complet de l’obra. Va traduir diversos llibres de l’hebreu i del grec hel·lenístic per a la Bíblia catalana: traducció interconfessional.

Ha publicat sol o en col·laboració amb altres estudiosos diversos volums d'estudis sobre diferents llengües semítiques (redactats en català, castellà, anglès i francès): hebreu, arameu i siríac. També ha escrit una història i gramàtica de l’ídix (yiddish). Ha redactat el Diccionari Girona: Diccionari hebreu-català. Vocabulari català-hebreu (en aquest moment ja escrit i en procés de revisió i edició).

Les línies de recerca són: història de la llengua catalana, dins del grup d’investigació dirigit pel catedràtic Josep M. Nadal; exegesi bíblica i història de les llengües hebrea i aramea.

De com Samaranch i l'alcalde de Berga J. Noguera van tornar el català a la 'Diputación de Barcelona'

[Samaranch] introdujo el idioma catalán en los plenos -después de tomar unas cuantas lecciones de gramática y fonética- por la vía del hecho consumado y prudentísimamente calculado: hizo que un diputado de Berga, el alcalde Noguera, representante de la Cataluña interior, payesa y tradicional, le formulase un ruego en vernáculo al que, con apariencia de total normalidad, el presidente respondió tranquilamente en catalán. Para evitar sorpresas, otro diputado cumplió el encargo de formular el siguinete y último ruego del día en castellano. La prensa no llegó a desvelar la estratagema. Lo que trascendió fue que el presidente, en un gesto de auténmtica naturalidad, había demostrado su tolerancia y su aceptación, sin el menor trauma ni engorro, de la realidad lingüística del país. A partir de entonces, el catalán fue imponiéndose en la casa.

Boix & Espada
El deporte del poder
Editorial Temas de Hoy. Madrid, 1991
Pàgines 137 - 138

Hemeroteca

A mí me fichó Samaranch para el protocolo de la Diputación. Recuerdo haber visto desde el balcón de la Diputación a Maragall y los suyos en la plaza Sant Jaume chillando: "Samaranch, fot el camp!"

Francesc Galmés, excap de protocol de la Diputació i l'ajuntament de Barcelona. Entrevista de Lluís Amiguet a La Vanguardia (19.9.09)

L'aigua que la Nestlé vol comercialitzar a la Pedra, al DOGC

En relació amb la notícia publicada anteriorment en aquest blog afegeixo la següent informació:

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

DOGC núm. 5595 - 25/03/2010

---

---

DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES

ANUNCI sobre la sol·licitud d'aprofitament i d'un perímetre de protecció per a l'aigua mineral natural anomenada "Font del Pujol", al terme municipal de la Coma i la Pedra (Solsonès). (Pàg. 23813)

---

ANUNCI

sobre la sol·licitud d'aprofitament i d'un perímetre de protecció per a l'aigua mineral natural anomenada "Font del Pujol", al terme municipal de la Coma i la Pedra (Solsonès).

A instància de la societat Nestlé Waters España, SA, amb CIF A-58707449, s'està tramitant l'expedient de sol·licitud de l'aprofitament i d'un perímetre de protecció per a l'aigua mineral natural de la captació “Font del Pujol”, al terme municipal de la Coma i la Pedra (Solsonès).

El perímetre de protecció, que comprèn terrenys del termes municipals de la Coma i la Pedra, Gósol i Josa i Tuixén, queda definit pels següents vèrtexs, expressats en coordenades UTM (del sector 31T) :

Vértex	X	Y
1	384.101	4.673.206
2	385.688	4.673.312
3	385.761	4.673.504
4	386.719	4.672.219
5	385.764	4.671.225
6	385.793	4.670.680
7	384.158	4.670.653
8	384.305	4.671.895

El que es fa públic de conformitat amb l'article 41.2 del Reial decret 2857/1978, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament general per al règim de la mineria i amb l'article 86 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (BOE núm. 285, de 27.11.1992), modificada parcialment per la Llei 4/1999, de 13 de gener.

Aquelles persones que tinguin interès a examinar-lo ho podran fer a les oficines de la Direcció General d'Energia i Mines, situades al carrer Pamplona, 113 de Barcelona, dins del termini de vint dies hàbils, comptadors a partir de l'endemà del dia de la publicació d'aquest anunci, i podran adduir-hi allò que tinguin per convenient.

Barcelona, 2 de febrer de 2010

Agustí Maure Muñoz

Director general d'Energia i Mines

(10.034.053)