l'agost passat. Foto: BNG.
30 de setembre del 2008
Representació del retaule de Serrateix
l'agost passat. Foto: BNG.
27 de setembre del 2008
Més sobre l'actuació de Toni Castells i la Beth a Vic
http://campusplegamans.blogspot.com/
Un nen de Puig-reig ingressa a l'escolania de Montserrat
Les properes actuacions que la prestigiosa formació musical farà fora del monestir són:
10 d'octubre. Monestir de Sant Miquel de Cuixà (Conflent) amb motiu de l'Any Oliba.
14 d'octubre. Catedral de Nôtre-Dame, de París.
16 d'octubre. Lodi (Milà, Itàlia).
16 de desembre. Actuació a la seu del Parlament Europeu d'Estrasburg responent a una invitació de la Unió Europea.
21 de setembre del 2008
15 de setembre del 2008
El Berguedà Toni Castells i la Beth de Súria actuaran dissabte al Mercat de Música Viva de Vic
En aquesta òpera, Toni Castells és acompanyat per la Beth de Súria, la irlandesa Roberta Hoet, la soprano neerlandesa Amalia Whiteman, el Tan String Quartet del Royal College of Músic de Londres dirigit pel compositor alemany Moritz Schmittat i la fotògrafa islandesa Maria Kjartansdottir, responsable de la part visual de l'espectacle.
Entre cançó i cançó, la Beth de Súria llegirà una selecció de poemes de Miquel Martí i Pol. Aquesta no és la primera vegada que la Beth s'apropa al poeta de Roda de Ter, ja que havia participat a l''homenatge celebrat al teatre Nacional de Catalunya interpretant una versió de 'No demano gran cosa' composada per Albert Guinovart, que la va acompanyar al piano.
El Toni Castells va néixer el 1976 a l'Hospital Vell de Berga. El seu pare és tècnic agrícola i llavors treballava a Berga; en aquella època va publicar un interessant article sobre el mercat de Montmajor a L'Erol. El Toni va anar al col·legi de les Carmelites i havia portat la guita xica de la Patum infantil.
----------
19 de novembre. Llançament mundial del cedé Unharmed, de Toni Castells, Momo, a través de la botiga virtual iTunes. El Toni és fill de Berga i als 14 anys va guanyar el III Concurs de Joves Compositors de Sant Joan de Vilatorrada amb Imatges, per a flauta i piano. També va ser el compositor i teclista del grup Korrefok , convertit en Herzia el 1997 i que dos anys després va treure Coses que passen, produït per Jordi Armengol als estudis Musiclan, d’Avinyonet de Puigventós, on Toni Castells va treballar de tècnic d’enregistrament, entrant d’aquesta manera en contacte amb el personal que passava per la casa, noms com Mariah Carey, Manolo García i Lluís Llach.
Des de l’any 2000 Toni Castells és a Londres, on treballa amb José Maria Cano, fundador, amb el seu germà petit, Nacho, i Ana Torroja, del grup Mecano i autor de clàssics d’aquest grup com Hijo de
Toni Castells col·labora amb estudiants del Royal College of Art en la creació de música per a curtmetratges i altres projectes, i és professor de tecnologia musical a l’Imperial College London i a
La web del Toni Castells diu que és fill de Berga. Vaig demanar per ell a gent de la faràndula musical local i ningú no me’n sabé donar cap raó. Fins que vaig fer la pregunta al doctor Lluís Ballús, cirurgià i gran entès en música de la dècada dels setanta. Al cap de pocs dies rebia d’ell un correu electrònic en què m’informava que Toni Castells va néixer el
14 de setembre del 2008
El concert de Roger Mas a Solsona
Fragment dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre
en la versió de Roger Mas
Segon concert de presentació de 'Mística domèstica' de Roger Mas.
Roger Mas és possiblement la millor veu masculina de l'actual panorama de la cançó. Potent, amb les vocals pures de la ciutat mitrada de la Catalunya Central. Conjunt instrumental liderat pel berguedà Xavier Guitó, responsable dels arranjaments. Resultat: concert memorable.
Peculiar versió dels Goigs a la Mare de Déu del Claustre, actual, digna, emotiva i orientalitzada. Ball de l'Àliga de la Patum i Gegants de Solsona, l'esclat festiu del Corpus esdevingut plasmació musical d'un sentiment localista i universal a la vegada. Jacint Verdaguer, de mètrica exacta i paraula apassionada, llegit / musicat amb encert. Els músics són ombres sobre un fons vermell. Molt bé, Roger!
A fora, fresca una mica tardoral. El Castellvell il·luminat i els carrers tranquils. La plaça de Sant Joan. Les acolorides teulades restaurades de la catedral. El portal. En aquesta nit serena, la lluna clara cau sobre els camps del Solsonès...
10 de setembre del 2008
11 de setembre
de Jacint Verdaguer
-cant X de la Llegenda de Montserrat-
i versió històrica d'Els Segadors
-interpretada per Rafael Subirachs
a les 'Sis Hores de Cançó a Canet' (1975)-.
Carles mira ses ferides,
tot mirant les seves armes
sospirava de tristor.
-No sospireu, lo bon comte,
mon metge arriba tantost.
-De les nafres no me’n sento,
sols me sento de l’honor,
puix en lo camp de batalla
per mon escut no hi ha flors.
-Si el teu escut n’està sense,
ton pit n’està vermellós.-
Posa els dits en la ferida,
los passa pê l’escut d’or.
Si el comte Jofre plorava,
encara plora més fort,
mes ses llàgrimes de pena
ja són llàgrimes de goig.
-Gran mercès, lo rei de França,
gran mercès, l’emperador.
Si no puc tornar a veure-us,
Catalunya i Aragó,
est testament vos envio
escrit amb sang de mon cor,
gravau-lo en totes mes torres,
brodau-lo en tots mons penons,
i portau les quatre barres
a les quatre parts del món.-
Oh soca de nostres comtes,
Déu no et vol arrencar, no;
de les barres catalanes
tu en seràs lo portador;
grans províncies les esperen
per gravar-les en son front,
los espanyols en ses armes,
los catalans en son cor.
8 de setembre del 2008
L'aplec de Gresolet
i paraules de Mn. Ramon M. Anglerill
Avui també baixen les vaques de Saldes que durant els mesos d'estiu han pasturat a les Costes i durant uns dies senyoregen els verds prats de la vall omplint l'aire de l'alegre dringar d'esquelles. Comento a un del país que em sembla veure-hi menys bestiar que altres anys i m'explica que han baixat prop de dos-cents caps, però una quantitat semblant s'ha quedat a les Costes: "El ... va a la seva".
Ni un bolet, malgrat el que deia algun diari. "Encara ha de ploure i falten uns quants dies". Un pagès vell recorda que per la guerra -ell tenia set anys- van obligar els homes de Saldes a cremar l'altar barroc de Gresolet. "Si no hi anaven, els mataven". També parla les processons que hi feien de Saldes, Gósol i Gisclareny. "Era un altre temps; totes anaven a parar a Gresolet". Una mica més enllà el tema és l'aigua de Gósol. "Allò que deia el diari de dissabte passat és somiar. Amb l'actual situació econòmica no hi ha cap empresa que estigui disposada a fer la planta embotelladora de Torrentsenta". Un escampall de taules parades i esporàdics focs fan pensar que tota questa gent aviat s'aplicarà a les particulars activitats gastronòmiques i les esquelles ompliran de música el silenci de la vall.