HA MORT M. DOLORS SANTANDREU

 

M. Dolors Santandreu amb els historiadors Josep Noguera i Pere Anguera a la sala d'actes de l'Ajuntament de Berga, el 30 de març del 2007, amb motiu de la presentació del llibre dels acords reservats de la Junta de Berga,de Manuel Santirso.  Foto: BNG

----------------------------------

La M. Dolors Santandreu (66 anys), que avui ens ha deixat, era historiadora. Pertanyia a una família molt arrelada a la ciutat de Berga: el seu avui havia estat director de la sucursal de Berga de l'antiga Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, i el seu pare, de l'oficina del Vall.

La M. Dolors es començar a interessar de ben jove en el món de la història a través de l'amic el seu pare, el medievalista Dr. Manuel Riu i Riu (@ el Manel dels ossos), amb qui va participar, entre altres actuacions, en les excavacions del monestir de Sant Sebastià de Sull, a Saldes.

Professionalment, es va dedicar a la docència com a professora d'Història a l'Institut Guillem de Berguedà. És autora de nombrosos treballs sobre aspectes de la història berguedana en publicacions diverses (revista L'Erol, butlletí dels Amics de l'Art Romànic, programes com el de la Festa dels Elois o del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt, etc.). El 2010 va publicar, amb la també historiadora Rosa Serra, el llibre Berga, una història per conèixer, que resumeix 12.000 anys d'història de la ciutat.

El Dr. Manuel Riu li va dirigir la tesi doctoral "La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga", que aporta valuosa i inèdita informació sobre com era la vida a la ciutat des de finals del segle XIV fins a mitjans del XV. Aquesta tesi roman inèdita.

 

 

MONTCLAR DE BERGUEDÀ: EL PRIMER RECITAL DE JOAN MANUEL SERRAT

                              Salvador Escamilla i Joan Manuel Serrat a l'estudi                                                                                      "Toresky" de Ràdio Barcelona (1965).

Ara que ha anunciat que es retirarà dels escenaris, és un bon moment per recordar que el primer recital amb públic de Joan Manuel Serrat el va fer a Montclar de Berguedà, el 19 de setembre del 1965. Amb ell van actuar, aquell dia, Delfí Abella, Xavier Elies, Guillermina Motta, Joan Ramon Bonet i Enric Barbat.

La "crònica" que el mànager dels Setze Jutges, Carles Pedrerol, va escriure de l'acte és aquesta:

"Observacions: viatge accidentat. Errada de camí. Arribada a un quart de dotze. Públic impacient i cantants irritats. Una sola tirada de tres cançons. Èxit franc. Públic de colònia estival i molts pagesos".

D'aquest mateix any és la seva actuació al programa "Ràdio-scope", que presentava Salvador Escamilla a Ràdio Barcelona, i el primer disc vinil, que és com eren els d'aquella època, a la casa Edigsa, amb quatre cançons: Ella em deixa, El mocador, La mort de l'avi i Una guitarra, .