JORDI CUSSÀ, PREMI DE LA CRÍTICA "SERRA D'OR" 2021 DE NOVEL·LA

 

Cussà, Vicens i Martí Monterde, entre els Premis Crítica Serra d’Or

La revista «Serra d’Or» del mes de setembre avança els noms dels premiats de la 55a edició dels Premis Crítica. Els guardons que seran lliurats –juntament amb els de l’any passat- en el marc de la Setmana del Llibre en Català el proper divendres 17, a les 19h.

Jordi Cussà © Mireia Arso

L’obra El primer emperador i la reina Lluna (Comanegra), de Jordi Cussà –que va morir el proppassat 11 de juliol-, ha estat guardonada amb el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Novel·la; Pare, què fem amb la mare nostra (Labreu edicions), d’Antònia Vicens, ha rebut el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Poesia; Antoni Martí Monterde, amb Stefan Zweig i els suïcidis d’Europa (Lleonard Muntaner editor), el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 d’Assaig; i Antoni Clapés, el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Traducció per Tal qual de Paul Valéry (Adesiara). Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig, el jurat del qual ha volgut fer una menció especial al dietari L’eternitat enamorada (Tres i Quatre), de Josep Igual, que va morir el 25 de març passat.

Pel que fa a l’apartat de Recerca, Ramon Ordeig i Mata ha guanyat el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Recerca (Humanitats) per l’obra Els comtats d’Urgell, Cerdanya i Berga, volum VIII de la col·lecció Catalunya Carolíngia (IEC). Natura, ús o abús? Llibre blanc de la gestió de la natura als països catalans (IEC), coordinat per Ramon Folch, Josep Peñuelas i David Serrat, han obtingut el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Recerca (Ciències). I Manual of catalan lingüístics (De Gruyter), editat per Joan A. Argenter i Jens Lüdtke, han rebut el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Catalanística.

Dins l’apartat d’Arts Escèniques, l’obra Poder i santedat, de Manuel Molins, amb direcció escenografia i il·luminació de Paco Azorín i producció de l’Institut Valencià de Cultura, s’ha endut el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 d’Arts Escèniques al muntatge teatral “per l’ambició estètica i ideològica en el tractament de la corrupció política, econòmica i moral del Vaticà, com a metàfora dels abusos i les perversions en els sistemes de poder”; Rèquiem nocturn, de Pere Faura, obté el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 d’Arts Escèniques a l’espectacle de dansa “per abordar conflictes humans intemporals amb metàfores del món professional de la dansa i a través d’una enginyosa dramatúrgia audiovisual i textual”; mentre que el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 d’Arts Escèniques a l’aportació més interessant ha anat a parar al Projecte “NILAK” de carpa circense itinerant “per la voluntat descentralitzadora de fer arribar les múltiples manifestacions de les arts i les escenes contemporànies a comarques amb dèficit d’infraestructures culturals”. El jurat també ha fet una menció especial per a Tricicle (Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans) “per la dilatada trajectòria de 40 anys als escenaris, pel reconeixement internacional com a companyia de teatre de gest de gran ressò popular i per la seva contribució a fer un món més amable amb el somriure”.

Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Literatura Infantil és per a l’obra Capgirat (Bindi Books), amb text d’Alba Dalmau i il·lustració de Cinta Vidal; el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Literatura Juvenil (Creació) és per a Paraules, flors i pólvora (Animallibres), de Cinta Arasa; mentre que el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Literatura Juvenil (Coneixements) és per a Migrants (Bang), d’Eduard Altarriba.

El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2021, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Francesco Ardolino, Borja Bagunyà, Marta Nadal, Marina Porras i Xulio Ricardo Trigo. En l’apartat de Recerca l’han compost: Montserrat Bacardí, Jordi Casassas, Joandomènec Ros, Margalida Tomàs i Francesc Vilanova. Agnès Blot, Francesc Foguet, Santi Fondevila, Jordi Jané i Bàrbara Raubert han constituït el jurat d’Arts Escèniques. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil l’han format Mònica Baró, Pep Brocal, Joan Bustos, Teresa Mañà i Núria Ventura.

Cal recordar que les obres premiades corresponen a les més destacades d’entre les publicades l’any 2020, i sense que s’hagin presentat a concurs. Els Premis Crítica «Serra d’Or» no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or de solapa, dissenya per Capdevila Joiers, que representa la distinció que atorga la revista. 

L’acte de lliurament dels 55ens Premis Crítica «Serra d’Or» tindrà lloc a l’Escenari 2 de la Setmana del Llibre en Català el proper divendres 17 de setembre, a les 19h, i comptarà amb la presència de tots els guardonats. També hi assistiran els guanyadors dels Premis Crítica «Serra d’Or» de 2020, que a causa de les restriccions per la pandèmia l’acte de lliurament de l’any passat es va haver d’ajornar i, per tant, no van rebre les serretes d’or -i ho faran durant el mateix acte del dia 17-.

LA CRÍTICA DE PONÇ PUIGDEVALL ("El País") A L'ULTIM LLIBRE DE JORDI CUSSÀ, "El primer emperador i la reina Lluna" (Ed. Comanegra)

Del diari El País (05.03.202199)

---------------------------------------

 

LLIBRES

Amb l’ímpetu de Scheherazade

Qin Shi Huangdi, emperador pare de la muralla i de l’exèrcit de Xi’an, és l’eix de l’obra de Cussà

L'emperador Qin Shi Huangdi.

Una de les virtuts de Jordi Cussà (Berga, 1961) és que posseeix la llibertat d’una escriptura que s’inventa llibre rere llibre: és un escriptor que no ha esquivat en cap obra la temptació del joc, la metaliteratura, la investigació de la forma, la necessitat d’anar sempre a la recerca del mètode que li permeti atrapar l’atenció del lector més enllà del relat lineal, convertint en necessitat divagacions i digressions.

'EL PRIMER EMPERADOR I LA REINA LLUNA'

Jordi Cussà
Comanegra
584 pàg.
22,90 eu.

De manera paral·lela, a cada una de les seves novel·les hi apareix arreu la convicció que narrar significa encantar el lector, impedir que s’avorreixi a través de qualsevol argúcia, ja sigui gràcies a la creació d’un suspens, a les revelacions truculentes, al fet extraordinari, al detall efectista, a l’habilitat de convertir en versemblant i indispensable el que en un principi no ho és gens: “D’una història n’extreia l’essència, de l’essència en feia un elixir, i amb l’elixir de nou es dedicava a compondre una història”, deia d’Isak Dinesen la novel·lista Eudora Welty. I alguna cosa semblant podria opinar de Cussà amb molta raó el lector que s’encari al seu nou repte, El primer emperador i la reina Lluna, novel·la històrica que ho és i, sobretot, no ho és, com si la realitat real no contaminés la ficció, tal com passava amb els grecs i els romans de La serp, els medievals d’El ciclop o Guillem de Berguedà a El trobador Cuadeferro, personatges del passat que semblaven ser estrictament contemporanis.

El punt de partida que agafa Cussà a El primer emperador i la reina Lluna és la vida del primer emperador de la Xina, Qin Shi Huangdi (259-210 aC), l’artífex de la unificació dels set grans reialmes i de l’alfabet, impulsor de la muralla i de l’exèrcit escultòric de Xi’an, de la fi del feudalisme, i a la vegada responsable directe de “saquejos, espolis, suborns, xantatges, tortures, mutilacions i assassinats. Per no parlar de perjuri, malversació de fons i maltractament dels enemics vençuts”. Se centra en els usos i abusos del poder i les seves derivacions, l’ambició i les obsessions que maduren al seu voltant, els deliris i les mentides, en les conspiracions de palau i en la constància de la traïció, en la soledat i l’afany de sobreviure a la mort, en “l’arrel de l’egolatria i les inclinacions més nocives: por, enveja, cobdícia, odi, ira, perfídia, etcètera”. I descriu prolixament les evolucions (l’esplendor i la catàstrofe d’un combat primitiu hi ressona de dalt a baix) de les campanyes bèl·liques incessants; o la rutinària i burocratitzada vida quotidiana de la cort en el seu transcórrer íntim, com si l’èpica guerrera es vestís de seda i la matèria narrativa (l’amor i el plaer, l’alegria i l’espera d’alguna felicitat) fos elaborada amb una cal·ligrafia suau, o com si Cussà pintés amb els colors més escaients personatges i paisatges d’una aquarel·la que oferís una sensació absoluta de plenitud: no és melodramàtic ni moralista, i només el preocupa fer interessant cada episodi d’aquesta odissea imperial i omplir cada frase (i no només les principals) de bellesa.

I és així com el lector va avançant pàgina rere pàgina, d’aventura en aventura, de sorpresa en sorpresa dins de la sorpresa, amb personatges que no vacil·len davant de l’horrible i que fan tot el que els és possible de fer, com si Cussà, en escriure una novel·la tan extensa com El primer emperador i la reina Lluna creés, en el fons, un món de conte, un món on la fantasia hi ressona i s’hi desplega amb un ímpetu semblant al que exhibia Scheherazade nit rere nit, un món on tothom escolta i s’explica històries i, com el lector, s’evadeix de la realitat mitjançant un monumental miratge de ficcions.

Al final, més enllà de la reconstrucció d’unes circumstàncies històriques i de la invenció d’una trama, el que s’imposa a El primer emperador i la reina Lluna és la necessitat de la continuació, com si fos un conte etern on res no acaba, on els personatges no moren, on els escenaris no es dissolen i on els esdeveniments no s’interrompen: com tots els contes, o com totes les faules de debò, El primer emperador i la reina Lluna continua endavant fins i tot quan s’arriba a l’última pàgina, com si a pesar de la brevetat de la vida no es pogués deixar mai d’escriure, com si Cussà no tractés exactament del temps pensat convencionalment sinó d’un temps que es fes infinit tornant sobre si mateix en forma d’espai.