cantactor. Neologisme. Artista que és cantant i actor a la vegada.
-------------------------------------------------------------------------------------------
Diari ARA
-------------------------------------------------------------------------------------------
Diari ARA
Barcelona
Una vetllada senzillament preciosa amb Núria Rial i Xavier Sabata
El concert al Palau de la Música va destil·lar qualitat musical als quatre vents
Núria Rial i Xavier Sabata amb Vespres d'Arnadí
Palau de la Música. Festival Grec. 8 de juliol del 2020
L’estiu al Palau està sent una alenada d’aire fresc, molt necessària
per a les febres prèvies a uns mesos de grans interrogants. Necessitem
més que mai els músics i ells ens necessiten a nosaltres, de manera que
l’assistència a bons concerts depassa les intencions estètiques per
passar a ser, senzillament, opcions ètiques.
Aquesta
és, si més no, la reflexió sorgida després de la preciosa vetllada de
dimecres al Palau de la Música, amb la presència de dos grans entre
grans: la soprano Núria Rial i el contratenor Xavier Sabata, amb la
complicitat d’un conjunt instrumental de gran empenta i entusiasme com
Vespres d’Arnadí. Capitanejats pel gran Dani Espasa, d’energia
encomanadissa, el concert va destil·lar qualitat musical als quatre
vents, gràcies a la tria del repertori i a la brillantor dels resultats
en termes interpretatius.
Io t’abbraccio és el duet conclusiu del segon acte de l’òpera händeliana Rodelinda
i va ser el que va tancar oficialment el concert –abans de dos bisos–.
La feliç fusió dels tres elements (les dues veus i el conjunt
instrumental) va ser el fermall d’or en una vetllada en què Händel va
ser absolut protagonista a través d’un enfilall d’àries i duets, a més
de dues peces orquestrals, cantades per Rial i Sabata.
La soprano manresana, que cada cop més actua a casa
nostra (i ja tocava!), va desplegar el bon gust que la caracteritza amb
aquella veu de color i emissió naturals, fruit del domini tècnic que li
permet recursos com una messa di voce senzillament
prodigiosa. Per la seva banda, Sabata va exhibir igualment un estat
vocal envejable, amb projecció poderosa i amb aquella expressivitat
marca de la casa que revela el gran cantactor que és el músic d’Avià.
Si a això hi sumem l’excel·lent salut dels components de Vespres
d’Anardí i la imaginativa i carismàtica conducció de Dani Espasa, és
fàcil deduir que, durant poc més d’una hora, vam ser una mica feliços en
aquests temps emmascarats d’incerteses. Coses així fan molta falta.
Senzillament, gràcies.
