|
19/05/2020 | ||
La ira, de l'escriptor i hel·lenista Raül Garrigasait, arribarà a les llibreries el proper 27 de maig. Amb La ira, Fragmenta culmina la publicació de set assaigs sobre els pecats capitals que va iniciar-se el passat mes de novembre. Per l'autor, «la ira ens pot trasbalsar i enfortir, ens pot alliberar de viure una vida submisa o de repetir una versió rebaixada de les vides dels altres». «La ira té una història fonda i, aparentment, un futur esplendorós», diu Garrigasait a la introducció. «La tradició cristiana l'ha considerada un pecat capital, però la Bíblia l'atribueix a la divinitat mateixa; els filòsofs antics hi van reflexionar llargament i la literatura grega s'hi centra en la seva primera narració», exemplifica. Dividida en cinc breus capítols, Raül Garrigasait desplega a La ira els seus arguments amb «un gran rigor i ambició i, al mateix temps, amb una gran amenitat», en paraules d'Ignasi Moreta, editor de Fragmenta. «En el seu llibre, Garrigasait no moralitza: no li interessa veure fins a quin punt abandonar-se a la ira és bo o dolent. El que fa és explicar que la ira és una passió de l'ànima, una passió molt visible i molt vehement. I ho fa de la mà dels clàssics: Homer, Sèneca, la Bíblia, però també alguns referents de la contemporaneïtat, són els acompanyants de viatge d'aquest assaig estimulant que ha escrit Raül Garrigasait.» La sèrie «Pecats capitals», pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» a càrrec de noves veus de l'assaig català. Fragmenta publica la sèrie a la col·lecció "Assaig" (en català) i a "Fragmentos" (en castellà). Ja s'han publicat La mandra, d'Oriol Quintana, L'enveja, de Marina Porras, L'avarícia, d'Oriol Ponsatí-Murlà, La gola, d'Adrià Pujol Cruells. El 4 de març es publiquen La luxúria, d'Anna Punsoda ,i La supèrbia, de Jordi Graupera, i ara La ira, de Raül Garrigasait. Raül GarrigasaitRaül Garrigasait (Solsona, 1979) és escriptor i hel·lenista. En el camp de l'assaig ha explorat temes com el cosmopolitisme (El gos cosmopolita i dos espècimens més, 2012), Santiago Rusiñol i l'entrada de la modernitat a Catalunya (El fugitiu que no se'n va, 2018) i la relació entre els clàssics grecollatins i el poder (Els fundadors, 2020). La seva novel·la Els estranys (2017) va ser distingida amb el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l'Any i el Premi El Setè Cel. Movent-se entre la reflexió i la narrativa, ha anat construint una obra que aprofita elements d'una llarga tradició literària i filosòfica per interrogar-se sobre els ídols i els malestars de la modernitat. |
