En diversos portals immobiliaris ha sortit anunciada la venda, per 3.750.000 euros, de la finca de Graugés, de 34,5 ha, de les quals 8.000 m2 són construïts i uns altres 8.000 m2 superfície urbanitzable segons el planejament urbanístic,
La propietat actual de la finca ara en venda és la societat "Llac de Graugés, S. L.". Els càrrecs directius d'aquesta empresa són:
Joaquim Gay de Montellà Ferrer Vidal. Administrador conjunt des del 18.11.2010
Carles Rovira Pujols. Apoderat des del 09.12.2010
Carlos Rovira Pujols. Administrador conjunt des del 08.08.2017
------------------
A L'Erol núm. 116 (any 2013) vaig escriure el text que segueix
El senyor Gay de Montellà a Graugés
La notícia històrica més completa de la colònia agrícola la
devem al senyor Josep noguera i Canal. És un capítol del llibre
La vida als estanys de Graugés (1988), amb pròleg de Ramon
Margalef. Comença emmarcant l’època, mitjan segle XIX, amb
la creació a Barcelona de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre
(IACSI). A la comarca, Josep Blanxart construeix una granja a la
Riereta (Avià) posant amb les seves innovacions a la pràctica les
propostes de l’IACSI. Però l’intent de modernització fracassa.
Antoni i Agustí Rosal, propietaris de la colònia tèxtil propera a
l’estació d’Olvan, cap al 1887compren la masoveria i terres de
Graugés (Avià), on construeixen una colònia agrícola amb tot
tipus d’instal·lacions, entre elles el llac artificial. Va ser una
empresa de molta envergadura. el 1908 va ser visitada per Alfons
XIII. Però amb la mort d’Agustí (1909), que n’era l’ànima, i aviat
del seu germà, en un moment econòmic delicat per als Rosal a
causa de les inversions en aquest projecte i altres, com la car-
retera de Berga a Sant Llorenç de Morunys, la iniciativa no va
tenir continuïtat i va entrar en regressió. Pel senyor Noguera, el
fracàs dels intents de modernització de l’agricultura a la comarca
a la Riereta i Graugés, amb propietaris molt avançats pel que
era el Berguedà en aquell temps, va fer que molts pagesos es
refermessin en l’immobilisme: al camp no es poden fer invents,
cal seguir les rutines de sempre.
Amb l’aprovació del planejament urbanístic d’Avià (POUM,
2011), es permet destinar a serveis terciaris les cases velles del
voltant de cal Garretà i la construcció d’una vuitantena d’habitatges
on hi havia les vaques. La propietat del llac i el camí que el voreja
s’ha cedit a l’avançada a l’ajuntament i hom preveu la constitució d’una fundació integrada per veïns, propietaris i municipi per tal de
vetllar per l’entorn.
La part privada pertany a la societat Llac de Graugés SL, parti-
cipada pels senyors Álvaro Rosal, antic propietari, Carlos Rovira
i Joaquin Gay de Montellà i Ferrer-Vidal, president de la patronal
catalana Foment del Treball.
