12 de gener del 2024
5 de gener del 2024
EL REGIDOR DE CULTURA DE SALDES ÉS UN DELS 16 EXPERTS QUE LA GENERALITAT PROPOSA PER A REDREÇAR L'EDUCAIÓ DEL PAÍS DESPRÉS DELS MALS RESULTATS A LES PROVES PISA
El "Joan de cal Betes" de Maçaners, Joan Vila Farràs, serà un dels dos representants de la direcció dels centres educatius privats a la comissió d'experts que haurà de dissenyar el pla de redreçament de l'educació del país.
És llicenciat en Ciències per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Didàctica de la Ciència per la Universitat de Barcelona. Del 2004 al 2006 va ser director gerent de l'escola Pia de Granollers; del 2006 al 2016, secretari general d'institucions educatives de l'escola Pia de Catalunya (20 institucions); del 2015 al 2023, director gerent de l'escola Pia Balmes de Barcelona. Actualment és membre del plenari de la Cambra de Comerç de Barcelona, assessor en gestió educativa i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Saldes pel grup Tots som poble - AM.
Blogs de Joan Vila:
26 de desembre del 2023
24 de desembre del 2023
8 de novembre del 2023
23 d’octubre del 2023
Temps de codonys
És temps de collir codonys.
El pintor Joan Cervelló Iborra, "Cerve", cada matí, després de la caminadeta amb la senyora, acostuma a passar pel bar Canigó de Berga. Allí, al cap de poc de prendre seient en una de les taules exteriors, s'abstreu d'aquest món, treu els trapaus d'aquarel.lista i plasma en el paper blanc la barana de davant de la betzinera, els arbres del Passeig de la Pau o la moto que hi ha deixat aparcada l'ocasional cafetaire.
Aquest matí li han regalat dos codonys. Els ha posats sobre la taula i, abans de convertir-los en allioli per untar la torrada matinera o el codonyat de les postres del dinar, els ha immortalitzat en la primera aquare.la del dia.
13 d’octubre del 2023
4 de setembre del 2023
17 de juliol del 2023
El bisbe Deig i l'alcalde de Berga, Ivan Sànchez, a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada. 2023
Llengua i Església. Als 20 anys de la mort del bisbe de Menorca i Solsona Antoni Deig
per SEBASTIÀ TALTAVULL (bisbe de Mallorca) i CARLES ARMENGOL (director general d’afers religiosos, Generalitat de Catalunya)
dia 18, a les 12 del migdia‐‐----------
Municipi i construcció de país
amb NICOLAU GARCIA (batlle d’Elna, Catalunya Nord), IVAN SÀNCHEZ (alcalde de Berga, Principat), MIQUEL OLIVER (batlle de Manacor, Mallorca) i ANTONI FRANCÉS (alcalde d’Alcoi, País Valencià), entre altres
dia 20, a les 5 del capvespre
amb NICOLAU GARCIA (batlle d’Elna, Catalunya Nord), IVAN SÀNCHEZ (alcalde de Berga, Principat), MIQUEL OLIVER (batlle de Manacor, Mallorca) i ANTONI FRANCÉS (alcalde d’Alcoi, País Valencià), entre altres
dia 20, a les 5 del capvespre
21 de juny del 2023
Ratafia berguedana
Recepta de la meva mare, Montserrat Canals, de 95 anys.
Per cinc litres d'anís, de la casa Destil-leries Vila, de Berga, fundada el 1917, on, entre bocois, passa l'estona una rèplica exacta de la Guita:
1 nou verda xafada
Mitja llimona
Fonoll
Menta
Sajolida
Timó
Buriol
Es deixa a sol i serena des d'aquests dies dels volts de Sant Joan i cap a Nadal, prèviament colada, ja està a punt per beure'n.
31 de maig del 2023
Subhasten "Paisatge de Berga", de Miquel Villà
La subhasta (casa Balclis, de Barcelona) acaba el 9 de juny a tres quarts menys tres minuts de nou del vespre.
L'obra és datada el 1938 a Berga.
Sobre el pintor i la seva relació amb Berga vegi's l'interessant estudi El pintor Miquel Villà a Berga, de Climent Vilella, publicat a L'Erol el 2021.
29 de maig del 2023
2 d’abril del 2023
Benedicció dels Rams a Berga
30 de març del 2023
Oriol Malet il-lustra la portada de "Cavalls salvatges" de Jordi Cussà
Sobre aquest il-lustrador i la seva relació amb el novel-lista berguedà vegi's
27 de març del 2023
CENTRE INTERNACIONAL DE DESENVOLUPAMENT AUDIOVISUAL DEL PEDRAFORCA
Enllaç al Centre Internacional de Desenvolupament Audiovisual del Pedraforca.
22 de març del 2023
El Pla d'Anyella
Encara no hi han pujat els ramats ni el paisatge s'ha vestit de verd, al Pla d'Anyella. Les ondulacions del muntanyam són ara marronoses, com el pèl del gos d'atura que seu i mira endavant tranquil: no hi endevina cap rastre de moviment. A primer cop d'ull, la vegetació sembla adormida, embolcallada en el descans profund de la letargia hivernal. Però enmig de la pastura morta, desafiant el vent fred que hi bufa, ramats d'acolorides diminutes flors de safrà presagien la primavera que ja som i tan amunt arribarà més tard.
11 de març del 2023
Subhasten un manuscrit sobre pergamí del 1282 del testament d'una filla de Murcurols (Gisclareny)
Foto: SoleryLlach
L'esposa de Berenguer de Pinós, filla de Murcurols (Gisclareny), va demanar de ser enterrada al cementiri de Bagà i va fer donacions al monestir de Sant Llorenç prop Bagà i a l'església de Santa Eulàlia de Pi (Bellver de Cerdanya).
Aquestes dades consten al testament de dita senyora que es conserva en un manuscrit sobre pergamí, datat el 1282, que el dimarts 21 de març serà subhastat a la casa SoleryLlach, de Barcelona. El preu de sortida és de 120 euros.
ADDENDA. Aquest manuscrit ha estat adjudicat avui (21.03.2023) per 420 euros.
5 de febrer del 2023
UN CAMP DE TULIPES DAVANT DEL PEDRAFIRCA
Avui estaven plantant un camp de tulipes a Saldes, davant de Pedraforca, al camí vell de Gósol, o carretera de la Baga, al fotogènic paratge que hi ha davant de ca l'Elies.
Aquest matí, en passar-hi pel davant, hem imaginat com, a l'estiu, el camp que havia estat de pastura o de patates enguany serà bellament ornat pels frescos pètals acolorits d'aquestes flors originàries de Mongòlia, que van passar cap a Turquia -d'on és originari el nom, thoulypen, o sigui, turbant- i d'allà cap a Holanda.
Si la iniciativa funciona com és d'esperar, tulipes i Pedraforca seran, aquest estiu, un del reclams turístics i fotogràfics de la comarca.
28 de gener del 2023
16 de gener del 2023
DE QUAN EL CAPELLÀ-POETA CLIMENT FORNER PARLAVA DE GINA LOLLOBRIGIDA
Mossèn Climent Forner al campanar del monestir de Serrateix. Any 2008. Foto: BNG
Avui ha mort, als 95 anys, l'actriu cinematogràfica Gina Lollobrigida. Aprofitant l'escaiença, recordarem la menció que li va fer el poeta mossèn Climent Forner en un dels versos de la carta adreçada a l'Arcipreste de Hita en la qual, a més, esmentava Claudia Cardinale, Sophia Loren, Marilyn Monroe i Brigitte Bardot,
DE LA CARTA QUE L'ARXIPREST DE NAVÀS
VA ESCRIURE AL SEU COL·LEGA EL
ARCIPRESTE DE HITA DESPRÉS D'HAVER LLEGIT
EL "LIBRO DEL BUEN AMOR"
(fragments)
Les dones són encara l'esca de tots els mals,
la culpa de tots els pecats originals.
Curtes com van de roba, més curtes de gambals,
es baraten a tort i a dret per quatre rals.
La teva doña Edrina, per més que fos divina
i de tot l'univers la més bella veïna,
avui ja no fascina si no es diu Claudia, Gina,
Sofia, Marilyn, Brigitte i no fa cine.
Si vol que en un concurs la prenguin a mercè
que ensenyi les mamelles talment la lluna al ple,
que faci bones anques i llanci al vent obscè
la llarga cabellera com d'euga sense fre.
15 de gener del 2023
12 de gener del 2023
11 de gener del 2023
LA FINESTRA
Foto: BNG
Després de dinar, assegut al banc vora l'estufa, rere el vidre observo tot un seguit d'accidents geogràfics que la toponímia defineix amb precissió: la carretera de Cal Rosal -el Riu- a Avià, els arbres de cal Miquel dels Ànecs, els camps llaurats i sembrats del Salvans que ja verdegen, el corriol que per la font de la Fonteta va al poble, les cases que voregen el camí de Santa Maria...
Al costat de la finestra hi ha el televisor. Fan les novel-les d'havent dinat. Al paissatge, sota una franja de núvol tímidament rogenc, senyoregen les muntanyes de Montserrat. El fotògraf aficionat, aquesta tarda, entre la finestra i el televisor ha fet la tria.
24 de novembre del 2022
ELS ACTUALS PROPIETARIS POSEN EN VENDA LA FINCA DE GRAUGÉS (AVIÀ) PER 3.750.000 EUROS
En diversos portals immobiliaris ha sortit anunciada la venda, per 3.750.000 euros, de la finca de Graugés, de 34,5 ha, de les quals 8.000 m2 són construïts i uns altres 8.000 m2 superfície urbanitzable segons el planejament urbanístic,
La propietat actual de la finca ara en venda és la societat "Llac de Graugés, S. L.". Els càrrecs directius d'aquesta empresa són:
Joaquim Gay de Montellà Ferrer Vidal. Administrador conjunt des del 18.11.2010
Carles Rovira Pujols. Apoderat des del 09.12.2010
Carlos Rovira Pujols. Administrador conjunt des del 08.08.2017
------------------
A L'Erol núm. 116 (any 2013) vaig escriure el text que segueix
El senyor Gay de Montellà a Graugés
La notícia històrica més completa de la colònia agrícola la
devem al senyor Josep noguera i Canal. És un capítol del llibre
La vida als estanys de Graugés (1988), amb pròleg de Ramon
Margalef. Comença emmarcant l’època, mitjan segle XIX, amb
la creació a Barcelona de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre
(IACSI). A la comarca, Josep Blanxart construeix una granja a la
Riereta (Avià) posant amb les seves innovacions a la pràctica les
propostes de l’IACSI. Però l’intent de modernització fracassa.
Antoni i Agustí Rosal, propietaris de la colònia tèxtil propera a
l’estació d’Olvan, cap al 1887compren la masoveria i terres de
Graugés (Avià), on construeixen una colònia agrícola amb tot
tipus d’instal·lacions, entre elles el llac artificial. Va ser una
empresa de molta envergadura. el 1908 va ser visitada per Alfons
XIII. Però amb la mort d’Agustí (1909), que n’era l’ànima, i aviat
del seu germà, en un moment econòmic delicat per als Rosal a
causa de les inversions en aquest projecte i altres, com la car-
retera de Berga a Sant Llorenç de Morunys, la iniciativa no va
tenir continuïtat i va entrar en regressió. Pel senyor Noguera, el
fracàs dels intents de modernització de l’agricultura a la comarca
a la Riereta i Graugés, amb propietaris molt avançats pel que
era el Berguedà en aquell temps, va fer que molts pagesos es
refermessin en l’immobilisme: al camp no es poden fer invents,
cal seguir les rutines de sempre.
Amb l’aprovació del planejament urbanístic d’Avià (POUM,
2011), es permet destinar a serveis terciaris les cases velles del
voltant de cal Garretà i la construcció d’una vuitantena d’habitatges
on hi havia les vaques. La propietat del llac i el camí que el voreja
s’ha cedit a l’avançada a l’ajuntament i hom preveu la constitució d’una fundació integrada per veïns, propietaris i municipi per tal de
vetllar per l’entorn.
La part privada pertany a la societat Llac de Graugés SL, parti-
cipada pels senyors Álvaro Rosal, antic propietari, Carlos Rovira
i Joaquin Gay de Montellà i Ferrer-Vidal, president de la patronal
catalana Foment del Treball.
13 de novembre del 2022
ELS BOSCOS COMUNALS DE VALLECEBRE, GRESOLET, LLINARS D'AIGUADORA I SANT JULIÀ DE CERDANYOLA; EL FORTÍ LIBERAL DE GÓSOL I EL FORT DE CASSERRES
Aquest cap de setmana -dissabte i diumenge- s`ha celebrat, respectivament, a la Seu d'Urgell i a Avia el congrés ABSOLUTISMES I LIBERALISMES AL SEGLE XIX. 200 ANYS DE LA REGÈNCIA D'URGELL, organitzat per l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell, el Centre d'Estudis d'Avià, l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell,l'Arxiu Comarcal del Berguedà i la delegació de la UNED de la Seu d'Urgell.
Per part del Centre d'Estudis d'Avià la persona encarregada de l'organització ha estat la historiadora de l'art Gemma Malé.
D'entre les ponències i comunicacions, en destacarem dues referents al Berguedà.
La historiadora Rosa Serra Rotés va presentar a la Seu la comunicació "Capmasats, magallers i barracaires: la persistència de modalitats d'explotació forestal antiga". Els refereix als boscos comunals de les parròquies de Vallcebre, Gresolet, Llinars d'Aiguadora i Sant Julià de Cerdanyola, que han persistit, sense haver sofert grans canvis, des de la seva creació, als segles XVII i XVIII, fins als nostres dies malgrat la desamortització del s. XIX i l'interès que per aquestes propietats comunals van mostrar els grans industrials.
L'historiador i geògraf Francesc Roma i Casanovas va presentar a Avià la comunicació "El fortÍ liberal de Gósol i el possible fort de Casserres". Es tracta de dues estructures construïdes per fer front a la primera rebel·lió carlina. Sobre la de Gósol, el ponent va assegurar disposar de suficient documentació, entre la qual destaquen els textos de Pascual Madoz i les memòries de Manuel Llauder, per saber en què consistia. Quant a la de Casserres, n'hi ha dues referències documentals. Però en els dos casos se'n conserven restes arqueològiques.
----------------------------
El dinar "carlí" del Congrés servit a Avià (Fotos: BNG)
Tastet, patates emmascarades i cansalada, i allioli
de codony
El cuiner, Lluís Malé
PROGRAMA DEL CONGRÉS
“Absolutismes i liberalismes al segle XIX. 200 anys de la Regència d’Urgell”
La Seu d’Urgell-Avià, 12 i 13 de novembre de 2022
DISSABTE 12, LA SEU D’URGELL (Sala Sant Domènec)
MATÍ
9:30 h. Inauguració
9:45 h. Ponència inaugural: Ramon Arnabat Mata: La Regència d’Urgell, 1822-1823
10:30 h. Pausa
Àmbit 1: El Trienni Liberal i la Regència d’Urgell
11:00 h. Ponència: Javier Salazar Rincón: La Regencia de Urgel y sus recreaciones literarias
11:45 h. Comunicacions: Lluís Obiols Perearnau: Notes soltes al voltant de la Regència a la Seu
d’Urgell
Albert Villaró Boix: Antonio Valls, capità liberal
Josep Porredon Feliu i Lluís Obiols Perearnau: La Regència a la premsa
internacional
Gerard Marí i Brull: El Paper Timbrat de la Regència d’Urgell
Josep Espunyes Esteve: La milícia nacional de Peramola
Manuel Félix González i Fraile: Els mossos d’esquadra durant el Trienni
Liberal (1820-1823): dissolució i revolta armada
Laura Corrales Burjalés: La religió en el gravat liberal: entre la fe
constitucional i la sàtira al reialisme redemptor (1820-1823)
Antoni Llagostera Fernández: El salvament de l’arxiu i biblioteca del Monestir
de Santa Maria de Ripoll durant el Trienni Liberal (1823)
Antoni Sánchez Carcelén: Reialistes i liberals a l’Urgell. El cas de Tàrrega
(1820-1823)
TARDA
Àmbit 2: La construcció del nou estat liberal
16:30 h. Ponència: Josep Albert Planes Ball: Construir l’Estat-nació: una mirada “des de baix”
17:15 h. Comunicacions: Maria Jesús Llavero Porcel: La Junta del Mig Delme del Bisbat d’Urgell
Daniel Fité Erill: Llums i ombres entorn de la desamortització dels béns
“comunals” a la vall de Cabó
Rosa Serra Rotés: Capmasats, magallers i barracaires: la persistència de
modalitats d’explotació forestal antiga
Amadeu Gallart Sort: El dietari de l’Antoni Martí i les lluites per a l’establiment
del liberalisme al Pirineu
Joan-Xavier Quintana Segalà: Els Dalmau de la Seu d’Urgell, patriotes i
reialistes
19:00 h. Presentació de llibre “La Guerra Gran al Pirineu. El Llibre de Notes de la Seu d’Urgell (1791-
1856)”, de Josep Albert Planes Ball i Lluís Obiols Perearnau (Anem editors)
DIUMENGE 13, AVIÀ (Ateneu d’Avià)
Àmbit 3: La perpetuació del conflicte
10:00 h. Ponència: Antoni Sánchez Carcelén: Revolució i contrarevolució: les Guerres Carlines
com a paradigma de persistència del conflicte
10:45 h. Pausa
11:15 h. Comunicacions: Josep Miralles Climent: Carlisme i absolutisme
Javier Cubero de Vicente: Manifestaciones fueristas en la oposición periférica
al centralismo liberal (1812-1876)
Marc Sales Badal: De la Guerra de Successió al maquis: canvi i continuïtat
en un territori insurgent
David Cao Costoya: Els carlins i els altres en l’arena electoral. Sufragi
universal i lluita política en el cicle de votacions de 1891-1892 a Vic
Xavier Tornafoch Yuste: Carlins i liberals a Vic durant el primer terç del segle
XX. El record dels fets de Collformic
Lluís Obiols Perearnau: “Lo fusell de quatre lluytes” als Jocs Florals de la Seu
d’Urgell de 1917. Un exemple de la pervivència dels mites tradicionalistes en
l’imaginari col·lectiu
Francesc Roma i Casanovas: El fortí liberal de Gósol i el possible fort de
Casserres
Subscriure's a:
Missatges (Atom)