Joan de Sagarra a la Patum

Joan de Sagarra davant el bust de mossèn Comellas. Foto: BNG

Aquesta tarda han arribat de Barcelona l'escriptor Joan de Sagarra i la seva esposa, María Jesús Ibarz. Han dinat a la Barana. S'estaran aquests dies de Patum a Berga. No cal dir que s'espera llegir les seves impressions a l'article del diumenge a La Vanguardia i que la visita ha estat organitzada per Ramon Felipó.
Serà la segona vegada que Joan de Sagarra fa un article berguedà. L'altre el va escriure fa una trentena d'anys al Tele/eXprés. Es veu que era a la bibioteca de l'Ateneu Barcelonès llegint llibres d'aventures i en Montoliu li va recomenar el que sobre Guillem de Berguedà havia publicat Martí de Riquer a les edicions de l'abadia de Poblet. En va quedar entusiasmat.
Avui, a la Barana, Sagarra seia al costat de la diputada socialista Judit Carreras -de qui és diu, però a veure qui s'atreveix a demanar-li que ho confirmi, que pot ser la propera cap de llista socialista per Berga a les properes municipals. En aquella taula també hi havia Ramon Felipó, els de la Maixerina, Joan Santacreu, Salvador Vinyes, Enric Badia, Sílvia Culell, Kap, Ramon Minoves... S'ha parlat de periodisme, de política, de toros, de l'exili, de París i de moltes altres coses. Bona Patum!

La visita de Xavier Barbé

Xabier Barbé amb la Magda Alsina a Cal Nen. Foto: BNG

L'històric periodista Xavier Barbé (Mundo Diario, Tele/eXprés, Generalitat, Avui, TV3...) va ser l'altre dimecres a Berga amb motiu de la roda de premsa que es va fer a l'Ajuntament de Berga per explicar als mitjans la retransmissió de la Patum per TV3. Un cop enviada la crònica i saludat l'alcalde Juli Gendrau, Barbé va anar a dinar a l'hotel restaurant cal Nen. Un dinar, com sempre, excel·lent, regat, aquesta vegada, per un potent Soler Gibert elaborat amb el raïm de les vinyes artesenques. I cap a l'hora del cafè la Magda el va posar al dia de tot el que fa al cas d'allò que en el llenguatge periodístic se'n diu 'notes de societat', però en clau berguedana, vessant dret de la riera Demetge. I ell, periodista d'ofici, se l'escoltava sabent que tots els coneixements i avenços de la humanitat són fruit de la tenacitat i la xafarderia. Cap final de la sobretaula, la Magda el va informar sobre el mocador de lluïment 'Esclat de Llum', de tacte i brodat tan fi que diuen molt a favor del dissenyador berguedà Jordi Rafart. Personatge que, dit sigui de passada, no és ni de lluny parent del redactor d'aquest blog. Es veu que fa unes peces que amaguen amb delicadea els estralls que sobre alguns cossos fan el pas del temps, el sedentarisme i els tiberis. Quan la tarda s'anava esllanguint i entrava el vespre, el Barbé va agafar el cotxe i se'n va tornar a Barcelona, la Magda, darrere la barra, sota l'ample Pedraforca en blanc i negre del Deseuras, va servir unes cerveses i servirdor se'n va anar a aprofitar la frescor de l'última claror del dia per cavar un parell de rengs de patates per pair el dinar. I demà serà un altre dia.

El sector immobiliari

El sector immobiliari és competitiu, contribueix a la nostra economia i benestar i és un dels millors del món. O almenys això creia, fa tres anys, la ministra espanyola de la Vivenda, Carme Chacón.

El bisbe dimissionari de Solsona està ben relacionat.

Fa poc, després de la lectura de la versió digital d'un diari i uns apunts anteriors, he escrit aquesta nota insiginificant.

A) Llegeixo a La Razón que dijous, dia 6, la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) va investir doctors honoris causa Valentí Fuster i Joaquín Navarro Valls. El cardiòleg i l’exportaveu de del Vaticà van comptar –diu el diari- amb un públic distingit: l’expresident Jordi Pujol, l’oftalmòleg Joaquim Barraquer i el bisbe de Solsona, Jaume Traserra. A la web de l’UIC s’informa que l’ideari del centre es base en l’humanisme cristià i que l’atenció pastoral és cobert per una capellania encomanada a l’Opus Dei. Entre el professorat del departament de Ciències de la Comunicació hi trobo Francesc Cano, director de la revista Solc, del bisbat de Solsona.

B) El passat 11 d’abril, la missa d’inici de l’any jubilar amb motiu del Sant Dubte d’Ivorra va ser presidit per Lluís Francesc Ladària, arquebisbe secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, acompanyat del bisbe Traserra de Solsona. Ladària és amic i col·laborador de l’actual papa, Benet XVI, que el va ascendir a l’episcopat. La calorosa tarda que el mallorquí, jesuïta, teòleg, vicerector de la universitat Gregoriana, intel·ligent i auster va ser consagrat a Roma pel secretari d’estat del Vaticà, cardenal Tarsicio Bertone, a la basílica de Sant Joan de Laterà, aquella tarda, Traserra era un dels concelebrants.

El turisme

Florida de cirerers. Foto: BNG

Va passar per la comarca el director general de Turisme de la Generalitat. Segons declaracions recollides per la premsa, l’home va dir que el potencial turístic de la comarca encara ha de créixer –ha de passar del 9 per cent del PIB actual al 12 o el 14– i que la Patum ha d’esdevenir un ‘producte’ que s’exploti tot l’any. En això pensava jo, en el turisme, dinant diumenge passat en un establiment als peus del Pedraforca. Local atapeït d’una fauna cridanera pendent de la cursa de motos que donaven pel l’ampla pantalla del televisor del bar. Tot d’una els brams d’ase –majoritàriament en espanyol, que es la llengua del país– callen. Què ha passat? Res. Pels altaveus es van sentir les notes de la marxa reial, la pantalla mostrava un primer pla dels pilots –molt identificats, pel que es veia, amb la melodia. Notes que em van portar a la memòria l’alcalde Noguera, antic gerent de les mines de Saldes, que també creia molt en el turisme: «El Bergadá será un remanso de paz y tranquilidad abierto de par en par a la ajetreada área metropolitana barcelonesa». La frase té més de trenta anys. I el personal anar mantenint el volum del guirigall, menjant una mica, bevent, fullejant indefectiblement El Periódico, seguint atentament l’esport més sorollós del planeta. Visca el turisme! Al primer contacte amb l’aire del carrer vaig celebrar la sortida d’aquell cafarnaüm passant a saludar els cirerers que han crescut vora les runes d’una casa voltada de planells verds. Tan a prop de la carretera i tan lluny de la pressa i la cridòria. Un oasi de pau blanca amb lleus punts rosacis. Només trenca el silenci el pas d'un estol d'ocellets que es preparen per anar a jóc. Fresqueja, però ja no hi ha qui aturi la primavera.

Què pensa el filòleg Joan Ferrer de Climent Forner?

Climent Forner a l'ermita de Sant Sebastià amb la plana de Vic al fons (2005). Foto: BNG

Copiem de Foc Nou núm 430 (abril del 2010), pàgina 24:

Per a mi [Climent Forner és] el millor poeta vivent en llengua catalana (no sols religiós, per descomptat). Ho he dit i repetit en diverses ocasions, sense por que l'amistat em traeixi: "Climent Forner és un poeta fonamental i absolutament imprescindible en la literatura catalana de la segona meitat del segle XX i d'aquest començament del segle XXI. Crec que ningú com ell no ha estat capaç d'expressar en versos catalans una gamma tan àmplia d'experiències humanes formulades com a diàleg entre l'home, la comunitat del seu poble i el Misteri que dóna sentit a l'existència; és com un clàssic contemporani.

Joan Ferrer entrevista Climent Forner a "Foc Nou"

A l'últim Foc Nou Joan Ferrer (UdG) publica una interessant entrevista amb mossèn Climent Forner. Com que al segon ja el coneixem, presentem el primer transcrivint la seva biografia tal com consta la Universitat de Girona:

Joan Ferrer. Professor titular d'Estudis Hebreus i Arameus de la UdG (2003). Anteriorment havia estat durant vint anys catedràtic de llengua i literatura catanes d’institut. Ha estat col·laborador de l’eximi lingüista Joan Coromines. Va col·laborar amb Coromines en la redacció de l’Onomasticon Cataloniae (6 volums). Va redactar el volum 10 del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Coromines, que conté l’índex català complet de l’obra. Va traduir diversos llibres de l’hebreu i del grec hel·lenístic per a la Bíblia catalana: traducció interconfessional.

Ha publicat sol o en col·laboració amb altres estudiosos diversos volums d'estudis sobre diferents llengües semítiques (redactats en català, castellà, anglès i francès): hebreu, arameu i siríac. També ha escrit una història i gramàtica de l’ídix (yiddish). Ha redactat el Diccionari Girona: Diccionari hebreu-català. Vocabulari català-hebreu (en aquest moment ja escrit i en procés de revisió i edició).

Les línies de recerca són: història de la llengua catalana, dins del grup d’investigació dirigit pel catedràtic Josep M. Nadal; exegesi bíblica i història de les llengües hebrea i aramea.

De com Samaranch i l'alcalde de Berga J. Noguera van tornar el català a la 'Diputación de Barcelona'

[Samaranch] introdujo el idioma catalán en los plenos -después de tomar unas cuantas lecciones de gramática y fonética- por la vía del hecho consumado y prudentísimamente calculado: hizo que un diputado de Berga, el alcalde Noguera, representante de la Cataluña interior, payesa y tradicional, le formulase un ruego en vernáculo al que, con apariencia de total normalidad, el presidente respondió tranquilamente en catalán. Para evitar sorpresas, otro diputado cumplió el encargo de formular el siguinete y último ruego del día en castellano. La prensa no llegó a desvelar la estratagema. Lo que trascendió fue que el presidente, en un gesto de auténmtica naturalidad, había demostrado su tolerancia y su aceptación, sin el menor trauma ni engorro, de la realidad lingüística del país. A partir de entonces, el catalán fue imponiéndose en la casa.

Boix & Espada
El deporte del poder
Editorial Temas de Hoy. Madrid, 1991
Pàgines 137 - 138

Hemeroteca

A mí me fichó Samaranch para el protocolo de la Diputación. Recuerdo haber visto desde el balcón de la Diputación a Maragall y los suyos en la plaza Sant Jaume chillando: "Samaranch, fot el camp!"

Francesc Galmés, excap de protocol de la Diputació i l'ajuntament de Barcelona. Entrevista de Lluís Amiguet a La Vanguardia (19.9.09)

L'aigua que la Nestlé vol comercialitzar a la Pedra, al DOGC

En relació amb la notícia publicada anteriorment en aquest blog afegeixo la següent informació:

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

DOGC núm. 5595 - 25/03/2010

---

---

DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES

ANUNCI sobre la sol·licitud d'aprofitament i d'un perímetre de protecció per a l'aigua mineral natural anomenada "Font del Pujol", al terme municipal de la Coma i la Pedra (Solsonès). (Pàg. 23813)

---

ANUNCI

sobre la sol·licitud d'aprofitament i d'un perímetre de protecció per a l'aigua mineral natural anomenada "Font del Pujol", al terme municipal de la Coma i la Pedra (Solsonès).

A instància de la societat Nestlé Waters España, SA, amb CIF A-58707449, s'està tramitant l'expedient de sol·licitud de l'aprofitament i d'un perímetre de protecció per a l'aigua mineral natural de la captació “Font del Pujol”, al terme municipal de la Coma i la Pedra (Solsonès).

El perímetre de protecció, que comprèn terrenys del termes municipals de la Coma i la Pedra, Gósol i Josa i Tuixén, queda definit pels següents vèrtexs, expressats en coordenades UTM (del sector 31T) :

Vértex	X	Y
1	384.101	4.673.206
2	385.688	4.673.312
3	385.761	4.673.504
4	386.719	4.672.219
5	385.764	4.671.225
6	385.793	4.670.680
7	384.158	4.670.653
8	384.305	4.671.895

El que es fa públic de conformitat amb l'article 41.2 del Reial decret 2857/1978, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament general per al règim de la mineria i amb l'article 86 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (BOE núm. 285, de 27.11.1992), modificada parcialment per la Llei 4/1999, de 13 de gener.

Aquelles persones que tinguin interès a examinar-lo ho podran fer a les oficines de la Direcció General d'Energia i Mines, situades al carrer Pamplona, 113 de Barcelona, dins del termini de vint dies hàbils, comptadors a partir de l'endemà del dia de la publicació d'aquest anunci, i podran adduir-hi allò que tinguin per convenient.

Barcelona, 2 de febrer de 2010

Agustí Maure Muñoz

Director general d'Energia i Mines

(10.034.053)

Núria Folch

Ha mort Núria Floch. Va ser la primera militant del Bloc Obrer i Camperol i va conèixer el Joan Sales d'Incerta glòria al Partit Comunista. Fa anys que militava a Unió Democràtiac de Catalunya. Amb Sales va treballar intensament en el món editorial (Aymà, Club Editor i El Club dels Novel·listes): La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda; Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga; i Mossèn Tronxo, de Josep M. Ballarín...

Climent Forner escriurà la lletra de la cantata d'Ivorra

Amb motiu del mil·lenari del Sant Dubte d'Ivorra (1010) el bisbe Jaume Traserra ha aconseguit del sant pare Benet XVI la promulgació d'un any jublilar (11 d'abril 2010 - 1 de maig del 2011) i la facultat d'impartir la benedicció en nom seu en el transcurs de la celebració principal.
Dins dels actes programats hi ha l'estrena d'una cantata amb lletra de mossèn Climent Forner i música de monseyor Valentí Miserachs, president de l'Institut Pontifici de Música Sacra del Vaticà.
També hi ha programada una exposició de fotografies de gran format on personatges actuals recrearan el miracle. De rector del dubte, Bernat Oliver, en farà l'actor Pep Cruz, popular per la seva intervenció a la sèrie Ventdelplà de TV3. La relació amb Ivorra li ve del fet de ser-ne filla la seva esposa.

---------------------------------

L'any jubilar d'Ivorra. Notícia difosa ahir per l'agència catòlica Zènit http://www.es.catholic.net/

Año jubilar por una duda de fe que hizo derramar sangre de un cáliz
Milenario del milagro eucarístico de Ivorra

SOLSONA, domingo 21 de febrero de 2010 (ZENIT.org).- La Santa Sede ha concedido al obispado de Solsona la celebración de un año jubilar, del 11 de abril de 2010 al 1 de mayo de 2011, con motivo del milenario del milagro eucarístico de la Santa Duda de Ivorra.

El milagro de la Santa Duda de Ivorra ocurrió, según la tradición, en el año 1010 en la entonces iglesia parroquial del pueblo de Ivorra, perteneciente a la diócesis de Solsona, en la provincia española de Lérida.

Según una bula pontificia firmada por el papa Sergio IV, conservada en el archivo diocesano de Solsona, el vino consagrado se convirtió en sangre, que se derramó del cáliz, manchó los corporales y cayó hasta el suelo.

El sacerdote que estaba celebrando la Misa, el párroco Bernat Oliver, había dudado de la presencia eucarística de Jerucristo en las especies del pan y el vino, lo cual provocó el milagro.

El extraordinario acontecimiento se sitúa en plena reconquista y en un marco histórico marcado por la herejía de Berengario, que negaba la presencia real de Cristo en la Eucaristía.

El obispo de Urgel san Ermengol, que se encontraba en la cercana localidad de Guissona, reconoció el hecho como milagroso y llevó a Roma el cáliz y una muestra de los corporales manchados de sangre.

El papa Sergio IV escuchó el relato del obispo, envió un comisionado a Ivorra y certificó el milagro.

Además, regaló al pueblo una serie de reliquias de santos que todavía se conservan en el relicario de la reciente restaurada iglesia de Sant Cugat, de Ivorra.

El pueblecito se convirtió en lugar de peregrinación. Allí se construyó el actual santuario e incluso una hospedería.

Según informó el obispado de Solsona, Benedicto XVI ha facultado también al obispo de Solsona, monseñor Jaume Traserra, para impartir la bendición papal durante la celebración principal del milenario.

La parroquia de Ivorra ha preparado el milenario durante más de diez años, con diversas iniciativas, entre ellas la restauración de un antiguo retablo, la publicación de un portal en internet y distintas celebraciones litúrgicas.

En la carta pastoral "Sempre amb nosaltres" ("Siempre con nosotros"), el obispo Traserra afirma: "Ojalá también nosotros, como una generación más en esta peregrinación de siglos, escucháramos el mensaje permanente que la Santa Duda proclama y confesáramos con nuevo ardor que Jesús resucitado está con nosotros".

El pis de l'estat que més ha baixat de preu és de Berga

Segons el portal Idealista, el pis d'obra nova que més ha baixat de preu de tot l'estat és de Berga. Pertany a la promoció Serra d'Or del carrer Pere III, immoble de 73 habitatges.

Retallo i enganxo la taula (respectant l'ortografia original):

	provincia	municipio	precio inicial	rebaja (%)	precio actual
1.	barcelona	berga	397.773	-67,3	130.000
2.	sevilla	guillena	210.000	-61,9	80.000
3.	navarra	pamplona/iruña	355.000	-57,7	150.000
4.	toledo	cabañas de yepes	179.000	-55,9	79.000
5.	madrid	bustarviejo	214.500	-55,7	95.000
6.	barcelona	barcelona	3.500.000	-55,0	1.575.000
7.	sevilla	sevilla	360.000	-54,2	165.000
8.	madrid	madrid	276.000	-52,5	131.000
9.	valència	valència	290.000	-51,7	140.000
10.	málaga	benalmádena	337.570	-51,5	163.667

Els cardenals també ho fan

Pujaven carrer amunt una corrua d'alegres cardenals darrere l'auto blanc. Sotanes negres, faixes vermelles, alguna monja...
O potser no eren cardenals com ha dit F. sinó bisbes els partíceps de l'animada comitiva que qui subscriu com tants altres contemplàvem des d'un balcó. Feia fred, aquesta tarda i dos dels eclesiàstics s'han separat del grup buscant l'anonimat rere els cotxes de l'aparcament del final, baixant a la dreta, del carrer Comte Oliba. S'han arromangat l'hàbit i F. m'ha comentat que veus, els cardenals també ho fan.
Dues hores més tard he vist com dos dels cardenals fumaven riallers al Passeig de la Pau i amb boniques mossetes compartien cervesa enllaunada. Suposo que quan escric aquestes ratlles -passen set minuts de mitjanit- ses dignitats deuen encara desafiar el fred nocturn en qualque cantonada, abeurar-se al bar, ballar fins a esmelicar-se, o dormir plàcidament la mona -o no- al catre propi satisfets d'haver, joves com són, ascendit tan amunt de rang. Que tot i ser qui-sap-lo no arriba per participar al proper cònclave. Que ni deuen saber què és perquè diu que ara la religió ja no s'ensenya a l'escola i s'ha de reduir, fora dels dies de Carnestoltes, a l'àmbit estrictament privat.

Quim Monzó parla de la 'xuleta' berguedana de José Montilla

De 'La Vanguardia' 9 /2 / 2010
(on, per cert, Monzó té -se suposa- un lapsus genial a l'últim paràgraf: presidente Pujol / president Montilla)
------------------------------------------------

Lo que va de Nashville a Berga

Sarah Palin llevaba los puntos básicos de lo que quería decir anotados en la palma de la mano

Quim Monzó

Esta semana uno de los blancos de las chirigotas de la prensa es Sarah Palin. La ex gobernadora de Alaska fue este sábado estrella de la tea party que se celebró en Nashville. Más que para tomar té, estas tea parties sirven para que los grupos conservadores rebanen el aura de Obama y calienten motores hasta el día en que el declive del Mesías empiece a ser evidente. Sarah Palin estuvo en la del sábado y quedó claro que ni ella misma recordaba ya el papel que le tocó vivir como candidata a la vicepresidencia del país, junto a John McCain. Un papel entre el populismo y las meteduras de pata, que la ha llevado a ser modelo de uno de los grandes hits porno de estos últimos años: Who's nailin' Paylin?, con el apellido ligeramente alterado, por si las demandas. No traduzco el título de la peli para evitar problemas y porque ahora hasta el más iletrado sabe ya cómo funcionan los traductores automáticos de internet.

El sábado, Palin habló de las elecciones del 2012, alabó a Reagan y puso a Obama en el centro de sus críticas, entre otras cosas por estar demasiado pendiente del teleprompter. Que Obama está pendiente del teleprompter quedó claro ya durante la campaña electoral, cuando en YouTube lo vimos en un mitin en el que lo perdió de vista y anduvo sin saber qué decir. Pero a la mayoría de los políticos les pasa lo mismo. Es apasionante ver cómo, Navidad tras Navidad, cuando da su discurso, Juan Carlos I se detiene al final de cada línea –aunque la frase quede a medias– para tomar aire, mover ligeramente los ojos hasta el inicio de la línea siguiente y continuar la frase como si tal cosa. Los presentadores de televisión viven también pendientes del teleprompter y es sabido que uno de los factores de la revolución que supuso La nit al dia fue que Mònica Terribas se negó a usarlo, para que no fuese la máquina quien dominase su explicación de las cosas, sino ella misma. Por motivos diferentes –para marcar distancia con Obama– Sarah Palin tampoco usó teleprompter el sábado, pero para ayudarse llevaba los puntos básicos de lo que quería decir anotados en la palma de la mano.

Muchos medios la critican. Dicen que eso era una chuleta, que vaya vergüenza... Vergüenza, ¿por qué? Si el discurso no está escrito, todo el mundo lleva notas para no olvidar los puntos básicos. El presidente Pujol sacaba un papelito con cuatro detalles y a partir de ahí se enrollaba una hora. Los medios que estos días se ensañan con Palin olvidan, por ejemplo, que el president Montilla lleva siempre una chuleta a punto, por si acaso. También está en YouTube el espléndido vídeo en el que se le ve, sentado en una mesa solemne del Ayuntamiento de Berga, con un papelito escondido bajo la mano izquierda. Un papelito del que, poco a poco y con buena letra, copia en el libro de honor la dedicatoria para, así, no hacer ninguna falta de ortografía, que quedaría fatal.

Jaume Soler serà consagrat monjo a Montserrat el diumenge 31 de gener

Nota de premsa de l'Abadia de Montserrat:

Tres nous monjos signen el seu compromís definitiu amb la comunitat benedictina de Montserrat

Actualment, la comunitat compta amb 76 monjos, una seixantena dels quals resideix a Montserrat i 6 estan en procés de formació

Montserrat, 28 de gener de 2010. Diumenge, 31 de gener, durant la missa conventual de Montserrat, que s’iniciarà a les 11h a la Basílica de Santa Maria, els monjos Efrem de Montellà, Gabriel Soler i Andreu M. Martínez signaran el seu compromís definitiu amb la comunitat benedictina de Montserrat i seran consagrats com a monjos per a la seva professió solemne. A la cerimònia, que serà presidida pel P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler, hi assistiran els monjos de la comunitat, que actualment està formada per 76 membres –sis d’ells en procés de formació-, a més dels familiars i amics dels tres professos solemnes.

Durant la celebració, Efrem de Montellà, Gabriel Soler i Andreu M. Martínez llegiran, davant del P. Abat i la resta de monjos de la comunitat i els fidels assistents, la cèdula de professió, que és un text escrit a mà per cadascun dels tres, i que diu el següent: “Prometo davant Déu i els sants dels quals conservem aquí les relíquies, i en presència del P. Abat d’aquest monestir i dels seus monjos, lligar-me a aquesta comunitat, viure com a monjo i ser obedient segons la Regla de Sant Benet”. En acabar, signaran l’esmentada cèdula sobre l’altar de la Basílica de Santa Maria i, posteriorment, cantaran el següent verset del salm 118: “Rebeu-me, Senyor, segons la Vostra Paraula, i viuré, que no em vegi confós en la meva esperança”, que repetiran tres vegades. D’aquesta manera, expressaran la voluntat de donar-se plenament amb la confiança de l’ajut de Déu. Acabat aquest punt, i després que el P. Abat els faci lliurament dels signes de la seva condició de monjos –la cogulla i el llibre de pregària-, rebran l’abraçada de tots els monjos professos solemnes, com a símbol d’unió i d’acolliment a la comunitat.

Els tres nous membres de la comunitat de Montserrat

Efrem (Salvador) de Montellà i Llauradó va néixer a Barcelona el 27 de març de 1970. És diplomat en piano, professor de Solfeig, de Teoria de la Música, Transposició i Acompanyament, i també de piano. Ha estat professor de Música -Solfeig, Teoria de la Música, Piano, Harmonia, Acústica i Cant Coral- a l’Escola Municipal de Música Issi Fabra, de Puigcerdà, i de Música d’ESO a l’Institut Pere Borrell, també de Puigcerdà, on va exercir el càrrec de cap d’estudis del centre durant tres cursos. La seva activitat de voluntariat s’ha desenvolupat en associacions, en el terreny de la música, com a organista a les parròquies de Nostra Senyora dels Àngels de Llívia i Sant Domènec de Puigcerdà, i ha estat membre del Consell Diocesà de Pastoral del Bisbat d’Urgell. Actualment està acabant els estudis de Batxillerat en Teologia a Montserrat.

Gabriel (Jaume) Soler i Villegas. Nascut a Berga el 25 d’agost de 1980, és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les tasques que té encomanades al monestir destaquen: la conservació de teixits de la Sagristia de la basílica, la col·laboració en les Jornades de Cultura Humanista –que s’organitzen conjuntament amb la Universitat de Barcelona-, les traduccions per a la revista montserratina Studia Monàstica i el seu treball en la Secció d’Arqueologia Bíblica del Museu de Montserrat i en la Pastoral del Santuari. Actualment, està realitzant els estudis de Filosofia i Teologia a Montserrat.

Andreu M. Martínez i Motos va néixer el 19 de setembre de 1953 a Cazorla (Jaén), tot i que va viure a La Sénia (Montsià). Ha treballat en el món de la pedagogia musical com a professor de música, director de corals i, especialment, a l’Escola de Música Joventuts Unides de La Sénia. El seu contacte amb Montserrat el va iniciar arran de la participació a les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, dirigides pel P. Gregori Estrada, del qual es va convertir en un ferm col·laborador. També va tenir contactes amb l’Escola de Pedagogia Musical (EPM), mètode P. Ireneu Segarra. Actualment organitza les Trobades d’Animadors de Cant de Montserrat i treballa a l’Hostatgeria del Monestir.

Sobretaula a Cal Nen

Sobretaula ahir a la tarda a Cal Nen. D'esquerra a dreta:
Pep Rafart, Magda Alsina, Ramon Felipó,
Xavier Barbé, Claudi Boix, Benigne Rafart.
Foto: BNG

Pep Rafart. Diari Avui, secció: Edició. Autor de Pels camins del contraband, La guerra civil al Berguedà, testimoniatges, Aurora Bertrana, una dona del segle XX i diverses monografies sobre entitats d'Avià.
Magda Alsina. Actualment porta l' Hotel Cal Nen. Restaurant, casa fonda de la drecera de Queralt fundada el 1884, regentada per la mateixa família dels del 1935, membre del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes. La Magda va ser carnissera del carrer Major i corresponsal de premsa (Avui, Regió 7, El Vilatà).
Ramon Felipó. Advocat. Cap de la Secció de Secretaria del Servei Territorial de Barcelona de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Autor de: El català al món, El Català del Nord, La Barcelona de los años 70 vista por Nazario y sus amigos (un capítol), Tradicions patriòtiques de Joan Amades (pròleg), Mossèn Verdaguer: el poeta, el sacerdot, l'home, el malalt de Josep Falp i Plana (edició), Queralt, El santuari de la Mare de Déu, Mossèn Cinto Verdaguer i el Pi de les Tres Branques i Músiques de la Patum.
Xavier Barbé Izuel. Periodista. Gabinet de Comunicació de Televisió de Catalunya. Autor de Guinea: la invasión y la prensa. Barcelona (Escuela de Periodismo de la Iglesia, 1974). Ha treballat a El Correo Catalán, Tele/eXprés i Avui.
Claudi Boix. Maquetador gràfic. Ha treballat al Grupo Zeta (El Periódico del Llobregat, El Periódico de Catalunya, Intervíu...). Actualment edita la publicació de difusió gratuïta Tasta el Berguedà que ofereix una visió de la comarca pensada en les persones que potencialment la poden visitar: vessants cultural, paisatgística, etnològica, gastronomica, etc. Se'n distribueix en establiments de restauració berguedans i al Palau Robert i mercats municipals de Barcelona. A partir del proper número (primavera 2010) se n'editaran 50.000 exemplars.

L'ascensió de Lluís Estasén al Pedraforca

De Can Blanc de Vilacireres (Gósol) a "La Riera" de TV3

David Plana, cap de guionistes de "La Riera" de TV3

M'expliquen que diumenge que ve per TV3 faran el primer capítol de la nova sèrie "La Riera" que espera tenir l'èxit de les precedents "El cor de la ciutat" i "Ventdelplà". El cap de guinistes d'aquesta nova sèrie és l'home de teatre David Plana.
David Plana ha dirigit Refugiats (2003), Això no és vida! (2003), Boris Godunov (2008) i Criatures i és autor de La dona incompleta (2001), El paradís oblidat (2002) i Boris Godunov (2008).
...Per anar a Can Blanc de Vilacireres per la banda de Gósol és passa pel Molí de Güell i la Collada. Un dels Plana va fer el camí invers i va baixar fins a Berga, on es va establir com a tractant de bestiar. Li deien el Blanquet, per la casa d'on venia. Un dels seus fills li va sortir d'esperit aventurer i se'n va a viure a Barcelona; entre altres oficis va fer de detectiu. És enterrat al seu poble d'estiueig, al cementiri amb vistes al Pedraforca de Sant Julià de Cerdanyola. És el pare de David Plana, cap de guionistes de "La Riera".

Una melodia preciosa de mossèn Armengou

Pregària a la Mare de Déu del Claustre
de Mn. Josep Armengou (Berga 1910 -1976)
organista de la Capella del Claustre de Solsona (1942-1946)
Flauta: Conrad Rafart. Harmònium: Josep Maria Tripiana
Gravació: Catedral de Solsona, febrer del 2009

Pregària a la Mare de Déu del Claustre

Aurora de les carenes
de puresa virginal,
endolciu les nostre penes
que tenim el cor malalt.

Us escau el nom de Mare,
aquest nom que és tros de cel,
aquest nom que encén la cara
de claredats i d'anhel.

Sou gentilment solsonina,
oh Claustre, tresor del cel,
i us coneixem per la fina
melodia de la veu.

I us volem tan endolcida
com les aigues d'un llac blau,
per sumergir-hi la vida
i extasiar-nos de pau.

Mare de Déu de les trenes
dos rierols d'or i argent,
torneu-vos flonges cadenes
i lligueu-nos, dolçament.

Ha mort l'historiador Pere Anguera. El 2007 va presentar l'edició dels acords reservats de la Junta de Berga a cura de Manuel Santirso

Pere Anguera amb els historiadors
Josep Noguera i M. Dolors Santandreu
a l'Ajuntament de Berga.
30.3.2007.Foto: BNG

De Vilaweb (avui):

Es mor l'historiador reusenc Pere Anguera

Era especialista en els estudis sobre el carlisme i els orígens del catalanisme

L'historiador reusenc Pere Anguera ha mort avui després d'una llarga malatia. Anguera nascut el 1953 era historiador i catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili des del 1992. Anguera era especialitzat en el segle XIX, i en particular, en els estudis sobre el carlisme i els orígens del catalanisme. La capella ardent s'obrirà aquesta tarda a l'Ajuntament de Reus.

Pere Anguera era autor de diverses obres sobre Reus i el Camp de Tarragona i era el director del 7è volum de l'obra 'Història, política, societat i cultura dels Països Catalans'. L'any 2007, Anguera va rebre la medalla d'or de la ciutat de Reus. La nova biblioteca de la ciutat serà batejada amb el seu nom.

Publicat a L'Erol núm 97 (estiu del 2007):

L’edició dels acords reservats de la Junta de Berga per Manuel Santirso

30 de març. Pere Anguera, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili i president del Cercle de Lectura de Reus, ha presentat Manuel Santirso, doctor en Història per la Universitat de Barcelona, on és professor, com un editor, en el sentit anglès del terme, a la presentació del llibre Els acords reservats de la Junta de Berga 1837 – 1839 (Institut Municipal de Cultura; Berga, 2005) que ha tingut lloc aquest vespre al Saló d’Actes de l’Ajuntament de Berga.

Pere Anguera ha lloat l’obra del doctor Santirso pels vessants històric i literari. Hi ha autors –ha dit– que tenen una bona intuïció històrica però no saben escriure i altres que saben escriure però com a historiadors no van enlloc.

Manuel Santirso ha fet una bona edició (recuperació, edició i hermenèutica) de les actes que a partir de l’entrada dels exèrcits isabelins a Berga el juliol del 1840 van ser guardats, i encara ho són, per la família Puig Campalans, de Borredà, relligats en un llibre. Només hi manca la corresponent a la sessió del 26 d’octubre del 1839, en què fou destituït el Comte d’Espanya a la rectoria d’Avià. Aquest vespre, Santirso ens ha presentat pedagògicament la història com una aventura detectivesca on cada estudi aporta noves dades. Però el descobriment de cap plec de papers, per important que sigui, com és el cas, no ens explicarà per si sol l’entramat necessari per entendre l’anomenada primera guerra carlina o per saber la causa de l’ assassinat el Comte d’Espanya. «S’ha de notificar als amants de les trames detectivesques –escriu Manuel Santirso– que els Acords Reservats de la Junta Carlina de Berga subministren nous indicis sobre el seu assassinat i que, en comptes d’esclarir-lo, en revifen l’enigma».

La Nestlé vol comercialitar l'aigua de la Pedra, a la Vall de Lord

La font del Pujol, aquest desembre. Foto: BNG

El Pujol del Racó és una impoennet masia de la Pedra amb dues eixides sobreposades de 4 arcades cadascuna, pou i aerogenerador de la marca Jacobs, importat de l'estat de Minnesota. Prop de la casa hi ha la font del Pujol i, seguint la pista que va a parar al Verd, sobre Gósol, la Borda del Pujol, des d'on es veu una formidable panoràmica que comprèn, a ponent, la serra del Port del Comte i, als peus, la Vall de Lord, amb Sant Llorenç de Morunys i la carretera de la Coma.
La finca del Pujol va ser venuda per l'últim propietari per uns quants cents de milions de les antigues pessetes a la societat anònima suïssa Nestlé, que preveu embotellar l'aigua de la font del Pujol a través d'alguna filial, com fa amb l'arxifamosa Source Perrier. A la Borda potser hi encabirien un establiment de turisme rural que aprofitaria l'impressionant paisatge, però estem dins d'un període econòmic de vaques flaques i la racionalitat empresarial no preveu per ara alegries expansives: l'aigua de la cabalosa i solitària font del Pujol haurà d'esperar temps millors.

Bon Nadal

Si jo fos marxant a Prades. JV Foix

El Cant de la Sibil·la. Maria del Mar Bonet

Pau Casals. El Cant dels Ocells

El calendari del Deseuras

Va ser divendres passat, dia 18, que al Pavelló de Suècia es va presentar el calendari de Ràdio Berga amb fotos aquest any de Josep Deseuras, imatges inèdites de la primera dècada de la segona meitat del segle passat.
Gràcies a les paraules del senyor Enric Cobo, cap del servei de coordinació general d'arxius de la Generalitat, sabem que Berga és la quarta comarca de Catalunya en el rànquing de quantitat de documents fotogràfics. Gràcies a aquest acte vam saber que el director de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona és Jordi Serchs, fill de Berga.
El fotògraf Deseuras ha fet donació a l'Arxiu Comarcal del Berguedà de 153.000 negatius que plasmen la vida berguedana del 1952 al 1980. Deseuras es va fer famós fotografiant el Pedraforca a l'època del banc i negre, també la Mare de Déu de Queralt. Va ser a l'exili i de sempre hom l'ha pres per anarquista. Va tornar sembla que cansat de les lluites internes de la CNT i va aprofitar el factor humà, la seva relació antiga amb Joan Noguera, l'alcalde d'aquells anys. L'exiliat va passar a ser fotògraf oficial de l'ajuntament franquista. I va retratar la Fira de Santa Tecla, la Patum, Queralt, ramats i gossos d'atura, la gesta dels bolets, el ramonet Xic tocant l'acordió, els Elois, ells ministres franquistes que visitaven Berga, la festa dels cristòfols, les germanetes i els seus pobres, les primeres comunions, els soldats als carrers de Berga, els animals dels soldats, les fontades , la banda dels militars, les processons, reis res que reparteixen il·lusió, més soldats als carrers de Berga, les velles que van a missa, els cors de Clavés, l'alcalde Noguera i la seva vara, els pastorets, soldats fent un got en qualsevol bar de Berga, la Patum, la grisor en blanc i negre d'aquells anys grisos tirant cap a negres que van viure gent com nosaltres amb les seves penes i alegries, amb les seves il·lusions. La generació dels avis que encara passegen pels carrers de Berga i es veuran de molt més joves a les fotos del Deseuras.
Al final de l'acte havia de parlar mossèn Ballarín. Havia de parlar perquè ho havia demanat el Deseuras. El Ballarín va explicar que el Deseuras va ser el primer amic que va tenir a Berga, que el va conèixer ben aviat perquè feia les postals que venien a la botiga del santuari. "Com jo -va dir el mossèn- el Deseuras va fer la guerra en una divisió anarquista".
Segons mossèn Ballarín, Deseuras és un fotògraf objectiu. L'antic custodi de Queralt també va parlar dels dogmatismes polítics i religiosos i que són amics "encara que ell no cregui en Déu i jo sí que hi crec. I anar tirant, que ja en tenim uns quants, ell i jo, i el dimoni que estossegui".

Salvador Vinyes farà el monument a la Patum

De directe.cat

Berga pagarà un monument a la Patum per subscripció popular

Caldran entre 3.000 i 4.000 aportacions de 5 euros

17.12.2009 ! 17.05h

Una escultura de sis metres d'alçada que reprodueix el logotip que identifica la Patum donarà la benvinguda a Berga en una de les rotondes de l'entrada de la ciutat. El projecte, impulsat pel creador del logotip i pel Patronat de la Patum, contempla que siguin els berguedans els quins paguin el cost del monument, que serà el primer dedicat a la Patum de la ciutat. Per fer-ho possible es posaran a la venda unes butlletes que costaran cinc euros. Tots els qui hi facin una aportació tindran el seu nom gravat en l'escultura. Tot el procés es podrà seguir al web monumentlapatum.org.

Ha estat aquest dijous quan s'ha donat el tret de sortida al projecte amb la col·locació de la simulació a la rotonda on es construirà el monument. Aquesta simulació s'ha fet per tenir idea de si les dimensions que es plantejaven inicialment, uns sis metres d'alçada i un pam d'amplada, són les adequades. La simulació en cartró s'ha fotografiat i enregistrat en vídeo per analitzar-la a fons. Serà a partir d'aquesta avaluació que els enginyers es posaran a treballar per calcular bé els costos que tindrà el monument.

La idea dels promotors és que aquest sigui un monument popular, que es faci gràcies a les aportacions de tots els berguedans que hi vulguin col·laborar. Es calcula que caldran entre 3.000 i 4.000 persones per pagar-ne el cost. Cadascuna hi aportarà cinc euros i tindrà dret a que el seu nom sigui inscrit en el monument. Segons Salvador Vinyes, creador del logotip i promotor de la iniciativa, aquest pot ser un 'bon regal' per aquestes festes.

Segons Vinyes, la Patum és gairebé l'única cosa que tenen en comú els berguedans entre ells. A més, ha insistit en la voluntat de fer un projecte que sigui obert i transparent. Per això, cada pas, cada decisió que es prengui, el nom de totes les persones que hi facin aportacions i qualsevol detall relacionat amb el monument es faran públics a través de la pàgina web www.monumentlapatum.org.

Una 'bona fórmula' en època de crisi

L'alcalde de Berga, Juli Gendrau, ha explicat que en època de crisi aquesta va semblar una bona fórmula per dotar la ciutat d'un monument dedicat a la festa, reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat. De fet, a banda d'un mural, aquesta serà la primera escultura pública en reconeixement d'una festa que és el principal reclam turístic de la ciutat.

Gendrau s'ha mostrat convençut que la campanya tindrà molt bona acollida entre els ciutadans, ja que no sorgeix de l'Ajuntament, sinó de la societat civil.

De moment no hi ha cap data marcada per tenir el projecte completat, ja que això dependrà de la resposta popular a la iniciativa. Malgrat això, l'artista Salvador Vinyes diu que li agradaria que es pogués fer realitat en breu, en dos o tres mesos, perquè sigui una iniciativa que no perdi l'entusiasme i que sigui 'intensa' com ho és la Patum.