La Vanguardia d'avui, que per cert celebra el cent-quarantè aniversari, publica aquesta entrevista amb Jordi Cussà:
Literatura catalana
L’escriptor Jordi Cussà a Berga.
La fina línia que divideix els dos bàndols d’una guerra és un dels pensaments que recorre el nou llibre de Jordi Cussà Balaguer (Berga, 1961). No és una novel·la amb el rerefons de les drogues, com la celebrada Cavalls salvatges, més aviat se situa en un altre extrem.
El primer emperador i la reina Lluna (Comanegra) és la història del rei que va unir els reialmes de la Xina al segle III a.C. Es podria qualificar de novel·la històrica d’aventures, però el món creat per Cussà i el seu tremp lingüístic la situen en un estament superior.
“Una novel·la feminista”
“Creo personatges femenins com la reina Lluna; si no, tot haurien estat guerres”
Bertolucci ens va explicar la història de l’últim emperador i vostè ens explica la del primer.
No hi havia pensat, i mira que la pel·lícula em va agradar molt. El seu personatge tanca un cicle que s’obre amb Qin Shi Huangdi, un dels protagonistes.
Aquesta novel·la suposa un canvi en la seva trajectòria.
No m’agrada gens repetir. La primera va ser sobre ionquis, Cavalls salvatges, i al cap de deu anys vaig escriure Formentera lady. També he escrit La serp i El ciclop, i aviat arribaran Les muses, una trilogia que se centra en la civilització europea.
El pare del futur emperador li fa dos encàrrecs al llit de mort: conquerir els altres reialmes per esdevenir el primer emperador de la Xina, i la cerca de la immortalitat.
Ells estaven convençuts que la immortalitat es podia fabricar com un xarop, amb alguna arrel. Tenien fe en el mercuri i això és segurament el que el va matar.
D’on surt la idea?
Estava ingressat al Clínic i vaig veure un documental sobre aquest primer emperador, els seus mausoleus (els guerrers de Xi’an), com havia arribat al poder... i em va fascinar.
Ha estat fidel a la història?
Era un personatge molt important i jo hi he fet algunes transgressions. S’hi poden fer les transgressions que vulguis, però n’has de ser plenament conscient, perquè, si no, fas el ridícul.
Són transgressions per guanyar-hi versemblança?
Sí, perquè el lector s’ho cregui, perquè de vegades el que és verídic no és versemblant. Vaig començar a documentar-me i apassionar-me pel personatge, i vaig rumiar aviam com el faria evolucionar. El que m’interessa dels personatges és la seva evolució. Canviem més del que nosaltres ens imaginem.
A la nota introductòria confessa que la majoria dels personatges femenins són ficticis.
Per fer contrapès a la figura de l’emperador necessitava el suport femení, i per això vaig crear aquests personatges, com la reina Lluna. Si no, tot haurien estat guerres. És una novel·la feminista.
El retrata com un monarca bo, que sospesava els efectes de la guerra, que no arrasava els reialmes conquerits.
Hi va tenir molta influència un professor seu, Li Si, que és un personatge històric i va acabar de primer ministre. Li Si va potenciar les obres públiques i les comunicacions, fonamentals per cohesionar un país que era molt extens, potser la meitat de la Xina actual.
Una única civilització
“Sempre he pensat que al planeta només hi ha una civilització, encara que s’hagi escindit en moltes branques”
El rei indi Ashoka diu: “Què significa aquest runam de cadàvers? Són el monument d’una victòria o d’una derrota?”
És un altre personatge històric, que vaig descobrir a Google per casualitat, i que és tan interessant com el primer emperador. Jo atribuïa aquesta frase a Wellington a Waterloo, i resulta que l’havia dit Ashoka dos mil anys abans. Tenia un exèrcit poderós però, arran de la guerra de Kalinga, va quedar commocionat i no en va fer cap més durant els 30 anys que encara va regnar.
Hi surten referències a la cultura grega i Alexandre el Gran.
Soc un enamorat de la cultura grega i romana. Sempre he pensat que al planeta només hi ha una civilització, encara que s’hagi escindit en moltes branques. Ara, amb més comunicació, es fa més palès. El que passa és que n’hi ha que tenen més poder i més calés i n’hi ha que no. Per això m’ha agradat molt descobrir que a la Xina hi havia una cultura, potser no equiparable a la grega, però sí que era molt interessant i molt rica, ni punt de comparació a la que hi havia aleshores a Hispània i a bona part d’Europa. En aquell moment Roma era militarista i la cultura va venir després.
La novel·la ens acosta a aquella civilització.
Hi he volgut parlar de l’essència de la civilització, si se’m permet una frase ampul·losa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada