El cartell de la campanya 'Xirinacs al Nobel' al balcó de l'ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà. Foto: BNG
(Per engrandir-lo cal clicar-hi a sobre)
(Per engrandir-lo cal clicar-hi a sobre)
Ha acabat fa poc l'enterrament de Lluís M. Xirinacs a Santa Maria del Mar de Barcelona. Un acte, em comuniquen per mòbil, multitudinari malgrat la pluja i la desmobilització actual. Mentre escric aquestes ratlles continuen els parlaments al Fossar de les Moreres.
Repasso la informació que en dóna la xarxa i el resultat és decebedor: la notícia són els polítics que hi han assistit. Qui ha anat més lluny és el diari digital 'e-notícies', que comença amb l'esperpèntic titular "A Santa Maria del Mar / CiU, ERC i ICV donen l'últim comiat a Xirinacs". Repasso la notícia, deia, i em quedo amb les ganes de saber què ha passat: qui ha oficiat la cerimònia?, qui ha fet l'homilia?, què ha dit?, s'ha fet alguna pregària especial?
Diu l''e-notícies' que Carod ha anat a l'enterrament en representació del govern de la Generalitat. Em sembla que més aviat representava una classe, la dels polítics d'aquest país.
Perdoneu, 'honorable': voleu dir que cal fer tant el paperot? El Xirinacs va trobar una paraula, un adjectiu, per definir la nostra classe política, una paraula tan forta i radical que la faré servir per acabar aquest escrit: TRAÏCIÓ.
3 comentaris:
'e-notícies' ha canviat el titular, que ara diu:
TAMBÉ DIRIGENTS DE CIU, ERC I ICV
El president de la Generalitat en funcions, al funeral
Benigne: per la teva informació has de saber que la Fundació Randa, moltes altres Entitats viculades amb en Xirinacs i amics seus van exigir que els polítics no hi assistissin, o bé es matniguessin totalment al marge. Tristament no fou aixó
Ramon Guitó i Pons
Ah! M'havia oblidat de penjar-vos un prec que he fet a tots els que manen en relació a la mort del nostre estimat Lluís Maria Xirinacs:
A tots aquells qui tenen l'ofici de manar jo els demano: No us adoneu que TOTS hem perdut l'home més lúcid que ha tingut Catalunya en molts i molts anys? Per què us l'heu deixat escapar? Perquè us feia nosa? Perquè us eclipsava? Perquè posava el dit a la nafra de sempre? O potser, cosa molt problable, perquè no heu entès res de res d'on vàreu néixer, d'on viviu i de tot allò pel qual heu estat escollits en els vostres càrrecs? Penseu-hi, i penseu-hi bé. Encara hi som a temps. Ell ha marxat, però la feina encara hi és, i ell ens ha deixat molts camins oberts. No siguem mesells tota la vida.
Ramon Guitó i Pons
Publica un comentari a l'entrada