Aquests dies ha arribat a les llibreries l'obra que transcriu el
manuscrit original inacabat en català de la Història
de la Segona República Espanyola , de Josep Pla.
Pla va escriure, subvencionat per Francesc
Cambó, la Historia de la Segunda República Española,
avui pràcticament introbable, publicada en quatre volums a l’editorial Destino,
els anys 1940 i 1941, i mai no reeditada, que originàriament havia de ser
escrita en català, com demostra el manuscrit ara publicat.
Fem un breu resum de la referència que Josep
Pla fa als Fets de Fígols del 1932.
«La Federació Anarquista Ibèrica
[FAI], o sigui, els elements més actius, l’èlite de la Confederació Nacional
del Treball [CNT], promou a les conques del Llobregat i el Cardoner [sic] un
moviment de sedició que produeix a tota Catalunya una impressió vivíssima.»
Després d’exposar que el 21 de gener del 1931
nombrosos individus armats a Manresa,
Sallent, Berga Cardona i Súria es van apoderar d’aquestes poblacions després de
reduir els pocs elements de la guàrdia civil que hi havia: disposaven, els
revolucionaris, de les armes que havien requisat al sometent.
La proclama del Comitè que es va fer pública
advertia que «aquel [proletari] que
esté en disconformidad con el programa
que peresigue nuestra ideologia [el comunisme llibertari] será resposable de
sus actos.»
Quant als actes que van seguir la proclamació
del comunisme llibertari, sobre Berga Pla escriu: «es cometen tota tota mena d’estralls:
un grup es fa fort en una casa i, disposant de bombes en abundància, llença
diversos artefactes a la força pública. [...] Els miners de Fígols, en nombre de
gairebé sis mil, secunden el moviment i, arnats de fusells i de bombes, es fan
forts en la zona minera.»
Per reprimir el moviment anarquista, Manuel
Azaña dona ordres al general de la
Quarta Divisió «de enviar a la zona donde se ha producido el levantamiento las
fuerzas necesarias para aplastarlo.» Quan hi van arribar els militars «els
revolucionaris deposaren les armes a la
zona minera de Fígols, els miners foren encerclats a la muntanya i obligats a
rendir-se.» Els miners van ser detinguts i deportats a Villa Cisneros.
Escriu Pla: «Un govern de socialistes, de
demòcrates i d’esquerristes deportant a Villa Cisneros un grup d’anarquistes,
és a dir portant a cap, com un govern reaccionari qualsevol, el que cap govern
monàrquic encara havia –ni pel nombre
dels deportats ni pel lloc de deportació– mai fet [...]» va propiciar
als anarquistes un motiu per a la demagògia.
El comandant Franco, Ramon Franco, germà del general, que era diputat a les Corts de Madtid per Esquerra Republicana de Cataluna, va culpar dels fets de l’Alt Llobregat no a «los
que han tomado parte en los mismos sino los que han permitido que se llegara a
este estado de espíritu.»
Josep Pla (2020). Història de la Segona República Espanyola. Manuscrit original català
inacabat. [Edició: Xavier Pla]. Barcelona: Edicions Destino. Pàgines
188-192.
