25 de novembre de 2020

Els "Fets de Fígols de 1932" segons Josep Pla

 

Aquests dies ha arribat a les llibreries l'obra que transcriu el manuscrit original inacabat en català de la Història de la Segona República Espanyola , de Josep Pla.

Pla va escriure, subvencionat per Francesc Cambó, la Historia de la Segunda República Española, avui pràcticament introbable, publicada en quatre volums a l’editorial Destino, els anys 1940 i 1941, i mai no reeditada, que originàriament havia de ser escrita en català, com demostra el manuscrit ara publicat.

Fem un breu resum de la referència que Josep Pla fa als Fets de Fígols del 1932.

«La Federació Anarquista Ibèrica [FAI], o sigui, els elements més actius, l’èlite de la Confederació Nacional del Treball [CNT], promou a les conques del Llobregat i el Cardoner [sic] un moviment de sedició que produeix a tota Catalunya una impressió vivíssima.»

Després d’exposar que el 21 de gener del 1931 nombrosos individus armats  a Manresa, Sallent, Berga Cardona i Súria es van apoderar d’aquestes poblacions després de reduir els pocs elements de la guàrdia civil que hi havia: disposaven, els revolucionaris, de les armes que havien requisat al sometent.

La proclama del Comitè que es va fer pública advertia que «aquel [proletari] que esté en disconformidad  con el programa que peresigue nuestra ideologia [el comunisme llibertari] será resposable de sus actos.»

Quant als actes que van seguir la proclamació del comunisme llibertari, sobre Berga Pla escriu: «es cometen tota tota mena d’estralls: un grup es fa fort en una casa i, disposant de bombes en abundància, llença diversos artefactes a la força pública. [...] Els miners de Fígols, en nombre de gairebé sis mil, secunden el moviment i, arnats de fusells i de bombes, es fan forts en la zona minera.»

Per reprimir el moviment anarquista, Manuel Azaña  dona ordres al general de la Quarta Divisió «de enviar a la zona donde se ha producido el levantamiento las fuerzas necesarias para aplastarlo.» Quan hi van arribar els militars «els revolucionaris deposaren  les armes a la zona minera de Fígols, els miners foren encerclats a la muntanya i obligats a rendir-se.» Els miners van ser detinguts i deportats a Villa Cisneros.

Escriu Pla: «Un govern de socialistes, de demòcrates i d’esquerristes deportant a Villa Cisneros un grup d’anarquistes, és a dir portant a cap, com un govern reaccionari qualsevol, el que cap govern monàrquic encara havia –ni pel nombre  dels deportats ni pel lloc de deportació– mai fet [...]» va propiciar als anarquistes un motiu per a la demagògia.

El comandant Franco, Ramon Franco, germà del general, que era diputat a les Corts de Madtid per Esquerra Republicana de Cataluna, va culpar dels fets de l’Alt Llobregat no a «los que han tomado parte en los mismos sino los que han permitido que se llegara a este estado de espíritu.»

 

Josep Pla (2020). Història de la Segona República Espanyola. Manuscrit original català inacabat. [Edició: Xavier Pla]. Barcelona: Edicions Destino. Pàgines 188-192.