El divendres 27 d'octubre, a les 7 de la tarda, al claustre de Sant Francesc de Berga, s'inagurarà l'exposició "Josep M. de Martín. Passió intel·lectual", segons idea i realització de Salvador Vinyes i Jaume Capdevila (CAP).
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep M. de Martín. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep M. de Martín. Mostrar tots els missatges
20 d’octubre del 2022
30 d’abril del 2022
Sobre les dues setmanes que Gabriel Ferrater va passar a Berga, a casa de Josep M. de Martín
"Eran muy distintos -Martín [Josep M. de Martín] más sosegado, más asilvestrado Gabriel [Gabriel Ferrater]-, pero se quisieron bien y compartieron muy buenos ratos, En una ocasión, Martín incluso lo invitó a su casa de Berga a pasar un par de semanas y pensó que tardaría mucho en volver a hacerlo. Entre otras cosas, recuerda que un mediodía trajeron a la mesa unos pastelitos y ante el asombro de sus anfitriones, los padres del pintor, Gabriel empezó a engullirlos diciendo que estaban buenísimos, sin dejar ni una migaja."
Mª Ángeles Cabré. Gabriel Ferrater. Editorial Omega. Col·lecció "Vidas liteararias". Barcelona, 2002. Pàgines 96-97.
20 d’abril del 2022
Es van apuntar Gabriel Ferrater i Josep M. de Martín a la "División Azul"?
Al llibre de Josep-Miquel Servià Gabriel Ferrater, reportatge en el record (Editorial Pòrtic, 1978) hi ha dues referències a la qüestió esmentada en el títol d'aquesta nota. Son els testimonis d'Antonio de Senillosa i José Agustín Goytisolo, que transcrivim a continuació.
Antonio de Senillosa (o.c. pàg. 31):
"[...] Ui, sí! En Gabriel tenia un gran menyspreu pels polítics, com gairebé tot intel·lectual. Sempre el sorprenia que jo fos polític [...]. No, ell no era monàrquic. Odiava Alfons XIII. Es devia pensar que jo era monàrquic per estètica, per la mateixa causa que ell i el pintor José María de Martín havien anat a apuntar-se a la División Azul. Cal dir, també, però, que era un ferotge anticomunista."
José Agustín Goytisolo (o. c. pàg. 42):
"Quant a la seva admiració per Alemanya jo m'imagino que és pròpia d'un sector e la intel·lectualitat d'un país com la Catalunya d'aleshores, on el wagnerianisme havia trepitjat fort. Això no sé si pressuposa una cosa que m'agradaria que tu esbrinessis parlant amb en Senillosa: si ell i un pintor de la província de Lleida [sic]: José María de Martín, es volien apuntar a la División Azul. El que sí que sé és que Ferrater era absolutament antidomàtic i dubto molt que ell es volgués apuntar a la División Azul per anar a favor d'en Hitler."
25 de juny del 2021
Les tres novel·les policíaques de Josep M. de Martín (i 3)
La segona novel·la que Gabriel Ferrater i Josep M. de Martín van escriure a mitges és inacabada. El poeta de Berga va escriure’n el guió en cinc folis mecanografiats. Els personatges són els mateixos que els d’Un cuerpo o dos; l’acció transcorre en un poble imaginari, Riubrogent, situat a la falda dels Pirineus. Només en van escriure la meitat, una cinquantena de folis mecanografiats, i ho van deixar davant la impossibilitat de publicar la novel·la anterior, Un cuerpo o dos.
Fragment d’aquesta novel·la inconclusa:
La verja estaba abierta y los dos amigos entraron en el jardín. Ferrán pulsó el timbre junto a la puerta. Abrió una camarera.
-Los señores están ahí fuera. En la parte de atràs.
Y les condujo a la parte trasera del jardín. Allí, resguardados del sol por unos sauces, había mesitas verdes rodeadas de sillones de mimbre. Sobre las mesas se veían unas tazas, copas y botellas de licor.
A una de las mesas estaban sentados Soler, de veinticinco alfileres y lleno de brillantina, y Prax con su perro dándole escolta.
El resto de la reunión estaba en un rincón, mirando, con gran expectación al parecer, algo que debía haaber bajo unos recortados bojes.
La criada, poco ducha en su oficio, abandonó a los visitantes y volvió al interior de la casa.
Ferrán y su amigo se encaminaron a la mesa de Prax y Soler. Les saludaron y Tormo acarició al perro, que gruñó, desconfiado.
-Ruhig, Rat –ordenó el alemán-. Están contemplando una lucha de insectos. –Señalaba al grupo-. A mí me gusta el espectáculo.
-Es repugnante –corrobró Soler con una mueca de desagradado.
De Josep M. de Martín encara hi ha d’haver en algun lloc, si no s’han perdut, la vintena llarga de guions de narracions policíaques que va escriure per Ràdio Berga els anys 1953 i 1954.
10 d’abril del 2021
LES TRES NOVEL·LES POLICÍAQUES DE JOSEP M. DE MARTÍN (2)
Sherlock Holmes, caricatura de Josep M. de Martín.
En el segon capítol, el pare del desaparegut fa venir de Londres el detectiu més famós del món, Sherlock Holmes "El cual Holmes llegó y dedicose acto seguido a examinar los alrededores de la ciudad [de Berga] consumiendo en tales excursiones grandes cantidades de longaniza, cosa que el pueblo produce bien y en abundancia para regalo de propios y extranjeros."
Ja a Berga, el detectiu, Sherloch Holmes, es troba, en el capítol següent, amb l'autor de la novel·la, Josep M. de Martín: "Había malas costumbres el detective y era una de ellas tomar café todos los días y frecuentar malas compañías, otra. La primera llevóle a un antro do se despachaba bebida negra; la otra le condujo a tratar al Autor de la presente historia. Y por poder practicar las dos a un tiemp, reuníanse Autor e investigador todas las tardes, luego que llenado sus estómagos habían."
Deixem aquí aquesta obra, que no es tractava en aquestes ratlles d'explicar-la sinó de deixar constància de la seva existència.
(continuarà)
----------
Enllaç al primer escrit de la sèrie:
16 de març del 2021
LES TRES NOVEL·LES POLICÍAQUES DE JOSEP M. DE MARTÍN (1)
L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, descobreix la placa a cal De Martín.
Foto: Ajuntament de Berga.
El 28 de desembre passat, amb motiu del centenari de Josep M. de Martín, i en concret de la col·locació d'una placa a la casa de la ronda de Queralt on residia i de la qual era propietari, l'Ajuntament de Berga va publicar una nota informativa, reproduïda en diversos mitjans, on s'hi llegeix textualment: "De Martín també va escriure una novel·la policíaca en castellà amb Gabriel Ferrater titulada Cercano está el mal (1952), que va sortir publicada uns anys més tard amb el nom Un cuerpo, o dos".
Sobre aquest particular, i després de consultar la bibliografia que s'escau al cas, hem de dir que Cercano está el mal i Un cuerpo, o dos són dues novel·les diferents, la primera inacabada i la segona publicada per Jaume Vallcorba Plana el 1987, escrites, totes dues, a mitges amb Gabriel Ferrrater. Però fins allà on coneixem, Josep M. de Martín és encara autor, en solitari, d'una altra novel·la policíaca, escrita pocs anys després de la guerra, situada a Berga i on ell, De Martín, el narrador, participa de la història.
Aquesta novel·la porta per títol El caso del desaparecido. Escrita seguint l'esquema del Quijote, això és, amb capítols encapçalats per una frase que els resumeix, comença el primer, "En el que hay que lamentar una desaparición", situant l'acció a Berga: "Desparrámanse, en un lugar de la falda del Pirineo, un grupo de casas que el nombre de Berga reciben y a una ciudad dan lugar. Villa en tiempos belicosa es hoy tranquilo burgo". En aquesta ciutat un jove va desaparèixer: "Y salido una mañana de la su casa para a su trabajo se dirigir, no se tuvieron de és más noticia. Se le vio por última vez, según declaración de un ciudadano, en la plaza a San Juan dedicada, caminando vía septentrión. Nada más del desgraciado mozo se supo. Desaparecido había cual fantasma".
Continuarà.
27 de febrer del 2021
S'HA MORT EL JOAN FERRER
Aquesta tarda s'ha conegut la notícia de la mort del pintor Joan Ferrer, deixeble de Josep M. de Martín.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)