La Vanguardia Española del dia. Per a engrandir-la, cliqueu a sobre.
va ser cap a la tarda, jo t'ho explico així però tu ho escrius de la teva manera. Ja feia dies que se sentia un soroll luny, un soroll que s'anava acostant, com quan ve una tronada. Era el front que anava venint. Aquí a Avià va venir pel cantó de Casserres. Feia dies que hi havia molt moviment: homes que s'escapaven, s'emportaven coses, en deixaven pel camí. Va ser cap a la tarda, deia, i el lloc on hi va haver més toritejos va ser dalt a la serra de Noet, on encara hi deu haver les trinxeres. No me'n recordo gaire, perquè només tenia deu anys, però tu escriu-ho de la teva manera. Era a la tarda i es van sentir les sirenes. Corríem a amagar-nos quan trobem el veí del costat que ens avisa que no tinguem por, que "són dels nostres". El meu pare li va dir: "Veuràs prou, si són dels nostres".
amb els soldats dels nacionals hi anaven molts moros. Prendre coses? Com els altres, tots et prenien el que trobaven, patates, una gallina. Aviat van tornar a fer missa. Hi anava molta gent, molta, no com ara. Primer a la rectoria. Es va acabar la guerra però va començar la misèria. Tot estava racionat. De pa, que de primer el feien de blat de moro, te'n tocava tant. D'oli una atra mica. Allò era misèria, Déu vulgui que no torni.
alguns homes van anar a la frontera a buscar animals que els rojos havien deixat per aquelles muntanyes. El besavi del Marc aquest de les motos, l'avi del de cal Pagès que va ser alcalde, també el teu avi, van anar a peu cap a la frontera a buscar un animal. Van tornar que semblava que havien tret de la rifa.
el racionament, sí. Tot estava racionat. El Martí de cal Serra, Déu li perdó que ja és mort, era un nen una mica entremeliat. La seva mare el cridava "Martí, quan en posaràs de seny?" i ell sempre contestava "Quan en donin de ració, encara si me'n toca!". Com passa el temps! Sí, sí, el dimarts que ve, dia de la Candelera, ja farà els setanta anys de l'acabament de la guerra.
2 comentaris:
Benigne,
Segur que ets l'estudiós berguedà més ben documentat. Encara no entenc perquè amb el pilot d'informació que tens i la teva destressa escrivint no facis una columna setmanal en un diari de gran tirada (almenys al Regió 7). De passada, també podries publicar coses al nostre "Ressò" d'Avià que,pobret, falta li fa.
M'ha sobtat moltíssim aquesta evocació carlina a La Vanguardia del dia de l'ocupació, sobre tot si ens atenem a la migrada participació catalana que en aquesta darrera, transfigurada i esperpèntica carlinada. De fet, no tenia notícia de gairebé cap voluntari de la comarca, sens dubte una de les més actives en aquest camp durant el segle XIX.
Aquí al Quadern del pedraforca cada dia hi aprenem coses noves...
Publica un comentari a l'entrada