11 de setembre

Fragment de Les barres de sang,
de Jacint Verdaguer
-cant X de la Llegenda de Montserrat-
i versió històrica d'Els Segadors
-interpretada per Rafael Subirachs
a les 'Sis Hores de Cançó a Canet' (1975)-.

Carles mira ses ferides,

ses armes mira el Pelós,
tot mirant les seves armes
sospirava de tristor.
-No sospireu, lo bon comte,
mon metge arriba tantost.
-De les nafres no me’n sento,
sols me sento de l’honor,
puix en lo camp de batalla
per mon escut no hi ha flors.
-Si el teu escut n’està sense,
ton pit n’està vermellós.-
Posa els dits en la ferida,
los passa pê l’escut d’or.

Si el comte Jofre plorava,
encara plora més fort,
mes ses llàgrimes de pena
ja són llàgrimes de goig.
-Gran mercès, lo rei de França,
gran mercès, l’emperador.
Si no puc tornar a veure-us,
Catalunya i Aragó,
est testament vos envio
escrit amb sang de mon cor,
gravau-lo en totes mes torres,
brodau-lo en tots mons penons,
i portau les quatre barres
a les quatre parts del món.-

Oh soca de nostres comtes,
Déu no et vol arrencar, no;
de les barres catalanes
tu en seràs lo portador;
grans províncies les esperen
per gravar-les en son front,
los espanyols en ses armes,
los catalans en son cor.