21 de desembre del 2021
HA MORT M. DOLORS SANTANDREU
M. Dolors Santandreu amb els historiadors Josep Noguera i Pere Anguera a la sala d'actes de l'Ajuntament de Berga, el 30 de març del 2007, amb motiu de la presentació del llibre dels acords reservats de la Junta de Berga,de Manuel Santirso. Foto: BNG
La M. Dolors es començar a interessar de ben jove en el món de la història a través de l'amic el seu pare, el medievalista Dr. Manuel Riu i Riu (@ el Manel dels ossos), amb qui va participar, entre altres actuacions, en les excavacions del monestir de Sant Sebastià de Sull, a Saldes.
Professionalment, es va dedicar a la docència com a professora d'Història a l'Institut Guillem de Berguedà. És autora de nombrosos treballs sobre aspectes de la història berguedana en publicacions diverses (revista L'Erol, butlletí dels Amics de l'Art Romànic, programes com el de la Festa dels Elois o del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt, etc.). El 2010 va publicar, amb la també historiadora Rosa Serra, el llibre Berga, una història per conèixer, que resumeix 12.000 anys d'història de la ciutat.
2 de desembre del 2021
MONTCLAR DE BERGUEDÀ: EL PRIMER RECITAL DE JOAN MANUEL SERRAT
Ara que ha anunciat que es retirarà dels escenaris, és un bon moment per recordar que el primer recital amb públic de Joan Manuel Serrat el va fer a Montclar de Berguedà, el 19 de setembre del 1965. Amb ell van actuar, aquell dia, Delfí Abella, Xavier Elies, Guillermina Motta, Joan Ramon Bonet i Enric Barbat.
La "crònica" que el mànager dels Setze Jutges, Carles Pedrerol, va escriure de l'acte és aquesta:
"Observacions: viatge accidentat. Errada de camí. Arribada a un quart de dotze. Públic impacient i cantants irritats. Una sola tirada de tres cançons. Èxit franc. Públic de colònia estival i molts pagesos".
D'aquest mateix any és la seva actuació al programa "Ràdio-scope", que presentava Salvador Escamilla a Ràdio Barcelona, i el primer disc vinil, que és com eren els d'aquella època, a la casa Edigsa, amb quatre cançons: Ella em deixa, El mocador, La mort de l'avi i Una guitarra, .
30 de novembre del 2021
VILAWEB ENTREVISTA L'AVIANÈS EDUARD BARCONS, DE CAIXA D'ENGINYERS
La cofundadora de VilaWeb, Assumpció Maresma, entrevista avui l'avianès Eduard Barcons.
--------------------------------------------
Eduard Barcons: “Les finances sostenibles es quedaran per sempre”
Entrevista al director de Banca Institucional de Catalunya i les Illes de Caixa d'Enginyers
Per: Assumpció Maresma
Eduard Barcons és el director de Banca Institucional de Catalunya i les Illes de Caixa d’Enginyers. Vinculat al Berguedà al llarg de la seva trajectòria professional, li agrada de poder fer compatible el seu càrrec amb el fet de viure a Berga. Si pot, abans de començar la jornada laboral s’escapa a caminar o a fer esquí de muntanya. El seu llenguatge és una mica engavanyat, amb paraules massa tècniques, massa fredes o massa de màrqueting, però que transforma quan les acompanya d’unes altres que les travessen amb sentit regenerador. Sobretot la paraula “conseqüent”, que sembla ser el seu nord. En un moment tan crític com aquest, es mostra optimista. Creu que la banca cooperativa té futur i posa Europa d’exemple.
—Caixa d’Enginyers continua creixent, és a punt de tenir 210.000 socis. Quina és la clau d’aquest èxit?
—La Caixa d’Enginyers no és nova, l’any que ve fem cinquanta-cinc anys. I durant tots aquests anys hem anat fent les coses bé.
—Fer les coses bé no sempre és prou.
—En el cas de la Caixa d’Enginyers, fer les coses bé vol dir que som una
banca cooperativa, cosa que, entre més coses, implica una governança
absolutament diferent. Vol dir transparència, perquè el client és alhora
soci i, per tant, propietari del capital. Això trenca les dinàmiques
entre clients i accionistes. Si hi afegim molt bona gestió, fa que
siguem un model i referent de solvència en qüestions de fiabilitat i de
qualitat de servei. Som una entitat resilient, i ser cooperativa fa que
ho siguem més. S’ha d’anar creixent de manera ordenada i orgànica. Tenir
uns valors de gestió molt propis i uns de relació amb els socis ens fa
diferents i ens fa tenir un recorregut de futur segur.
—Tal com va el món de les finances, creieu realment que la banca cooperativa és un model de futur?
—Sí. Tot i que és veritat que a Espanya representem el 10%, si ho mirem
en un context comparat, veiem que a la resta d’Europa la banca
cooperativa té un pes important. A França representa el 60% del mercat
financer, a Alemanya és el segon grup després del “big bang”. I hi ha
més dades i exemples. Qui no coneix el Rabobank d’Holanda?
—El moviment cooperativista a Catalunya té un passat importat, però és en un bon moment, ara?
—No ho puc valorar. Som una part de l’economia social i la covid ha
posat de manifest, una vegada més, que aquests valors són en alça, i
també altament positius a l’hora de poder resistir de manera resilient.
El model cooperatiu és totalment complementari a més models
d’organització que hi ha a la nostra societat. Les dades europees
assenyalen que tenim un recorregut.
—Com es tradueix aquesta economia social i sostenible al dia a dia?
—No som un banc tradicional, som una caixa conformada per socis. Això es
tradueix en el fet que posem el soci al centre i donem serveis de valor
afegit. No parlem mai de les relacions a curt termini, sinó a llarg
termini en què la confiança i la professionalitat dels companys i
companyes són bàsiques. Jo, per exemple, sóc responsable del segment de
banca institucional i això vol dir treballar transversalment i buscar
acords amb més actors en l’àmbit socioeconòmic i treballar per intentar
de crear sinergies. Treballem transversalment buscant acords, i també
territorialment.
—Això de la sostenibilitat i les renovables, a vegades sembla un
missatge buit, de tant que el fa servir el màrqueting. Com el feu
creïble?
—Caixa d’Enginyers va crear l’any 2006 el primer Fons d’Inversió
Socialment Responsable. El 2019 se’n va crear un altre d’específic per
complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Estem absolutament
adherits a tot allò que fa referència al compliment de l’Agenda 2030.
Més enllà de ser una entitat financera i que ens deguem al resultat i a
la viabilitat econòmica, tenim cura de l’impacte ambiental i social de
les nostres activitats. No som una entitat que simplement té una
interacció de fluxos econòmics, sinó que volem ser un actor per mirar de
construir un desenvolupament sostenible més bo, intel·ligent i
cohesionat amb el territori. Actuem d’acord amb això. Com s’aconsegueix
que sigui realitat? Doncs, entre més coses, fent finances sostenibles.
En el fons, és una estratègia que va més enllà dels productes i serveis
financers. Més enllà de la viabilitat o de l’impacte econòmic, es té en
consideració l’impacte a escala social i ambiental, i també la
governança. I això es fa, per exemple, amb una gestió com la nostra, que
fa 25 anys que tenim 75 productes SGE. Les finances sostenibles es
quedaran per sempre. És un nou paradigma i a la casa ens el creiem.
—Finances sostenibles que vol dir a l’hora de la veritat?
—Són quinze anys de finances sostenibles, es diu aviat. El concepte de
finances sostenibles va començar aquí. Això vol dir tenir fons
d’inversió articulats amb aquests criteris, mantenir una oferta de
crèdit i que la nostra xarxa comercial es formi per tenir criteris SGE.
La societat cada vegada està més sensibilitzada sobre qüestions de
sostenibilitat i canvi climàtic. Els bancs ara han pujat al carro
d’aquest afer, però nosaltres fa vint anys que hi som. No som
oportunistes. Fa vint anys que ens ho creiem i que és al nostre ADN. No
és una eina de màrqueting per a vendre més. A la nostra cartera és
impossible que hi hagi afers de joc, d’armes, de tabac, i això vol dir
que som conseqüents.
—Sou una banca ètica?
—Ens definim com a banca responsable, però intentem de ser tan ètics com
sigui possible. Ens agrada ser curosos, també amb les paraules.
—Heu parlat de governança unes quantes vegades, per què la considereu tan decisiva?
—Sóc al banc d’ençà del 15 de febrer, però, per mi, assistir a una de
les nostres assemblees és força paradigmàtic. No són d’accionistes, sinó
de socis, que és molt diferent. Això és important per a entendre com
funciona una entitat cooperativa, en què una persona pot alçar la mà i
interpel·lar respecte de les decisions que es prenen, pot votar i hi ha
una transparència absoluta. Quan hi ha qualsevol queixa, no és d’un
client, sinó d’un soci. És clau i defineix la nostra governança.
—És un model de futur?
—Aquest entramat de comunitat ens fa molt més forts. No sóc economista
com per dir què passarà o si passarem del 10% en el pes del sector. Però
sí que tinc clar que creixerà perquè la gent cada vegada més vol poder
participar, poder tenir informació i poder interpel·lar.
—El creixement que fa Caixa d’Enginyers el 2017 és influït
pel fet que la societat catalana interpreta que és un projecte català,
sobretot perquè no canvia de seu. Però el vostre president sempre nega
cap caràcter polític a l’entitat. En algun moment d’aquesta conversa,
heu fet esment a Espanya i Catalunya. Què passa amb aquesta qüestió?
—El 78% dels socis, si no vaig errat, són de Catalunya, i el 22%,
d’Espanya. El meu segment és de Catalunya i Balears i per això parlo a
vegades de Catalunya i Espanya. En allò que fa referència al meu
segment, tenim la filosofia de ser a tot arreu. A les Balears, que és un
lloc molt interessant, tenim una oficina d’ençà de fa set anys.
—El nostre marc com a mitjà de comunicació no és l’estat espanyol, són els Països Catalans. Teniu oficines al País Valencià?
—N’hi tenim tres. A València n’hi ha una, i una altra dins la
universitat, molt pensada per al jovent. També en tenim una a Alacant.
4 de novembre del 2021
27 d’octubre del 2021
Nota de lectura: A PROPÒSIT DE "LES ONES", DE VIRGINIA WOOLF
A PROPÒSIT DE "LES ONES", DE VIRGINIA WOOLF
L’exposició que segueix pretén reflexionar sobre la subjectivitat i la identitat a propòsit la de la novel·la Les ones, de Virginia Woolf.
A nivell formal, Les ones s’estructura en deu capítols, cadascun d’ells encapçalat per un text extradiegètic, temps passat i cursiva; segueix un fil conductor, l’evolució del sol en un paisatge marítim al llarg d’un dia, element metafòric del sentit cíclic de la vida, de la infantesa a la mort. Així, comença quan el sol encara no s’ha alçat, segueix quan va ascendint, al cinquè capítol arriba al punt més alt –el migdia, que coincideix amb la meitat del llibre–, després va baixant fins enfonsar-se. L’últim capítol és una sola frase; ja no hi ha sol i les ones es trenquen a la platja. De fet es podria discutir si aquesta sola frase és un capítol, jo ho considero així perquè és el final, quan Bernard ja cavalca contra la mort, com va fer Percival, com les ones moren a la platja? metàfora de la mort humana, fi de la novel·la. Però el sol l’endemà sortirà novament, uns altres infants tornaran a l’escola, es faran grans... és el cicle de la vida. Als diferents capítols hi llegim els diàlegs interiors -nivell metadiegètic: narració dins de la narració- dels sis personatges. Són: Bernard, Susan, Rhoda, Neville, Jinny i Louis. El setè, Percival, no parla: el seguim a través de les referències dels altres i aporta a la narració el sentit de la pèrdua de manera accentuada –mor als vint-i-cinc anys.
Els records de les vivències dels narradors amb ell, igual com altres imatges d’infantesa –analepsi o retrospecció–, per exemple els jardiners que escombren i la dona que escriu, tantes vegades esmentats (Woolf: 14, 232 i 258), els provoquen sentiment de melancolia, el vincle que substitueix un vincle ja impossible. Al final, quan Bernard té la mort a tocar, diu que «el camí de la melancolia conduïa, plana, a més hivern i més pal·lidesa, a la igual i mancada d’interès visió del mateix paisatge» (Woolf: 273).
Tret del ja esmentat text en cursiva, l’autora fa servir un únic recurs al llarg del llibre: obrir cometes + transcripció directa de les primeres paraules del relat + tancar cometes + «va dir» + nom del personatge + cometes + seguiment de la transcripció directa + tancar cometes. Aquesta reiteració estilística sembla voler “unificar” els sis protagonistes en un de sol. A cada capítol li correspon una etapa de la vida dels personatges. En els dos primers, l’acció 1 / 2 transcorre, respectivament, a l’escola infantil i a la superior. Després se separaran: universitat, feina, amors –«Estimo, odio», va cridar Susan (Woolf: 239): l’odioenamorament de Lacan–, matrimoni, fills; .... Un sopar els reuneix quan encara no han complert els vint-i-cinc anys. La plenitud (Wollf: 159 i 164) correspon al cinquè capítol. A la vellesa, quan ja res no els queda per viure (Woolf: 215) es troben en un altre àpat on repassen què han fet a la vida, «matrimoni, mort, viatges, amistat, ciutat, camp, fills i tot el demés [...] Una vida. Aquí va. Ha passat. Se n’ha anat» (Wollf: 219).
Al final del llibre sabem que el personatge més important és Bernard; el seu soliloqui ocupa tot el penúltim capítol. Per ell, la vida és com un globus ple de figures (Woolf: 229); «no sóc una sola persona; sóc moltes persones; ni tan sols sé qui sóc ?Jinny, Susan, Neville, Rodha o Louis?, ni sé distingir la meva vida de les seves» (Woolf: 264-265); «aquesta vida no és una sola vida, tampoc sé si sóc home o dona, si sóc Jinny [...]» (Woolf: 269); «seré tal volta tots ells a la vegada? Sóc un i distint? No ho sé» (Woolf: 276). Com diu Butller (p. 21-22) el subjecte no és intercanviable de manera estricta amb l’individu, sinó una categoria lingüística, una estructura en formació que només en el llenguatge adquireix intel·ligibilitat. És en aquest sentit que els sis personatges de Les ones constitueixen un subjecte col·lectiu, un estol de multiplicitats.
BIBLIOGRAFIA
Butller, Judith (2010). Mecanismos psíquicos del poder (p. 11-41). Cátedra: Madrid.
Miller, Jacques-Alain (2002). De la naturaleza de los semblantes. Los cursos de Jacques-Alain Miller (p. 151-171). Paidos: Barcelona.
Woolf, Virginia (1982). Las olas. (Trad. Andrés Bosch). Bruguera: Barcelona.
Žižek, Slavoj, Comp. (1994). Todo lo que usted siempre quiso saber sobre Lacan y nunca se atrevió a preguntarle a Hitchcock (p. 113-117). Manantial: Buenos Aires (Argentina).
30 de setembre del 2021
UN HELICÒPTER COL·LABORA EN ELS TREBALLS D'ARRANJAMENT DEL CAMÍ DE QUERALT
Aquest matí, els visitants del Santuari de Queralt que no ho sabien s'han trobat que, com des de fa molt temps, tret del dia de la Gala, el funicular, segons es llegeix al cartell, està "Tancat fins a nou avís". Avui, però, han pogut observar un fet que no passa cada dia: un helicòpter transportant material des de la plaça inferior de l'aparcament fins a les obres que s'estant realitzant al camí de Fumanya al Santuari (solell), concretament al tram que hi ha entre les capelletes de la Mare de Déu dels Dolors i la de Sant Jaume.
Fotos i vídeos: BNG
28 de setembre del 2021
EL DIUMENGE 19 DE SETEMBRE, L'EXBISBE NOVELL VA ASSISTIR AMB SÍLVIA CABALLOL A LA MISSA CONVENTUAL DE MONTSERRAT
Josep Playà Maset
Segons Josep Playà Maset ("La comunicació a l'Església" La Vanguàrdia; 26.09.2021, pàg. 43), l'exbisbe Novell va assistir a la missa conventual de Montserrat el diumenge dia 19, amb tota naturalitat, acompanyat de Sílvia Caballol. El periodista es pregunta si, en tractar-se d'un espai públic i concorregut, aquest fet pot entendre's com un reconeixement personal de la seva nova situació: "Xavier Novell en un acte públic és un primer pas per donar una explicació?", es pregunta Playà.
La tesi de l'article de Playà és que actualment l'Església Catòlica es mostra recelosa a l'hora de donar la cara, fet que s'adiu poc amb el món de les noves tecnologies i les xarxes socials. Com a exemples posa l'absència de contacte directe amb la premsa després de les reunions de la Conferència Episcopal Tarraconense, la manca d'un balanç del seu mandat per part de l`exabat de Montserrat, o d'una explicació per part dels bisbes catalans sobre el 'cas Novell'. .
23 de setembre del 2021
SEGONS LA REVISTA "DESCOBRIR CATALUNYA", AL BERGUEDÀ TENIM TRES DELS VUIT MILLORS MIRADORS DEL PIRINEU: EL MIRADOR DELS ORIS, EL MIRADOR DE GRESOLET I EL MIRADOR DE LA GARGALLOSA.
8 miradors del Pirineu
Un recull de llocs privilegiats on gaudir dels paisatges d’alta muntanya a vista d’ocell
Qualsevol excusa és bona per plantar-se al Pirineu. Us en proposem una de molt bona: visitar els seus miradors. Del Ripollès a l’Alta Ribagorça, passant per Andorra, el Pallars Jussà o el Sobirà, hem fet una selecció d’alguns dels més espectaculars. En alguns casos, hi podreu arribar fent una petita passejada; en d’altres, caldrà calçar-se les botes de ‘trekking’ i fer una caminada més llarga. L’esforç té premi: les millors vistes.
Mirador astronòmic de Vilaller a, l'Alta Ribagorça
Mirador solar de Tristaina, a Andorra
Mirador dels Orris, al Berguedà
Mirador del [sic] Gresolet, al Berguedà
Mirador del Roc del Quer, a Andorra
Mirador de la Gargallosa, al Berguedà
Mirador del coll de Fogueruix, al Pallars Sobirà
Mirador de la Creu d’en Riba, al Ripollès
13 de setembre del 2021
EL CAS NOVELL, SEGONS EL PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ "AMICS DEL BISBE DEIG"
CARLES TEJEDOR BONED
President Associació Amics del Bisbe Deig
Carles Tejedor, president de l’Associació d’Amics del Bisbe Deig. Foto: ORIOL DURAN
“Si Novell vol suport ha de donar la cara i demanar perdó”
Deig va ser el primer bisbe a anar a la Universitat de Prada, el 1991, i va demanar una conferència episcopal pròpia
Mossèn Huguet, del cercle de Deig, va dir que si moria no volia que el bisbe Xavier Novell assistís al seu enterrament
L’Associació Amics del bisbe Deig divulga el pensament i l’obra de qui fou bisbe de Solsona des del 1990 al 2001, Antoni Deig Clotet, que va morir el 2003 i va ser un dels capellans més identificats amb el país, la seva llengua i la seva cultura, en la mateixa línia del bisbe Joan Carrera i les Arrels Cristianes de Catalunya. Carles Tejedor, que és impressor i de Mollerussa, va conèixer el bisbe i el seu entorn en muntar una impressora al Bisbat de Solsona, que, entre d’altres coses, volia imprimir els seus propis llibres (“sobretot els de mossèn Jesús Huguet”). Uns anys després de morir el bisbe –cap al 2008-2009– va fundar l’associació, que es va impulsar gràcies al suport de “persones mediàtiques com sor Lucía Caram, el sociòleg Salvador Cardús, el capellà i periodista Francesc Romeu o els periodistes Francesc-Marc Álvaro i Albert Sáez”.
Cita l’1 d’octubre
L’Associació Amics del Bisbe Deig és una entitat cultural catalanista i combativa amb una bona agenda. Aquest any, les cites més immediates són l’1 d’octubre i el 5 de novembre. El primer d’octubre hi ha un diàleg titulat La casa Girona. Un projecte de país, sobre la totpoderosa família Girona i la construcció, entre d’altres i pagant de la seva butxaca, del canal d’Urgell. Parlaran la historiadora Lluïsa Pla, experta en la història de la família Girona, i l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro. El 5 de novembre es presentarà el llibre de Ferran Sàez Els morts riallers (Amsterdam), “el retrat més agosarat de la gran impostura de la Transició”. “Amb una barreja quixotesca de realitat i ficció, tragèdia i comèdia, el llibre, llança un torpede al règim del 78 i els seus beneficiaris, i exposa sense embuts aspectes que avui ocupen el centre del debat polític del país”.