22 de novembre del 2020

La casa Rhyton Gallery de Nova York treu a subhasta un "Picasso" de Gósol

La casa Rhyton Gallery de Nova York treu a subhasta un suposat "Picasso" de Gósol.  Es tracta d'una versió del conegut retrat de l'avi de cal Tempanada. El preu de sortida és de 600 euros, tot i que el seu valor estimat oscil·la entre els 1.000 i els 10.000 euros. 

A l'explicació donada per la galeria es fa constar que l'obra és un oli sobre tela de 18x 16, emmarcat a 26x28, "atribuït o a la manera de" Pablo Ruiz Picasso.  Al darrere de la tela hi ha enganxat un membret del Museu Picasso de Barcelona, on consten el nom, la data i les observacions sobre l'obra, la signatura de Margarita Ferrer, "directora - curadora", i el segell del Museu.

Margarita Ferrer  va entrar a treballar al Museu Picasso el març de 1970 i s'hi va jubilar el 2010.



L'original del l'obra que ha sortit a subhasta, el retrat de Josep Fondevila, l'avi de cal 
Tempanada de Gósol, és al The Metropolitan Museum of Art de Nova York.
 

18 de novembre del 2020

Dolors Clotet deixa Regió7

La periodista més veterana del Berguedà, Dolors Clotet, ha rebut aquesta tarda la comunicació per part de l'empresa a la qual treballa des de gairebé fa vint anys,  Regió7, que li rescindeix el contracte per motius econòmics. 

El Quadern del Pedraforca lamenta haver de donar aquesta notícia i desitja poder seguir comptant amb el mestratge de la Dolors, la veu més potent de la informació del Berguedà, en un nou mitjà.


La periodista Conxa Rodríguez vincula la CUP amb el carlisme: "Els territoris més seccesionistes d'avui coincideixen amb els feus del carlisme del XIX".

 

   Echec des carlistes à Berga. Dibuix de Daniel Vierge publicat a Le Monde Illustré (10-05-1873).

Argèlia Queralt, professora de dret constitucional (UB), filla del catedràtic de dret penal (UB) i tertulià televisiu Joan Queralt, va provocar un terrabastall de piulades comparant l'efervescència independentista que es va respirar a la plaça de Sant Pere per la Patum del 2019 amb la rebuda a Franco, a la mateixa plaça, el 1966.

La piulada era aquesta (21 de juny del 2019): 

Ara una nova publicació insisteix en el mateix tema. La periodista Conxa Rodríguez, corresponsal durant mots anys del diari Avui a Londres i estudiosa del carlisme, publica a la revista Política & prosa d'aquest mes (núm. 25, novembre 2020, pàgs. 19-22) l'article "Els 'ojalateros' ["tant de bo" fossim independents] estan de moda. La gènesi de l'independentisme entronca amb l'absolutisme del XIX que, en aquestes contrades, va prendre el nom de carlisme".


                        Façana de l'Ajuntament de Berga. Foto Aida Morales (Berga Nació Digital).

Rodríguez pren com a referència dues ciutats, Amer, vila natal del president Puigdemont, i Berga, única capital de comarca governada per la CUP, i en recorda el passat carlí:

"Els territoris més secessionistes d'avui coincideixen  amb els feus del carlisme del XIX i els noms d'algunes famílies o llinatges polítics es perpetuen de generació en generació. La ciutat d'Amer (Empordà) repta Berga (Berguedà) en galons carlins i secessionistes [...]. En aquestes dues ciutats de l'interior català , fidels al carlisme del XIX, els resultats de les eleccions autonòmiques del 2017 i de les municipals del 2019 no poden ser més reveladors: Amer compta amb 11 regidors, tots independentistes, 8 neoconvergents i 3 d'ERC; Berga, amb 16.000 habitants, s'ha convertit en l'ajuntament més gran de la CUP, dels 17 regidors, un és del PSC, l'únic constitucionalista. Quina casualitat!".

Referint-se al possible lligam entre la CUP i el carlisme al Berguedà, el doctor i estudiós Daniel Montañà va respondre el que segueix a una pregunta periodística El Punt Avui (04-02-2019): "A Morella, en la presentació del llibre de la Núria Sauch [es refereix a la presentació que l'11.10.2018 es va fer a Morella del llibre de Núria Sauch Ramon Cabrera i el primer carlisme (1833-1840). Apunts sobre el general carlista durant la campanya del Maestrat; Centre d'estudis d'Avià, 2017] va intervenir la periodista Conxa Rodríguez, que em va preguntar si veia alguna relació entre el fet que al Berguedà predominés la CUP i que hagués estat territori carlí. L’únic paral·lelisme que hi veig, en tot això, és que l’interior de Catalunya ha conservat una mena d’antigovernamentalisme al llarg dels anys per raons que se m’escapen. Agrada anar en contra del que mana. Carlins, lliberals, independentistes, govern... Alguns llocs fortament carlins, com ara el Berguedà, van tenir posteriorment un paper molt important en la revolució anarquista. Una altra relació no l’hi veig. Hi ha un sentiment atàvic contra el que mana."

-----------------------

Conxa Rodríguez és autora de Ramon Cabrera, a l'exili (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989). En aquesta època, ara fa trenta anys, abans d'anar de corresponsal a Londres va visitar la rectoria d'Avià on va ser destituït el Comte d'Espanya.


                                                          Retrat d'Ángel Fernandez de Soto (Picasso, 1903).

Rodríguez també és autora de El ángel de Picasso. Historia de un bebedor de absenta (Parsifal Ediciones, 2003), biografia d'Àngel Fernández de Soto, amic del jove Picasso barceloní que freqüentava els Quatre Gatas, i pare del pintor Rafael Fernández de Soto,  (Bagà, 1915 - Berga, 1984) el "De Soto" que pintava cigarretes fumejant, pedraforques i caravanes de gitanos, a més de composicions surrealistes amb elements d'allò més berguedans, com l'Àliga de la Patum o el Pi de les Tres Branques. 

Altres llibres seus són: Los Thyssen. Por amor al arte (Ediciones B, 1997),  Piano a cuatro manos (Ediciones Oblicuas, 2016), sobre l'evolució ideològica del general Cabrera a l'exili, relat en part històric i en part novel·lat, i Los exilios de Ramon Cabrera (Prensas de la Universitat de Zaragoza, 2019).

 

 

13 de novembre del 2020

El solsoní Raül Garrigasait parlarà sobre "La ira" amb el cineasta Pedro Olalla l'1 de desembre

 




Conversación sobre 'La ira', con Raül Garrigasait y Pedro Olalla, en Youtube

01/12/2020 19:00:00
Conversación sobre 'La ira', con Raül Garrigasait y Pedro Olalla, en Youtube
Raül Garrigasait, autor de La ira, conversará con Pedro Olalla, escritor, profesor y cineasta, el próximo martes 1 de diciembre a las 19h (a las 12h en México y a las 13h en Colombia) en directo desde el canal de Youtube de Fragmenta Editorial (aquí).

El acto cuenta con la colaboración de la distribuidora mexicana Nirvana Libros y la colombiana Siglo del Hombre.

Fragmenta publica la serie sobre los pecados capitales en la colección "Fragmentos" (en castellano) y en "Assaig" (en catalán). La serie incluye La pereza, de Oriol QuintanaLa envidia, de Marina PorrasLa avaricia, de Oriol Ponsatí-MurlàLa gula, de Adrià Pujol CruellsLa lujuria, de Anna PunsodaLa soberbia, de Jordi Graupera, y La ira, de Raül Garrigasait.


3 de novembre del 2020

Antoni Pladevall: "La clau anglesa", novel·la ambientada a Montclar.

La clau anglesa', nou llibre d'Antoni Pladevall i Arumí - Ràdio Taradell

Antoni Pladevall publica La clau anglesa, una novel·la ambientada a Montclar, al Berguedà. Un drama familiar de caire rural que ens parla del fatalisme del destí.

(Text de la web de TV3)

La clau anglesa, presentada com un drama familiar de caire rural, ambientada a la població de Cruallops, ens parla de com el fatalisme del destí i les conseqüències irrevocables d'uns actes que arrelen en el passat abocaren al desastre les vides del Tomàs i la Rosa. La novel·la ens parla del passat i del present de tots dos personatges, que amaguen molt més del que deixen veure, i només entenent què va passar en aquell passat incert, i com intenten defugir-lo, entendrem un desastre familiar que sembla enunciat i irrevocable, de conseqüències terribles.

El nou llibre d'Antoni Pladevall, una de les veus més consolidades del panorama català, autor de l'exit Terres de lloguer i Premi Prudenci Bertrana el 2014...

(Text promocional)
 

La notícia a TV3

Entrevista a El Punt Avu

Entrevista a El9Nou televisió 

Crítica de La Vanguardia  

12 de juliol del 2020

RAMON FELIPÓ, AVUI, A L'ARTICLE DE JOAN DE SAGARRA A 'LA VANGUARDIA'

Libros solidarios




Joan de Sagarra
 Joan de Sagarra. La Vanguardia 12/07/2020 



El año 1990, cuando me casé con María Jesús (e.p.d.), me fui a vivir al paseo de Sant Joan de Dalt y allí sigo. Treinta años en los que el que yo bauticé como el cementerio de las estatuas sigue prácticamente igual, con una pastelería de menos, dos chinos de más, y cientos de bicis y patinetes, salvo que una de esas estatuas, mi preferida, cuando yo llegué al paseo se hallaba entre Rosselló y Còrsega, subiendo a la derecha, y ahora se halla dos palmos más arriba, subiendo a la izquierda. La estatua en cuestión es la de la Font de la Caputxeta (1922), obra de Josep Tenas. Basta echarle un vistazo para cerciorarse de que si el lobo se ha zampado a la abuelita, ahora será Caperucita quien se meriende al lobo. Entre la Font d’Hèrcules, un monumento al monarca Carlos IV y a su regia señora (el monumento es de 1797 y fue trasladado del paseo de la Explanada al de Sant Joan en 1928), con dos inofensivos leones a ambos lados y el semidiós con su gabardina y su mazo rematando el invento, y el monumento al Corb, que es como las gentes del barrio denominan al monumento a mosén Jacinto (sic), en medio de la Diagonal, la fuente de la Capu-txeta y el llop viene a ser un pequeño oasis de humanidad. Allí solía dejar yo mis libros, libros que había comprado o que me había mandado una editorial generosa; libros, la mayoría de los cuales había leído y no pensaba conservarlos, porque en casa ya no había espacio para ellos y porque las cosas buenas son para compartirlas en la medida de lo posible. En la fuente de la Caputxeta, María Jesús y un servidor hemos dejado montones de libros (el domingo anterior escribía yo en mi Terraza : “El martes, poco antes de la medianoche, dejo libros en la fuente de la Caputxeta” y aquel día y a aquella hora la gente nos aguardaba a mí y a mí mujer, sentados en los bancos del paseo. Según me confesaron algunos vecinos, jamás los defraudé, y ello nos llenaba de alegría. Tras la muerte de María Jesús, en abril hizo seis años, dejé de llevar libros a la fuente de la Caputxeta. Raras veces salgo de noche y a las nueve suelo irme a la cama.

El sábado de la semana pasada, mientras subía por el paseo camino de la terracita del Adonis, donde suelo tomar el aperitivo con mis amigos, me fijé en la fuente de la Caputxeta y vi junto a la estatua un montón de libros, alrededor de una docena. El primer del montón era un ejemplar de Relatos del Delta , de Sebastián Juan Arbó, editado en 1969 por Ediciones G. P. Dentro del libro pillé una hoja en la que se leía: “Los libros están limpios –nadie de la familia se ha infectado– podéis cogerlos con tranquilidad”. Me quedé con el libro de Arbó, que no conocía, y con un ejemplar de El libro de la Selva , de Kipling, traducido al castellano por Ramón D. Perés y editado por Gustavo Gili (1969), para la hija de Julia, la mujer que se ocupa de mi piso. Luego pensé que tal vez había cometido un disparate. ¿Y si los libros estuviesen infectados, no por la generosa familia, sino por todos aquellos que como yo, antes que yo, los habían manoseado, sin guantes, sin lavarse las manos o lo que mande y ordene la autoridad competente? Pero, qué diablos podría importarme, representarme aquel posible disparate ante la satisfacción, el agradecimiento que sentí hacia aquella generosa familia que me devolvía la ilusión con que mi mujer y yo abarrotábamos de libros la fuente de la Caputxeta hace diez, quince años.
Cuando nos fuimos a vivir al paseo de Sant Joan, mi mujer y yo no sabíamos en qué mundo nos habíamos metido. Pero poquito a poco lo fuimos descubriendo y
en gran parte fue gracias a nuestros amigos escritores que, ellos o sus personajes, habían vivido en él. Me refiero a Enrique Vila-Matas, a Javier Tomeo o Carmen Broto, aquel personaje de Juan Marsé que nos mostraba sus espléndidas piernas en la barra del Alaska…

Después de treinta años de vivir en el paseo de Sant Joan, me cuesta no echar mano de los libros para vivir realmente en él. De los libros y de las librerías. En el paseo no hay una Laie, ni una Central, ni una Jaimes, ni una Ona, ni… pero hay libros por todas partes: en la fuente de la Caputxeta, en los quioscos, en el OpenCor, en el Re-Read y ahora, desde hace un mes y pico en el número 161 del paseo, subiendo a mano izquierda, entre Còrsega e Indústria, han abierto una tienda, chica, de la oenegé Llibre Solidari. “ Dona (gratis) o compra (d’1 a 10 euros) llibres de segona mà i col·labora amb el nostre projecte solidari amb les persones més necessitades ”. De la tienda me había hablado el amigo Josep Roca, encantado, diciéndome que había dado con un hermoso libro sobre el pintor Pitxot, de Cadaqués, de la corte de Dalí, dedicado y por dos euros. Y el jueves, otro amigo y vecino, Ramon Felipó i Oriol, me llevaba a la tienda y me presentaba al encargado, el joven Daniel, un venezolano de poco más de treinta años que en el 2015 tuvo que largarse por piernas de Caracas –donde el joven periodista firmaba la sección de libros y pelis del diario El Universal – y refugiarse en nuestro país, donde todas las tardes lo hallaréis en nuestro paseo al frente de una pequeña, limpia y bien, muy bien ordenada tienda de libros de segunda mano. Una tienda solidaria.

Bienvenido, joven amigo Daniel a nuestro paseo. Un paseo en el que estoy seguro de que tanto Marsé como Vila-Matas te dan la bienvenida, como te la daría el amigo Tomeo y tantos otros.
Y yo, que ya sé dónde llevar mis libros.

10 de juliol del 2020

XAVIER SABATA, el gran cantactor que és el músic d’Avià, SEGONS JAUME RADRIGALES

Una vetllada senzillament preciosa amb Núria Rial i Xavier Sabata


El concert al Palau de la Música va destil·lar qualitat musical als quatre vents


Jaume Radigales



Núria Rial i Xavier Sabata amb Vespres d'Arnadí

Palau de la Música. Festival Grec. 8 de juliol del 2020

L’estiu al Palau està sent una alenada d’aire fresc, molt necessària per a les febres prèvies a uns mesos de grans interrogants. Necessitem més que mai els músics i ells ens necessiten a nosaltres, de manera que l’assistència a bons concerts depassa les intencions estètiques per passar a ser, senzillament, opcions ètiques.
Aquesta és, si més no, la reflexió sorgida després de la preciosa vetllada de dimecres al Palau de la Música, amb la presència de dos grans entre grans: la soprano Núria Rial i el contratenor Xavier Sabata, amb la complicitat d’un conjunt instrumental de gran empenta i entusiasme com Vespres d’Arnadí. Capitanejats pel gran Dani Espasa, d’energia encomanadissa, el concert va destil·lar qualitat musical als quatre vents, gràcies a la tria del repertori i a la brillantor dels resultats en termes interpretatius.
Io t’abbraccio és el duet conclusiu del segon acte de l’òpera händeliana Rodelinda i va ser el que va tancar oficialment el concert –abans de dos bisos–. La feliç fusió dels tres elements (les dues veus i el conjunt instrumental) va ser el fermall d’or en una vetllada en què Händel va ser absolut protagonista a través d’un enfilall d’àries i duets, a més de dues peces orquestrals, cantades per Rial i Sabata.
La soprano manresana, que cada cop més actua a casa nostra (i ja tocava!), va desplegar el bon gust que la caracteritza amb aquella veu de color i emissió naturals, fruit del domini tècnic que li permet recursos com una messa di voce senzillament prodigiosa. Per la seva banda, Sabata va exhibir igualment un estat vocal envejable, amb projecció poderosa i amb aquella expressivitat marca de la casa que revela el gran cantactor que és el músic d’Avià.
Si a això hi sumem l’excel·lent salut dels components de Vespres d’Anardí i la imaginativa i carismàtica conducció de Dani Espasa, és fàcil deduir que, durant poc més d’una hora, vam ser una mica feliços en aquests temps emmascarats d’incerteses. Coses així fan molta falta. Senzillament, gràcies.



8 de juliol del 2020

AVUI, L'AVIANÈS XAVIER SABATA ACTUA AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

Io t'abbraccio
Núria Ria i Xavier Sabata, amb Vespres d’Arnadí


07RialSabataArnedi19-20

Fitxa artística

Núria Rial, soprano
Xavier Sabata, contratenor
Vespres d’Arnadí
Dani Espasa, director

Programa

G. F. Händel: Àries i duets d'òpera
Obertura de Tolomeo, re d'Egitto
“Ricordati, mio ben”, de Flavio
“Va tacito e nascosto”, de Giulio Cesare in Egitto
“Piangerò la sorte mia”, de Giulio Cesare in Egitto
Concerto Grosso HWV 318 en Do major 'Alexander's Feast' - Allegro - Largo - Allegro
“Tu del ciel ministro eletto”, de ll triomfo del Tempo e del Disinganno
“Vivi, Tiranno”, de Rodelinda
“Ballo”, d'Agrippina
Matelot-Menuet-Bourrée I & II
“Otton, Otton...Voi que udite il mio lamento”, d'Agrippina
“Scherza in mar la Navicella”, de Lotario
“Io t'abbraccio”, de Rodelinda

28 de juny del 2020

HA MORT LLUÍS COMELLAS



Lluís Comellas a l'acte de presentació de la segona edició del llibre Allò que va passar a l’Era d’en Pei (portada a la  foto superior),  a l'Aula de Formació d'Adults del Berguedà, on últimament estudiava anglès. (18/02/2019; Foto: BNG).



Ha mort Lluís Comellas Coma. Tenia 70 anys. El seu pare era conegut per l'àlies "Joan dels Paraigües", perquè en reparava; vivia en una caseta que hi havia al final del parc, a la cruïlla de la carretera de Cardona amb el carrer pla de l'Alemany.
El Lluís era professor, ara jubilat, de dibuix i de música a l’Escola de Treball de Granollers. Havia col·laborat en obres teatre escolar pintant decorats i escrivint-ne la música. Cantava a la Polifònica de Puig-reig. Era afeccionat a l’esquí, a l’escalada, a la poesia (encara que mai n'havia arribat a publicar) i a la narrativa. Va ser un caminador endèmic de tot el Pirineu i, sobretot, del Berguedà. Va publicar un únic llibre, el conte Allò que va passar a l’Era d’en Pei (Centre d'Estudis d'Avià, 2018; del qual es va esgotar la primera edició i se'n va editar una segona). És una història ubicada  a la zona del Berguedà on el Lluís Viladrich va descobrir les petjades de dinosaure: Fumanya, Vallcebre, Fígols...


---------------------------------------------------------
Sonet que l'editor i poeta berguedà Jaume Huch ha publicat al seu compte d'Instagram en record de Lluís Comellas:

La muntanya que un dia et va reptar a fer el cim
ara t'acollirà després de l'escalada:
la pedra no és esquiva, quan bona és la cordada,
i dels dies el cel sap esventar el polsim.

Vençuts els foscos núvols, el paisatge és sublim,
la llum et besa el rostre, la tarda és ben daurada,
i el silenci s'escampa per tota la collada
mentre la pell s'amara d'un amorós plugim.

El piolet reposa, clavat com una estela,
i desprèn un reflex que tot ho cobricela
fins que la teva estrella la nit omple de pau.

El glaç d'hiverns inhòspits ja és font de primavera,
com l'aigua del record que banya la ribera
fins a fondre's al mar que albires com una au.

Jaume Huch
28-6-2020

En record de Lluís Comellas Coma