Els historiadors Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor publiqun un dossier a "La República" sobre els morts als camps de refugiats francesos (1939-1940)

 

"La gènesi d’aquesta recerca es troba en els treballs de revisió de la nòmina de morts per la Guerra Civil (1936-1939) a la comarca del Berguedà, obra de Martí Picas i Roser Valverde, i publicada a la revista comarcal L’Erol amb motiu del vuitantè aniversari de l’acabament d’aquell conflicte civil. Al seu torn, cal situar aquesta revisió del cost humà de la guerra i la postguerra civils al Berguedà en el context d’un projecte molt més ambiciós de revisions comarcals que, sota la direcció del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, s’han anat portant a terme d’ençà del 2006, i que, des d’ara, caldrà entomar amb la supervisió i el suport del Memorial Democràtic.

"Per entendre, però, què hi ha al darrere d’aquesta voluntat de recuperar la memòria de les víctimes ens hem de remuntar a una tradició historiogràfica centrada en el cost humà que sorgeix a Catalunya a la darreria dels anys setanta del segle passat de la mà de l’escriptora Montserrat Roig i dels historiadors Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya, de les investigacions d’estudiosos locals i també, i molt especialment, dels treballs de recerca centrats en el cost humà de la Guerra Civil a Catalunya que va impulsar el Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) des de la seva creació, fa més de trenta anys, quan eren ben pocs els que hi paraven atenció i quan des de determinats sectors acadèmics més aviat se’n feia mofa: “Josep Benet compta morts”, deien."

Text complet a:

https://www.lrp.cat/reportatges/article/1905008-mes-enlla-de-l-exili.html

"El primer emperador i la reina Lluna", nova novel·la de Jordi Cussà

                                       Jordi Cussà. Foto: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Cuss%C3%A0_i_Balaguer

 

 A La Vanguàrdia d'avui, 27 de desembre, set especialistes de l'àrea de cultura ofereixen una selecció de cent propostes escollides entre allò que s'esdevindrà l'any 2021.

A la secció "Narrativa en català", la cinquena proposta és el llibre de Jordi Cussà  El primer emperador i la reina Lluna, "una falsa novel·la històrica plena d'aventures", editat per Comanegra, la mateixa editorial que el gener d'aquest 2020 va publicar, traduït per Jordi Cussà,  Les primeres dones d’Auschwitz, de Heather Dune Macadam. 

 

 

Surt a la venda un cartell de la Patum del 1954, de Josep Viza

 

Al portal Todocolección ha sortit a la venda un cartell de la Patum corresponent a l'any 1954 del qual és autor l'il·lustrador Josep Viza.

L'il·lustrador Josep Viza Majó (Barcelona, 1906 - 1997) va estar pràcticament sempre lligat a la casa Seix Barral, del tallers de la qual va sortir imprès el cartell de la Patum ara en venda. 

Viza és autor d'un cartell que anuncia l'anís del Taup, de dos cartells durant la guerra civil (un de Socors Roig Internacional i l'altre i l'altre d'un curs per a monitors de gimnàstica), i de nombrosos cartells de festes durant el franquisme, com les Santes de Mataró o la processó de Divendres Sant de Barcelona.

 

Dos llibres sobre Rafael Guastavino, l'arquitecte de la fàbrica de ciment del Clot del Moro

Enllaç a la notícia de El País

 

Els "Fets de Fígols de 1932" segons Josep Pla

 

Aquests dies ha arribat a les llibreries l'obra que transcriu el manuscrit original inacabat en català de la Història de la Segona República Espanyola , de Josep Pla.

Pla va escriure, subvencionat per Francesc Cambó, la Historia de la Segunda República Española, avui pràcticament introbable, publicada en quatre volums a l’editorial Destino, els anys 1940 i 1941, i mai no reeditada, que originàriament havia de ser escrita en català, com demostra el manuscrit ara publicat.

Fem un breu resum de la referència que Josep Pla fa als Fets de Fígols del 1932.

«La Federació Anarquista Ibèrica [FAI], o sigui, els elements més actius, l’èlite de la Confederació Nacional del Treball [CNT], promou a les conques del Llobregat i el Cardoner [sic] un moviment de sedició que produeix a tota Catalunya una impressió vivíssima.»

Després d’exposar que el 21 de gener del 1931 nombrosos individus armats  a Manresa, Sallent, Berga Cardona i Súria es van apoderar d’aquestes poblacions després de reduir els pocs elements de la guàrdia civil que hi havia: disposaven, els revolucionaris, de les armes que havien requisat al sometent.

La proclama del Comitè que es va fer pública advertia que «aquel [proletari] que esté en disconformidad  con el programa que peresigue nuestra ideologia [el comunisme llibertari] será resposable de sus actos.»

Quant als actes que van seguir la proclamació del comunisme llibertari, sobre Berga Pla escriu: «es cometen tota tota mena d’estralls: un grup es fa fort en una casa i, disposant de bombes en abundància, llença diversos artefactes a la força pública. [...] Els miners de Fígols, en nombre de gairebé sis mil, secunden el moviment i, arnats de fusells i de bombes, es fan forts en la zona minera.»

Per reprimir el moviment anarquista, Manuel Azaña  dona ordres al general de la Quarta Divisió «de enviar a la zona donde se ha producido el levantamiento las fuerzas necesarias para aplastarlo.» Quan hi van arribar els militars «els revolucionaris deposaren  les armes a la zona minera de Fígols, els miners foren encerclats a la muntanya i obligats a rendir-se.» Els miners van ser detinguts i deportats a Villa Cisneros.

Escriu Pla: «Un govern de socialistes, de demòcrates i d’esquerristes deportant a Villa Cisneros un grup d’anarquistes, és a dir portant a cap, com un govern reaccionari qualsevol, el que cap govern monàrquic encara havia –ni pel nombre  dels deportats ni pel lloc de deportació– mai fet [...]» va propiciar als anarquistes un motiu per a la demagògia.

El comandant Franco, Ramon Franco, germà del general, que era diputat a les Corts de Madtid per Esquerra Republicana de Cataluna, va culpar dels fets de l’Alt Llobregat no a «los que han tomado parte en los mismos sino los que han permitido que se llegara a este estado de espíritu.»

 

Josep Pla (2020). Història de la Segona República Espanyola. Manuscrit original català inacabat. [Edició: Xavier Pla]. Barcelona: Edicions Destino. Pàgines 188-192.