Fragment de Les barres de sang,
de Jacint Verdaguer
-cant X de la Llegenda de Montserrat-
i versió històrica d'Els Segadors
-interpretada per Rafael Subirachs
a les 'Sis Hores de Cançó a Canet' (1975)-.
Carles mira ses ferides,ses armes mira el Pelós,tot mirant les seves armessospirava de tristor.-No sospireu, lo bon comte,mon metge arriba tantost.-De les nafres no me’n sento,sols me sento de l’honor,puix en lo camp de batallaper mon escut no hi ha flors.-Si el teu escut n’està sense,ton pit n’està vermellós.-Posa els dits en la ferida,los passa pê l’escut d’or.Si el comte Jofre plorava,encara plora més fort,mes ses llàgrimes de penaja són llàgrimes de goig.-Gran mercès, lo rei de França,gran mercès, l’emperador.Si no puc tornar a veure-us,Catalunya i Aragó,est testament vos envioescrit amb sang de mon cor,gravau-lo en totes mes torres,brodau-lo en tots mons penons,i portau les quatre barresa les quatre parts del món.-Oh soca de nostres comtes,Déu no et vol arrencar, no;de les barres catalanestu en seràs lo portador;grans províncies les esperenper gravar-les en son front,los espanyols en ses armes,los catalans en son cor.