14 de setembre del 2008

El concert de Roger Mas a Solsona




Fragment dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre
en la versió de Roger Mas

Dissabte, 13 de setembre. Solsona.
Segon
concert de presentació de 'Mística domèstica' de Roger Mas.

Roger Mas és possiblement la millor veu masculina de l'actual panorama de la cançó. Potent, amb les vocals pures de la ciutat mitrada de la Catalunya Central. Conjunt instrumental liderat pel berguedà Xavier Guitó, responsable dels arranjaments. Resultat: concert memorable.

Peculiar versió dels Goigs a la Mare de Déu del Claustre,
actual, digna, emotiva i orientalitzada. Ball de l'Àliga de la Patum i Gegants de Solsona, l'esclat festiu del Corpus esdevingut plasmació musical d'un sentiment localista i universal a la vegada. Jacint Verdaguer, de mètrica exacta i paraula apassionada, llegit / musicat amb encert. Els músics són ombres sobre un fons vermell. Molt bé, Roger!

A fora,
fresca una mica tardoral. El Castellvell il·luminat i els carrers tranquils. La plaça de Sant Joan. Les acolorides teulades restaurades de la catedral. El portal. En aquesta nit serena, la lluna clara cau sobre els camps del Solsonès...

10 de setembre del 2008

11 de setembre


Fragment de Les barres de sang,
de Jacint Verdaguer
-cant X de la
Llegenda de Montserrat-
i versió històrica d'Els Segadors
-interpretada per Rafael Subirachs
a les 'Sis Hores de Cançó a Canet' (1975)-.


Carles mira ses ferides,
ses armes mira el Pelós,
tot mirant les seves armes
sospirava de tristor.
-No sospireu, lo bon comte,
mon metge arriba tantost.
-De les nafres no me’n sento,
sols me sento de l’honor,
puix en lo camp de batalla
per mon escut no hi ha flors.
-Si el teu escut n’està sense,
ton pit n’està vermellós.-
Posa els dits en la ferida,
los passa pê l’escut d’or.

Si el comte Jofre plorava,
encara plora més fort,
mes ses llàgrimes de pena
ja són llàgrimes de goig.
-Gran mercès, lo rei de França,
gran mercès, l’emperador.
Si no puc tornar a veure-us,
Catalunya i Aragó,
est testament vos envio
escrit amb sang de mon cor,
gravau-lo en totes mes torres,
brodau-lo en tots mons penons,
i portau les quatre barres
a les quatre parts del món.-

Oh soca de nostres comtes,
Déu no et vol arrencar, no;
de les barres catalanes
tu en seràs lo portador;
grans províncies les esperen
per gravar-les en son front,
los espanyols en ses armes,
los catalans en son cor.



8 de setembre del 2008

L'aplec de Gresolet



Final del cant dels Goigs de N. S. de Gresolet
i paraules de Mn. Ramon M. Anglerill

Aprofitant l'aplec de Gresolet han estat beneïdes dues imatges de la marededéu, una al cambril i l'altra en una cova propera al santuari. L'original és custodiada a l'església parroquial de Saldes i portada al seu lloc originari només el dia de la festa. Gresolet -l'edifici- està força malmès des de la guerra civil i necessita una restauració a fons, i l'electrificació.

Avui també baixen les vaques de Saldes que durant els mesos d'estiu han pasturat a les Costes i durant uns dies senyoregen els verds prats de la vall omplint l'aire de l'alegre dringar d'esquelles. Comento a un del país que em sembla veure-hi menys bestiar que altres anys i m'explica que han baixat prop de dos-cents caps, però una quantitat semblant s'ha quedat a les Costes: "El ... va a la seva".

Ni un bolet, malgrat el que deia algun diari. "Encara ha de ploure i falten uns quants dies". Un pagès vell recorda que per la guerra -ell tenia set anys- van obligar els homes de Saldes a cremar l'altar barroc de Gresolet. "Si no hi anaven, els mataven". També parla les processons que hi feien de Saldes, Gósol i Gisclareny. "Era un altre temps; totes anaven a parar a Gresolet". Una mica més enllà el tema és l'aigua de Gósol. "Allò que deia el diari de dissabte passat és somiar. Amb l'actual situació econòmica no hi ha cap empresa que estigui disposada a fer la planta embotelladora de Torrentsenta". Un escampall de taules parades i esporàdics focs fan pensar que tota questa gent aviat s'aplicarà a les particulars activitats gastronòmiques i les esquelles ompliran de música el silenci de la vall.




28 d’agost del 2008

Cinc anys sense el bisbe Deig


Enterrament del bisbe Deig a la catedral de Solsona

Aquest 12 d'agost va fer cinc anys que va morir el bisbe Deig. Qui se n'ha recordat? Davant de tant silenci, copiem del full Arxiprestat al dia. Pla d'Urgell, núm. 162, agost del 2008:
"(...) l'estil i l'obra del bisbe Antoni que va aportar il·lusió en la grisor del nostre viure eclesial i social, que va esdevenir mediàtic sense pretendre-ho i va ser una veu escoltada per molts, i que, malgrat incomodar a altres, no va defallir en les seves fidelitats. Que la llosa de silenci, tàcitament imposada, i el volgut afany d'esborrar i d'estrafer la seva memòria trobin en nosaltres el contrapunt necessari per vindicar l'home, el bisbe, el patriota".

26 d’agost del 2008

Els gegants de Saldes



Els gegants de Saldes aquest matí

Festa Major a Saldes en honor a Santa Severina que a la localitat es venera des de que, allà cap al 1700, un capellà de Bagà va lliurar-ne a la parròquia de Sant Martí unes relíquies. La imatge històrica va desaparèixer durant els desordres del 1936 - 39 i l'actual fou encarregada a Olot: porta corona, tot i no haver-hi constància que fos reina, i la palma del martiri.

Ha predicat mossèn Ramon M. Anglerill glossant la digna d'imitar senzillesa de la santa patrona que ni surt al calendari. En un moment donat ha fet una breu referència al passat agrícola i miner i als canvis urbanístics: "S'han fet moltes cases i el poble ha crescut, bé o malament" (la citació és de memòria). En sortir de missa, els gegants i els nans han ballat fins a la plaça sota el Pedraforca emboirat .

18 d’agost del 2008

Esportistes i guerrillers. A propòsit de Rafael Nadal


Foto: Esteban Cobo, EFE. (La Vanguardia 17.8.08)

Calaix de sastre motivat per la imatge que avui publiquen alguns diaris on el tennista manacorí Rafael Nadal somriu pletòric, embolcallat amb la bandera espanyola, després d'aconseguir la medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín.

1. De 20 minutos (7.8.08):

Rafa Nadal se cabrea ante la pregunta en catalán de un periodista a Robredo

En apenas media hora, nos dio tiempo a hacer unas veinte preguntas, quince de las cuales fueron para el virtual número uno mundial, Rafa Nadal. Jugadoras como Nuria Llagostera o María José Sánchez no abrieron la boca, mientras otros como Nicolás Almagro y Vivi Ruano bromeaban intercambiándose los papelitos con sus nombres. David Ferrer estaba un poco más a su bola, mientras Robredo, otro que no paraba de bromear con Nadal y Almagro, sólo cambió el gesto cuando le quisieron preguntar en catalán y él se quedó en ascuas. Nadal zanjó el asunto: "Mejor en español". El de Manacor se pilló un cabreo importante por la cosa.

La rueda comenzó con un pequeño lío. Ante la invasión de periodistas, Nadal no supo ni cómo empezar: "¿Contesto en español o en inglés?", dijo entre risas.


2. De La Vanguardia (17.8.08):

El próximo número uno del mundo, que reconoció sentirse más deportista que tenista en los Juegos de Pekín, vivió unas sensaciones especiales en el podio, cuando sonó el himno español.

"No me había imaginado estar en el podio. Pero es especial. Cuando gané Roland Garros oí el himno español, y alguna otra vez. Pero nada como aquí. En los Juegos Olímpicos es especial", añadió Nadal.


3. De Josep Armengou: Nacionalisme català. Idees i pensaments. Sense peu d'impremta (1977?) i Edicions de l'Albí (2006):

L’estat franquista ha transformat l’esport en una droga per a anestesiar el poble. I Catalunya ha picat l’esquer. Com si totes les aspiracions nacionals de Catalunya es reduïssin a conquerir un títol ʺnacionalʺ espanyol. Hom té el pressentiment que cada vegada que el Barça ha guanyat un partit de Lliga espanyola, Catalunya ha perdut una batalla.

Sentimentalment, és clar, tots voldríem que el Barça fos campió cada any. I hem de reconèixer que a través dels colors d’un club també hem defensat el país, quan no hem pogut defensar‐lo d’altra manera. Però potser ens hi hem entossudit massa. Si pensàvem amb el cap potser començaríem a escatir la conveniència que tots els equips catalans se separessin de la Lliga espanyola. La independència esportiva també forma part de la independència nacional. Això, ara com ara, sona a utopia. De tota manera, ens convindria deixar de tenir el futbol com a primera vivència comunitària i començar a pensar en coses més importants.

Hem confiat la defensa de Catalunya a uns equips de futbolistes, la majoria dels quals ni catalans no són. A Catalunya, en lloc de pagar futbolistes, potser li hauria valgut més pagar guerrillers.

16 d’agost del 2008

La Festa Major de Gósol



Actuació de Les Violines


Cant dels Goigs a Santa Maria de Gósol


De festes majors n'hi ha moltes, però la de Gósol llueix amb llum pròpia. Sobre la d'aquest any, aquí van unes notes insignificants.

1. L'amenaça de pluja va motivar el canvi d'escenari i una mica d'endarreriment a l'hora de l'inci del concert de Les Violines. Molt públic i entusiasta. A destacar, les peces del Ferrer de Tuixent, a qui les noies consideren el seu mestre.

2. Sembla que entre els bars i fondes s'hi respira un cert ambient de crisi: no hi ha tanta gent com els anys anteriors. Queixes dels ramaders pels preu escanyat dels vedells. "Ara hi perdem; si no se soluciona, haurem de treure'ns les vaques".

3. Molta gent a la Missa Major. Pregàries a càrrec de mossèn Ballarín. I entre pregària i pregària, els comentaris. "La política separa, la festa Major uneix". "Preguem pel nostre rector: que Déu ens el conservi, però no ens l'augmenti". Al final, cant dels Goigs, amb lletra de Mn. Pere Ribot, música de Mn. Ballarà (i dibuixos del gravador Antoni Gelabert).

4. Passen de les sis de la tarda i diguem que la plaça està plena. Sona El gato montés. No és una plaça de toros, és la plaça de Gósol presidida per la font de la Dona dels plans de PIcasso. No surt cap brau sinó els dansaires del popular Ball de les coces. Després entren els nans, i els gegants que volten al so de l'Islas Canarias. Tinc entès que el pasdoble és una música d'origen castrense -marxa militar- també interpretada a les corridas i als balls populars. A l'època de la globalització jo proposo als gosolans que l'entrada dels dansaires es faci al ritme de galop -que és més airós que el pasdoble i d'origen hongarès, per tant, menys belicós- i que els gegants segueixin els compassos d'una banda de grallers -la gralla, nom d'origen occità, probablement és l'evolució de la xirimia curta, instrument documentat a Europa a partir del segle XIII-.

10 d’agost del 2008

Els estels del Vladimir de Semir a Sant Jaume de Frontanyà


V. de Semir a la biblioteca de Sant Jaume de Frontanyà. Foto: BNG

Vladimir de Semir va parlar ahir, i seguirà fent-ho avui al vespre, dels estels. La primera part, sobre l'interessant programa informàtic Stellarium, va ser a la biblioteca de Sant Jaume de Frontanyà. El curs va seguir -massa tard per als no residents- a les onze de la nit amb una observació des del turonet de darrere l'absis del monestir. Mirar el cel nocturn amb les llums del poble apagades devia fer el seu efecte.

1 d’agost del 2008

El Berguedà a l'Expo 2008 de Saragossa

El lema és "Agua y Desarrollo Sostenible". Hi fa molta calor. Per veure-ho tot s'hi deuen haver de passar uns quants dies. Els estands dels països i empreses de vegades són més aviat una excusa publicitària ("Malasia, paraíso de Asia") però també n'hi ha que expliquen bé la seva relació amb l'aigua (Països Baixos). Arquitectura contemporània i disseny. Una gran bandera espanyola. Exotisme (vestits, balls...) de països llunyans. Móns diferents: hi ha qui ofereix artesania africana i qui ensenya un (ecològic) cotxe elèctric.

El Berguedà és als "Pabellones Comunidades Autónomas. Empresas e Instituciones", així com sona, sense preposicions ni articles, tret de la e conjunció copulativa substituta de y per evitar el hiat davant Instituciones. Hi ha la conca del Llobregat, les fonts del Llobregat i el Bastareny (no seria la Dou del Bastareny?), el pantà de la Baells, etc... I als crèdits, els fotògrafs de cal Luigi de Berga.





20 de juliol del 2008

Torna l'aigua de Torrentsenta



L'aigua de Torrentsenta. Foto: BNG


Productes comercialitzats per l'empresa Cobega


Fa anys que es parla de la planta embotelladora de l'aigua de Torrentsenta, a Gósol. L'empresa que hi està interessada és Cobega, que aquí actuaria a través de la seva filial Roalba. El producte final es comercialitzaria amb el nom 'Aigua de Cadí'. Cobega, creada a principis de la dècada dels cinquanta del segle passat, i amb seu social a Barcelona, és la concessionària de la Coca-cola per a Catalunya, Andorra, Aragó, les Illes Balears i Canàries.

M'expliquen en una conversa a Gósol que el tema està com segueix: l'expedient encallat en algun despatx, interès per desencallar-lo i gestions recents davant la Generalitat. Qui ha fet les gestions? Em diuen que dos polítics importants, de llarga trajectòria municipal socialista...


He abandonat la conversa perquè havia d'omplir unes quantes garrafes a Torrentsenta i m'han vingut unes ganes imperioses de beure un glop d'aquella aigua tan fresca.

Aquests dies, el paisatge de Torrentsenta de lluny es veu pintat per les coloraines de les tendes. De prop, la novetat és el formigueig de les colònies infantils, aquí un grupet, allà uns altres banyant-se, més avall de la carretera tres que pugen amb un pam de llengua. Aquests dies, el paisatge de Torrentsenta, tan immòbil durant tot l'any, s'ha despertat de la letargia.




13 de juliol del 2008

Segant el blat moll a Avià

A les 8 de matí han començat les Festes del Segar i el Batre amb la missa dels segadors oficiada per mossèn Ramon Viladés a l'església romànica de Santa Maria d'Avià. Després, a l'era, hi ha començat a haver moviment. Les parades s'anaven organitzant mentre els segadors feien el primer mos; entre ells, uns dels participants en el programa "La masia", de TV3. I com cada any, el Pep Graus ha encetat la locució, els cavalls iniciaven el moviment giratori sobre les garbes desfetes formant un cercle fins que, al cap de poc, els animals han deixat lloc als segadors per a la imatge de rigor -hi havia més fotògrafs que pagesos- sota l'organització del Graus: els homes (i alguna dona) de la càmera al cantó de Santa Maria i els homes del volant (i la regidora de cultura, M. de Agua Cortés) a l'altra banda.

Han anat arribant més gent. Mirant les parades hi havia l'enginyer agrícola Fèlix Pi, a qui es deu la primera idea i organització de la festa, ara ja fa vint anys. Sense que sortís el sol ni plogués, ha vingut el carro i jo me n'he anat a comprar el diari. A l'era de Santa Maria han quedat les puntaires, els de les parades, els segadors, els que batien a l'era amb els animals, els fotògrafs, els badocs i el Pep Graus interpretant cadascú la part pertinent del ritual que recupera, de forma festiva, una de les feines més característiques de quan la gent d'aquest país vivia de l'agricultura.

Avui que els dediquem la festa seria elegant pensar que encara en queden de pagesos. Gràcies a ells tenim els camps com un jardí, llaurats quan toca, verds a la primavera i rossos a l'estiu.



La sega


La batuda amb animals

12 de juliol del 2008

El Josep M. Berenguer ha tocat l'acordió a Cal Tahona de Maçaners aquesta plujosa tarda de juliol


Josep M. Berenguer (Charly), aquesta tarda, a cal Tahona de Maçaners. Foto: BNG

La pluja, aquesta tarda, ha fet desmuntar precipitadament les parades de la plaça de Maçaners (no "Massanés", com llegim en alguns papers impresos, sinó amb ce trencada i rs final, si us plau, com figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya). A Maçaners, doncs, el el xàfec ha fet desmuntar en un moment les parades de la mostra de productes artesans de la Trobada d'Acordionistes. Adéu exposicions de cistelles i acordions diatònics i violins; només han quedat en peu la dels formatges i la dels xurros.

Davant del diluvi, Cal Tahona ha estat el refugi escollit per la majoria. El bar, on poc abans m'havia estat possible de prendre un cafè tot llegint tranquil·lament La Vanguardia, s'ha anat omplint d'un brogit creixent fins que de cop s'ha sentit el so d'una harmònica, l'harmònica del Josep M. Berenguer, Charly, càmera de TV3 que fora de servei i per iniciativa pròpia enregistra les festes de la comarca, des de la Patum fins a l'aplec gairebé anònim, i passa desinteressadament el seu treball al Canal Taronja perquè tots en puguem gaudir. Després de l'harmònica, el Charly ha aparegut amb un acordió, de fet també podia haver sortit amb la trompeta o el violí que duia al cotxe, però no ho ha fet. En un no-res ja havia dos o tres acordions més a la sala, el bar de Cal Tahona, on s'apleguen boletaires matiners, cansats ciclistes i veïns del llogarret a fer-la petar. Però aquesta tarda els ritmes i les melodies han posat a l'ambient un aire despreocupat i festiu... malgrat la inclemència del temps de fora, amb els núvols fent com una cortina transitòria que cobria ara sí ara no la imatge del Pedraforca mentre les gotellades intermitents d'intensitat desigual regaven el paisatge.

...He arribat a casa just en el moment que per la televisió comarcal (CanalTaronja) passaven les notícies de la setmana. La primera que he vist ha estat l'ordenació de diaca del Raül Tollar, de Puig-reig, a la catedral de Solsona. L'enregistrament era del Charly, que demà, segurament, veuré captant imatges de les Festes del Segar i el Batre d'Avià a l'era de Santa Maria. Allò que deia "
càmera de TV3 que fora de servei i per iniciativa pròpia enregistra...". Gràcies, Charly!

Pluja a la plaça de Maçaners
amb el Pedraforca al fons


Josep M. Berenguer (Charly)
aquesta tarda a cal Tahona
amb altres acordionistes


Un virtuós del diatònic


Duo d'acordions

10 de juliol del 2008

Concert a Santa Maria d'Avià

Ha acabat fa poc l'actuació del grup Exaudi nos a l'església romànica de Santa Maria d'Avià dins del marc de les Trobadories de Guillem de Berguedà. III Trobada Internacional de Música Antiga.



24 de juny del 2008

La Patum de la nit de Sant Joan a Vallcebre


Van tenir l'amabilitat de convidar-m'hi. Són berguedans, amb casa llogada a Vallcebre de fa uns 15 anys. Per iniciativa dels fills, la nit de Sant Joan fan la Patum. Una Patum cada vegada més elaborada, amb música de cedé però fuets com Déu mana, acadèmics Gegants del Casserres de Solsona i Tabal amb pell com l'autèntic.


La casa de pagès té un planell al davant, balcó al primer pis i era envoltada d'una paret. És en aquesta era on actuen les comparses, tret de les guites, que volten per fora i pugen al balcó. A la barana del balcó hi penja un domàs vermell amb l'escut de la ciutat de Berga al centre, un escut de paper plastificat que a quatre passes un s'imagina brodat. A la cara nord de la casa hi ha el porxo, amb escales i un replanet al capdamunt: com si l'haguessin fet a mida per al Tabaler.


Eren les 10 de la nit, la nit de Sant Joan. Una nit com tantes, fresca i clara, en aquesta solitària casa de pagès de Vallcebre envoltada de boscos. Quatre estels treien el nas en la llunyania celestial. La festa començava. Una a una van sortir les comparses. Les Guites eren dutes per uns joves de Cou que en algun Tirabol van aconseguir una gracilitat inusitada. L'Àliga, una nena que aquest curs ha acabat cinquè de primària, té una cua de cartró com a únic distintiu. Però només sentir-se les primeres notes de la melodia es va produir un silenci que en aquella hora i aquell lloc era encara més silenci que el de la Plaça. Saltaven una dotzena però simulaven empentes com si no s'hi cabés. Als últims compassos, tots es van tirar a terra i la cua de cartró va passar veloç per sobre els seus caps.


Com que em sembla que els estadants d'aquella casa volen tranquil·litat, no diré cap nom. Només que entre els assistents hi havia, crec que en qualitat de convidat per algun tipus de veïnatge, el Juli Gendrau, alcalde de Berga. Va passar que, a mitja Patum, la nena que el Juli duia al coll va agafar el son i l'alcalde, en qualitat de pare, se la va endur a casa a dormir. Llavors una senyora gran va dir al meu costat: "Aquest alcalde m'agrada perquè té presència i es veu d'un tros lluny. I perquè de prop és amable i ben enraonat".


Salt de Maces de la Patum de la nit de Sant Joan a Vallcebre

19 de juny del 2008

Jiménez Losantos


El Pedraforca tapat, aquesta tarda, amb una clariana sobre Molers per on entrava, a punt de pondre's, el sol. Segurament que demà a primera hora els rajos solars directes tenyiran d'or els pollegons iniciant així el dia mentre la carcúndia episcopal espanyola farà revolts i més revolts sobre la COPE i la d'aquí, llevat dels comptadíssims, ens obsequiarà amb el més covard dels silencis.

8 de juny del 2008

La Banda del Memorial Ricard Cuadra i la Companyia Elèctrica Dharma


Actuació de la
Companyia Elèctrica Dharma i la Banda del Memorial Ricard Cuadra al
pavelló d'esports vell, aquest vespre. Direcció de Robert Agustina i Sergi Cuenca.

Les populars melodies de la Patum primer ensenyorides amb els arranjaments del mestre Lambert i després posades al dia amb el filtre de jazz-rock de la Dharma. Més moments de celebració que de silenci, una celebració que a l'última part, amb els Tirabols, ha fet vibrar el miler de berguedans transportant-los espiritualment a la Plaça. Llavors
a l'ambient s'ha esdevingut la catarsi que fa aflorar de manera visible tots els possibles conceptes abstractes que configuren l'ànima berguedana. Ho ha fet fins al punt que més d'un s'ha aixecat de la cadira, en acabar el concert, pensant que ja no són edats per empentes i xafades i en travessar la porta del pavelló ha comentat que els Tirabols d'aquest vespre s'han pogut saltar de meravella.
La Patum, el miracle que Berga ha sabut fer i ha sabut perpetuar, segons encertada definició de mossèn Armengou. O teatre sagrat que, en paraules de Peter Brook, "no només mostra l'invisible, sinó que també ofereix les condicions que fan possible la seva percepció".


Dos enregistraments del concert d'aquest vespre




7 de juny del 2008

Els 30 anys del Regió7

O sigui, ja fa trenta anys que amb el Josep M Salat, el Jaume Coromines, l'Àngel Gómez de l'Astral i no recordo si algú més fèiem el setmanari "Llobregat", del que tan pocs exemplars van aparèixer... En una portada hi va sortir una foto a tota plana del lliurament a Franco de la medalla d'or de la ciutat de Berga al balcó de l'ajuntament, l'any 1966, tot demanant a peu de foto que fos retornada per la família; en un altre exemplar hi havia l'explicació de la tumultuosa 'Patum de la pistola'. Pot ser que ja hagin passat trenta anys?
Ens va embrancar en l'aventura el periodista Joan Castellà-Gasol que es va sorprendre, una dia, a prop de la plaça de Sant Pere, que quan nosaltres dèiem 'el mossèn' ens referíem exclusivament a mossèn Josep Armengou, com si no n'hi hagués d'altres. El cas és que l'aventura va durar poc i ja és història, com el qualificatiu 'els terroristes del Llobregat', apreciació del llavors alcalde Joan Noguera, també entrevistat en aquelles pàgines.
Un dia el "Llobregat" va publicar un breu sobre el diari que havia de sortir a Manresa, de primer encara no cada dia de la setmana, que prenia el nom de l'antiga regió de la divisió comarcal de Catalunya de l'època republicana, "Regió7". En el projecte hi treballaven uns joves provinents del "Diario de Barcelona" i el Xavier Domènech, corresponsal a Manresa del "Tele/eXprés". Uns joves que ens van venir a explicar el projecte i nosaltres no deguérem veure gaire bé, o com a mínim fer-ne gaire cabal, perquè no ens hi vam pas afegir, encara que l'Àngel Gómez va publicar una nota al número 0 sobre la situació de l'economia berguedana on demanava que calia buscar alternatives industrials per quan la 'mineria i el tèxtil petessin'.
Del "Llobregat" només en deuen quedar uns quants exemplars a l'arxiu per a consulta d'historiadors. El "Regió7" ja ha fet trenta anys. Mentrestant, han passat moltes coses. Un dia, el 'Mascu' (Gonçal Mazcuñán) va deixar d'anar amb el sarró caqui i es va posar corbata; com ell, tots plegats ens hem fet qui-sap-lo grans. Però les pàgines del "Regió7" continuen representant cada matí una cita ineludible i són un agermanament sense parió per a les dones i els homes de la Catalunya central. Que sigui per molts anys!

28 de maig del 2008

Ràdio Berga

Molta feina pels mitjans de comunicació aquests dies de Patum. Ràdio Berga, per exemple, n'ha retransmès més de trenta hores i la seva web ha rebut més de 4.000 visites. D'aquesta web me n'agrada especialment l'apartat de notícies, on faig una mirada ràpida al final del dia, 'A veure què diu Ràdio Berga?', quan un ja no està gaire per brocs. Són unes notícies que, pel seu format breu, clar i fruit d'una intel·ligent selecció, es digereixen suaument com un iogurt abans d'anar a dormir.

He rebut una nota de premsa que fa esment de la maquinària humana que ha possibilitat l'edició d'aquest any de la Patum radiofònica, gènere que obliga -això ho dic jo, no la nota- a travessar la Plaça en plena funció, amb el micro a la mà, empaitant el cap de colla o el vip pixapí que ens honora, explicar l'entremès des d'una finestra de l'edifici municipal i altres cabrioles radiopatumístiques. Hi va va excel·lir, en aquest gènere radiopatumer, el malaguanyat mossèn Ramon M. Serchs.

PD. La 'maquinària humana' esmentada: "Una vintena de professionals i col·laboradors de Ràdio Berga han participat en les transmissions. Durant les Patums completes, aquesta emissora va comptar amb les veus de Pere Artigues, a la narració; Jordi Torrabadella i Xavi Rosiñol, a la plaça; Fermí Riu, a la publicitat; Anna Costa, al balcó dels convidats; Aurora Rodríguez, a l’empostissat dels músics, i Jaume Fíguls, a la recepció de correus electrònics i missatges sms. A més, Ricard Codina i Marc Clotet van participar en el control tècnic, Maite Flores va narrar el lliurament dels títols de patumaire; Berta Francàs va ser a la Patum infantil completa, i Ferran Bertran, a la Patum de lluïment de diumenge".

El restaurant de Queralt

M'expliquen que, davant la manca de gestions dels polítics envers les autoritats autonòmiques de cara a aconseguir la rehabilitació de la part municipal de l'edifici de Queralt, els empresaris berguedans que tenen la concessió de l'hostatgeria han decidit tirar pel dret i posar en funcionament, tan aviat com sigui possible, "un servei modest però digne".

25 de maig del 2008

Més notes de Patum

Les autoritats al balcó de l'Ajuntament aquest matí (Foto: BNG).

La pluja, protagonista de la Patum de lluïment (Foto: BNG)






19 de maig del 2008

Notes de Patum

1. Ahir, els quatre fuets passats per aigua. Res de nou, perquè és sabut de sempre que per la Festa Major de Graugés plou i els que hi vam pensar ja portàvem paraigua. Molta gent i problemes d'aparcament. On haurem de deixar els cotxes els dies de Patum si el terraplè està en obres?
2. Tot s'apuja. Aquesta tarda he comprat una bosseta de xurros al Vall i m'ha costat 9 euros, que són 1.500 pessetes.
3. Avui presentaven el llibre de l'Albert Rumbo i la Pilarín Bayés. He anat a comprar-lo a la llibreria i: a) no el tenien, b) no sabien si el tindrien més endavant.
4. No té res a veure amb la Patum, però és igual. La Beth actuarà aquest estiu a la Font del Balç de Gironella. M'ho ha assegurat una font ben informada.

11 de maig del 2008

Chacón

Escriu Chacón*: "los habitantes de las montañas de Cataluña son alivos, fanáticos y guerreros, siempre miran con prevención a los hombres y a las ideas que no nacen a su lado y muchas veces han desconocido la autoridad de los gobiernos constituídos" i en una altra pàgina afegeix: "el clero de la montaña es tan poco ilustrado que apenas habla el castellano".
L'important militar pensa en el paper de l'Alt Llobregat en una hipotètica invasió estrangera o en un nou enfrontament bèlic a l'interior: la 'Catalunya optimista'.

* P Chacón: Estudio militar de la cuenca superior del Río Llobregat; Madrid, 1883.

9 de maig del 2008

Toni Castells i la Beth al Mercat de Música Viva de Vic

Toni Castells, 'Momo', músic fill de Berga radicat a Londres de fa uns anys, participarà al Mercat de Música Viva de Vic, la principal fira de música dels Països Catalans, que enguany arriba a la vintena edició. L'actuació de 'Momo' serà el dia 20 de setembre i en el seu espectacle, que es va presentar fa uns mesos a la capital britànica, l'acompanyarà, entre altres artistes, la Beth de Súria .

20 d’abril del 2008

El Segre és vida

Des de l'altra vessant del Cadí m'informen que el projecte de transvasament del Segre al Llobregat està enllestit i que ja s'han contractat les empreses que l'han de dur a terme.
Del manifest en defensa del riu Segre:
La responsabilitat d’un govern irresponsable que no és valent per atacar l’arrel del problema.

Pretendre resoldre el problema de manca d’aigua de la regió metropolitana de Barcelona aportant aigua de l’exterior és d’una autentica miopia política i desqualifica el govern com a gestor. El problema és l’elevava concentració urbanística i industrial de la pròpia regió metropolitana, que concentra en una superfície de 3236 km2, tant sols un 10% del país, la xifra desproporcionada d'uns 5’5 milions de persones, el 80% de la població de Catalunya. Més o menys la mateixa proporció de les superfícies industrials del país.

Davant d’aquest diagnòstic, l’única solució passa no només per parar el creixement descontrolat de la regió metropolitana, sinó també per començar per aplicar criteris de decreixement, amb mesures que afavoreixin l’ordenació i distribució equitativa en el territori tant de les activitats productives com de la població que hi viu associada. I per això falta el mes important, uns polítics coherents, valents i lliures de les pressions del poder econòmic que apliquin un pla de reordenació territorial arreu de tot el país, i sobretot els polítics de Lleida, que cal que defensin el territori.

--------------------------------------------------------



EL RIU SEGRE ÉS VIDA, NO AL TRANSVASAMENT.

La Plataforma per la Defensa del Segre, constituïda en assemblea el 14 d’abril de 2008, va aprovar el següent MANIFEST:

Volem expressar la nostra més ferma oposició al projecte del Govern de la Generalitat de realitzar un transvasament d’aigua del riu Segre des de la Cerdanya, conca alta del riu Segre, cap al Llobregat, amb destinació a la regió metropolitana de Barcelona.


Ens oposem, per principis, a tots els transvasaments, per considerar que l’aigua pertany a la conca que li és pròpia, on compleix les seves funcions ecològiques i usos socials. Destacant que la conca del Segre és del tot deficitària, per les concessions desmesurades que han estat ja concedides, i que alteren ambientalment el riu Segre. Per posar un exemple prou il·lustratiu, per la llera del Segre a la ciutat de Lleida tant sols passen de mitjana de cabal ecològic entre 2 i 3 m3, que donen una imatge lamentable, quan legalment haurien de passar 10 m3.


Per criteris ecològics, segons dades de caràcter tècnic, en l’estudi dels aforaments, queda acreditat que el riu Segre a la seva conca alta ha perdut en els últims 20 anys el 28% de les seves aportacions anuals, que han passat dels 1080 hm3 als 680 hm3, mentre que al curs baix la pèrdua d’aportacions ha estat de fins a un 44%, passant d’uns 2000 hm3 a 1336 hm3 (en el període que va que va de 1982 al 2002).

Segons les dades de l’estació EA 256 Segre a Isòvol, de la Confederación Hidrogràfica del Ebro (CHE), on es registren els cabals diaris del riu, durant el període entre l’1 de setembre de 2007 al 25 de març de 2008, només ha superat el cabal de 3 m3/s (quantitat mínima per fer possible el transvasament segons el conseller de Medi Ambient) durant 23 dies, 18 dels quals són del més de març, període de desgel, i que aporten un cabal necessari per omplir l’embassament d’Oliana. Aquest cabal superior a 3m3/s duran tan sols 23 dies de 7 mesos és insignificant per abastir l’àrea metropolitana de Barcelona, el que fa pensar que no es respectaria el cabal mínim a mantenir o el període de transvasament proposat.


La CHE calcula fins a dia d’avui que el 10% de la mitjana interanual s’ha de deixar de cabal ecològic, la qual cosa suposa deixar a la conca 133hm3 any malgrat s’hagi de considerar insuficient. La pròpia CHE recull que el cabal ecològic hauria de passar a anomenar-se “de manteniment”, amb aportacions que haurien d’incrementar-ne un 40% més, a fi de garantir realment la conservació ambiental dels rius en compliment també de la Directiva marc de l’aigua, que hauria de suposar l’augment a 334 hm3 a la conca si volem tenir uns rius vius, no com ara. Cal recordar que el transvasament que es proposa no s’ha avaluat ambientalment mitjançant cap estudi i no s’ha tingut en compte que la captació es fa dins d’un espai Xarxa Natura 2000, i que es troba entre dos EIN, “Reserves Naturals Parcials Riberes de l’Alt Segre”, constituïdes per preservar l’hàbitat de la llúdriga.


A aquesta situació caldrà sumar-hi les conseqüències que es poden derivar del canvi climàtic, on s’espera en base a les previsions que La zona mediterrània serà una de les més afectades en quant a pèrdua notable de precipitacions, i l’augment de les temperatures. Aquests fenòmens afectaran les condicions físiques i químiques dels nostres rius, que de retruc provocaran una pèrdua de la seva biodiversitat.



Pels impactes en el teixit social, en l’actualitat els requeriments dels regadius antics com ara els de d’Urgell, d’unes 70.000 ha. ja suposen una concessió de consum de uns 650 Hm3 anuals quasi el 50% de l’aportació actual del riu.


En aquest sentit cal destacar que pels recs del Segarra Garrigues (unes 60.000ha) estan previstos uns 270 hm3, dels quals només la CHE té una reserva de cabal de tan sols 100 hm3. Cal sumar-hi els usos industrials, els d’aigua de boca i altres com els hidroelèctrics, la qual cosa converteix la conca del Segre en totalment deficitària.



la conca del Segre és una de les de major abast, que tot i tenir hipotecats en l’actualitat els seus recursos hídrics, caldrà incloure canvis en l’ús de l’aigua, amb la millora de regs i la introducció de sistemes més eficients de regadiu a fi de fer un repartiment més racional de l’aigua, que hauria de contemplar que 1/3 vagi al riu com a cabals de manteniment ecològic,i arribin també a la desembocadura pel manteniment del delta i evitar que la cunya del mar continuí avançant. Els altres 2/3 s’haurien de dedicar per usos de caràcter social i poder garantir el desenvolupament socioeconòmic de les comarques lleidatanes de la conca, tant en aigua de boca com en usos agrícoles i industrials.



La responsabilitat d’un govern irresponsable que no és valent per atacar l’arrel del problema.

Pretendre resoldre el problema de manca d’aigua de la regió metropolitana de Barcelona aportant aigua de l’exterior és d’una autentica miopia política i desqualifica el govern com a gestor. El problema és l’elevava concentració urbanística i industrial de la pròpia regió metropolitana, que concentra en una superfície de 3236 km2, tant sols un 10% del país, la xifra desproporcionada de uns 5’5 milions de persones, el 80% de La població de Catalunya. Mes o menys la mateixa proporció de les superfícies industrials del país.

Davant d’aquests diagnòstic d’única solució, passa no nomes per parar el creixement descontrolat de la regió metropolitana, sinó també començar per aplicar criteris de decreixement, amb mesures que afavoreixin l’ordenació i distribució equitativa en el territori de les activitats productives com de la població que hi viu associada. I per això falta el mes important, uns politics coherents valents i lliures de les prensions del poder econòmic, que apliquin un pla de reordenació territorial arreu de tot el país, i sobretot els polítics de Lleida, que cal que defensin el territori. El que considerem que s’amaga al darrere de tot és la defensa cega i perversa per part del nostre sistema polític dels interessos mercantilistes del poder econòmic, això és el que pesa i decideix. L’esmentada acció suposa una autèntica transgressió de les normes legals bàsiques que regulen l’estat de dret i democràtic, en ignorar tots els processos previstos d’informació, transparència i participació pública que han d’acompanyar el projecte, actuant unilateralment i per decret, vulnerant innumerables normatives catalanes, espanyoles i les directives europees.

Es per tots aquests motius que considerem que els errors polítics s’han de pagar assumint-ne la responsabilitat, la qual cosa hauria de passar per la dimissió del Conseller de Medi Ambient i tot el seu equip.

Per tant, ens oposem al transvasament del Segre i

  • Ens comprometem a treballar coordinadament amb altres moviments socials per aconseguir que aquest projecten o es dugui a terme, tant per l’irracional del seu impacte social i ambiental com per les conseqüències que se’n deriven de desigualtat i desequilibri territorial.
  • Ens solidaritzem amb la gent de les terres de l’Ebre, oposant-nos al transvasament de l’Ebre cap a Barcelona mitjançant la prolongació del minitransvasament al Camp de Tarragona.
  • Demanem que des de la CHE i l’ACA s’elabori un pla integral del Segre que tingui uns objectius de millora ecològica del riu, aplicant cabals ecològics de manteniment suficients.
  • Demanem que es revisin les concessions atorgades del riu Segre i s’ajustin als condicionants ambientals i socials actuals.
  • Ens comprometem a treballar conjuntament amb la gent i moviments de la conca alta, mitja i baixa del riu Segre per exigir que es retorni al riu Segre allò que li pertany per tal que el Segre sigui un altre cop un riu viu.

Bellver de Cerdanya, 14 d’abril de 2008

ENTITATS ADHERIDES A LA PLATAFORMA PER LA DEFENSA DEL SEGRE:

Grup Alt Segre (GAS)

IPCENA

Club de Pesca Riu de l’Ingla

Club Esquí Bellver

Associació cultural 67

Associació Solidaria Cuca de llum

CIAPP

Plataforma Salvem Pedra

28 de març del 2008

Antoni Bassas i la Cope

Fa pocs minuts que ha acabat la interessant conferència d'Antoni Bassas sobre les relacions Catalunya - Espanya a través dels mitjans de comunicació, des de la II República fins als nostres dies.
Antoni Bassas (Barcelona, 1961)va treballar 14 anys a les retransmissions de futbol en català de Joaquim M. Puyal a Ràdio Barcelona. Des del 1995 dirigeix El Matí de Catalunya Ràdio, que és líder d'audiència radiofònica a Catalunya.
L'acte ha omplert el Casal d'Europa del Berguedà i formava part dels programats per l'escola Vedruna de Berga amb motiu del seu 150è aniversari.
Avui, a Berga, Antoni Bassas ha tornat a llegir la conferència que va fer fa poc més d'un any a la London School of Economics (LSE), convidat per aquesta entitat a través del seu professor Paul Preston i per la Fundació Trias Fargas.
Ha presentat i moderat l'acte
Ramon Minoves, president comarcal de CDC i professor de l'Escola Universitària de Turisme Sant Ignasi, de la Universitat Ramon Llull, i també president de l'Associació de Pares i Mares de l'Escola Vedruna de Berga.
D'entre moltes altres coses d'interès, Bassas ha parlat sobre la Cope. Les seves idees són (les citacions són de memòria):
- Jo sóc creient.
- La Cope és el més antievangèlic que hi pot haver, perquè l'Evangeli bàsicament diu que ens hem d'estimar els uns als altres i la Cope escampa l'odi.
- També és una emissora antiespanyola, perquè fomenta l'independentisme.
- Si l'abat de Montserrat deia fa uns dies que no entén com no s'ha pogut solucionar el problema tot i les gestions fetes per ell i altres eclesiàstics davant del Vaticà, és que la Cope és un misteri que els simples mortals no podem entendre.