Deu haver estat la ventada d'aquesta nit que s'ha emportat la pancarta que un sindicat de mestres havia penjat a la plaça dels Països Catalans de Berga, davant del magatzem del Josep Canal. Jo l'havia fotografiada per comprovar si algú s'adonava de l'error i el corregia. La natura és sàvia: ho ha fet el vent. La pancarta ja no hi és.
Aquest matí ha iniciat el seu pontificat solsoní el bisbe Francesc Conesa. Com que des d'aquella comarca també es veu el Pedraforca i som del mateix bisbat, aquest quadern en vol deixar constància.
La cerimònia, retransmesa per a tot l'estat per la televisió dels bisbes, "Cadena 13", ha estat tota en català, fins i tot els parlaments del Nunci del Sant Pare, el filipí Bernardito Cleopas, que ja és mèrit.
Els cants han anat a càrrec de l'orfeó Nova Solsona i monsenyor Valentí Miserachs, director i mestre de capella de Santa Maria la Major de Roma, ha interpretat les peces a l'orgue de la capella del Claustre (el de la catedral està en procés de restauració).
Acabada la cerimònia religiosa, les comparses festives de Solsona han acompanyat el bisbe i demés personalitats fins a la plaça major, on, en honor del nou prelat, ha ballat l'Àliga.
Fotos: BNG
En les darreres setmanes han aparegut novetats, discussions i algunes polèmiques a l’entorn d’un tema que he tractat, en aquestes pàgines de Regió 7. Pels qui no ho van seguir i per posar al dia alguns conceptes, em permeto, aclarir alguns dubtes i controvèrsies.
Aquesta paraula es refereix a donar d’alta en el registre de la propietat, béns que secularment pertanyien a l’Església catòlica, però que mai havia considerat necessària la seva immatriculació, perquè era de domini comú, aquesta titularitat. Ningú posava en qüestió la pertinença de catedrals, palaus episcopals, esglésies parroquials, cementiris, rectories, monestirs, santuaris, etc. Entre els anys 1946 i 2015, primer, i molt especialment entre el 1998 – 2015, mitjançant una normativa estatal, del temps del president Aznar, es va autoritzar una via extraordinària perquè l’Església catòlica podés immatricular milers de béns que tenia i té a tota la geografia espanyola, i amb ella, a Catalunya.
En un resum, necessàriament curt, concreto que en aquest període s’inscriviren 34.961 béns, dels quals 3.722 corresponien a Catalunya, i d’aquests 951, a les comarques de la Catalunya Central. Malgrat aquestes xifres puguin semblar elevades, no sumen tots els béns. En absolut. Aquests son els béns immatriculats per aquesta via extraordinària, però l’Església continua donant d’alta béns, clarament seus que documenta degudament per ser donats d’alta en el registre.
Per posar un exemple, en aquests moments es procedeix a donar d’alta la Catedral de Vic, que suposo ningú negarà que des de fa 1.000 anys, pertany al Bisbat. Bé, doncs, com aquesta catedral queden molts altres béns que es van donant d’alta, per evitar controvèrsies i disputes i deixar clara la titularitat per sempre més.
De fet, fa dos anys, ERC i algun dirigent d’UP, més per interès personal que no pas públic, van afirmar públicament que totes les immatriculacions de l’Església catòlica, eren indegudes, és a dir no ajustades a llei. Recordo que les immatriculacions fetes son un total de 3.722, de les quals 1.855 corresponen a llocs de culte, 1.518 a terrenys i 349 a edificis civils.
Aquest qüestionament de la legalitat, va portar fins i tot a ERC a muntar una Oficina de Mediació, adscrita al Departament de Justícia per “fer de mediadora “ entre els suposats autèntics propietaris i l’Església catòlica. Sé per informació extraoficial que el resultat és d’un total fracàs, perquè no hi ha hagut compareixences. Tant és així que no gosen contestar la petició via Parlament que hem fet, per justificar aquesta oficina.
Amb tot, com tota obra humana, i vista la polèmica, aquí i en altres indrets, el president del Govern, Pedro Sánchez, es va reunir amb el President de la Conferència Episcopal, per reclamar total claredat i transparència. D’aquella reunió en va sortir una xifra de possibles errors, fins un total de 965, a tot Espanya, i dintre d’aquests de 101, a nivell català. He estudiat al llarg dels anys, i més detingudament, en els darrers temps, aquest tema, i puc afirmar que les immatriculacions fetes a Catalunya son fidedignes a la realitat. Igualment les fetes a la Catalunya central. Poden haver-hi alguns pocs errors, que si es demostren seran corregits, però queden moltíssim béns per immatricular. I no hi veig cap mala fe, ni cap apropiació indeguda en totes les fetes fins ara. Estem davant una polèmica artificial i interessada.
Consol Rafart
