El diari Ara publica avui a portada una fotografia del Pedraforca nevat, amb vaques a primer pla, captada des de l'obaga de Saldes. El reclam fa referència al reportatge de set pàgines que es pot llegir a l'interior, un dossier sobre "la Catalunya buida". Aquest dossier inclou una pàgina sobre l'escola rural de Gósol i una altra sobre un matrimoni jove de l'àrea metropolitana de Barcelona que s'ha establert definitivament a Gisclareny, al Molí de Vilella.
La revista Conèixer Catalunya proposa trenta pobles del Pirineu català que cal conèixer per la seva bellesa i singularitat, D'aquests trenta, dos pertanyen al Berguedà, Gisclareny i Gósol; també i figura Josa de Cadí, que pertany a l'Alt Urgell.
De Gisclareny, la revista diu: "No té botigues, ni escola, ni un nucli urbà, ni bones comunicacions, però la seva senzillesa i l’entorn en què es troba us meravellaran. Gisclareny és el poble més petit de Catalunya, amb només 25 habitants. La seva població està dispersa en diferents veïnats i masies aïllades, en un territori de més de 36 km2, on hi ha cims que van des dels 800 fins als 2.548 m, el que indica la diversitat de climes que s’hi poden trobar. Gisclareny és un lloc per respirar aire pur, reconciliar-se amb la natura i gaudir de la tranquil·litat."
I de Gósol; "És la porta d’entrada al massís del Pedraforca i pot enorgullir-se de situar-se en un meravellós entorn natural. El poble de Gósol no us deixarà indiferents amb les seves vistes encisadores, que us portaran al cos pau i tranquil·litat. Des del castell, que encara conserva una part del recinte emmurallat, fins a les cases i l’església de Santa Maria del Castell de Gósol. Una curiositat que amaga aquest paratge és que va ser refugi de Picasso, cosa que podreu evidenciar al Centre Picasso que hi ha al poble."
"La gènesi d’aquesta recerca es troba en els treballs de revisió de la nòmina de morts per la Guerra Civil (1936-1939) a la comarca del Berguedà, obra de Martí Picas i Roser Valverde, i publicada a la revista comarcal L’Erol amb motiu del vuitantè aniversari de l’acabament d’aquell conflicte civil. Al seu torn, cal situar aquesta revisió del cost humà de la guerra i la postguerra civils al Berguedà en el context d’un projecte molt més ambiciós de revisions comarcals que, sota la direcció del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, s’han anat portant a terme d’ençà del 2006, i que, des d’ara, caldrà entomar amb la supervisió i el suport del Memorial Democràtic.
"Per entendre, però, què hi ha al darrere d’aquesta voluntat de recuperar la memòria de les víctimes ens hem de remuntar a una tradició historiogràfica centrada en el cost humà que sorgeix a Catalunya a la darreria dels anys setanta del segle passat de la mà de l’escriptora Montserrat Roig i dels historiadors Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya, de les investigacions d’estudiosos locals i també, i molt especialment, dels treballs de recerca centrats en el cost humà de la Guerra Civil a Catalunya que va impulsar el Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) des de la seva creació, fa més de trenta anys, quan eren ben pocs els que hi paraven atenció i quan des de determinats sectors acadèmics més aviat se’n feia mofa: “Josep Benet compta morts”, deien."
Text complet a:
https://www.lrp.cat/reportatges/article/1905008-mes-enlla-de-l-exili.html
A La Vanguàrdia d'avui, 27 de desembre, set especialistes de l'àrea de cultura ofereixen una selecció de cent propostes escollides entre allò que s'esdevindrà l'any 2021.
A la secció "Narrativa en català", la cinquena proposta és el llibre de Jordi Cussà El primer emperador i la reina Lluna, "una falsa novel·la històrica plena d'aventures", editat per Comanegra, la mateixa editorial que el gener d'aquest 2020 va publicar, traduït per Jordi Cussà, Les primeres dones d’Auschwitz, de Heather Dune Macadam.
Al portal Todocolección ha sortit a la venda un cartell de la Patum corresponent a l'any 1954 del qual és autor l'il·lustrador Josep Viza.
L'il·lustrador Josep Viza Majó (Barcelona, 1906 - 1997) va estar pràcticament sempre lligat a la casa Seix Barral, del tallers de la qual va sortir imprès el cartell de la Patum ara en venda.
Viza és autor d'un cartell que anuncia l'anís del Taup, de dos cartells durant la guerra civil (un de Socors Roig Internacional i l'altre i l'altre d'un curs per a monitors de gimnàstica), i de nombrosos cartells de festes durant el franquisme, com les Santes de Mataró o la processó de Divendres Sant de Barcelona.
