Toni Castells i la Beth al Mercat de Música Viva de Vic

Toni Castells, 'Momo', músic fill de Berga radicat a Londres de fa uns anys, participarà al Mercat de Música Viva de Vic, la principal fira de música dels Països Catalans, que enguany arriba a la vintena edició. L'actuació de 'Momo' serà el dia 20 de setembre i en el seu espectacle, que es va presentar fa uns mesos a la capital britànica, l'acompanyarà, entre altres artistes, la Beth de Súria .

El Segre és vida

Des de l'altra vessant del Cadí m'informen que el projecte de transvasament del Segre al Llobregat està enllestit i que ja s'han contractat les empreses que l'han de dur a terme.
Del manifest en defensa del riu Segre:

La responsabilitat d’un govern irresponsable que no és valent per atacar l’arrel del problema.

Pretendre resoldre el problema de manca d’aigua de la regió metropolitana de Barcelona aportant aigua de l’exterior és d’una autentica miopia política i desqualifica el govern com a gestor. El problema és l’elevava concentració urbanística i industrial de la pròpia regió metropolitana, que concentra en una superfície de 3236 km2, tant sols un 10% del país, la xifra desproporcionada d'uns 5’5 milions de persones, el 80% de la població de Catalunya. Més o menys la mateixa proporció de les superfícies industrials del país.

Davant d’aquest diagnòstic, l’única solució passa no només per parar el creixement descontrolat de la regió metropolitana, sinó també per començar per aplicar criteris de decreixement, amb mesures que afavoreixin l’ordenació i distribució equitativa en el territori tant de les activitats productives com de la població que hi viu associada. I per això falta el mes important, uns polítics coherents, valents i lliures de les pressions del poder econòmic que apliquin un pla de reordenació territorial arreu de tot el país, i sobretot els polítics de Lleida, que cal que defensin el territori.

--------------------------------------------------------

EL RIU SEGRE ÉS VIDA, NO AL TRANSVASAMENT.

La Plataforma per la Defensa del Segre, constituïda en assemblea el 14 d’abril de 2008, va aprovar el següent MANIFEST:

Volem expressar la nostra més ferma oposició al projecte del Govern de la Generalitat de realitzar un transvasament d’aigua del riu Segre des de la Cerdanya, conca alta del riu Segre, cap al Llobregat, amb destinació a la regió metropolitana de Barcelona.

Ens oposem, per principis, a tots els transvasaments, per considerar que l’aigua pertany a la conca que li és pròpia, on compleix les seves funcions ecològiques i usos socials. Destacant que la conca del Segre és del tot deficitària, per les concessions desmesurades que han estat ja concedides, i que alteren ambientalment el riu Segre. Per posar un exemple prou il·lustratiu, per la llera del Segre a la ciutat de Lleida tant sols passen de mitjana de cabal ecològic entre 2 i 3 m3, que donen una imatge lamentable, quan legalment haurien de passar 10 m3.

Per criteris ecològics, segons dades de caràcter tècnic, en l’estudi dels aforaments, queda acreditat que el riu Segre a la seva conca alta ha perdut en els últims 20 anys el 28% de les seves aportacions anuals, que han passat dels 1080 hm3 als 680 hm3, mentre que al curs baix la pèrdua d’aportacions ha estat de fins a un 44%, passant d’uns 2000 hm3 a 1336 hm3 (en el període que va que va de 1982 al 2002).

Segons les dades de l’estació EA 256 Segre a Isòvol, de la Confederación Hidrogràfica del Ebro (CHE), on es registren els cabals diaris del riu, durant el període entre l’1 de setembre de 2007 al 25 de març de 2008, només ha superat el cabal de 3 m3/s (quantitat mínima per fer possible el transvasament segons el conseller de Medi Ambient) durant 23 dies, 18 dels quals són del més de març, període de desgel, i que aporten un cabal necessari per omplir l’embassament d’Oliana. Aquest cabal superior a 3m3/s duran tan sols 23 dies de 7 mesos és insignificant per abastir l’àrea metropolitana de Barcelona, el que fa pensar que no es respectaria el cabal mínim a mantenir o el període de transvasament proposat.

La CHE calcula fins a dia d’avui que el 10% de la mitjana interanual s’ha de deixar de cabal ecològic, la qual cosa suposa deixar a la conca 133hm3 any malgrat s’hagi de considerar insuficient. La pròpia CHE recull que el cabal ecològic hauria de passar a anomenar-se “de manteniment”, amb aportacions que haurien d’incrementar-ne un 40% més, a fi de garantir realment la conservació ambiental dels rius en compliment també de la Directiva marc de l’aigua, que hauria de suposar l’augment a 334 hm3 a la conca si volem tenir uns rius vius, no com ara. Cal recordar que el transvasament que es proposa no s’ha avaluat ambientalment mitjançant cap estudi i no s’ha tingut en compte que la captació es fa dins d’un espai Xarxa Natura 2000, i que es troba entre dos EIN, “Reserves Naturals Parcials Riberes de l’Alt Segre”, constituïdes per preservar l’hàbitat de la llúdriga.

A aquesta situació caldrà sumar-hi les conseqüències que es poden derivar del canvi climàtic, on s’espera en base a les previsions que La zona mediterrània serà una de les més afectades en quant a pèrdua notable de precipitacions, i l’augment de les temperatures. Aquests fenòmens afectaran les condicions físiques i químiques dels nostres rius, que de retruc provocaran una pèrdua de la seva biodiversitat.

Pels impactes en el teixit social, en l’actualitat els requeriments dels regadius antics com ara els de d’Urgell, d’unes 70.000 ha. ja suposen una concessió de consum de uns 650 Hm3 anuals quasi el 50% de l’aportació actual del riu.

En aquest sentit cal destacar que pels recs del Segarra Garrigues (unes 60.000ha) estan previstos uns 270 hm3, dels quals només la CHE té una reserva de cabal de tan sols 100 hm3. Cal sumar-hi els usos industrials, els d’aigua de boca i altres com els hidroelèctrics, la qual cosa converteix la conca del Segre en totalment deficitària.

la conca del Segre és una de les de major abast, que tot i tenir hipotecats en l’actualitat els seus recursos hídrics, caldrà incloure canvis en l’ús de l’aigua, amb la millora de regs i la introducció de sistemes més eficients de regadiu a fi de fer un repartiment més racional de l’aigua, que hauria de contemplar que 1/3 vagi al riu com a cabals de manteniment ecològic,i arribin també a la desembocadura pel manteniment del delta i evitar que la cunya del mar continuí avançant. Els altres 2/3 s’haurien de dedicar per usos de caràcter social i poder garantir el desenvolupament socioeconòmic de les comarques lleidatanes de la conca, tant en aigua de boca com en usos agrícoles i industrials.

La responsabilitat d’un govern irresponsable que no és valent per atacar l’arrel del problema.

Pretendre resoldre el problema de manca d’aigua de la regió metropolitana de Barcelona aportant aigua de l’exterior és d’una autentica miopia política i desqualifica el govern com a gestor. El problema és l’elevava concentració urbanística i industrial de la pròpia regió metropolitana, que concentra en una superfície de 3236 km2, tant sols un 10% del país, la xifra desproporcionada de uns 5’5 milions de persones, el 80% de La població de Catalunya. Mes o menys la mateixa proporció de les superfícies industrials del país.

Davant d’aquests diagnòstic d’única solució, passa no nomes per parar el creixement descontrolat de la regió metropolitana, sinó també començar per aplicar criteris de decreixement, amb mesures que afavoreixin l’ordenació i distribució equitativa en el territori de les activitats productives com de la població que hi viu associada. I per això falta el mes important, uns politics coherents valents i lliures de les prensions del poder econòmic, que apliquin un pla de reordenació territorial arreu de tot el país, i sobretot els polítics de Lleida, que cal que defensin el territori. El que considerem que s’amaga al darrere de tot és la defensa cega i perversa per part del nostre sistema polític dels interessos mercantilistes del poder econòmic, això és el que pesa i decideix. L’esmentada acció suposa una autèntica transgressió de les normes legals bàsiques que regulen l’estat de dret i democràtic, en ignorar tots els processos previstos d’informació, transparència i participació pública que han d’acompanyar el projecte, actuant unilateralment i per decret, vulnerant innumerables normatives catalanes, espanyoles i les directives europees.

Es per tots aquests motius que considerem que els errors polítics s’han de pagar assumint-ne la responsabilitat, la qual cosa hauria de passar per la dimissió del Conseller de Medi Ambient i tot el seu equip.

Per tant, ens oposem al transvasament del Segre i

• Ens comprometem a treballar coordinadament amb altres moviments socials per aconseguir que aquest projecten o es dugui a terme, tant per l’irracional del seu impacte social i ambiental com per les conseqüències que se’n deriven de desigualtat i desequilibri territorial.
• Ens solidaritzem amb la gent de les terres de l’Ebre, oposant-nos al transvasament de l’Ebre cap a Barcelona mitjançant la prolongació del minitransvasament al Camp de Tarragona.
• Demanem que des de la CHE i l’ACA s’elabori un pla integral del Segre que tingui uns objectius de millora ecològica del riu, aplicant cabals ecològics de manteniment suficients.
• Demanem que es revisin les concessions atorgades del riu Segre i s’ajustin als condicionants ambientals i socials actuals.
• Ens comprometem a treballar conjuntament amb la gent i moviments de la conca alta, mitja i baixa del riu Segre per exigir que es retorni al riu Segre allò que li pertany per tal que el Segre sigui un altre cop un riu viu.

Bellver de Cerdanya, 14 d’abril de 2008

ENTITATS ADHERIDES A LA PLATAFORMA PER LA DEFENSA DEL SEGRE:

Grup Alt Segre (GAS)

IPCENA

Club de Pesca Riu de l’Ingla

Club Esquí Bellver

Associació cultural 67

Associació Solidaria Cuca de llum

CIAPP

Plataforma Salvem Pedra

Antoni Bassas i la Cope

Fa pocs minuts que ha acabat la interessant conferència d'Antoni Bassas sobre les relacions Catalunya - Espanya a través dels mitjans de comunicació, des de la II República fins als nostres dies.
Antoni Bassas (Barcelona, 1961)va treballar 14 anys a les retransmissions de futbol en català de Joaquim M. Puyal a Ràdio Barcelona. Des del 1995 dirigeix El Matí de Catalunya Ràdio, que és líder d'audiència radiofònica a Catalunya.
L'acte ha omplert el Casal d'Europa del Berguedà i formava part dels programats per l'escola Vedruna de Berga amb motiu del seu 150è aniversari.
Avui, a Berga, Antoni Bassas ha tornat a llegir la conferència que va fer fa poc més d'un any a la London School of Economics (LSE), convidat per aquesta entitat a través del seu professor Paul Preston i per la Fundació Trias Fargas.
Ha presentat i moderat l'acte Ramon Minoves, president comarcal de CDC i professor de l'Escola Universitària de Turisme Sant Ignasi, de la Universitat Ramon Llull, i també president de l'Associació de Pares i Mares de l'Escola Vedruna de Berga.
D'entre moltes altres coses d'interès, Bassas ha parlat sobre la Cope. Les seves idees són (les citacions són de memòria):
- Jo sóc creient.
- La Cope és el més antievangèlic que hi pot haver, perquè l'Evangeli bàsicament diu que ens hem d'estimar els uns als altres i la Cope escampa l'odi.
- També és una emissora antiespanyola, perquè fomenta l'independentisme.
- Si l'abat de Montserrat deia fa uns dies que no entén com no s'ha pogut solucionar el problema tot i les gestions fetes per ell i altres eclesiàstics davant del Vaticà, és que la Cope és un misteri que els simples mortals no podem entendre.

Record de Josep Benet des del Berguedà

Cartell mític d'Enric Satué

...van produir-se els anomenats fets del Palau de la Música, el maig de 1960, en què van ser detingudes algunes persones, una d’elles, Jordi Pujol. Quan un dels detinguts, Jaume Casajoana, va ser alliberat, em va venir a dir que en Pujol li havia dit que no sabia si podria aguantar les tortures i em recomanava que m’amagués”.
Josep Benet va buscar refugi al santuari de Queralt, del qual era custodi mossèn Josep Maria Ballarín i on tot sovint hi havia gent amagada. Després va passar una temporada al monestir de Montserrat i, finalment, va viure clandestinament a la casa d’estiueig que l’advocat Salvador Casanovas tenia llogada a Castellterçol.

D'una entrevista de Josep M. Sòria a Josep Benet

El santuari de Queralt fou un oasi de llibertat en aquells temps difícils. Mossèn Ballarín, si volgués, podria escriure unes memòries interessantíssimes...

Pròleg de Josep Benet a
Armengou, Tuyet, Ballarín. Prosa escollida
Biblioteca Escriptors del Berguedà, 7
Edicions de L'Albí
Berga, 1990

JOSEP BENET

A cop d'ull esteu pensant
que s'acosta un elefant
amb orelles irrisòries,
quan amb veu baixa en excés
com aquell que es confessés
explica, ric de memòries,
la història de les històries.

Climent Forner

Liridunvau, Liridonvon
Obra poètica II
Edicions de L'Albí

Berga, 1989

-----------------------------------------------------------------------------

HOMILIA DE L'ABAT DE MONTSERRAT, JOSEP M. SOLER, A L'ENTERRAMENT DE JOSEP BENET

26 de març de 2008

Estimats Sr. Bisbe,
M. H. Honorable President, Autoritats,
M. Abadessa, comunitat germana de Sant Pere, preveres concelebrants,
Estimats germans i germanes tots:

Vaig a preparar-vos estada, deia Jesús a l’evangeli que acabem d’escoltar. Ens ha preparat estada, després de demostrar-nos, amb la seva mort en creu, que és el servent de la humanitat. I no sols ens ha demostrat fins a quin punt ens estima, sinó que ha donat la vida per purificar-nos de les nostres foscors i dels nostres mancaments i ens ha preparat estada a casa seva perquè vol que visquem allà on ell està. Ho celebrem amb tots els cristians del món en aquesta octava de Pasqua. Ho celebrem i en vivim, amb l’esperança que aquest do que ve de la mort i de la resurrecció de Jesús continuarà actiu en nosaltres més enllà de la mort.

Per això les paraules de l’evangeli prenen un relleu molt especial en el moment de la mort del nostre germà en la fe Josep Benet. Certament, amb la seva mort i la seva resurrecció, Jesús ens ha preparat estada, fins al dia que tornarà i ens prendrà a casa seva. Aquest tornar per venir-nos a buscar s’esdevé ja en el moment de la mort de cadascú. Per això, ara que en Josep Benet ens ha deixat, preguem perquè Jesucrist que l’ha vingut a buscar li atorgui el fruit esponerós de la seva creu. És a dir, que el prengui i el porti a aquella casa seva de la qual ens ha parlat a l’evangeli perquè hi visqui per sempre. Pot semblar mentida que parlem de viure, davant la realitat crua de la mort. Els cristians, que també sentim el dolor de la separació i ens veiem interrogats per la mort, creiem en la paraula de veritat i de vida que ens diu Jesucrist. Només que la vida a la qual morim i la vida a la qual estem cridats després de la mort, no són de la mateixa qualitat. I el camí que porta a viure allà on Jesús viu, com a vencedor de la mort i de totes les limitacions i els mals humans és l’acolliment de Paraula de Jesús mateix o, si ho voleu dir d’una altra manera, dels valors que ens ensenya a l’Evangeli. La Paraula i la persona de Jesús, ja anticipen en el cor del creient un tast de la vida nova de després de la mort.

I en això, com ens ha dit la primera lectura, Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé. Per això, malgrat el dolor per la mort de Josep Benet i pel testimoniatge vivent que perdem amb ell, la seva esposa Florència, els seus familiars i amics i tots els qui participem en aquesta celebració, ens sentim confortats. A la nostra pregària perquè Jesucrist l’aculli a la casa del Pare on hi té preparada estada, s’hi uneix l’esperança en ens ve d’aquesta paraula que hem sentit: Déu acull tothom qui creu i fa el bé. Malgrat la feblesa i les dificultats inherents a la precarietat humana, en Josep Benet ha actuat sempre mogut per la seva fe cristiana. A la base de la seva personalitat i en la consolidació d’aquesta fe, hi va tenir un paper important el seu pas per l’Escolania de Montserrat i el mestratge concret de tres monjos, que l’any 1936 varen ser assassinats; de fet, la seva vinculació amb Montserrat ha perdurat sempre. Tota la vida i la trajectòria de Josep Benet com a advocat, historiador i polític ha estat marcada profundament per la seva fe cristiana i el compromís social i cívic que aquesta fe implica. No és ara el moment de fer-ne una avaluació, però sí d’agrair el seu esforç de coherència entre la vida i la fe. Fins al final. I d’agrair també el seu treball a favor dels drets humans i nacionals en els temps més durs del franquisme, sovint en col·laboració amb els abats Aureli M. Escarré i Cassià M. Just, i la seva intervenció en la transició democràtica a l’estat Espanyol i en la construcció de l’autonomia de Catalunya.

Josep Benet deixa una mena de testament a la nostra societat, contingut d’una manera molt notable en el seu primer volum de les memòries, escrites amb molta il·lusió i lamentant encara diumenge passat a la tarda, poques hores abans de morir, de no poder avançar-ne el segon volum. Aquest testament fa referència fonamentalment a dos aspectes. Primer, treballar per Catalunya; els moments actuals no són fàcils, però ens invita a aprendre les lliçons dels passat i a defensar la identitat nacional, la llengua i l’economia del País. L’altre aspecte del que veig com un testament, és el de la reconciliació. Ja els anys 1946 i 1947, en ocasió de les festes d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, ell va proposar públicament una reconciliació nacional, va defensar-la en el seu temps de senador i ha continuat defensant-la fins als darrers dies. Cal deixar el passat als historiadors, deia, i els altres hem de treballar pel present i pel futur dins l’esperit de superació de les divisions. Un testament, doncs, de construcció positiva de la societat, sense agressivitats, en el respecte i el diàleg des de la diversitat de posicions. Un testament fonamentat en el seu humanisme cristià.

El Senyor ha vingut a prendre’l i ell l’ha seguit amb fe, una fe que encara manifestava poc abans de morir amb la pregària i l’ajut dels auxilis espirituals, assistit per un monjo de la nostra comunitat. Amb la serenor que la Pasqua de Jesucrist ens infon davant la mort, el confiem en aquesta Eucaristia a l’amor misericordiós de Déu, perquè purificat de les seves faltes, Jesucrist mateix l’hagi acompanyat a la presència del Pare i pugui viure amb plenitud; amb aquella plenitud de Déu que anhelava.

Per això, en aquesta moments hem d’acollir les paraules de Jesús que iniciaven el fragment evangèlic que hem escoltat: que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. Sí, que els nostres cors s’asserenin davant la mort d’una persona estimada, i també quan ens adonem que la nostra vida també està abocada a la mort. Asserenem-nos i procurem seguir el camí que ens indica l’Evangeli, així arribarem, per do de Déu, a la vida per sempre on no hi ha ni mort, ni dol, ni plors, ni sofriments perquè han estat vençuts per la mort i la resurrecció de Jesucrist, ell que eixuga totes les llàgrimes dels ulls humans (cf. Ap 21, 4).

Hemeroteca

Publicat al diari Regió7 el dia 22 de març del 2008.
Per llegir-ho millor, cliqueu a sobre del retall de diari.



Publicat al diari Regió7 el dia 1 de juny del 2007.
Per llegir-ho millor, cliqueu a sobre del retall de diari.