UNA POSTA DE SOL: VERDAGUER I EL PEDRAFORCA

Final del poema "L'arpa", de Jacint Verdaguer, del llibre Pàtria. (Primera edició: Verdaguer, Mossèn Jacinto  (1888). Pàtria. poesies. [Prólech de Mossèn Jaume Colell]. Barcelona: Estampa de Fidel Giró).  

El final d'aquest poema es refereix a una posta de sol al Pedraforca contemplada dels de l'ermita de Damunt, que és sobre Folgueroles, on el poeta, de petit, pujava amb la seva mare. Aquesta posta de sol té la particularitat que l'astre es pon enmig de l'enforcadura.
L'espectacle de veure tenyits  de color rogenc i groc, amb la posta de sol, els núvols de sobre el Pedraforca, al nen Verdaguer li va semblar un volcà escopint lava; amb la successió d'imatges, des d'aquesta fins al progressiu enfosquiment del cel i l'aparició de l'estel del Bover (Venus) i els altres astres, el futur mossèn Cinto va copsar l'essència d'allò que és la inspiració poètica. Perquè la "Musa" de la poesia és la inspiració; segons els grecs, les muses eren nou divinitats que baixaven de les estances dels déus a la terra per atorgar el do de la inspiració als humans que les invocaven.
Tal curiositat de la Natura, que el Sol es pongui just per l'enforcadura del Pedraforca, passa, contemplada des d'un punt determinat, dues vegades a l'any. Ahir a la tarda es va poder observar des del camp -ara un prat d'herba de pastura- de davant de ca l'Elies de Saldes: aquesta vegada, però, el color dels núvols era gris-blavenc.

Posta de Sol al Pedraforca (20/05/2020). Foto: BNG.

Més sobre Josep Pla

Ressenya d'Ignasi Aragay al diari Ara  (08/05/2020) sobre la reedició que l'editorial Gavarres presenta ara de les notes que sobre el "solitari" de Llofriu  va escriure Josep Valls, gerent del Motel  Empordà, de Figueres, que Pla freqüentava. Hi surt, naturalment, l'abat de Poblet, el gironellenc Maur Esteva.

RAÜL GARRIGASAIT: EL SOLSONÍ I LA IRA

Nota de premsa de l'editorial Fragmenta

Raül Garrigasait publica 'La ira', l'últim dels «Pecats capitals» de la sèrie de Fragmenta 

	19/05/2020
	La ira, de l'escriptor i hel·lenista Raül Garrigasait, arribarà a les llibreries el proper 27 de maig. Amb La ira, Fragmenta culmina la publicació de set assaigs sobre els pecats capitals que va iniciar-se el passat mes de novembre. Per l'autor, «la ira ens pot trasbalsar i enfortir, ens pot alliberar de viure una vida submisa o de repetir una versió rebaixada de les vides dels altres». «La ira té una història fonda i, aparentment, un futur esplendorós», diu Garrigasait a la introducció. «La tradició cristiana l'ha considerada un pecat capital, però la Bíblia l'atribueix a la divinitat mateixa; els filòsofs antics hi van reflexionar llargament i la literatura grega s'hi centra en la seva primera narració», exemplifica. Dividida en cinc breus capítols, Raül Garrigasait desplega a La ira els seus arguments amb «un gran rigor i ambició i, al mateix temps, amb una gran amenitat», en paraules d'Ignasi Moreta, editor de Fragmenta. «En el seu llibre, Garrigasait no moralitza: no li interessa veure fins a quin punt abandonar-se a la ira és bo o dolent. El que fa és explicar que la ira és una passió de l'ànima, una passió molt visible i molt vehement. I ho fa de la mà dels clàssics: Homer, Sèneca, la Bíblia, però també alguns referents de la contemporaneïtat, són els acompanyants de viatge d'aquest assaig estimulant que ha escrit Raül Garrigasait.» La sèrie «Pecats capitals», pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» a càrrec de noves veus de l'assaig català. Fragmenta publica la sèrie a la col·lecció "Assaig" (en català) i a "Fragmentos" (en castellà). Ja s'han publicat La mandra, d'Oriol Quintana, L'enveja, de Marina Porras, L'avarícia, d'Oriol Ponsatí-Murlà, La gola, d'Adrià Pujol Cruells. El 4 de març es publiquen La luxúria, d'Anna Punsoda ,i La supèrbia, de Jordi Graupera, i ara La ira, de Raül Garrigasait. Raül Garrigasait Raül Garrigasait (Solsona, 1979) és escriptor i hel·lenista. En el camp de l'assaig ha explorat temes com el cosmopolitisme (El gos cosmopolita i dos espècimens més, 2012), Santiago Rusiñol i l'entrada de la modernitat a Catalunya (El fugitiu que no se'n va, 2018) i la relació entre els clàssics grecollatins i el poder (Els fundadors, 2020). La seva novel·la Els estranys (2017) va ser distingida amb el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l'Any i el Premi El Setè Cel. Movent-se entre la reflexió i la narrativa, ha anat construint una obra que aprofita elements d'una llarga tradició literària i filosòfica per interrogar-se sobre els ídols i els malestars de la modernitat.

LA CANÇO DEL CABRER

L'Arnau Obiols canta la Cançó del Cabrer

 

JACINT VERDAGUER & PIER PAOLO PASSOLINI

[El text s'està elaborant]