S. A. R. Maria-Teresa de Borbó Parma

El dijous va morir de coronavirus S.A.R. Maria-Teresa de Borbó Parma, la "princesa roja", germana del pretendent carlí al tron d'Espanya Carles Hug de Borbó Parma.

El president Carles Puigdemont ha lloat la figura de la finada amb aquesta nota a twitter:

Carles Puigdemont ✔ @KRLS

 

Era una persona culta, sàvia, dialogant. Vaig tenir l'oportunitat de tractar-la diverses vegades, i de parlar-hi a fons. Per descomptat, també de Catalunya i Espanya. La diferència de tarannà i cultura amb l'altra branca de la família Borbó era evident. Descansi en pau.

S.A.R. Maria Teresa de Borbó Parma va participar als actes del II Simposi d'Història del Carlisme que organitza el Centre d'Estudis d'Avià. Era el 10 de maig del 2014. Va pronunciar la conferència "El frente exterior en la Transición Española", a les 6 de la tarda, a la sala d'actes de l'hotel Berga Park. 

Enllaços d'interès:

Diari Ara, Entrevista

La Vanguardia, Necrologia

Joan de Sagarra recorda la "princesa roja"

Lo vell Taleia, contrabandista

M'havia explicat el Joan de cal Mestre que el vell Taleia era un home estrany. Havia fet, com tothom en aquests encontorns, el contraban.
Un dia venia d'Andorra amb el sac ple de plats i copes de vidre. Pel camí, va veure un niu de xuts dalt d'un arbre, s'hi va engarristar, el va agafar i el va posar al sac. 
Abans d'arribar a Saldes li va cridar l'alto la parella de la Guàrdia Civil. 
-¿Qué lleva usted, en este saco? -va preguntar-li un d'ells.
-Chutos, llevo chutos.
-A ver, enséñenoslos.
El vell Taleia obre el sac, treu el niu i els ocellets: "piu-piu-piu-piu...".
-Déjalo, que está loco -va dir l'altre civil.

 

Cinc anys de la 'confessió' de Jordi Pujol

Enllaç a l'article.


Jordi Pujol i Marta Ferrusola  quan pujaven les escales de Sant Pere per assistir a l'enterrament de mossèn Ballarín (19.03.2016). Foto: Aquí Berguedà - Ivan Genescà.

Notre-Dame de Paris

 


















Pablo Picasso - "Notre-Dame de Paris", 1944


 De L'Humanité   "...l'emoció pel cor ferit de París i França"

L'advocada penalista berguedana Olga Arderiu Ripoll defensa Carme Forcadell i Anna Simó en el judici contra el "procés"

1. De Viquipèdia [Consulta 04/03/2019]

Olga Arderiu i Ripoll (Berga, 1975) és una advocada catalana, que representa l'activista Carme Forcadell  i la política Anna Simó en el judici al procés independentista català .
Arderiu es va col·legiar l'any 1998, especialitzant-se en dret penal. Va ser sòcia fundadora del bufet MDA Advocats i vicepresidenta de la Secció de Dret Penal de la Comissió de Cultura de 'il·lustre Col·legi d'Advicats de Barcelona (2007-2010). A més, ha estat professora de Dret Penal a l'Escola de Pràctica Jurídica de l'ICAB (des de 2008) i del Màster d'Advocacia de la Universitat de Barcelona (des de 2013).

2. Entrevista a Olga Arderiu El Nacional (03/11/2018)

3. Twitter d'Olga Arderiu  https://twitter.com/olgaarderiu?lang=ca

4. Olga Arderiu a la candidatura d'Eugènia Gay a la presidència del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) http://www.eugeniagay.cat/ca/lequip/

 

Ha mort el biògraf del filòsof berguedà Antoni Comellas i Cluet

 

Avui ha mort mossèn Lluís Rourera Farré

Mn. Lluís Rourera Farré

Prevere de l’Arquebisbat de Barcelona, resident a La Seu d’Urgell, ha mort en la pau de Crist, a l’edat de 97 anys, el dia 1 de març de 2019. El Sr. Cardenal Arquebisbe, el Sr. Cardenal Arquebisbe emèrit, els Srs. Bisbes auxiliars, els preveres i els diaques ho fan saber als fidels de l’Església perquè l’encomanin a la misericòrdia del Senyor. Les exèquies tindran lloc demà, dissabte 2 de març de 2019, a les 16.30 h., a la S.E. Catedral Basílica de Santa Maria de La Seu d’Urgell (Plaça del Deganat, 16, de La Seu d’Urgell).
 -------------------------------------

Va néixer a Areny el 1922. 

 ---------------------------------------------------------------------
És el biògraf d'Antoni Comellas i Cluet

 

Antoni Comellas i Cluet

Antoni Comellas i Cluet © Fototeca.cat

Filòsof.

Berga, Berguedà, 1832 — Berga, Berguedà, 1884

Cursà estudis eclesiàstics als seminaris de Solsona i de Vic. Sacerdot (1856), fou nomenat professor de llatí (1859) i de teologia (1862) al seminari de Solsona. La seva explicació (1866) de les processions divines en el misteri de la Trinitat fou objecte d’inquietud en els medis eclesiàstics, i no fou aprovada per la congregació de l’índex, a la qual recorregué. Assolí una extraordinària erudició i publicà Demostración de la armonía entre la religión y la ciencia (1880) i Introducción a la filosofía (1883). Cal esmentar, d’altra banda, la traducció del Prefacio y notas apologéticas al opúsculo de Baumstark (1869) i els treballs inèdits Apuntes de Apologética, El matrimonio civil, La tolerancia i Las misiones. L’Acadèmia Filosoficocientífica de Barcelona el nomenà membre

 [Font. Gran Enciclopèdia Catalana]
 ------------------------------------------------

De 1970 a 1973 va ser director de l'IES Joan Burdieu de la Seu d'Urgell.

 

--------------------------------------------- 
El 1980 va publicar la biografia d'Antoni Comellas i Cluet


------------------------------------------------------------

De la seva bibliografia en destaca   Joaquin Maurín y su tiempo (1992)