Echec des carlistes à Berga. Dibuix de Daniel Vierge publicat a Le Monde Illustré (10-05-1873).
Argèlia Queralt, professora de dret constitucional (UB), filla del catedràtic de dret penal (UB) i tertulià televisiu Joan Queralt, va provocar un terrabastall de piulades comparant l'efervescència independentista que es va respirar a la plaça de Sant Pere per la Patum del 2019 amb la rebuda a Franco, a la mateixa plaça, el 1966.
La piulada era aquesta (21 de juny del 2019):
Ara una nova publicació insisteix en el mateix tema. La periodista Conxa Rodríguez, corresponsal durant mots anys del diari Avui a Londres i estudiosa del carlisme, publica a la revista Política & prosa d'aquest mes (núm. 25, novembre 2020, pàgs. 19-22) l'article "Els 'ojalateros' ["tant de bo" fossim independents] estan de moda. La gènesi de l'independentisme entronca amb l'absolutisme del XIX que, en aquestes contrades, va prendre el nom de carlisme".
Façana de l'Ajuntament de Berga. Foto Aida Morales (Berga Nació Digital). Rodríguez pren com a referència dues ciutats, Amer, vila natal del president Puigdemont, i Berga, única capital de comarca governada per la CUP, i en recorda el passat carlí:
"Els territoris més secessionistes d'avui coincideixen amb els feus del carlisme del XIX i els noms d'algunes famílies o llinatges polítics es perpetuen de generació en generació. La ciutat d'Amer (Empordà) repta Berga (Berguedà) en galons carlins i secessionistes [...]. En aquestes dues ciutats de l'interior català , fidels al carlisme del XIX, els resultats de les eleccions autonòmiques del 2017 i de les municipals del 2019 no poden ser més reveladors: Amer compta amb 11 regidors, tots independentistes, 8 neoconvergents i 3 d'ERC; Berga, amb 16.000 habitants, s'ha convertit en l'ajuntament més gran de la CUP, dels 17 regidors, un és del PSC, l'únic constitucionalista. Quina casualitat!".
Referint-se al possible lligam entre la CUP i el carlisme al Berguedà, el doctor i estudiós Daniel Montañà va respondre el que segueix a una pregunta periodística El Punt Avui (04-02-2019): "A Morella, en la presentació del llibre de la Núria Sauch [es refereix a la presentació que l'11.10.2018 es va fer a Morella del llibre de Núria Sauch Ramon Cabrera
i el primer carlisme (1833-1840). Apunts sobre el general carlista durant la
campanya del Maestrat; Centre d'estudis d'Avià, 2017] va intervenir
la periodista Conxa Rodríguez, que em va preguntar si veia alguna
relació entre el fet que al Berguedà predominés la CUP i que hagués
estat territori carlí. L’únic paral·lelisme que hi veig, en tot això, és
que l’interior de Catalunya ha conservat una mena
d’antigovernamentalisme al llarg dels anys per raons que se m’escapen.
Agrada anar en contra del que mana. Carlins, lliberals,
independentistes, govern... Alguns llocs fortament carlins, com ara el
Berguedà, van tenir posteriorment un paper molt important en la
revolució anarquista. Una altra relació no l’hi veig. Hi ha un sentiment
atàvic contra el que mana."
-----------------------
Conxa Rodríguez és autora de Ramon Cabrera, a l'exili (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989). En aquesta època, ara fa trenta anys, abans d'anar de corresponsal a Londres va visitar la rectoria d'Avià on va ser destituït el Comte d'Espanya.
Retrat d'Ángel Fernandez de Soto (Picasso, 1903).
Rodríguez també és autora de El ángel de Picasso. Historia de un bebedor de absenta (Parsifal Ediciones, 2003), biografia d'Àngel Fernández de Soto, amic del jove Picasso barceloní que freqüentava els Quatre Gatas, i pare del pintor Rafael Fernández de Soto, (Bagà, 1915 - Berga, 1984) el "De Soto" que pintava cigarretes fumejant, pedraforques i caravanes de gitanos, a més de composicions surrealistes amb elements d'allò més berguedans, com l'Àliga de la Patum o el Pi de les Tres Branques.
Altres llibres seus són: Los Thyssen. Por amor al arte (Ediciones B, 1997), Piano a cuatro manos (Ediciones Oblicuas, 2016), sobre l'evolució ideològica del general Cabrera a l'exili, relat en part històric i en part novel·lat, i Los exilios de Ramon Cabrera (Prensas de la Universitat de Zaragoza, 2019).
