La Patum confinada. Foto: BNG
"Cada any, el diumenge de Corpus al vespre, arrenquem un parrac de la
nostra vida, enterrem un xic de nosaltres mateixos amb el darrer esbufec de la
Guita. Mentre el Tirabol fa els últims espeternecs, els personatges de la Patum
van desfilant l’un rere l’altre cap al seu repòs anyal. Els berguedans, joves i
vells, els anem seguint amb la vista fins que han tombat la cantonada de cal
Quim Serra i ens n’acomiadem amb recança. D’aquí a l’any vinent.
Ells —Gegants i Nans, Guites i Àliga, Àngels i Dimonis—, herois de la
història i de la tradició, retornen cada any. Hi haurà un any, però, que
nosaltres no retornarem…
La plaça va restant deserta, i el seu sòl va apareixent olorosament
encatifat amb les deixalles calcigades de la Patum: fulles de vidalba amb què
anaven guarnits els Plens, brots d’avellaner que arboraven els ardits
patumaires per protegir-se de les guspires roents, restes de fuets cremats en
holocaust a la tradició…
Com un camp de batalla després d’un combat, on l’esperança d’un poble que
no vol morir ha assolit una victòria més."
Mn. Josep Armengou
