1 de març del 2019

Ha mort el biògraf del filòsof berguedà Antoni Comellas i Cluet




 
Avui ha mort mossèn Lluís Rourera Farré

Mn. Lluís Rourera Farré
Prevere de l’Arquebisbat de Barcelona, resident a La Seu d’Urgell, ha mort en la pau de Crist, a l’edat de 97 anys, el dia 1 de març de 2019. El Sr. Cardenal Arquebisbe, el Sr. Cardenal Arquebisbe emèrit, els Srs. Bisbes auxiliars, els preveres i els diaques ho fan saber als fidels de l’Església perquè l’encomanin a la misericòrdia del Senyor. Les exèquies tindran lloc demà, dissabte 2 de març de 2019, a les 16.30 h., a la S.E. Catedral Basílica de Santa Maria de La Seu d’Urgell (Plaça del Deganat, 16, de La Seu d’Urgell).
 -------------------------------------
Va néixer a Areny el 1922. 

 ---------------------------------------------------------------------
És el biògraf d'Antoni Comellas i Cluet

Antoni Comellas i Cluet.jpg 


Antoni Comellas i Cluet





Antoni Comellas i Cluet © Fototeca.cat
Filòsof.
Berga, Berguedà, 1832 — Berga, Berguedà, 1884
Cursà estudis eclesiàstics als seminaris de Solsona i de Vic. Sacerdot (1856), fou nomenat professor de llatí (1859) i de teologia (1862) al seminari de Solsona. La seva explicació (1866) de les processions divines en el misteri de la Trinitat fou objecte d’inquietud en els medis eclesiàstics, i no fou aprovada per la congregació de l’índex, a la qual recorregué. Assolí una extraordinària erudició i publicà Demostración de la armonía entre la religión y la ciencia (1880) i Introducción a la filosofía (1883). Cal esmentar, d’altra banda, la traducció del Prefacio y notas apologéticas al opúsculo de Baumstark (1869) i els treballs inèdits Apuntes de Apologética, El matrimonio civil, La tolerancia i Las misiones. L’Acadèmia Filosoficocientífica de Barcelona el nomenà membre
 [Font. Gran Enciclopèdia Catalana]
 ------------------------------------------------
De 1970 a 1973 va ser director de l'IES Joan Burdieu de la Seu d'Urgell.

Resultat d'imatges de lluis rourera farre 
--------------------------------------------- 
El 1980 va publicar la biografia d'Antoni Comellas i Cluet


------------------------------------------------------------

De la seva bibliografia en destaca   Joaquin Maurín y su tiempo (1992)
Resultat d'imatges de lluis rourera farre 

20 de gener del 2019

A finals d'any, el Museu Reina Sofía de Madrid farà una exposició sobre el Picasso de Gósol

El Picasso de Gósol. El Reina Sofia s’endinsarà en un moment crucial del malagueny

Mereix una entrada a part l’exposició que el Reina Sofia dedicarà a les obres que l’artista malagueny va realitzar a Gósol el 1906, ja que es tracta d’un període transcendental en la seva trajectòria. Tot i que només hi va passar 80 dies, va obrir nous camins en el seu art assumint el llegat de l’art iber, i poc després de tornar a París va crear la mítica Les senyoretes d’Avinyó.
Ribas Tur, Antoni (01/01/2019). Miró al MoMA, Picasso a Madrid i Bill Viola a la Pedrera. Barcelona: Diari Ara
Nota: L'exposició que esmenta el diari Ara, "Picasso Gósol",  es farà al Museu Reina Sofía de Madrid a finals d'any.

Sobre Picasso a Gósol

16 d’octubre del 2017

25 de setembre del 2017

Escarola


Vaig plantar uns gira-sols mig en broma i han crescut la mar de bé, però l'escarola -tant que prometia!- se l'ha menjada un isard que va saltar la tanca i ja no en queda. Al matí n'he comprat dos sobres de la casa Batlle, de les classes cabell d'àngel i perruca del Prat; volia sembrar.los, però abans de passar el motocultor s'ha posat a ploure i veig que haurem d'esperar un altre dia. Sortiran bolets? Ahir, n'hi la cara d'un, ni de bo ni de dolent. A l'altre cantó de la finestra continua caient una pluja maca. Diu el diari digital diu que el Major dels mossos, senyor Trapero, ha deixat plantat el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos.

17 de setembre del 2017

Comiat de mossèn Viladés, a Avià




Paraules de Mn. Viladés


Després de la missa hi ha hagut els parlaments, el lliurament d'obsequis i un petit concert a càrrec de la Coral d'Avià. L'acte ha acabat amb el cant d'Els Segadors


Parlament llegit durant l'acte de comiat a mossèn Viladés


Mossèn Ramon Viladés i Llorens va néixer a Sant Mateu de Bages, parròquia de Coaner, el 1940, en una família pagesa.  Va estudiar al Seminari de Solsona i es va ordenar sacerdot el 1965. 
Ha estat vicari d’Avià (1965), la Pobla de Lillet ( 1967), un any estudiant pastoral a Bèlgica ( 1971), membre de l’equip parroquial de Berga (1972), capellà de cal Pons (1979),  rector de Bagà (1992) i novament d’Avià (1998) parròquia a la que se n’hi ha anat afegint altres: Capolat, el Cint, Corrreà, l’Espunyola, Montmajor, el Pujol de Planés i Cal Rosal. 
El 1992, mossèn Viladés es va llicenciar en Història per la Universitat de Barcelona. Sol o amb col·laboració ha escrit llibres sobre la Colònia Pons i  la coral Polifònica de Puig-reig , les muralles de Bagà al segle XIV, el santuari de Paller i la parròquia d’Avià, així com articles a la Catalunya Romànica i la Geografia Comarcal de Catalunya, i a publicacions diverses. Va ser un dels impulsors i fins no fa gaire president de l’Àmbit de Recerques del Berguedà, entitat que des  del 1982 edita la revista cultural L’Erol.  Durant 22 anys, de 1976 a 1998, mossèn Viladés va fer classes a l’escola tècnico-professional Sant Francesc, de Berga. Encara ha tingut temps per a dedicar-se a altres coses, per exemple la fotografia.
El 1965 mossèn Viladés va venir de vicari d’Avià. Durant tres mesos també va de fer de mestre dels nens, perquè el que havien nomenat no va voler venir. Els qui tenen edat per recordar-ho saben com es va implicar en la vida del poble, per exemple fent classes de català, activitat que, encara que ara sembli que no pot ser, era considerada tant perillosa pels alcaldes dels pobles. L’arribada de mossèn Viladés va suposar per al poble d’Avià una alenada d’aire nou tant en l’aspecte religiós com en el social. Com que era jove, vint-i-cinc anys, es va aproximar especialment al jovent de l’època amb una visió de la religió molt d’acord amb un dels objectius que s’havia proposat el Concili Vaticà II que aquell mateix any 1965 va acabar, concretament el que diu  “Adaptar la disciplina eclesiàstica a les necessitats i mètodes del nostre temps”, que a nivell popular es resumia amb el terme  italià “aggiornamento”, o posada al dia, que tant li agradava pronunciar al Papa sant Joan XXIII.  
Aquell capellà  jove que només  es va estar dos anys de vicari  al nostre poble, mossèn Viladés,  va tornar-hi com a rector trenta anys després, quan ja tenia prop de seixanta anys, que és més o menys l’edat en què moltes persones ja comencen de pensar en la jubilació. 
En el transcurs d’aquest anys, moltes coses han canviat al poble i a la societat en general. Avià ha crescut, ja no ens coneixem tots com abans. La nostra societat és més moderna i les noves tecnologies han canviat la nostra manera de viure i de pensar. En el terreny religiós, si abans l’església era present a tot arreu i la pràctica religiosa un fet comú per a la majoria de persones, a les últimes dècades s’ha produït, com diu el monjo de Montserrat i antropòleg Lluís Duch, “un gir copernicà en el si de les nostres cultures: el Déu «oficial» s'ha convertit en un Déu estrany, aliè, distant i, per molts, fins i tot inexistent”.
La celebració d’avui és l’última que presideix mossèn Viladés com a rector d’Avià, el nostre poble.  En aquesta segona etapa, mossèn Viladés s’haurà estat prop de vint anys entre nosaltres. Com a prevere, ha presidit les celebracions litúrgiques, ha predicat la Paraula, ha tingut cura de la catequesi junt amb les persones col·laboradores, ha presidit el grup de Càritas i el Consell Parroquial.  En el terreny més material, només esmentarem tres coses: ha escrit la història de la parròquia de Sant Martí d’Avià, va fer restaurar la creu processional renaixentista que es va salvar de la destrucció el 1936 i va fet pintar l’església amb tant d’encert  que només d’entrar en aquest edifici bicentenari un ja queda imbuït per un ambient que està molt d’acord amb la sensibilitat artística dels nostres dies. 
Li hem d’agrair que les celebracions litúrgiques que ens  ha presidit s’han caracteritzat sempre per l’agilitat i la dignitat, que en els seus sermons ha fet servir la paraula adient, la frase exacta, i el  comentari basat en  el bon sentit. 
Se’n va d’aquesta parròquia un home bo i cultivat, que a dalt a la rectoria té les parets com qui diu folrades de llibres. El mossèn que ara se’n va se’ns havia tornat tan familiar que la seva figura s’havia fet indestriable d’aquestes parets: ens costarà d’acostumar-nos a sentir aquí una altra veu. 
Mossèn Viladés, moltes gràcies per tot (aquestes gràcies les fem extensives també a les vostres germanes, especialment la Roser). Que aquesta nova etapa que aviat iniciareu a Solsona us sigui profitosa i agradable. A Avià hi deixeu un molt bon record i, per part nostra, tota l’estimació.

15 de setembre del 2017

Neu al Pedraforca


Avui deu haver estat el primer dia que hem vist el Pedraforca enfarinat. Ha plogut tota la tarda; després, cap al vespre, ha tornat a sortir el sol. En algun lloc, m'han dit, s'han trobat uns quants rovellons petits, petits, i pinetells. Però tothom, matí i tarda, només feia que mirar el whatsapp i parlar de la guàrdia civil. Un ambient com els dels anys seixanta-setanta que retrata magistralment el Paco Candel a El dolor del mundo.


14 de setembre del 2017

L'espot "Hola, República"

L'espot "Hola, República", de l'ANC, s'ha gravat a Berga; plaça de Sant Pere (hi surt una dècima d'instant la regidora de la CUP Mònica García), plaça de Sant Joan (es veu, a la façana de l'església, la desproporcionada placa commemorativa de mossèn Armengou col·locada el 1994), etc. No havíem quedat que els de la CUP no eren de missa?

Per veure l'espot, cliqueu aquí.

9 de setembre del 2017

11 de Setembre




AQUEST PAÍS

Com el desmai
Sembla que cau
Però no cau mai.

Com aquest roc fenomenal
sempre mira amunt, més alt.

Una mica de rauxa,
Una mica de seny
I procurar llenya seca
Que ja ve l’hivern.

11 de Setembre del 2017

8 de setembre del 2017

Aplec de Gresolet

Les vaques de Saldes avui han baixat de les Costes i ja pasturen als prats de Gresolet, sota la cara Nord del Pedraforca.

22 de juliol del 2017

Crònica del 75è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt (any 1991)


Publicat a  L'Erol. Revista cultural del Berguedà. Any 2016. Núm. 129/130. Monogràfic "Queralt. Un paisatge patrimonial". (p. 171-173).


Referència a: Josep M. Ballarín, Antoni Deig, Jaume Farguell, Dorothy Noyes, Jordi Pujol.

Enllaç al text