Hi ha res del Picasso de Gósol?

Segons publica avui Le Monde, han aparegut 271 obres de Picasso desconegudes fins ara. Són quadres, litografies, carnets (quaderns) i dibuixos realitzats entre els anys 1900 i 1932. El seu propietari, que com a electricista havia instal·lat sistemes d'alarma a la casa del pintor i n'ha demanat l'autentificació, afirma haver rebut el lot del propi Picasso. El cas està en mans de la justícia.

Entre aquestes 271 obres, hi ha res de Gósol?

--------------------

Mystérieuse découverte de 271 œuvres de Picasso

LEMONDE.FR avec AFP | 29.11.10 | 09h52 • Mis à jour le 29.11.10 | 10h41

Pas moins de 271 œuvres de Pablo Picasso des années 1900 à 1932, dont personne ne connaissait l'existence, ont été découvertes récemment, conduisant les héritiers du peintre à porter plainte contre X... pour recel, rapporte lundi Libération.

Les tableaux, carnets et dessins, d'une valeur estimée à une soixantaine de millions d'euros, ont été présentés par un couple de septuagénaires de la Côte d'Azur qui souhaitait obtenir des certificats d'authenticité, notamment du fils du peintre Claude Picasso, également administrateur de la succession. Parmi ces œuvres inédites se trouvent en particulier neuf collages cubistes d'une valeur estimée à une quarantaine de millions d'euros, une aquarelle de la période bleue, des gouaches, lithographies et des portraits de sa première épouse, Olga, selon le journal.

Pierre Le Guennec, 71 ans, qui s'est adressé par courrier à Claude Picasso à plusieurs reprises depuis janvier avant de le rencontrer finalement à Paris en septembre, avait travaillé comme électricien pour Pablo Picasso pendant les trois dernières années de la vie du peintre, mort en 1973. Il a précisé avoir installé des systèmes d'alarme dans les différentes résidences de l'artistes, notamment à la villa Californie à Cannes, où de nombreux cartons de dessins étaient entreposés.

"CELA NE TIENT PAS DEBOUT"

Les héritiers et experts mis à contribution ont décidé de porter plainte contre X... pour recel le 23 septembre. Les œuvres ont été saisies le 5 octobre par l'Office central de lutte contre le trafic des biens culturels au domicile du couple à Mouans-Sartoux, dans les Alpes-Maritimes.

L'électricien à la retraite a été placé en garde à vue, selon le journal, qui ne précise pas où il se trouve depuis. Le retraité plaide l'innocence et affirme que ces œuvres lui ont été données par le maître, selon certaines de ses déclarations, par l'épouse de Picasso, selon d'autres. Joint par Libération à New York, Claude Picasso a exclu l'idée que son père ait pu "donner une telle quantité, cela ne s'est jamais vu, cela ne tient pas debout (...). C'était une partie de sa vie". Il a ajouté souhaiter que la justice fasse toute la lumière sur l'affaire et que "personne ne puisse tirer profit d'une mauvaise action, si c'est bien le cas". "Il ne faut pas que ce patrimoine se retrouve dispersé", a-t-il conclu.

Es diu...

1. Es parla d'un berguedà com a conseller de la Generalitat en el proper govern d'Artur Mas. Respon a les inicials L. T., és director de l'Institut de Ciències Fotòniques i fill de la Valldan.

2. A Berga, el 18 de desembre iniciarà les seves emissions un nou canal de TV. Se'n farà càrrec una empresa dedicada a Actividades De Producción Cinematográfica Y De Vídeo que porta el nom (M. M. C.) d'un conegut càmera que durant disset anys va cobrir per a TV3 la informació del Berguedà i la Catalunya Central.

L'editor Jaume Huch

Ocupa tres quarts de pagina de l'Avui d'avui. És a la 39, "Cultura i espectacles". Signat pel poeta i escriptor David Castillo, "Butxaca profunda" explica l'estrena de la col·lecció en petit format "Dins el circ itinerant", d'Edicicons de l'Albí, de Jaume Huch. Els quatre primers títols són de Maupassant -traducció de Lluís Calderer- , Stevenson -traducció de l'editor-, Rusiñol i Ramon Vinyes. Després vindran textos de Ritsos i Maragall.

La família berguedana dels Huch compta amb sacerdot historiador, fotògraf, impressor, llibreter; la casa ha estat associada als llibres de text escolars i als recordatoris de les defuncions. Ara, el filòleg, poeta, novel·lista, traductor i editor Jaume Huch porta les Edicions de l'Albí. És una editorial de comarques amb mirada europea que treu al mercat obres escollides amb finor de sibarita de les lletres. Són edicions d'una pulcritud i disseny que es poden comparar a les sortides de les fàbriques de les millors editorials del país. Una feina tan ben feta bé es mereix que algun dia, després de perdre diners, li toqui la campaneta de la sort. Des d'aquest "Quadern" desitgem l'èxit més gran als petits volums que a les llibreries s'exposen a la capseta "Dins el circ itinerant" .

Climent Forner llegirà l'Homilia a Organyà

Mossèn Climent Forner llegirà l'homilia religiosa Organyà, a dos quarts de nou del vepre del dissabte 4 de setembre a l'església, just mitja hora després que l'escriptora Empar Moliner hagi llegit l'homilia laica a la carpa de la Festa i Fira del Llibre del Pirineu Homilia 2010.

Avui ha mort Carles Hug de Borbó-Parma

L'autor d'aquest bloc amb el pretendent carlí
el 20 de febrer de l'any passat
al restaurant Sala de Berga

La notícia de la seva mort al diari Avui.
Sobre la relació de Carles Hug amb el Berguedà, publicat anteriorment a QUADERN DEL PEDRAFORCA.

Un avianès guanya el primer premi del concurs de conte curt Antoni Gomila.

Podeu llegir la notícia sencera a través d'aquest enllaç.

El silenci de Tàcit i el cafè del filòsof Josep Montserrat i Torrents sota el Pedraforca

L'altre dia, sota el Pedraforca vaig dinar a la taula del costat on menjava solitari el filòsof Josep Montserrat i Torrents que, en acabar, es va aixecar de la taula, em va saludar, va pagar religiosament, va sortir per la porta, es va posar el barret esportiu, va pujar al cotxe i va baixar cap a la betzinera de Saldes a prendre un cafè amb la simpàtica dependenta gosolana que gran amiga de l'esposa del filòsof, Jèssica Jaques Pi, professora d'Estètica i Teoria de les Arts a la UAB, autora de treballs sobre l'estètica del romànic i el gòtic, sobre Kant, sobre el Picasso de Gósol...

Josep Montserrat ha publicat aquest any la novel·la El silencio de Tácito (Ediciones B; Barcelona, abril del 2010). El tema és la pèrdua -real- dels Annals de Tàcit que haurien de parlar de la mort de Jesús de Natzaret. Montserrat creu que probablement un monjo de l'Edat Mitjana va considerar que la notícia aportada per Tàcit no era convenient i va arrencar dels Annals el quadernet que la contenia. Aquesta teoria lla va exposar en dos llibres El desafiío cristiano (1995) i Jesús, el galileo armado (2008). "Cap historiador va recollir el tema, que continua sent ignorat pel gran públic. Per això em vaig decidir a escriure la novel·la".

La malaltia del pretendent carlí, Carles Hug de Borbó-Parma

Missatge de Carles Hug de Borbó-Parma (Barcelona, 2 d' agost del 2010):

Quiero decir a los Carlistas que mi estado de salud no es bueno. Estoy totalmente en las manos de Dios, rodeado de mi familia y de mis fieles. Lo único que os pido es serenidad y que sigáis adelante con nuestro proyecto de libertades, expresión moderna de nuestros antiguos fueros. Confío mucho en vuestras oraciones y en vuestro cariño. Os pido seguir al lado de mis hermanas María Teresa, Cecilia y María de las Nieves, y de mis hijos Carlos Javier, futuro Jefe de la Dinastía, Jaime, Margarita y Carolina.

----------------------
El berguedà Toni Gol, presentador de l'acte de la diada 2009 del Partit Carlí de Catalunya celebrat a Santa Margarida de Bianya sota el lema Per l'entesa entre les persones i els pobles.

-------------------

Enllaços:
Carles Hug va ser l'any passat a Berga

Carles Hug entrevistat per Mònica Terribas al Canal 33
------------------

Judit Carreras i els toros

De Vilaweb:

PSC, a favor de les corregudes bous, amb tres vots per la ILP i tres abstencions

La majoria dels trenta-set diputats del PSC ha votat contra la prohibició de les corregudes de bous. Només Núria Carreras, Antoni Comín i Josep Maria Balcells hi han votat a favor; i Rosa Maria Farré, Joan Ferran i Antoni Castells s'han abstingut.

--------------------------

De Público:

Diputades i diputats dels PSC que han votat contra la supressió:

José Montilla, president de la Generalitat, Joaquim Nadal, consejero de Política Territorial y Obras Públicas Higini Clotas Lídia Santos Manuela de Madre Miquel Iceta Consol Prados Carme Figueras David Pérez Núria Segú Caterina Mieras, ex consejera de Cultura Montserrat Capdevila, Esteve Pujol, Agnès Pardell, Rocío Martínez-Sempere, Dolors López, Teresa Estruch, Josep Casajuana, Alexandre Martínez, Joaquim Josep Paladella, Francesc Xavier Boya (CpC y Síndic de Aran), Antoni Llevot, Pia Bosch, Judit Carreras, Roberto Labandera, Mila Arcarons, Mohammed Chaïb (CpC), Jordi Terrades, Flora Vilalta, Lídia Santos y Higini Clotas.

-------------

De El País 5 de març del 2010

FRANCISCO GONZÁLEZ LEDESMA

El futuro de la lidia

La memoria del llanto

Perdonen si empiezo con una confidencia personal: yo, que soy contrario a los toros, entiendo de toros. Durante años, cuando me recogieron en Zaragoza durante la posguerra, traté casi diariamente con don Celestino Martín, que era el empresario de la plaza. Eso me permitió conocer a los grandes de la época: Jaime Noain, El Estudiante, Rafaelillo, Nicanor Villalta. Me permitió conocer también, a mi pesar, el mundo del toro: las palizas con sacos de arena al animal prisionero para quebrantarlo, los largos ayunos sustituidos poco antes de la fiesta por una comida excesiva para que el toro se sintiera cansado, la técnica de hacerle dar con la capa varias vueltas al ruedo para agotarlo... Si algún lector va a la plaza, le ruego observe el agotamiento del animal y cómo respira. Y eso antes de empezar.

El peligro del toreo, además de inmoral como espectáculo, es efectista

Vi las puyas, las tuve en la mano, las sentí. El que pague por ver cómo a un ser vivo y noble le clavan eso debería pedir perdón a su conciencia y pedir perdón a Dios. ¿Quién es capaz de decir que eso no destroza? ¿Quién es capaz de decir que eso no causa dolor? Pero, claro, el torero, es decir, el artista necesita protegerse. La pica le rompe al toro los músculos del cuello, y a partir de entonces el animal no puede girar la cabeza y sólo logra embestir de frente. Así el famoso sabe por dónde van a pasar los cuernos y arrimarse después como un héroe, manchándose con la sangre del lomo del animal a mayor gloria de su valentía y su arte.

Me di cuenta, en mi ingenuidad de muchacho (los ingenuos ven la verdad), de que el toro era el único inocente que había en la plaza, que sólo buscaba una salida al ruedo del suplicio, tanto que a veces, en su desesperación, se lanzaba al tendido. Lo vi sufrir estocadas y estocadas, porque casi nunca se le mata a la primera, y ha quedado en mi memoria un pobre toro gimiendo en el centro de la plaza, con el estoque a medio clavar, pidiendo una piedad inútil. ¡El animal estaba pidiendo piedad...! Eso ha quedado en la memoria secreta que todos tenemos, mi memoria del llanto.

Y en esa memoria del llanto está el horror de las banderillas negras. A un pobre animal manso le clavaron esas varas con explosivos que le hacían saltar a pedazos la carne. Y la gente pagaba por verlo.

El que acude a la plaza debería hacer uso de ese sentido de la igualdad que todos tenemos y darse cuenta de que va a ver un juego de muerte y tortura con un solo perdedor: el animal. El peligro del toreo, además de inmoral como espectáculo, es efectista, y si no lo fuera, si encima pagáramos para ver morir a un hombre, faltarían manos y leyes para prohibir la fiesta.

Gente docta me dice: te equivocas. Esto es una tradición. Cierto. Pero gente docta me recuerda: teníamos la tradición de quemar vivos a los herejes en la plaza pública, la de ejecutar a garrote ante toda una ciudad, la de la esclavitud, la de la educación a palos. Todas esas tradiciones las hemos ido eliminando a base de leyes, cultura y valores humanos. ¿No habrá una ley para prohibir esa última tortura, por la cual además pagamos?

Perdonen a este viejo periodista que aún sabe mirar a los ojos de un animal y no ha perdido la memoria del llanto.

Francisco González Ledesma es periodista y escritor.