Paraules de Mn. Viladés
Després de la missa hi ha hagut els parlaments, el lliurament d'obsequis i un petit concert a càrrec de la Coral d'Avià. L'acte ha acabat amb el cant d'Els Segadors
Parlament llegit durant l'acte de comiat a mossèn Viladés
Mossèn Ramon Viladés i Llorens va néixer a
Sant Mateu de Bages, parròquia de Coaner, el 1940, en una família pagesa. Va estudiar al Seminari de Solsona i es va
ordenar sacerdot el 1965.
Ha estat vicari d’Avià (1965), la Pobla de
Lillet ( 1967), un any estudiant pastoral a Bèlgica ( 1971), membre de l’equip
parroquial de Berga (1972), capellà de cal Pons (1979), rector de Bagà (1992) i novament d’Avià (1998)
parròquia a la que se n’hi ha anat afegint altres: Capolat, el Cint, Corrreà,
l’Espunyola, Montmajor, el Pujol de Planés i Cal Rosal.
El 1992, mossèn Viladés es va llicenciar en
Història per la Universitat de Barcelona. Sol o amb col·laboració ha escrit
llibres sobre la Colònia Pons i la coral
Polifònica de Puig-reig , les muralles de Bagà al segle XIV, el santuari de
Paller i la parròquia d’Avià, així com articles a la Catalunya Romànica i la Geografia
Comarcal de Catalunya, i a publicacions diverses. Va ser un dels impulsors
i fins no fa gaire president de l’Àmbit de Recerques del Berguedà, entitat que
des del 1982 edita la revista cultural L’Erol.
Durant 22 anys, de 1976 a 1998, mossèn Viladés va fer classes a l’escola
tècnico-professional Sant Francesc, de Berga. Encara ha tingut temps per a
dedicar-se a altres coses, per exemple la fotografia.
El 1965 mossèn Viladés va venir de vicari
d’Avià. Durant tres mesos també va de fer de mestre dels nens, perquè el que
havien nomenat no va voler venir. Els qui tenen edat per recordar-ho saben com
es va implicar en la vida del poble, per exemple fent classes de català,
activitat que, encara que ara sembli que no pot ser, era considerada tant
perillosa pels alcaldes dels pobles. L’arribada de mossèn Viladés va suposar
per al poble d’Avià una alenada d’aire nou tant en l’aspecte religiós com en el
social. Com que era jove, vint-i-cinc anys, es va aproximar especialment al
jovent de l’època amb una visió de la religió molt d’acord amb un dels
objectius que s’havia proposat el Concili Vaticà II que aquell mateix any 1965 va
acabar, concretament el que diu “Adaptar
la disciplina eclesiàstica a les necessitats i mètodes del nostre temps”, que a
nivell popular es resumia amb el terme
italià “aggiornamento”, o posada al dia, que tant li agradava pronunciar
al Papa sant Joan XXIII.
Aquell capellà
jove que només es va estar dos
anys de vicari al nostre poble, mossèn
Viladés, va tornar-hi com a rector
trenta anys després, quan ja tenia prop de seixanta anys, que és més o menys
l’edat en què moltes persones ja comencen de pensar en la jubilació.
En el transcurs d’aquest anys, moltes coses
han canviat al poble i a la societat en general. Avià ha crescut, ja no ens
coneixem tots com abans. La nostra societat és més moderna i les noves
tecnologies han canviat la nostra manera de viure i de pensar. En el terreny religiós,
si abans l’església era present a tot arreu i la pràctica religiosa un fet comú
per a la majoria de persones, a les últimes dècades s’ha produït, com diu el
monjo de Montserrat i antropòleg Lluís Duch, “un gir copernicà en el si de les
nostres cultures: el Déu «oficial» s'ha convertit en un Déu estrany, aliè,
distant i, per molts, fins i tot inexistent”.
La celebració d’avui és l’última que presideix
mossèn Viladés com a rector d’Avià, el nostre poble. En aquesta segona etapa, mossèn Viladés s’haurà
estat prop de vint anys entre nosaltres. Com a prevere, ha presidit les
celebracions litúrgiques, ha predicat la Paraula, ha tingut cura de la
catequesi junt amb les persones col·laboradores, ha presidit el grup de Càritas
i el Consell Parroquial. En el terreny
més material, només esmentarem tres coses: ha escrit la història de la
parròquia de Sant Martí d’Avià, va fer restaurar la creu processional
renaixentista que es va salvar de la destrucció el 1936 i va fet pintar
l’església amb tant d’encert que només
d’entrar en aquest edifici bicentenari un ja queda imbuït per un ambient que
està molt d’acord amb la sensibilitat artística dels nostres dies.
Li hem d’agrair que les celebracions
litúrgiques que ens ha presidit s’han caracteritzat sempre per l’agilitat i la dignitat, que
en els seus sermons ha fet servir la paraula adient, la frase exacta, i el comentari basat en el bon sentit.
Se’n va d’aquesta parròquia un home bo i
cultivat, que a dalt a la rectoria té les parets com qui diu folrades de llibres.
El mossèn que ara se’n va se’ns havia tornat tan familiar que la seva figura
s’havia fet indestriable d’aquestes parets: ens costarà d’acostumar-nos a
sentir aquí una altra veu.
Mossèn
Viladés, moltes gràcies per tot (aquestes gràcies les fem extensives també a
les vostres germanes, especialment la Roser). Que aquesta nova etapa que aviat
iniciareu a Solsona us sigui profitosa i agradable. A Avià hi deixeu un molt
bon record i, per part nostra, tota l’estimació.
