Donem per fet que aquí tothom (?) coneix l'arquitecte Emili Porta i Galobart, a qui devem, a Berga, els projectes de l'edifici de l'Ajuntament (1930), els de les Estaselles, del pla de l'Alemany i del passeig que des dels "25 años de paz" franquistes anomenem passeig de la Pau. També, entre altres, els xalets modernistes de l'advocat senyor Josep M. Puig i Pou i el seu mateix (xalet Porta), enderrocats gràcies a la permissivitat d'un urbanisme de poca volada; l'edifici vell de Correus, al camí de Roser; el panteó Bassacs del cementiri, on els maquis havien fet reunions clandestines a l'època de la foscor i que ara acull el panteó de berguedans il·lustres... Emili Porta també és l'autor dels plànols de les escoles de Bagà, Navàs i Sallent.
Perquè no sigui dit, després d'enderrocar uns quants edificis ideats per ell, la ciutat de Berga li va dedicar el passatge Arquitecte Porta, que uneix el passeig de la Pau i la plaça dels Països Catalans.
Josep Porta i Galobart (Berga, 1888 - Barcelona, 1958), germà de l'arquitecte, és encara més desconegut que ell.
En aquest enllaç en diem alguna cosa:
"Les gitanes de Porta i Galobart". A L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 37, núm. 136 (estiu 2018), p. 61-63
