Encara no hi han pujat els ramats ni el paisatge s'ha vestit de verd, al Pla d'Anyella. Les ondulacions del muntanyam són ara marronoses, com el pèl del gos d'atura que seu i mira endavant tranquil: no hi endevina cap rastre de moviment. A primer cop d'ull, la vegetació sembla adormida, embolcallada en el descans profund de la letargia hivernal. Però enmig de la pastura morta, desafiant el vent fred que hi bufa, ramats d'acolorides diminutes flors de safrà presagien la primavera que ja som i tan amunt arribarà més tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada