2 de juliol: presentació a l'església de l'Espà del llibre de Maria Favà sobre l'accident del 1944 en la mina Clara d'aquest poble del municipi de Saldes (Berguedà)à

 

2 de juliol: foc de camp amb Jaume Arnella als peus del Pedraforca

 

L'Àliga de la Patum. Dibuix d'Antoni Utrillo

 Museu Nacional d'Art de Catalunya

Fons: Adquisició de la col·lecció Casellas, any 1911

Corpus 2022. Patum de Lluïment

 

ASSAIG GENERAL DE LA PATUM INFANTIL 2022

Tirabols

EL 1979, JOAN FUSTER ES VA NEGAR A INCLOURE EL SEU "APÈNDIX" A LA "JUSTIFICACIÓ DE CATALUNYA" DE MN. JOSEP ARMENGOU

                                            Joan Fuster

Devem a Joaquim Auladell el coneixement de l'autor del l'Apèndix que va aparèixer a les últimes edicions clandestines i anònimes de la Justificació de Catalunya, de mossèn Josep Armengou: l'assagista valencià Joan Fuster.

Ara bé, aquest Apèndix no figura a les edicions legals de la Justificació, i l'explicació és que Fuster no va autoritzar la seva inclusió. A la carta que ho comunica a l'editorial La Magrana (any 1979) és ben taxatiu: "No vull que el meu apèndix a la Justificació del mossèn de Berga aparegui en el mateix volum". Explica que al seu moment el va escriure perquè li ho va demanar Joan Ballester  "i perquè potser podia anar obrint camí a la idea de PPCC".

De la Justificació, Fuster en recorda la primera lectura "ja aleshores, em va semblar poc convincent i escassament afí a la meva manera de veure el problema nacional". Encara que el considera "un document curiós, allò que ara en dieu testimonial", no s'està d'aprofitar l'avinentesa per deixar constància del seu anticlericalisme: "I, a sobre, i per principi, estic en contra de qualsevol opinió de qualsevol capellà. Els capellans sempre van a la seva, i Catalunya serà cristiana o no serà i etc. ¿Entesos?".