Lluís Comellas a l'acte de presentació de la segona edició del llibre Allò que va passar a l’Era d’en Pei (portada a la foto superior), a l'Aula de Formació d'Adults del Berguedà, on últimament estudiava anglès. (18/02/2019; Foto: BNG).
Ha mort Lluís Comellas Coma. Tenia 70 anys. El seu pare era conegut per l'àlies "Joan dels Paraigües", perquè en reparava; vivia en una caseta que hi havia al final del parc, a la cruïlla de la carretera de Cardona amb el carrer pla de l'Alemany.
El Lluís era professor, ara jubilat, de dibuix i de música a l’Escola de Treball de Granollers. Havia col·laborat en obres teatre escolar pintant decorats i escrivint-ne la música. Cantava a la Polifònica de Puig-reig. Era afeccionat a l’esquí, a l’escalada, a la poesia (encara que mai n'havia arribat a publicar) i a la narrativa. Va ser un caminador endèmic de tot el Pirineu i, sobretot, del Berguedà. Va publicar un únic llibre, el conte Allò que va passar a l’Era d’en Pei (Centre d'Estudis d'Avià, 2018; del qual es va esgotar la primera edició i se'n va editar una segona). És una història ubicada a la zona del Berguedà on el Lluís Viladrich va descobrir les petjades de dinosaure: Fumanya, Vallcebre, Fígols...
El Lluís era professor, ara jubilat, de dibuix i de música a l’Escola de Treball de Granollers. Havia col·laborat en obres teatre escolar pintant decorats i escrivint-ne la música. Cantava a la Polifònica de Puig-reig. Era afeccionat a l’esquí, a l’escalada, a la poesia (encara que mai n'havia arribat a publicar) i a la narrativa. Va ser un caminador endèmic de tot el Pirineu i, sobretot, del Berguedà. Va publicar un únic llibre, el conte Allò que va passar a l’Era d’en Pei (Centre d'Estudis d'Avià, 2018; del qual es va esgotar la primera edició i se'n va editar una segona). És una història ubicada a la zona del Berguedà on el Lluís Viladrich va descobrir les petjades de dinosaure: Fumanya, Vallcebre, Fígols...
Sonet que l'editor i poeta berguedà Jaume Huch ha publicat al seu compte d'Instagram en record de Lluís Comellas:
La muntanya que un dia et va reptar a fer el cim
ara t'acollirà després de l'escalada:
la pedra no és esquiva, quan bona és la cordada,
i dels dies el cel sap esventar el polsim.
Vençuts els foscos núvols, el paisatge és sublim,
la llum et besa el rostre, la tarda és ben daurada,
i el silenci s'escampa per tota la collada
mentre la pell s'amara d'un amorós plugim.
El piolet reposa, clavat com una estela,
i desprèn un reflex que tot ho cobricela
fins que la teva estrella la nit omple de pau.
El glaç d'hiverns inhòspits ja és font de primavera,
com l'aigua del record que banya la ribera
fins a fondre's al mar que albires com una au.
Jaume Huch
28-6-2020
En record de Lluís Comellas Coma
