"El primer emperador i la reina Lluna", nova novel·la de Jordi Cussà


                                       Jordi Cussà. Foto: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Cuss%C3%A0_i_Balaguer

 

 A La Vanguàrdia d'avui, 27 de desembre, set especialistes de l'àrea de cultura ofereixen una selecció de cent propostes escollides entre allò que s'esdevindrà l'any 2021.

A la secció "Narrativa en català", la cinquena proposta és el llibre de Jordi Cussà  El primer emperador i la reina Lluna, "una falsa novel·la històrica plena d'aventures", editat per Comanegra, la mateixa editorial que el gener d'aquest 2020 va publicar, traduït per Jordi Cussà,  Les primeres dones d’Auschwitz, de Heather Dune Macadam. 

 

 

Surt a la venda un cartell de la Patum del 1954, de Josep Viza

 

Al portal Todocolección ha sortit a la venda un cartell de la Patum corresponent a l'any 1954 del qual és autor l'il·lustrador Josep Viza.

L'il·lustrador Josep Viza Majó (Barcelona, 1906 - 1997) va estar pràcticament sempre lligat a la casa Seix Barral, del tallers de la qual va sortir imprès el cartell de la Patum ara en venda. 

Viza és autor d'un cartell que anuncia l'anís del Taup, de dos cartells durant la guerra civil (un de Socors Roig Internacional i l'altre i l'altre d'un curs per a monitors de gimnàstica), i de nombrosos cartells de festes durant el franquisme, com les Santes de Mataró o la processó de Divendres Sant de Barcelona.


 


Els "Fets de Fígols de 1932" segons Josep Pla

 

Aquests dies ha arribat a les llibreries l'obra que transcriu el manuscrit original inacabat en català de la Història de la Segona República Espanyola , de Josep Pla.

Pla va escriure, subvencionat per Francesc Cambó, la Historia de la Segunda República Española, avui pràcticament introbable, publicada en quatre volums a l’editorial Destino, els anys 1940 i 1941, i mai no reeditada, que originàriament havia de ser escrita en català, com demostra el manuscrit ara publicat.

Fem un breu resum de la referència que Josep Pla fa als Fets de Fígols del 1932.

«La Federació Anarquista Ibèrica [FAI], o sigui, els elements més actius, l’èlite de la Confederació Nacional del Treball [CNT], promou a les conques del Llobregat i el Cardoner [sic] un moviment de sedició que produeix a tota Catalunya una impressió vivíssima.»

Després d’exposar que el 21 de gener del 1931 nombrosos individus armats  a Manresa, Sallent, Berga Cardona i Súria es van apoderar d’aquestes poblacions després de reduir els pocs elements de la guàrdia civil que hi havia: disposaven, els revolucionaris, de les armes que havien requisat al sometent.

La proclama del Comitè que es va fer pública advertia que «aquel [proletari] que esté en disconformidad  con el programa que peresigue nuestra ideologia [el comunisme llibertari] será resposable de sus actos.»

Quant als actes que van seguir la proclamació del comunisme llibertari, sobre Berga Pla escriu: «es cometen tota tota mena d’estralls: un grup es fa fort en una casa i, disposant de bombes en abundància, llença diversos artefactes a la força pública. [...] Els miners de Fígols, en nombre de gairebé sis mil, secunden el moviment i, arnats de fusells i de bombes, es fan forts en la zona minera.»

Per reprimir el moviment anarquista, Manuel Azaña  dona ordres al general de la Quarta Divisió «de enviar a la zona donde se ha producido el levantamiento las fuerzas necesarias para aplastarlo.» Quan hi van arribar els militars «els revolucionaris deposaren  les armes a la zona minera de Fígols, els miners foren encerclats a la muntanya i obligats a rendir-se.» Els miners van ser detinguts i deportats a Villa Cisneros.

Escriu Pla: «Un govern de socialistes, de demòcrates i d’esquerristes deportant a Villa Cisneros un grup d’anarquistes, és a dir portant a cap, com un govern reaccionari qualsevol, el que cap govern monàrquic encara havia –ni pel nombre  dels deportats ni pel lloc de deportació– mai fet [...]» va propiciar als anarquistes un motiu per a la demagògia.

El comandant Franco, Ramon Franco, germà del general, que era diputat a les Corts de Madtid per Esquerra Republicana de Cataluna, va culpar dels fets de l’Alt Llobregat no a «los que han tomado parte en los mismos sino los que han permitido que se llegara a este estado de espíritu.»

 

Josep Pla (2020). Història de la Segona República Espanyola. Manuscrit original català inacabat. [Edició: Xavier Pla]. Barcelona: Edicions Destino. Pàgines 188-192.

 

 

Va morir el penalista Juan Córdoba Roda

 

Esquela de Juan Córdoba publicada a La Vanguardia d'ahir.


Breus notes biogràfiques sobre Juan Córdoba Roda

Va morir el dissabte passat, dia 21.

Penalista influït per l'escola alemanya. Dedicat a la docència i a l'adovocacia, havia exposat les seves tesis en cursets, conferències i monografies. És autor de Comentarios al Código Penal, obra en diversos volums.

Durant dos anys va estudiar a la Universitat de Munic i durant un, a la de Bolònia.

1963. Càtedra de Dret Penal a la Universidad de Oviedo.

1966. Universitat de València.

1971. Càtedra de Dret Penal a la Universitat de Barcelona on es retroba el seu mestre, Octavio Pérez Vitoria.

1976. Presideix un acte universitari a favor de l'amnistia amb Manuel Sacristán.

1979 - 1983. Degà de la facultat de Dret de la Universitat Barcelona en substitució de Manuel Jiménez de Parga, ministre del primer govern de la UCD.

... Va defensar Miquel Sellarés, responsable de la policia autonòmica, en el sumari sobre de la crema de banderes espanyoles; Macià Alavedra i Lluís Prenafeta; també Jordi Pujol, en el cas Banca Catalana; i el mestre Josep Rovira, de l'escola de Bagà.

........... Joan Córdoba era casat i pare de família nombrosa. La seva esposa és la berguedana M. Queralt Cardona, filla d'un germà de l'advocat Juli Cardona. Fins a principis de la dècada dels vuitanta estiuejava a Berga, en un xalet de la zona dels Pedregals.