Beques de recerca etnològica sobre el Berguedà

La Revista d'etnologia de Catalunya (núm. 34 (abril del 2009) publica una ressenya de les beques de recerca etnològica i etnomusicologia del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana corresponents a l'any 2007. Entre elles hi trobem aquestes dues relacionades amb el Berguedà:
El cant tradicional polifònic en el repertori religiós i de taverna a l'Alt Berguedà, d'Iris Gayete. La investigació s'ha centrat a l'Alt Berguedà, l'Alt Solsonès i Josa i Tuixent.
Els Plens de Patum, de Rosa Cerarols. És un muntatge audiovisual que mostra i documenta les pràctiques que donen significació a aquest entremès de la Patum, intentant plansmar la festa, el sentiment i la vivència profunda.

Jordi Cussà, premi "Lector de l'Odissea"

De Vilaweb

Jordi Cussà guanya el Premi 'El lector de l'Odissea'

Proa publicarà la novel·la guanyadora, 'El noi de Sarajevo'

'El noi de Sarajevo' de Jordi Cussà (Berga, 1961) ha guanyat l'onzè Premi 'El lector de l'Odissea' de Vilafranca. La història se situa entre el 1991 i 1995 durant les guerres entre Sèrbia, Croàcia i Bòsnia-Herzegovina. Quan esclata el conflicte, el protagonista, un noi de Sarajevo entremesclat de totes les ètnies, té dotze anys. D'aniversari en aniversari, la novel·la mostra el teatre de lluites, odis, venjances i mentides disfressades.

El Premi 'El lector de l'Odissea' té una peculiaritat que el fa més plural, participatiu i diferent que esl altres: Un consell de cent lectors selecciona les tres obres finalistes. A partir d'aquí, un jurat (en aquesta edició format per Isabel-Clara Simó, Ada Castells, Jordi Galves, Esperança Camps, Josep Lluch, Àngels Castells i Lluïsa Lázaro), en representació del Consell, han escollit l'obra guanyadora.

El guardó és dotat amb 13.000 euros i el convoquen la llibreria l'Odissea, Edicions Proa (que publica el volum), l'ajuntament de Vilafranca i el Consell comarcal de l'Alt Penedès.

Buscant La Trinca

La Beth presentarà el programa de TV3 "Buscat La Trinca"

És quan TV3 es planteja recuperar el que va ser La Trinca en una ficció, dirigida per Joaquim Oristrell, que neix la idea de fer un càsting per trobar-ne els protagonistes. Més tard, allò del càsting ha donat lloc a la idea del nou programa de La Trinca, a TV3: "Buscant La Trinca".

"Buscant La Trinca"és el títol provisional del programa de televisió que busca els protagonistes d'una ficció sobre aquest grup musical. La Trinca va constituir un dels esdeveniments sociològics i populars més significatius en la Catalunya del final del franquisme i la transició. La ficció l'escriurà i dirigirà Joaquim Oristrell.

En cada episodi, el programa buscarà, per diverses localitzacions geogràfiques, gent amb inquietuds artístiques disposada a participar en el càsting que s'emetrà en sis episodis, cadascun dedicat a una zona geogràfica.

Una part del càsting tindrà lloc en un teatre, amb públic, però una altra part es farà al carrer, amb la gent dels pobles i les ciutats. Es tracta que el càsting de "Buscant La Trinca" es converteixi en un esdeveniment popular en què podrem conèixer personatges peculiars, fans del trio de Canet que reviuran anècdotes relacionades amb el grup, i gent disposada a interpretar cançons de La Trinca.

Una vegada finalitzats els càstings i decidits els seleccionats, començaran les gales, que acabaran triant els tres protagonistes de la ficció sobre La Trinca. Els aspirants, que hauran de demostrar les seves aptituds artístiques, durant la setmana, rebran classes de composició, cant i interpretació.

En diversos moments del programa els membres de La Trinca recordaran les anècdotes més sucoses, algunes no explicades ma, de la seva trajectòria de vint anys als escenaris.

El berguedà Jordi Plans actuarà a Barcelona amb el "Cor de Teatre"

Per veure'ls actuar, cliqueu sobre aquest enllaç; si us interessa una noticia de TV3 que parla d'ells, feu-ho aquí.
Per llegir la informació sobre els recitals que faran a Barcelona, mireu el programa.

Joan Martí i Alanis va ser el nostre bisbe

L'Editor Jaume Huch i el bisbe Martí i Alanis
a la presentació del llibre de mossèn Climent Forner
(Solsona, febrer del 2008). Foto: Bisbat de Solsona

Fa més de trenta anys, Joan Martí i Alanis va ser durant 2 anys i 4 mesos (1975 - 1977) administrador apostòlic del bisbat de Solsona. Segons va declarar no fa molt, “l’experiència dels bisbats de la Seu i el de Solsona em van donar una maduració que sempre agrairé”.
Quan va arribar a Solsona el primer que va fer va ser reorganitzar les institucions del bisbat, que es trobava en una situació força caòtica degut a l'efervescència dels darrers anys del franquisme i la la manca de resposta que hi donava el pontificat de bisbe José Bascuñana (1964 - 1974). Un dels fets més significatius del periòde va ser la dimissió dels vicaris episcopals, entre ells el llavors mossèn Florenci Besora. Aquest fet va provocat un article de l'erudit mossèn Josep Perarnau a Tele/eXprés, "Dimisiones en Solsona", on deia que la situació era insostenible i que era urgent posar-hi remei. Perarnau, especialista mundialment reconegut en Llull i Arnau de Vilanova, va ser assessor del doctor Pont i Gol a les sessions conciliars del Vatià II. A Bascuñana el va succeir Martí Alanis i el 1977 fou nomenat Miquel Moncadas.
En la seva estada a Solsona, Martí i Alanis va fer amistat amb molts capellans, entre ells mossèn Climent Forner “no és una amistat improvisada; des de la delegació de Mitjans de Comunicació, amb mossèn Climent Forner tenim una amistat ben arrelada. És un dels millors poetes de Catalunya i que té dos grans amors: la fe cristiana i Catalunya i la seva llengua”. Martí i Alanis és l'autor de l'epíleg de Preneu-m’ho tot, deixeu-me la paraula (Poesia, 1945-2007), obra poètica completa de Climent Forner editada per Jaume Huch (Edicions de l'Albí).