30 de desembre de 2009

La Nestlé vol comercialitar l'aigua de la Pedra, a la Vall de Lord

La font del Pujol, aquest desembre. Foto: BNG

El Pujol del Racó és una impoennet masia de la Pedra amb dues eixides sobreposades de 4 arcades cadascuna, pou i aerogenerador de la marca Jacobs, importat de l'estat de Minnesota. Prop de la casa hi ha la font del Pujol i, seguint la pista que va a parar al Verd, sobre Gósol, la Borda del Pujol, des d'on es veu una formidable panoràmica que comprèn, a ponent, la serra del Port del Comte i, als peus, la Vall de Lord, amb Sant Llorenç de Morunys i la carretera de la Coma.
La finca del Pujol va ser venuda per l'últim propietari per uns quants cents de milions de les antigues pessetes a la societat anònima suïssa Nestlé, que preveu embotellar l'aigua de la font del Pujol a través d'alguna filial, com fa amb l'arxifamosa Source Perrier. A la Borda potser hi encabirien un establiment de turisme rural que aprofitaria l'impressionant paisatge, però estem dins d'un període econòmic de vaques flaques i la racionalitat empresarial no preveu per ara alegries expansives: l'aigua de la cabalosa i solitària font del Pujol haurà d'esperar temps millors.



22 de desembre de 2009

El calendari del Deseuras

Va ser divendres passat, dia 18, que al Pavelló de Suècia es va presentar el calendari de Ràdio Berga amb fotos aquest any de Josep Deseuras, imatges inèdites de la primera dècada de la segona meitat del segle passat.
Gràcies a les paraules del senyor Enric Cobo, cap del servei de coordinació general d'arxius de la Generalitat, sabem que Berga és la quarta comarca de Catalunya en el rànquing de quantitat de documents fotogràfics. Gràcies a aquest acte vam saber que el director de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona és Jordi Serchs, fill de Berga.
El fotògraf Deseuras ha fet donació a l'Arxiu Comarcal del Berguedà de 153.000 negatius que plasmen la vida berguedana del 1952 al 1980. Deseuras es va fer famós fotografiant el Pedraforca a l'època del banc i negre, també la Mare de Déu de Queralt. Va ser a l'exili i de sempre hom l'ha pres per anarquista. Va tornar sembla que cansat de les lluites internes de la CNT i va aprofitar el factor humà, la seva relació antiga amb Joan Noguera, l'alcalde d'aquells anys. L'exiliat va passar a ser fotògraf oficial de l'ajuntament franquista. I va retratar la Fira de Santa Tecla, la Patum, Queralt, ramats i gossos d'atura, la gesta dels bolets, el ramonet Xic tocant l'acordió, els Elois, ells ministres franquistes que visitaven Berga, la festa dels cristòfols, les germanetes i els seus pobres, les primeres comunions, els soldats als carrers de Berga, els animals dels soldats, les fontades , la banda dels militars, les processons, reis res que reparteixen il·lusió, més soldats als carrers de Berga, les velles que van a missa, els cors de Clavés, l'alcalde Noguera i la seva vara, els pastorets, soldats fent un got en qualsevol bar de Berga, la Patum, la grisor en blanc i negre d'aquells anys grisos tirant cap a negres que van viure gent com nosaltres amb les seves penes i alegries, amb les seves il·lusions. La generació dels avis que encara passegen pels carrers de Berga i es veuran de molt més joves a les fotos del Deseuras.
Al final de l'acte havia de parlar mossèn Ballarín. Havia de parlar perquè ho havia demanat el Deseuras. El Ballarín va explicar que el Deseuras va ser el primer amic que va tenir a Berga, que el va conèixer ben aviat perquè feia les postals que venien a la botiga del santuari. "Com jo -va dir el mossèn- el Deseuras va fer la guerra en una divisió anarquista".
Segons mossèn Ballarín, Deseuras és un fotògraf objectiu. L'antic custodi de Queralt també va parlar dels dogmatismes polítics i religiosos i que són amics "encara que ell no cregui en Déu i jo sí que hi crec. I anar tirant, que ja en tenim uns quants, ell i jo, i el dimoni que estossegui".

17 de desembre de 2009

Salvador Vinyes farà el monument a la Patum

De directe.cat

Berga pagarà un monument a la Patum per subscripció popular
Caldran entre 3.000 i 4.000 aportacions de 5 euros
17.12.2009 ! 17.05h

berga

Una escultura de sis metres d'alçada que reprodueix el logotip que identifica la Patum donarà la benvinguda a Berga en una de les rotondes de l'entrada de la ciutat. El projecte, impulsat pel creador del logotip i pel Patronat de la Patum, contempla que siguin els berguedans els quins paguin el cost del monument, que serà el primer dedicat a la Patum de la ciutat. Per fer-ho possible es posaran a la venda unes butlletes que costaran cinc euros. Tots els qui hi facin una aportació tindran el seu nom gravat en l'escultura. Tot el procés es podrà seguir al web monumentlapatum.org.

Ha estat aquest dijous quan s'ha donat el tret de sortida al projecte amb la col·locació de la simulació a la rotonda on es construirà el monument. Aquesta simulació s'ha fet per tenir idea de si les dimensions que es plantejaven inicialment, uns sis metres d'alçada i un pam d'amplada, són les adequades. La simulació en cartró s'ha fotografiat i enregistrat en vídeo per analitzar-la a fons. Serà a partir d'aquesta avaluació que els enginyers es posaran a treballar per calcular bé els costos que tindrà el monument.

La idea dels promotors és que aquest sigui un monument popular, que es faci gràcies a les aportacions de tots els berguedans que hi vulguin col·laborar. Es calcula que caldran entre 3.000 i 4.000 persones per pagar-ne el cost. Cadascuna hi aportarà cinc euros i tindrà dret a que el seu nom sigui inscrit en el monument. Segons Salvador Vinyes, creador del logotip i promotor de la iniciativa, aquest pot ser un 'bon regal' per aquestes festes.

Segons Vinyes, la Patum és gairebé l'única cosa que tenen en comú els berguedans entre ells. A més, ha insistit en la voluntat de fer un projecte que sigui obert i transparent. Per això, cada pas, cada decisió que es prengui, el nom de totes les persones que hi facin aportacions i qualsevol detall relacionat amb el monument es faran públics a través de la pàgina web www.monumentlapatum.org.

Una 'bona fórmula' en època de crisi

L'alcalde de Berga, Juli Gendrau, ha explicat que en època de crisi aquesta va semblar una bona fórmula per dotar la ciutat d'un monument dedicat a la festa, reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat. De fet, a banda d'un mural, aquesta serà la primera escultura pública en reconeixement d'una festa que és el principal reclam turístic de la ciutat.

Gendrau s'ha mostrat convençut que la campanya tindrà molt bona acollida entre els ciutadans, ja que no sorgeix de l'Ajuntament, sinó de la societat civil.

De moment no hi ha cap data marcada per tenir el projecte completat, ja que això dependrà de la resposta popular a la iniciativa. Malgrat això, l'artista Salvador Vinyes diu que li agradaria que es pogués fer realitat en breu, en dos o tres mesos, perquè sigui una iniciativa que no perdi l'entusiasme i que sigui 'intensa' com ho és la Patum.

12 de desembre de 2009

Sant Jaume de Frontanyà ja ha decidit

L'escrutini. Foto: BNG

L'alcalde Ramon Vilalta explica el resultat a la premsa. Foto: BNG

- Ens pots explicar què diu aquell cartell d'allà dalt que no es veu bé?
- Posa "Ni falangistes ni mossos" -li ha contestat la noia al mosso. -Està bé, no passa res; si m'ho hagués pensat no t'ho pregunto.
Els dos mossos es passejaven per la plaça solitària de l'ajuntament quan anava enfosquint. Han entrat a l'església, n'han sortit. Quan eren prop de les sis, l'hora del recompte, han anat cap a la biblioteca, als baixos de l'ajuntament on s'han fet durant tot el dia les votacions. Comptant-hi els mossos, catorze persones han estat testimonis de l'escrutini. L'alcalde ha començat a rebre trucades al mòbil. -"Encara no s'ha fet l'escrutini". "Encara no". "D'aquí a una mica". "Ara l'estem fent". L'alcalde, Ramon Vilalta, anava fent ratlles en un bloc. "Els resultats han estat: cens, 21 persones; votants, 19; sí, 18; no 1; cap vot en blanc i cap abstenció". Un aplaudiment ha segellellat la gran victòria independentista del municipi més petit del Principat de Catalunya. L'alcalde ha improvitzat un breu parlaament: "Sant Jaume ja ha decidit; si de noslatres depengués ja seríem un país independent". L'organització havia preparat dues safates de coca i un porró de barreja. L'alcalde Vilalta ha aixecat el porró, però poca estona perquè ha començat una segona tanda de trucades. Amb una mà aguantava el mòbil a l'orella i amb l'altra el tall de coca. La premsa ara treballa de lluny. Ja han vingut durant el dia a filmar i a fer la foto. A aquestes hores amb una trucada a l'alcalde n'hi ha prou.
...Al cap de poc, els resultats han sortit als noticiaris de Catalunya Informació i als diaris digitals
. Avui,
a primera plana, Le Monde parla de la qüestió catalana; a l'interior, hi dedica l'editorial .

11 de desembre de 2009

Reunió de la Coordinadora de Centres d'Estudis



La junta de govern de la coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) es reunirà demà (dissabte, 12 de desembre) a Berga, a la seu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà.

Al Berguedà hi ha dos centres adherits a la coordinadora, l'Àmbit de Recerques del Berguedà i el Centre d'Estudis d'Avià.

Centre d'Estudis d'Avià
Centre d'Estudis d'Avià

Adreça: Av. Pau Casals, 22
08610 Avià
Tel.: 679 30 82 49
A/e: c.e.avia@telefonica.net
Lloc web: http://ceavia.blogspot.com/



Àmbit de Recerques del Berguedà
Àmbit de Recerques del Berguedà

Adreça: Apt. Correus 105
08600 Berga
Tel.: 93 823 00 29
A/e: ambit_erol@eresmas.com




La Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana va ser fundada el 6 de juny de 1992. En l'assemblea constitutiva que es va celebrar aquell dia a Vic, s'hi van adherir una vintena de centres d'estudis locals i comarcals d'arreu dels territoris de domini lingüístic de la llengua catalana; des de llavors se n'hi han adherit unes seixanta.

L'àmbit d'actuació dels centres d'estudis varia, en alguns casos és estrictament local, en altres comarcal i, en menys mesura, alguns centres tenen un àmbit d'actuació que va més enllà del comarcal. Els seus àmbits d'estudi són també múltiples, perquè n'hi ha dedicats a
tots els àmbits de les ciències i la cultura en general. Com a resultat d'aquesta diversitat, les activitats que porten a terme els centres d'estudis són molt àmplies. Els centres d'estudis acostumen a ser unes entitats dinàmiques, on conviuen erudits locals amb llicenciats universitaris, a molts dels quals ha ofert un immillorable camp d'aprenentatge i un mitjà per poder publicar les seves investigacions. Les publicacions dels centres d'estudis cobreixen la divulgació específica de cada comarca i/o població.


8 de desembre de 2009

Joan Córdoba, defensor d'Alavedra i Prenafeta

Breus notes biogràfiques de Joan Córdoba i Roda, advocat de Macià Alavedra i Lluís Prenafeta.

Penalista influït per l'escola alemanya. Dedicat a la docència i a l'adovocacia, ha exposat les seves tesis en cursets, converències i monografies. És autor de Comentarios al Código Penal, obra en diversos volums.

Durant dos anys va estudiar a la Universitat de Munic i durant un a la de Bolònia.

1963. càtedra de Dret Penal a la Universidad de Oviedo.

1966. Universitat de València.

1971. Càtedra de Dret Penal a la Universitat de Barcelona on es retroba el seu mestre, Octavio Pérez Vitoria.

1976. Presideix un acte a favor de l'amnistia al costat de José Sacristán.

1979 - 1983. Degà de la facultat de Dret de la Universitat Barcelona en substitució de Manuel Jiménez de Parga, ministre del primer govern de l'UCD.

... Defensa Miquel Sellarés, responsable de la policia autonòmica, en el sumari sobre de la crema de banderes espanyoles. També defensa Jordi Pujol en el cas Banca Catalana.

........... Joan Córdoba és casat i pare de família nombrosa. La seva esposa és la berguedana Queralt Cardona, filla d'un germà de l'advocat Juli Cardona. Fins a principis de la dècada dels vuitanta estiujeva a Berga, en un xalet de la zona dels Pedragals.

7 de desembre de 2009

L'actuació de Toni Castells a "Afers exteriors" de TV3 es pot adquirir amb fins solidaris

Toni Castells

Toni Castells i la Beth de Súria

Fake Boobs de Toni Castells (Berga, 1976), gravada en directe als programa Afers exteriors de TV3, es pot comprar amb fins solidaris a través d'Itunes (cercant momo fake boobs) o a través de l'enllaç

http://itunes.apple.com/es/album/fake-boobs-feat-richardscott-miquel/id337981322

Preu de la cançó a Itunes:0,99 €.
*Els ingressos per la venda d'aquesta cançó durant el mes de desembre del 2009 seràn destinats al Banc d'aliments de Creu Roja, amb l'objecte de fer arribar aliments a persones en situació d'especial vulnerabilitat. Canalitza aquesta acció l'Assemblea de Creu Roja de Caldes de Montbui - Palau-solità i Plegamans.

4 de desembre de 2009

Sons de Patum a l'Ateneu Barcelonès

Logotip de Paisatge sonor
de la Patum
. Foto: Arxiu
Logotip de l'Ateneu Barcelolès. Foto: Arxiu

Sergi Cuenca, Ramon Felipó, Mons. Jaume Traserra
i Mn. Ramon Viladés durant la presentació del llibre
Músiques de la Patum, de R. Felipó, a la Biblioteca
de Berga el 25 d'abril del 2008. Foto: BNG

Narcís Garolera. Foto: Arxiu

Gravat de la Patum a La Primera Guerra Carlina
a Catalunya
, de Ferran de Sagarra i Siscar

El 3 de febrer, l'endemà de la Candelera, a la sala gran de l'Ateneu Barcelonès es presentarà a la intel·lectualitat catalana el vídeo Paisatge sonor de la Patum elaborat per La Maixerina, en col·laboració amb el Laboratori d'Art Sonor de la Universitat de Barcelona, a partir de 240 hores d'enregistrament de sons de la festa, textos escrits expressament per 80 autors i fotografies.
Durant aquest acte parlaran els autors, Jordi Boixader i Jordi Millan, i Narcís Garolera, professor de literatura, crític literari i editor de Verdaguer i Sagarra, i el músic de Puig-reig Sergi Cuenca, director i teclista d'obres com El musical més petit, Mar i cel, La Bella i la Bèstia, Chicago...
Aquesta, però, no serà la primera vegada que es relacionen la festa berguedana i l'Ateneu Barcelonès perquè va ser l'ateneista Ferran de Sagarra i Siscar qui publicar el gravat més antic de la Patum a La Primera Guerra Carlina a Catalunya, llibre, per cert, motivat per una conferència que va donar Pere Corominas a l'Ateneu a finals de novembre del 1927.

29 de novembre de 2009

Professió solemne de Gabriel Soler

Gabriel Soler (al mig) a Montserrat el 3 de setembre del 2006 Foto: BNG

El berguedà Gabriel Soler farà la professió solemne com a monjo benedictí al monestir de Montserrat el dia 31 de gener durant la missa conventual.

24 de novembre de 2009

Vicente Juan Segura

El sempre tan ben informat Jordi Llisterri dóna un nom com a substitut de Jaume Traserra al capdavant del bisbat de Solsona: Vicente Juan Segura. Actualment a Eivissa (per ell "Ibiza"), de cinquanta i pocs anys, home de dret, ha tingut càrrecs a la cúria vaticana. Fa poc -tot això no ho explica Llisterri, que només dóna el nom- va celebrar els vint-i-cinc anys de capellà amb un convidat d'excepció, el cardenal jubilat que el va ascendir a l'episcopat, Ricard M. Carles. A Vicente Juan l'he trobat per internet en una fotografia just al costat de Quico Argüello. Abans d'aquest rumor n'havia sentit un altre, el de la supressió del bisbat, que s'integraria al de Vic. Ho vaig llegir en un digital ultra; també diu que es deia al "Colegio español" de Roma.

15 de novembre de 2009

Maria Coma al Sielu

El Sielu
Manresa
divendres, 27 de novembre
2/4 de dotze de la nit
MARIA COMA



La nena del ferran Coma

"Concert Especial: Conmemoració del dia per l´eliminació de la violència vers les dones"

Maria Coma, després d’un any girant pels escenaris amb el grup u_mä, presenta ara el seu primer disc en solitari: “Linòleum” (Amniòtic Records, 2009). Un disc molt personal i introspectiu, amb una sonoritat que recorda a Björk, Joanna Newsom o Hanne Hukkelbert, entre d’altres. En concert presenta les cançons del disc a piano i veu, acompanyada per Pau Vallvé a la bateria i Jordi Lanuza (Inspira) al baix. La reversió de les cançons per a trio donen un aire molt més cru i directe a les cançons, passant per estils tan diversos com el pop, la música clàssica, el jazz, la cançó d’autor i fins i tot el rock. Un concert molt íntim i alhora explosiu.

Entrada: 6€ guixeta

Pàgina web de la Maria Coma




28 d’octubre de 2009

Beques de recerca etnològica sobre el Berguedà

La Revista d'etnologia de Catalunya (núm. 34 (abril del 2009) publica una ressenya de les beques de recerca etnològica i etnomusicologia del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana corresponents a l'any 2007. Entre elles hi trobem aquestes dues relacionades amb el Berguedà:
El cant tradicional polifònic en el repertori religiós i de taverna a l'Alt Berguedà, d'Iris Gayete. La investigació s'ha centrat a l'Alt Berguedà, l'Alt Solsonès i Josa i Tuixent.
Els Plens de Patum, de Rosa Cerarols. És un muntatge audiovisual que mostra i documenta les pràctiques que donen significació a aquest entremès de la Patum, intentant plansmar la festa, el sentiment i la vivència profunda.

17 d’octubre de 2009

Jordi Cussà, premi "Lector de l'Odissea"


De Vilaweb

Jordi Cussà guanya el Premi 'El lector de l'Odissea'

Proa publicarà la novel·la guanyadora, 'El noi de Sarajevo'

'El noi de Sarajevo' de Jordi Cussà (Berga, 1961) ha guanyat l'onzè Premi 'El lector de l'Odissea' de Vilafranca. La història se situa entre el 1991 i 1995 durant les guerres entre Sèrbia, Croàcia i Bòsnia-Herzegovina. Quan esclata el conflicte, el protagonista, un noi de Sarajevo entremesclat de totes les ètnies, té dotze anys. D'aniversari en aniversari, la novel·la mostra el teatre de lluites, odis, venjances i mentides disfressades.

El Premi 'El lector de l'Odissea' té una peculiaritat que el fa més plural, participatiu i diferent que esl altres: Un consell de cent lectors selecciona les tres obres finalistes. A partir d'aquí, un jurat (en aquesta edició format per Isabel-Clara Simó, Ada Castells, Jordi Galves, Esperança Camps, Josep Lluch, Àngels Castells i Lluïsa Lázaro), en representació del Consell, han escollit l'obra guanyadora.

El guardó és dotat amb 13.000 euros i el convoquen la llibreria l'Odissea, Edicions Proa (que publica el volum), l'ajuntament de Vilafranca i el Consell comarcal de l'Alt Penedès.

15 d’octubre de 2009

Buscant La Trinca

La Beth presentarà el programa de TV3 "Buscat La Trinca"

És quan TV3 es planteja recuperar el que va ser La Trinca en una ficció, dirigida per Joaquim Oristrell, que neix la idea de fer un càsting per trobar-ne els protagonistes. Més tard, allò del càsting ha donat lloc a la idea del nou programa de La Trinca, a TV3: "Buscant La Trinca".

"Buscant La Trinca"és el títol provisional del programa de televisió que busca els protagonistes d'una ficció sobre aquest grup musical. La Trinca va constituir un dels esdeveniments sociològics i populars més significatius en la Catalunya del final del franquisme i la transició. La ficció l'escriurà i dirigirà Joaquim Oristrell.

En cada episodi, el programa buscarà, per diverses localitzacions geogràfiques, gent amb inquietuds artístiques disposada a participar en el càsting que s'emetrà en sis episodis, cadascun dedicat a una zona geogràfica.

Una part del càsting tindrà lloc en un teatre, amb públic, però una altra part es farà al carrer, amb la gent dels pobles i les ciutats. Es tracta que el càsting de "Buscant La Trinca" es converteixi en un esdeveniment popular en què podrem conèixer personatges peculiars, fans del trio de Canet que reviuran anècdotes relacionades amb el grup, i gent disposada a interpretar cançons de La Trinca.

Una vegada finalitzats els càstings i decidits els seleccionats, començaran les gales, que acabaran triant els tres protagonistes de la ficció sobre La Trinca. Els aspirants, que hauran de demostrar les seves aptituds artístiques, durant la setmana, rebran classes de composició, cant i interpretació.

En diversos moments del programa els membres de La Trinca recordaran les anècdotes més sucoses, algunes no explicades ma, de la seva trajectòria de vint anys als escenaris.

13 d’octubre de 2009

El berguedà Jordi Plans actuarà a Barcelona amb el "Cor de Teatre"

Per veure'ls actuar, cliqueu sobre aquest enllaç; si us interessa una noticia de TV3 que parla d'ells, feu-ho aquí.
Per llegir la informació sobre els recitals que faran a Barcelona, mireu el
programa.

12 d’octubre de 2009

Joan Martí i Alanis va ser el nostre bisbe

L'Editor Jaume Huch i el bisbe Martí i Alanis
a la presentació del llibre de mossèn Climent Forner
(Solsona, febrer del 2008). Foto: Bisbat de Solsona

Fa més de trenta anys, Joan Martí i Alanis va ser durant 2 anys i 4 mesos (1975 - 1977) administrador apostòlic del bisbat de Solsona. Segons va declarar no fa molt, “l’experiència dels bisbats de la Seu i el de Solsona em van donar una maduració que sempre agrairé”.
Quan va arribar a Solsona el primer que va fer va ser reorganitzar les institucions del bisbat, que es trobava en una situació força caòtica degut a l'efervescència dels darrers anys del franquisme i la la manca de resposta que hi donava el pontificat de bisbe José Bascuñana (1964 - 1974). Un dels fets més significatius del periòde va ser la dimissió dels vicaris episcopals, entre ells el llavors mossèn Florenci Besora. Aquest fet va provocat un article de l'erudit mossèn Josep Perarnau a Tele/eXprés, "Dimisiones en Solsona", on deia que la situació era insostenible i que era urgent posar-hi remei. Perarnau, especialista mundialment reconegut en Llull i Arnau de Vilanova, va ser assessor del doctor Pont i Gol a les sessions conciliars del Vatià II. A Bascuñana el va succeir Martí Alanis i el 1977 fou nomenat Miquel Moncadas.
En la seva estada a Solsona, Martí i Alanis va fer amistat amb molts capellans, entre ells mossèn Climent Forner “no és una amistat improvisada; des de la delegació de Mitjans de Comunicació, amb mossèn Climent Forner tenim una amistat ben arrelada. És un dels millors poetes de Catalunya i que té dos grans amors: la fe cristiana i Catalunya i la seva llengua”. Martí i Alanis és l'autor de l'epíleg de
Preneu-m’ho tot, deixeu-me la paraula (Poesia, 1945-2007), obra poètica completa de Climent Forner editada per Jaume Huch (Edicions de l'Albí).

15 de setembre de 2009

El berguedà Joan Casas dirigirà un concert amb obres de Martínez Valls a la Biblioteca de Catalunya

Dimarts 22 de setembre, a 2/4 de 9 del vespre, tindrà lloc a la Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya el concert amb motiu de la recepció del Fons Rafael Martínez Valls.

Hi actuaran Ruth Nabal (soprano), Dalmau González (tenor), Lluís Sintes (baríton), la Coral Polifònica de Blanes i l’Orquestra Catalana de Concerts, sota la direcció de Joan Casas. Les peces interpretades pertanyen a les sarsueles més conegudes de Martínez Valls, tals com Cançó d’amor i de guerra, La Legió d’Honor, Boris d’Euklàlia o L’àliga roja.

JOAN CASAS, director
Nascut a Berga, estudià harmonia amb Mn. Josep Armengou, piano amb Lleó Sánchez, composició amb Oliver Messiaen per recomanació de l’Oriol Martorell, instrumentació amb Agustí Cohí Grau i direcció d’orquestra amb A. Ros Marbà.
Ha compost algunes obres simfòniques, per a banda, lieds, música para a cobla i sardanes premiades en diferents concursos, a més d’harmonitzar més d’un centenar d’obres corals amb temes populars, de cinema, gospel, etc.
Ha dirigit per a Sony Classical el disc Josep Carreras canta a Catalunya amb l’Orques-tra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, i d’altres enregistraments discogràfics amb la Coral Polifònica de Puig-reig i la de Blanes, amb la Principal de la Bisbal, Cobla Montgrins i Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. etc. Així mateix ha realitzat arranjaments musicals per a Josep Carreras, Jaume Aragall, Joan Pons, Maria del Mar Bonet i Carmen Bustamante amb l’Orquestra Simfònica Nacional de Catalunya, Simfònica del Gran Teatre del Liceu, Orquestra Simfònica de les Balears...
Ha publicat l’edició crítica de les sarsueles més conegudes i emblemàtiques del repertori líric català: Cançó d’Amor i de Guerra (2005), La Legió d’Honor (2007) de Rafael Martínez Valls i El Timbaler del Bruc (2009) d’Agustí Cohí Grau, en col·labora-ció amb el Centre Robert Gerhard, per a la recuperació del patrimoni musical català.

Un detall poc conegut de l'autor de la música de Cançó d'amor i de guerra és el fet de ser el pare del periodista mossèn Joaquim Maria Martínez Roura, antic delegat de Mintjans de Comunicació de l'arquebisbat de Barcelona i primer responsable del programa més antic i encara vigent de televisió en català, la missa, emesa per primera vegada el 10 d'octubre del 1982.
Martínez Roura
també havia treballat a Radio Nacional de España; el 1963 va rebre el premi Ondas al millor programa religiós. Cap a la dècada dels vuitanta va ser director del Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social dels bisbats de Catalunya (SIMCOS). Membre de l'equip de la parròquia de Sant Josep Oriol, de Barcelona, mossèn Martínez Roura es va retirar a l'abadia cisternenca de Poblet.

Aquesta informació és de La Vanguardia del dia 1 de gener del 1982:

TVE comenzó el año desde Barcelona

TVE comenzó el año desde Barcelona. Y religiosamente, por cierto. En efecto, la misa de Jornada de la Paz Fue transmitida desde los Hogares Mundet y fue celebrada por el cardenal Jubany, arzobispo de Barcelona. Se solemnizo, de esta manera, una jornada a la que el Papa desea conceder especial relieve. A la vez, volvía la misa del domingo a Barcelona tras un largo paréntesis de mas de diez años. Cabe esperar, vistos los resultados, que el nuevo paréntesis no sea tan dilatado...
Los comentarios estuvieron a cargo del padre Martínez Roura; la realizaciónde la transmisión la dirigió José Luis Mendizábal y los cantos polifónicos(...).

11 de setembre de 2009

11 de Setembre

Foto: BNG

A Gisclareny,
dalt del mirador de la Garagallosa,
l'estelada senyoreja al vent
davant del Pedraforca:
una imatge viva
de l'himne antic.

Negres tempestes agiten els aires,
núvols sinistres enceguen l'esguard,
encara que us esperi la mort més cruenta,
contra l'adversari haurem de lluitar.
L'única riquesa és la llibertat
i cal defensar-la amb coratge i valor.
Alça la bandera revolucionària
que sens repòs ens mena al triomf del nostre anhel.
Dempeus tot el poble!
Tots a la lluita!
Esfondrem amb fúria la reacció!
A les barricades!
A les barricades!
Per la victòria de la confederació!




2 de setembre de 2009

El ninotaire Kap, el director de La Vanguardia i mossèn Ballarín


Mossèn Ballarín també és ninotaire.
Aquest Pessebre el va dedicar a mossèn Tronxo:
Ramon M Anglerill, rector de Gósol. Foto: BNG


El ninotaire Kap, Jaume Capdevila, apadrina la trobada entre José Antich, director de La Vanguardia, i el capellà i escriptor Josep M Ballarín. El fet s'esdenvindrà el dimecres 16 de setembre a dos quarts de vuit del vespre a la llibreria Bertrand, de Barcelona (Rambla de Ctalunya, 37). L'acte on es trobaran tots tres -Kap, Antich i Ballarín- serà la presentació del llibre de Capdevila Manar, Manar. Com s'ho munten per mantenir-se a la poltrona (Angle Editorial).
El fet en si no tindria altra importància que la de constatar com n'està de ben apadrinat el ninotaire berguedà però es dóna el cas que l'antic capellà custodi de Queralt (segons fonts gosolanes) sembla que darrerament va ser informat de la intenció de prescindir de la seva col·laboració, o almenys de reduir-li de manera considerable l'espai, a l'Avui, on publica setmanalment des del primer número, que va sortir fa trenta-quatre anys. La cosa sembla que va quedar en no res, perquè Ballarín és un històric de la casa i els grans mitjans mimen les col·laboracions que els prestigien, però algú havia valorat aquesta possibilitat i mai no se sap. Per això la trobada amb el director de La Vanguardia pot tenir més d'una lectura.

27 d’agost de 2009

Isidor Cònsul



Isidor Cònsul a l'homenatge a Mn. Climnt Forner
amb motiu dels seus 80 anys.
(Gaià 17.11.07) Fotos: BNG

Ha mort el mestre, filòleg, crític literari i editor Isidor Cònsul. Va ser director de la revista "Solc" del bisbat de Solsona. Al seu dia va dir que ho havia acceptat per agrair als capellans l'acompanyament que li havien fet en els anys de joventut i adolescència. Era amic de Mn. Climent Forner, de qui va escriure el millor estudi literari general de la seva obra, publicat primer com a article a "Serra d'Or" i posteriorment, una mica modificat, com a epìleg de "A sou d'amor. Cants de Viver" (llibres de l'Ossa Menor, núm 240). També era amic de Mn. Ramon Alsina, que va celebrar la missa dels seus vint-i-cinc anys de matrimoni. Per mediació de l'Isidor, el mossèn va acollir a la rectoria de Navès una amiga comuna de joventut, l'escriptora Maria Mercè Marçal, quan ja estava molt afectada per la malaltia que se la va endur. Alsina va predicar l'homilia de l'enterrament, que després fou publicada a "El Pregó", full diocesà català alternatiu fundat i dirigit per Mn. Casimir Martí, on col·labora assìduament Mn. Jesús Huguet.
L'Isidor va fer la tesi doctoral sobre Mn. Cinto Verdaguer. Havia escrit la secció "Tria personal", a "Serra d'Or", revista de la que era membre del consell assessor. També ens ha deixat antoligies literàries per al batxillerat, per exemple un "Quijote", i obres de caire memoralístic, a l'estil de Josep Pla. La seva esposa, Remi Porredón, és descendent de Bartomeu Porredón, líder carlí conegut pel Ros d'Eroles (nom del mas d'Oliana on va néixer). Tenen dos fills, l'Arnau i el Roger.
A l'editorial Proa, l'Isidor va publicar interessants llibres de caire religiós, entre ells "Jesús, un perfil biogràfic", del biblista Mn. Armand Puig. Un dia em va explicar que aquest autor li havia estat presentat per Mn. Ramon M Sercs.
Isidor Cònsul va deixar la direcció de "Solc" a rel de la prohibició episcopal de publicar un article de Joan Estruch sobre l'Opus Dei. El bisbe li va enviar una nota agraint-li els serveis prestats; ell va contestar amb un article al "Regió7" comparatnt-la amb la nota que enviava Franco, a través d'un motorista, als ministres que cessava.
Jo el recordo a les reunions del "Solc": eficient, atent a l'atcualitat, bon organitzador, segur i apassionat. Avui,
a l'altra banda de la riba, s'ha anat a trobar amb el bisbe Deig, el bisbe Pont. També, poc clerical com era, amb el seu estimat Mossèn Cinto. Que descansi en pau.

24 d’agost de 2009

El futur de la televisió berguedana

Josep M Berenguer, "Charly",
gravant una actuació musical en un bar de Gósol (8.8.09)
pel Canal Taronja del Berguedà . Foto: BNG

Interessant article de Josep Gifreu a El Punt (21.8.09) sobre "La nova TV espanyola".
Gifreu és doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on fou professor del 1975 al 1992 i director del departament de periodisme del 1987-89. És catedràtic de teoria de la comunicació a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, i degà dels Estudis de Comunicació Audiovisual des de la seva fundació, l'any 1993, fins al 2000. És membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (Secció Filològica) des del 1993. Fou vocal del primer Consell Audiovisual de Catalunya (1997-2000). Des del 2001, ha estat el director de “Quaderns del CAC” i, des del principi del 2004, assessor del Govern de la Generalitat en matèria audiovisual. Com a investigador és autor de nombrosos treballs d'investigació sobre polítiques de comunicació en les seves vessants cultural i política.
Segons Gifreu, amb l'Anteproyecto de ley general de la comunicación audiovisual el govern [nacionalista espanyol de] Zapatero actua en “tres direccions complementàries”. La primera, “crear i afavorir cadenes amigues, tot desactivant el recel de les enemigues, amb favors com l'eliminació de competidors en el mercat publicitari (TVE i possiblement les públiques autonòmiques)”. La segona és la de “fer prevaler la unitat de mercat espanyol i en espanyol dels grans operadors o prestadors dels serveis audiovisuals”. I finalment, “reconduir les vindicacions nacionals de ràdio i TV de les nacions no castellanes de l'Estat en reclamacions purament regionals i regionalistes”. El resultat final de tot plegat és que, més que una reforma, “serà la refundació del model televisiu de l'Estat”, és a dir, “un model de televisió amb grups de canals que es defineixen per la seva cobertura territorial, no per la seva vinculació a una llengua i una cultura”, classificant-los per ‘nacionals’, ‘autonòmics’ o ‘locals’, i creant “televisions de primera, de segona i de tercera”.
Dins d'aquest panorama, al Berguedà el problema és que ens quedarem sense cap de les dues televisions actuals i possiblement podrem veure, això sí, els canals Taronja i Català de Vic i Manresa i l'espai berguedà de televisió serà el que des de la capital del Bages tinguin l'amabilitat de gentilment dedicar-nos.
Ramon Felipó, que ha demostrat de fa anys ser un mestre en tot allò relacionat amb el procés comunicacional, va crear al Facebook, només fa cinc dies, el grup "TV3 ha de retransmetre la Patum i les altres festes dels Països Catalans", que en aquests moments ja té 543 membres. La iniciativa és un toc d'atenció amb totes les de la llei a moltes persones que a la comarca viuen de la política, perquè fa pensar que qui defensa més l'espai televisiu berguedà no és qui pel càrrec ho hauria de fer sinó un activista particular.
El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) no va concedir cap llicència de tv comarcal al Berguedà.
El CAC va concedir una llicencia de canal públic per a la comarca del Bages i una altra per a la d'Osona. Les concessions privades són, a la demarcació de Manresa, Televisó de Manresa, Canal Taronja Catalunya Central i la cadena de Ràdio i Televisió de Manresa SL, amb nom encara per determinar; a Vic, Canal Taronja Osona, Canal Català TV i El 9 TV.
De moment sembla que a la capital del Berguedà tenim 2 teles, però anant al a web del CAC i cercant les ràdios i televisions de tots els mitjans i titularitats amb seu a la ciutat de Berga ens adonem que només hi ha Ràdio Berga 197,6 Mhz. I les 2 teles?



10 d’agost de 2009

Sobre l'intent d'expulsió d'un pagès de Peguera: una notícia, una lletra i una una cançó dedicada

1. Una notícia de Dberguedà

La Generalitat aprova el Pla Urbanístic de Fígols que permet la construcció d'un hotel al poble abandonat de Peguera

La Generalitat aprova el Pla Urbanístic de Fígols que permet la construcció d'un hotel al poble abandonat de Peguera

Amb el pla aprovat, el xeic àrab propietari del poble espera pressionar un pagès que no vol marxar

10/08/2009 21:05

La Generalitat ha aprovat el Pla Urbanístic de Fígols, el qual inclou els plans de l’Ajuntament per al nucli de Peguera. El poble abandonat és propietat des de fa gairebé sis anys, d’un xeic àrab membre de la família Al Maktoum, que governa els Emirats Àrabs. El gestor immobiliari Pep Graus, que va fer de mitjancer en la venda de Peguera, ha explicat que la intenció del xeic és, des que va comprar Peguera per 3,6 milions d’euros, rehabilitar completament el poble i posar-hi en marxa un projecte de turisme rural.

El pla urbanístic, publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) el passat 6 de juliol, preveu que “en cas d’alguna actuació urbanística”, ja sigui “rehabilitació, reforma de cases, establiment d’alguna activitat o instal·lació o qualsevol altre tipus d’actuació constructiva”, haurà de tenir com a objectius “primordials” la rehabilitació i reconstrucció de les cases del nucli i la conservació del medi natural. De fet, segons explica Graus, la intenció del xeic, i de l’administrador de l’empresa Serchs (propietària del terreny), l’alemany Harald Kuspert, ha estat des de bon principi impulsar projectes respectuosos amb el medi ambient.

Dins la planificació de nous usos, el pla permet la instal•lació a Peguera d’establiments de turisme rural, d’hoteleria i restauració, de caire esportiu i d’hípica, a més d’una escola de natura i centres d’interpretació de la natura o de temes comarcals. El document també concreta que per a ús residencial només es podran fer servir cases rehabilitades i que de les cases existents no es podrà enderrocar més d’un 20%.

Ara, un cop superat aquest llarg procés administratiu i amb la nova planificació urbanística a la mà, s’espera poder pressionar el pagès que no vol treure dels terrenys del xeic àrab les seves vaques. Fins al moment, el xeic s’ha mostrat molt pacient. Segons recorda Graus, “el xeic va dir que no seria ell qui fes marxar un català de la seva terra, fins que no ho digues una llei”.

El nucli de Peguera té una superfície de 750.800 metres quadrats i està situat a 1.701 metres d’altitud, es troba totalment abandonat i tan sols queda una casa en peu que s’ocupa esporàdicament. A mitjans del segle passat, era un important nucli de tradició minera i de fet, la majoria d’habitatges daten d’aquella època.

2. Una lletra: Pare, de Joan Manuel Serrat

Pare
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca
com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.

Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.

Pare
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar-se.

Pare
que el bosc ja no és el bosc.
Pare
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.

Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè...

Pare
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.

Pare
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.

Pare
que el camp ja no és el camp.
Pare
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.

Pare
ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.

Pare
no, no tingeu por,
i digueu que no,
que jo us espero.

Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.
3. Una cançó dedicada


8 d’agost de 2009

Bill Viola i una tarda plujosa a Santa Maria d'Avià

Ramat a Santa Maria d'Avià, ahir a la tarda. Foto: BNG

El videoartista Bill Viola, XXI Premi Internacional Catalunya, va visitar el MNAC acompanyat de la galerista -Galeria Marlborough Barcelona-, crítica d'art i comissària d'exposicions Violant Porcel Roque, filla de l'escriptor d'Andratx. Copio del suplement Cultura/s, de La Vanguardia (5.8.09), el fragment on Violant explica la reacció del novaiorquès que treballa a Califòrnia davant les sales del romànic: "Llegamos al románico y parece que tenga una revelación, se mueve de un lado a otro, tomando apuntes emocionado. '¡Esto sí que es moderno!'. Encontramos el Frontal de [sic] Avià, la virgen con el niño flanqueada por las escenas evangélicas, de la Anunaciación a la Presentación en el tTmplo, expresión evolucionada dentro de este estilo. 'Fíjate. Estos episodios, aunque esquemáticos, son precursores del cine, narran la historia de forma secuencial para que el pueblo lo entienda'. Precisamente el videoarte recibe a veves críticas por su conexión cojn el gran público. 'No me interesa hacer arte para el gran público, sinó para todo el mundo', responde resuleto".
Llec total en videoart, em venen ganes de llegir Arte, Arquitectura y Sociedad digital, de Lourdes Cirlot, publicat per les Edicions de la Universitat Barcelona (2007). Ahir a la tarda em trobava a Santa Maria d'Avià quan començava a ploure. Un ramat pasturava el rostoll de la part de llevant mentre que de ponent, dels Porxos al Grau, una nuvolada grisenca difuminava la muntanya. A les primeres gotes, un moviment ràpid del gos va congregar la ramada cap a la banda de l'església. Només un animal solitari va quedar separat de la resta: amb el morro iniciava el seu blanc xaiet en l'art de tenir-se dret i començar a caminar. Amb el paraigua estès, el pastor s'hi va acostar seguit del fidel, obedient i negre gos d'atura.
Els trons ressonaven com una batalla llunyana que es va acostant. Les quatre gotes s'anaven convertint en llavassi. Mentre tractava d'immortalitzar l'escena amb la càmera digital em va venir a la memòria que Baltasar Porcel havia visitat la rectoria d'aquest poble seguint les passes del sinistre Comte d'Espanya (Camins i ombres)...

7 d’agost de 2009

El Pedraforca de Sabater Pi

El naturalista Sabater Pi agafa un
dibuix seu del Pedraforca. Foto: BNG

18 d’agost del 2007. Visita al Parc Científic de Barcelona per tal de veure els dibuixos del Pedraforca de la Col·lecció Sabater Pi, formada pel fons del catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922), científic i dibuixant que li dóna nom amb qui avui hem quedat.

«Vos sou mestre? Espanya és un país estrany. A Anglaterra i als Estats Units els nens van al zoo i dibuixen els animals. Aquí hi van a veure’ls, fer fotos i a dinar, no? Dibuixar és la manera de conèixer els animals, no fent fotos, dibuixant-los encara que ho facin malament», em diu aquest savi senzill i afable que entre els dibuixos de paisatges de Catalunya té unes quantes visions del Pedraforca i un corniol de Castellar de n’Hug a l’apartat de flora. «El Pedraforca és una muntanya maca, ben delimitada –agafa un dibuix i ressegueix la silueta amb el dit–. A més, té forma de forquilla. La vaig voler dibuixar a l’estiu i a l’hivern. Pujava amb un altre dibuixant; esmorzàvem, dibuixàvem i tornàvem a baixar a Barcelona. Vaig començar a dibuixar als quatre anys sense mestre: sóc autodidacte. No m’interessa la creació sinó copiar del natural, no de fotos, que és el que fan el 90 per cent dels pintors». Als Estats Units és considerat un dels millors dibuixants d’animals. Fa servir el llapis i l’aquarel·la.

Evidentment li he de preguntar pel Floquet de Neu, però em contesta que «És una anècdota; no en parlo mai jo, d’això. Era blanc...». De la seva vida m’explica que va ser 30 anys a l’Àfrica, va començar a estudiar als 40 anys i als 55 era professor de la universitat. «A la Universitat de Zuric comencen les classes explicant la meva teoria sobre la disposició de les vivendes dels homes primitius, que està a les bases de l’arquitectura. Sap que els egipcis ja multiplicaven?».

Sabater Pi considera que no tractem bé els animals «Els pagesos són terribles, no tenen cap amor als animals. Veuen una serp i la maten per ignorància, per falta de cultura. El que es fa amb els gossos a l’estiu, que s’abandonen, no té perdó. La civilització fa que s’estimin més els animals; l’home primitiu no els estimava, els matava per menjar-se’ls. Som més salvatges nosaltres que els animals. Els tractem amb crueltat. Els toros? Això és cosa d’Espanya». Sobre el zoo creu que «és lògic que els animals estiguin allà on han d’estar» i en referència a les granges es manifesta vegetarià i afegeix: «Quan veig els pollastres o els porcs en una granja penso que jo no ho podria tenir».

El naturalista diu que li interessa tot. «La religió és una cosa que la humanitat necessita; des del neolític apareixen religions a tot arreu del món. Confuci, Lao Tse, Buda, Crist... Buda era un home tremendo que va dir ‘No provoquis dolor a cap ésser vivent’, en el sentit que tingui sistema nerviós, que sofreixi; ho va dir 500 anys abans de Crist».

El final no és gaire afalagador: « D’espècies se’n perden moltes, cada dia alguna; els goril·les, per exemple, dintre de 30 anys només quedaran els del parc zoològic. La raça humana desapareixerà i si no fos així evolucionaria cap a una altra espècie».


Publicat a la secció Dietari de L'Erol ( primavera del 2008).