13 de març del 2024

EL FESTIVAL "ESPURNES BARROQUES" ARRIBARÀ AL BERGUEDÀ PER PRIMERA VEGADA

H.I.F Biber - Passacaglia. {Professional production score.} Sheet music for  Violin (Solo) | Musescore.com

El festival Espurnes barroques  d'aquest any inclourà per primera vegada el Berguedà. Serà el 19 de maig a l'església de Correà i al Konvent de cal Rosal.

 Programa del festival Espurnes barroques 2024

 Llegim a la presentació del programa

"Goig, dolor i glòria: aquests són els tres cicles de misteris que, amb quinze sonates i un passacaglia final, desgranà Heinrich Ignaz Franz von Biber a les seves cèlebres Sonates del Rosari. Des d’Espurnes Barroques volem anar a l’essència d’aquest concepte, sabent que un rosari és, literalment, un camp de roses. Roses que, com les damascenes, es recullen entre el maig i el juny, just a l’època en què eclosiona el festival". 

Per escoltar les Sonates del Rosari:

https://www.youtube.com/watch?v=jd2wYGeGsn4&list=PLvszsPl-ZIE6zfwDQ5RafOT3ObUOQ6CA_

10 de febrer del 2024

El final de la Guerra Civil a Berga

De la tesi doctoral
LA CONQUESTA DE CATALUNYA: DIARI D’OPERACIONS DE L’EXÈRCIT DEL
NORD (DESEMBRE DE 1938-­‐FEBRER 1939)
de Carles López Rovira. Universitat Autònoma de Barcelona, 2010 
Volum I, pàgines 175-179.
-----------------------------------
 
L’alt comandament ha decidit que l’Exèrcit del Nord ha de dividir les seves forces per
dues missions diferenciades. Amb tres cossos d’exèrcit: Urgell, Aragó i Maestrat, tancar
la frontera amb França. Amb els altres tres: Marroquí, Navarra i CTV, assetjar
Barcelona 705.
Per Urgell i Aragó la propera fita és el Llobregat. Els primers a Berga i els altres a
Gironella i Puig-reig 706. Els del Maestrat s’encarregaran de la part oriental de la
frontera amb França. L’enemic es replega cap a l’est per defensar la vall del Llobregat.
Va mantenint nuclis de resistència al Cardener i Segre per facilitar el replegament. I
permetre que el gruix de forces que encara conserva puguin defensar Barcelona. Cal que
els tres cossos d’exèrcit que combaten al nord tanquin la frontera amb França amb
rapidesa per evitar una via d’escapament de l’enemic, la única que li queda.
La 53 DI ha de avançar des de Cardona a Gironella i Puig-reig. A la seva dreta la 54 per
Cardona a Navàs i per Súria a Balsareny (II,149) 707. Del riu Llobregós al Llobregat.
El 26 de gener les tropes de la 53 DI van movent-se cap a Cardona, punt d’inici de les
noves instruccions (II,153). El 1er Regiment creua el Cardener i pren posicions. Els
altres dos regiments ja a la vora de Cardona, acampen rera les posicions de la 54 DI. La
voladura del pont de Clariana ha dificultat la marxa de les unitats, que han hagut de
cercar camins alternatius.
La 54 s’ha trobat amb moltes dificultats. La nit del 25 al 26 de gener, les forces del 2on
Regiment, que ocupen Cardona reben un contraatac amb infanteria i tancs. L’enemic
preten volar els ponts per frenar l’avenç. L’atac rerà rebutjat, amb molts morts entre les
files enemigues.

 En sortir el sol l’artilleria comença a tirar contra les posicions enemigues al nord de
Cardona. Cal passar el riu per assegurar el pas per la carretera de Solsona a Súria. Ho
aconseguirar malgrat la resistència de l’adversari que continua present.
El 3er Regiment de la 54 DI avançarà cap el riu Cardener. Necessitarà la seva artilleria
de muntanya per trencar els nuclis resistents que va trobant pel camí. Els estan esperant
a les alçades. Podran creuar el Cardener i ocupar un petit cap de pont a l’altre costat del
riu. També seran a la fàbrica de potasa de Cardona.
El 1er Regiment a la dreta del dispositiu avançarà des de la serra de Pinós fins ocupar ja
de nit les alçades entre la colònia Valls i Súria. Més tard ocuparan també la colònia:
Haciendo huir a los rojos que no pudieron realizar su proyecto de volar las fábricas de tejidos 708. Han tingut 9 baixes. I 120 desertors presentats, 92 presoners i 150 morts entre les files dels defensors.
El 27 de gener serà un dia dedicat als preparatius per les noves operacions (II,156). Cal
ampliar els petits caps de pont conquerits al nord del riu Cardener. A Clariana per
protegir l’avenç de la 53 DI a l’esquerra del dispositiu. I a Cardona i Súria des d’on han
d’avançar la 54 DI fins el Llobregat.
El 1er i 2on Regiments de la 53 es preparen per avançar cap a Gironella i Puig-reig. El
1er s’encarregarà d’ampliar les posicions al nord de Clariana. A la serra del Moner, per
assegurar les comunicacions entre Clariana i Cardona. La 2ª Bandera de la Legió se’n
farà càrrec.
El 2on Regiment, a la dreta del 1er, haurà d’anar més lluny. Ha de conquerir les alçades
del Remei, al nord del cap de pont de Cardona. Posicions on l’enemic s’ha fet fort i té
intenció de resistir. La Bandera mòbil de la Falange aragonesa es llença a l’assalt de la
muntanya recolçada pel 3er Tabor de la Mehala del Rif. Els falangistes cumpliran amb
èxit i 19 baixes les ordres. La Divisió 53 tindrà avui 28 baixes.
Més a la dreta, el 2on Regiment de la 54 DI creuarà el Cardener amb facilitat a l’est de
les mines de Cardona. Escalaran la serra de l’Obaga Negra superant la resistència dels
defensors. Es mouen amb una columna lleugera: Columna a lomo de subsistencia,
municiones y elementos sanitarios. Amb el recolzament de l’artilleria divisionària i la
de muntanya que amb ells van avançant. A l’est de la serra l’enemic continua resistint a
Castelladrall amb dos batallons i a la Garguera, al sud de Serrateig.
El 1er Regiment a la dreta de tot el cos d’exèrcit creuarà el Cardener sense dificultats a
l’oest de Súria. Ocupen el Palà de Torruella. Entraran a les mines de Súria i a la
població. La rapidesa de la maniobra ha facilitat la conservació dels ponts. Al vespre
arriben a l’ermita de Sant Salvador, a l’est de Súria i a la cota 383 vora el Callús on
troben les forces del Maestrat.
L’endemà dia 28 de gener la resistència davant l’ocupació serà molt més feble (II,160).
L’enemic es replega. La 53 DI avança fins Gargalló i Pegueroles amb el 3er Regiment.
Faran 2 presoners i no tindran cap baixa. La 54 amb el 1er i 3er Regiments avança des
de Sant Salvador a les posicions que ahir mostraven resistència fins la serra de
Castelladrall. Trobaran però patrulles enemigues a la serra i certa resistència a Serrateig.
El 2on Regiment en marxa cap a Súria com a reserva ha de deixar la seva artilleria pel
camí. Les voladures els impossibiliten el pas. Avui han tingut 7 baixes. Tantes com
presoners han fet. Major ha estat en número de desertors presentats: 43.
El 29 de gener l’enemic sembla que s’ha refet prou com per tornar a fer sentir la seva
presència amb major intensitat (II,165). A l’esquerra de l’atac, per on va la 53 DI, és el
lloc més difícil. Però no sols per l’adversari: la pluja, el fang i els bassals també frenen
la marxa.
La División ha continuado su avance en dirección N.E. venciendo la resistencia
enemiga, contra la que hubo necesidad de emplear la Artilleria del Grup Mesa. El mal
estado de la única pista y lo encharcado del terreno a causa de la lluvia hizo
extremadamente penosa y dificil la marcha 709.
El 2on Regiment de la 53 DI avançarà sempre amb l’enemic davant. Ocupen Montclar i
finalitzen la marxa al camí entre l’Espunyola i Casserres. A càrrec de la Bandera Mòbil
que ocupa abans Montmjor. Ja són molt a la vora de Gironella. L’enemic però realitza a
la nit dos contraatacs, que seran rebutjats. Capturen 2 metralladores. Han fet 15 morts i
capturat 7 presoners en l’atac nocturn.
L’artilleria lleugera també té moltes dificultats per recolzar l’avantguarda de l’atac. Dels
dos grups divisionaris, sols el 1er Grup pot seguir el 2on Regiment. El 7è Grup s’atura a
Gargallà: Hubo que detenerse y vivaquear ante el peligro de destrozar su material.
Al costat dret la 54 DI continua la marxa també amb dificultats des de Serrateig. Avança
foragitant les patrulles enemigues. Ocupen Viver i desprès cap a Navàs, passen el
Llobregat i estableixen posicions als peus de la serra de Vilagaià. Des de les alçades
l’adversari els espera.
El 1er Regiment, a la dreta, marxa sense resistència per la carretera de Súria a
Balsareny. Població que ocupen avui. També el Mujal. Creuen el Llobregat i es troben
amb forces del Maestrat a l’oest del serrat de Pineda. Miren de maniobrar cap a la serra
de Vilagaià on l’enemic ha frenat el 3er Regiment, però la nit impedeix continuar el
moviment previst.
L’artilleria divisionària ha quedat aturada per les voladures vora Súria. A la carretera de
Balsareny a Súria han fet una gran descoberta. Han trobat un important dipòsit de
farmàcia, valorat en varios millones 710.
Serà aquesta una nit d’intensa pluja que continuarà caient al llarg del tot dia 30 de gener
(II,169). Els vehicles no s’han pogut moure per fer els subministraments bàsics per
mantenir el combat. Els imprescindibles queviures arribaran damunt el llom de les
mules.
Avui coneixeran els propers objectius per continuar els combats. El cos d’exèrcit haurà
de ocupar-se d’arribar a la frontera a Molló (II,172) 711. L’espai entre la collada de
Tosses fins Beget al nord-est de Camprodon serà responsabilitat seva. Les forces de la
51 DI per Ripoll i Ribes fins la pujada de la collada de Toses. On han de fer l’enllaç
amb els d’Urgell. La 53 DI des de Ripoll per Camprodón fins Molló i Beget, on seran al
costat de les forces del Maestrat. La 54 DI des de Balsareny avançarà per Prats de
Lluçanés fins Sant Quirze de Besora fins vora Vidrà on també hi seran les unitats del
Maestrat.
Davant seu el que queda de la 31, 32 i 60 Divisions. Amb 2 esquadrons de cavalleria i
tancs. Intenten frenar els atacants. Cal perseguir aquestes forces fins la frontera, seguint
les carreteres. Estan obligant a treballar amb el màxim esforç als sapadors per habilitar
el més ràpid posssible les vies de comunicació. Reparant les voladures que fa l’enemic
en retirada.
El 31 de gener nova empenta per arribar a la frontera (II,175). La 53 DI que opera al
nord carrega amb la part més difícil del combat. El 1er Regiment marxa en columna des
de Montmajor cap a la carretera de l’Espunyola, camí de Casserres. La presència de
l’adversari i el foc de les seves armes serà constant. A Casserres entraran desprès de
maniobrar pel nord, pujant les alçades al nord del poble. No ha estat possible la marxa
directe. A Casserres han d’entrar en combat i així l’hauran d’ocupar.
El 2on Regiment de la 53 DI també marxa cap a Gironella. Sempre amb l’enemic
davant ha d’avançar sota el foc enemic entre Casserres i l’ermita de Sant Pau al nord. El
3er Tabor del Rif ocuparà l’ermita i a les 5 de la tarda comença l’assalt a les alçades al
sud-oest de Gironella. D’aquí no passaran avui.
Més al sud el 3er Regiment també haurà de vèncer moltes dificultats. El seu objectiu
d’avui és Puig-reig. Marxen des del sud de Casserres i aviat es troben sota el foc
enemic. Podran avançar fins el clot de Furriols, a l’est de Puig-reig.
La forta oposició trobada avui ha impedit assolir els objectius previstos: ni Gironella, ni
Puig-reig. Han tingut moltes baixes: 62. Molts oficials, amb un capellà entre ells. Han
fet 63 morts i 71 presoners.
La 54 DI ho ha trobat més fàcil avui. El 1er Regiment ocupa a Santa Maria del Cornet,
al nord-est de Balsareny, a la carretera d’Avinyó. El 3er passa el Llobregat i desprès
d’un lleuger tiroteig ocupa la serra de Vilagaià, Matamala i cal Simó fent alguns
presoners. La seva artilleria continua aturada a Súria, la carretera és impracticable pels
vehicles.
El 31 de gener Terminus fa saber a Escala que el rendiment del Cos d’Exèrcit d’Aragó
no és el que esperaven. Escala espera encara més decissió per assolir els objectius
marcats. Els d’Aragó haurien d’haver ajudat les forces d’Urgell per envoltar Berga
maniobrant cap a Gironella. I no ho han fet 712.
El primer dia de febrer de 1939 l’adversari continua ferm en el seu propòsit de frenar
l’atac (II,180). A primera hora del dia el 2on i 3er Regiments de la 53 DI comencen les
operacions. L’objectiu és Gironella. Han de continuar avançant per ajudar a envoltar
Berga, objectiu del Cos d’Exèrcit d’Urgell i avançar cap a Ripoll. Les forces de la 51
avançaran cap el nord per envoltar Berga pel nord-est.
El 2on Regiment de la 53 creua el Llobregat i combat tota la jornada per avançar cap el
nord-est. Ocupen Gironella, on troben tota la població civil. I vagons de tren amb
material de fortificació. Desprès continuen fins la muntanya d’Olvan i la de Bonaire. Hi
seran molt a la vora al final de la tarda 713. El 3er Regiment ocuparà avui Puig-reig i els
esperons a l’est de la població. La divisió ha fet molts morts a l’enemic, més de cent. I
29 presoners, amb poques baixes pròpies: 12. La 54 avançarà sense resistència des de
Gaià: l’ermita de Sant Esteve de Vilaramó, Sant Feliu Sasserra i Sant Miquel de
Tarradelles.
El 2 de febrer el Cos d’Exèrcit d’Aragó continua la marxa cap el nord-est (II,184).
Ampliaran les posicions conquerides a l’est del Llobregat, entre Gironella i Puig-reig.
Hauran d’imposar la seva força a la persistent resistència enemiga que mirar de
dificultar l’ocupació.
La 53 DI avança per Olvan, fins la serra de Picandell al nord-est de Berga amb el 2on
Regiment. També a Biure i les alçades de Bonaire, cap el nord-est. Al costat dret de la
divisió, el 3er Regiment ocupa posicions a la serra de la Guàrdia. Capturen 43 presoners
i pateixen 23 baixes 714. La 54 DI des de Sant Feliu Sasserra fa un petit avenç ocupant la
Torre d’Oristà. Desprès en direcció nord, seguint la carretera de Prats de Lluçanès
s’acostaran a les posicions de la 53 DI que combat més al nord 715.
El 3 de febrer altre petit avenç fins Sagàs i Santa Maria de Merlès (II,189). El 3er
Regiment des de Santa Maria avançarà cap a Vilalta, fins un centenar de metres de la
població. L’enemic continua present i fa 25 baixes a la 53 DI. I deixa un centenar de
presoners. La 54 ataca Prats de Lluçanès. Hi haurà resistència i combat al poble fins fer
fora homes i blindats enemics. Recullen 250 morts i fan 50 presoners.
Del dia 4 de febrer hi ha poques notícies (II,194). La 53 ocupa Vilalta amb tres baixes i
56 presoners. La 54 haurà de vèncer una tenaç resistència per entrar a Olost i a Santa
Creu de Joglars. Avui recullen 200 morts i fan 247 presoners.
El dia 5 de febrer es coneixen les noves instruccions per la 53 DI (II,202) 716. Haurà de
fer tasques de reconeixement a Sant Agustí de Lluçanès, Alpens, Borredà i la carretera
de Ripoll. La 51DI avançarà al nord fins Vilada des de la serra de Picandell. Es mouen
cap a Ripoll per la carretera i no troben massa problemes en la marxa. La 54 ocupa
Perafita i Sant Martí d’Albars sense trobar tampoc l’enemic (II,199).
L’endemà dia 6 de febrer la 53 DI comença les tasques de neteja (II,204). Han
d’avançar per la carretera de Sant Agustí de Lluçanès a Alpens. Es quedaran al final de
la jornada a 2 quilòmetres de la població, mentre la resta de la divisió que és entre
Gironella i Olvan marxa a Palmerola i pugen al pedró de Matamala. Fan 46 presoners i
tenen 10 baixes, però sols una en combat. Les altres 9 són fruit d’un accident.
La 54 DI ha de vèncer l’enemic per avançar. Pugen als santuaris de Sant Salvador i
Santa Maria dels Munts desprès d’ocupar Sant Boi del Lluçanès. Troben una forta
resistència a la vora de la casa dels Pujals, al serrat de les Crabasses, ja a la vora de Sant
Agustí del Lluçanès. Al migdia, superant les dificultats, entren a Sant Agustí 717.
El dia 7 continuen les tasques de reconeixement de la 53 (II,208). El 3er Regiment a
Alpens i troben a la zona forces de la 51 DI que avança al costat esquerra d’Aragó. No
hi ha rastre de l’enemic. La 54 DI ocupa Sant Quirze de Besora, Montesquiu i Sora, ja
son a la vora del riu Ter.
El 8 de febrer les instruccions per la 53 DI han estat complertes (II,211). El seu 1er
Regiment embarca en camions de matinada cap a Sant Quirze de Besora. Poc desprès
continuaran a peu a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Les destruccions a la carretera
fan impossible el pas de vehicles. A les 9 del matí han caminat 9 quilòmetres vencent la
feble presència de l’enemic. La 51 DI es mou des de Ripoll cap a Ribes de Freser. La 54
envia un regiment per col·laborar amb la missió de la 53.
El dia 9 de febrer la 53 ocupa Sant Joan de les Abadesses i continuen cap a Camprodon
(II,214). Al vespre forces de la 51 DI seran al santuari de Núria. Avui han ocupat Ribes
i Pardines. A Sant Joan de les Abadesses han trobat gran quantitat de material de guerra:
metralladores, munició, peces d’artilleria 718.Ja fosc la 53 entra a Camprodon, on troben
gran quantitat de camions. L’endemà dia 10 els de la 51 ocupen Planes, Planoles i
continuen cap a Tosses (II,217). A la zona de Camprodon hi hauran avui combats: Para
vencer la resistencia que opone el enemigo, sin duda para dar tiempo à pasar à la zona
francesa los últimos elementos y sus tropas, en esa zona 719.
El dia 11 de febrer es considera que el cicle d’operacions del cos d’exèrcit ha finalitzat.
La 53 DI i la 54 DI es comencen a retirar. Queden les unitats de la 51 vigilant els passos
fronterers fins el relleu per forces d’ordre públic 720. Fins el dia 12 de febrer els homes
de la 54 DI s’encarreguen de patrullar la frontera entre les muntanyes de Sant Joan de
les Abadesses, Camprodon i Molló 721.

NOTES

705 Instrucción General nº 12. Sobre directivas pera la toma de Barcelona y línea de avance de los CCEE
ocupantes. 24 de Enero de 1939. CGG-7-381-53-10.

706 Instrucción nº 54. E del Norte. Sobre romper la línea del Llobregat. 24 de Enero de 1939. CGG-7-
381-67-06.

707 Orden General de Operaciones nº 14. C de E de Aragón. 25 de Enero de 1939. CGG-7-381-80-04.

708 Partes de Operaciones. 54 DI. DN-40-3-10.

709 Diario de Operaciones. 53 DI. DN-41-3-11.

710 Partes de Operaciones. 54 DI. DN-40-3-10.

711 Orden General de Operaciones nº 15. C de E de Aragón. 30 de Enero de 1939. Sobre alcanzar la
Frontera Francia entre Collado de Tosas y Beguet. CGG-7-381-81.

712 Instrucciones para los Cuerpos Ejercito Aragón, Maestrazgo y CTV. 31 de Enero de 1939. CGG-7-
381-53-2.
 
713 Partes. 1 de Febrero de 1939. CGG-7-382-196-4.
 
714 Diario de Operaciones. 53 DI. DN-41-3-12.
 
715 Diario de Operaciones. 54 DI. DN-40-3-11.
 
716 Orden General de Operaciones nº 16. C de E de Aragón. 5 de Febrero de 1939. CGG-7-381-111-03.
 
717 Partes. 6 de Febrero de 1939. CGG-7-382-201-7.
 
718 Partes. 9 de Febrero de 1939. CGG-7-382-204-4.
 
719 Partes. 10 de Febrero de 1939. CGG-7-382-205-8.
 
720 Orden General de Operaciones nº 17. C de E de Aragón. 11 de Febrero de 1939. CGG-7-381-112-03.
 
721 Operacions 54 DI. DN-40-3-1.


.

5 de febrer del 2024

Programa de l'aniversari de la "liberación" de Berga de l'any 1970



Ara fa 54 anys, el 1970, en feia 31 que s'havia acabat la Guerra Civil a Berga. Com que el dia exacte, 2 de febrer, s'esqueia en dilluns, la celebració es va traslladar al dia 1, diumenge.

El programa, amb dibuix de l'escut de la Ciutat de Josep Ma de Martín, recorda que aquell dia de 1939 es va iniciar una "era de paz y prosperidad [...] que ha permitido el trabajo individual y colectivo que ha transformado, paso a paso, el aspecto de Berga".

Els actes van començar a les 11 del matí al Cine Catalunya, amb el lliurament dels premis als concursos escolars de cançons de Nadal i pessebres.  Seguidament, actuacions musicals dels alumnes de les Dominiques, Sant Joan i La Salle. Un llavors alumne d'aquest centre, el futur protocol·lista Dr. Carles Cortina Riu, va interpretar "Perduts en la immensa mar blava" i "El desembre congelat".

A dos quarts d'1 les autoritats van inaugurar la nova pavimentació de la plaça del Forn i seguidament es va fer una ofrena floral al monument als Caiguts. I per acabar, a la 1, Ajuntament va oferir un vi d'honor als excombatents  i als excaptius.

2 de febrer del 2024

2 DE FEBRER DEL 1939: 85 ANYS DEL FINAL DE LA GUERRA CIVIL A BERGA

 Amb motiu de l'escaiença dels 85 anys del final de la Guerra Civil a Berga recordem el fet amb fotografies de l'estat actual de dues de les trinxeres excavades a la serra de Noet i un escrit de mossèn Ballarín publicat el 1985 al diari Avui.


Estat actual (febrer del 2024) de dues de les trinxeres excavades a la Serra de Noet durant la Guerra Civil. Foto: BNG


Article de mossèn Josep Ma. Ballarín sobre la Guerra Civil publicat el 1985 al diari Avui.
 

1 de febrer del 2024

Conferència de Jèssica Jaques Pi sobre Picasso a Gósol (1906) al Museu Reina Sofia

 


Miércoles 7 de febrero, 2024 - 19:00 h

Picasso en Gósol, 1906: relato ginocéntrico y cuerpos de frontera
—A cargo de Jèssica Jaques Pi. Presentan y moderan Raquel Jimeno y Raúl Martínez

Esta conferencia trata las semanas que Pablo Picasso, Fernande Olivier y su cachorro fox terrier pasaron en Gósol en el verano de 1906 desde la perspectiva ginocéntrica, esto es, señalando la agencia que las mujeres tuvieron en la radical transformación de la creatividad del artista en ese momento y qué rastro dejaron en su obra para la posteridad. Se focaliza en los cuerpos de frontera del matriarcado gosolense, en qué debió sentir Fernande Olivier a 1500 m de altitud y rodeada de montañas y en la peculiar amistad de ambos con Gertrude Stein y Alice B. Toklas, tan presentes en su ausencia.

5 de gener del 2024

EL REGIDOR DE CULTURA DE SALDES ÉS UN DELS 16 EXPERTS QUE LA GENERALITAT PROPOSA PER A REDREÇAR L'EDUCAIÓ DEL PAÍS DESPRÉS DELS MALS RESULTATS A LES PROVES PISA

Joan Vila Farràs Joan Vila, el "Joan de cal Betes"

 

El "Joan de cal Betes" de Maçaners, Joan Vila Farràs, serà un dels dos representants de la direcció dels centres educatius privats a la comissió d'experts que haurà de dissenyar el pla de redreçament de l'educació del país. 

És llicenciat en Ciències per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Didàctica de la Ciència per la Universitat de Barcelona. Del 2004 al 2006 va ser director gerent de l'escola Pia de Granollers; del 2006 al 2016, secretari general d'institucions educatives de l'escola Pia de Catalunya (20 institucions); del 2015 al 2023, director gerent de l'escola Pia Balmes de Barcelona. Actualment és membre del plenari de la Cambra de Comerç de Barcelona, assessor en gestió educativa i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Saldes pel grup Tots som poble - AM.

 

Blogs de Joan Vila:

 

 

 

23 d’octubre del 2023

Temps de codonys



   Fotos: BNG

És temps de collir codonys. 

El pintor Joan Cervelló Iborra, "Cerve", cada matí, després de la caminadeta amb la senyora,  acostuma a passar pel bar Canigó de Berga. Allí, al cap de poc de prendre seient en una de les taules exteriors, s'abstreu d'aquest món, treu els trapaus d'aquarel.lista i plasma en el paper blanc la barana de davant de la betzinera,  els arbres del Passeig de la Pau o la moto que hi ha deixat aparcada l'ocasional cafetaire.

Aquest matí li han regalat dos codonys. Els ha posats sobre la taula i, abans de convertir-los en allioli per untar la torrada matinera o el codonyat de les postres del dinar, els ha immortalitzat en la primera aquare.la del dia.

17 de juliol del 2023

El bisbe Deig i l'alcalde de Berga, Ivan Sànchez, a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada. 2023


Llengua i Església. Als 20 anys de la mort del bisbe de Menorca i Solsona Antoni Deig

per SEBASTIÀ TALTAVULL (bisbe de Mallorca) i CARLES ARMENGOL (director general d’afers religiosos, Generalitat de Catalunya)

dia 18, a les 12 del migdia
‐‐----------


Municipi i construcció de país
amb NICOLAU GARCIA (batlle d’Elna, Catalunya Nord), IVAN SÀNCHEZ (alcalde de Berga, Principat), MIQUEL OLIVER (batlle de Manacor, Mallorca) i ANTONI FRANCÉS (alcalde d’Alcoi, País Valencià), entre altres
dia 20, a les 5 del capvespre

21 de juny del 2023

Ratafia berguedana

 Recepta de la meva mare,  Montserrat Canals, de 95 anys.

Per cinc litres d'anís, de la casa Destil-leries Vila, de Berga, fundada el 1917, on, entre bocois, passa l'estona una rèplica exacta de la Guita:

1 nou verda xafada

Mitja llimona

Fonoll

Menta

Sajolida

Timó

Buriol

Es deixa a sol i serena des d'aquests dies dels volts de Sant Joan i cap a Nadal, prèviament colada, ja està a punt per beure'n.










31 de maig del 2023

Subhasten "Paisatge de Berga", de Miquel Villà

 

La subhasta (casa Balclis, de Barcelona) acaba el 9 de juny a tres quarts menys tres minuts de nou del vespre. 

L'obra és datada el 1938 a Berga.

Sobre el pintor i la seva relació amb Berga vegi's l'interessant estudi El pintor Miquel Villà a Berga, de Climent Vilella, publicat a L'Erol el 2021.


30 de març del 2023

22 de març del 2023

El Pla d'Anyella

 



Un gos d'atura al solitari Pla d'Anyella. Foto:BNG

Encara no hi han pujat els ramats ni el paisatge s'ha vestit de verd, al Pla d'Anyella. Les ondulacions del muntanyam són ara marronoses, com el pèl del gos d'atura que seu i mira endavant tranquil: no hi endevina cap rastre de moviment. A primer cop d'ull,  la vegetació sembla adormida, embolcallada en el descans profund de la letargia hivernal. Però enmig de la pastura morta, desafiant el vent fred que hi bufa, ramats d'acolorides diminutes flors de safrà presagien la primavera que ja som i tan amunt arribarà més tard. 



11 de març del 2023

Subhasten un manuscrit sobre pergamí del 1282 del testament d'una filla de Murcurols (Gisclareny)

 



 Foto: SoleryLlach

L'esposa de Berenguer de Pinós, filla de Murcurols (Gisclareny), va demanar de ser enterrada al cementiri de Bagà i va fer donacions al monestir de Sant Llorenç prop Bagà i a l'església de Santa Eulàlia de Pi (Bellver de Cerdanya).

Aquestes dades consten al testament de dita senyora que  es conserva en un manuscrit sobre pergamí, datat el 1282, que el dimarts 21 de març serà subhastat a la casa SoleryLlach, de Barcelona. El preu de sortida és de 120 euros.

ADDENDA. Aquest manuscrit ha estat adjudicat avui (21.03.2023) per 420 euros.

 

5 de febrer del 2023

UN CAMP DE TULIPES DAVANT DEL PEDRAFIRCA

 


   Fotos: BNG

Avui estaven plantant un camp de tulipes a Saldes, davant de Pedraforca, al camí vell de Gósol, o carretera de la Baga, al fotogènic paratge que hi ha davant de ca l'Elies.

 Aquest matí,  en passar-hi pel davant, hem imaginat com, a l'estiu, el camp que havia estat de pastura o de patates enguany serà bellament  ornat pels frescos pètals acolorits d'aquestes flors originàries de Mongòlia, que van passar cap a Turquia -d'on és originari el nom, thoulypen, o sigui, turbant- i d'allà cap a Holanda. 

Si la iniciativa funciona com és d'esperar, tulipes i Pedraforca seran, aquest estiu, un del reclams turístics i fotogràfics de la comarca. 

16 de gener del 2023

DE QUAN EL CAPELLÀ-POETA CLIMENT FORNER PARLAVA DE GINA LOLLOBRIGIDA

Muere Gina Lollobrigida a los 95 años: romances, política, arte y polémicas
                Gina Lollobrigida
 

                  Mossèn Climent Forner al campanar del monestir de Serrateix. Any  2008. Foto: BNG       

         

 

Avui ha mort, als 95 anys, l'actriu cinematogràfica Gina Lollobrigida. Aprofitant l'escaiença, recordarem la menció que li va fer el poeta mossèn Climent Forner en un dels versos de la carta adreçada a l'Arcipreste de Hita en la qual, a més, esmentava Claudia Cardinale, Sophia Loren, Marilyn Monroe i Brigitte Bardot,

 

DE LA CARTA QUE L'ARXIPREST DE NAVÀS

VA ESCRIURE AL SEU COL·LEGA  EL

ARCIPRESTE DE HITA DESPRÉS D'HAVER LLEGIT 

EL "LIBRO DEL BUEN AMOR"

(fragments)


Les dones són encara l'esca de tots els mals,

la culpa de tots els pecats originals.

Curtes com van de roba, més curtes de gambals,

es baraten a tort i a dret per quatre rals.

 

La teva doña Edrina, per més que fos divina

i de tot l'univers la més bella veïna,

avui ja no fascina si no es diu Claudia, Gina,

Sofia, Marilyn, Brigitte i no fa cine.

 

Si vol que en un concurs la prenguin a mercè

que ensenyi les mamelles talment la lluna al ple,

que faci bones anques i llanci al vent obscè

la llarga cabellera com d'euga sense fre.