19 de març del 2022
ÉS A PUNT DE SORTIR EL LLIBRE "LLIRI D'AIGUA. POESIES I CANÇONS POPULARS", COORDINAT PER QUIRZE GRIFELL
VAGA DE MESTRES
Deu haver estat la ventada d'aquesta nit que s'ha emportat la pancarta que un sindicat de mestres havia penjat a la plaça dels Països Catalans de Berga, davant del magatzem del Josep Canal. Jo l'havia fotografiada per comprovar si algú s'adonava de l'error i el corregia. La natura és sàvia: ho ha fet el vent. La pancarta ja no hi és.
12 de març del 2022
Solsona: PRESA DE POSICIÓ DEL BISBE FRANCESC CONESA
Aquest matí ha iniciat el seu pontificat solsoní el bisbe Francesc Conesa. Com que des d'aquella comarca també es veu el Pedraforca i som del mateix bisbat, aquest quadern en vol deixar constància.
La cerimònia, retransmesa per a tot l'estat per la televisió dels bisbes, "Cadena 13", ha estat tota en català, fins i tot els parlaments del Nunci del Sant Pare, el filipí Bernardito Cleopas, que ja és mèrit.
Els cants han anat a càrrec de l'orfeó Nova Solsona i monsenyor Valentí Miserachs, director i mestre de capella de Santa Maria la Major de Roma, ha interpretat les peces a l'orgue de la capella del Claustre (el de la catedral està en procés de restauració).
Acabada la cerimònia religiosa, les comparses festives de Solsona han acompanyat el bisbe i demés personalitats fins a la plaça major, on, en honor del nou prelat, ha ballat l'Àliga.
Fotos: BNG
6 de març del 2022
20 de febrer del 2022
LES IMMATRICULACIONS DE L'ESGLÉSIA SEGONS EL POLÍTIC I ESCRIPTOR SOCIALISTA JOAN ROMA
En les darreres setmanes han aparegut novetats, discussions i algunes polèmiques a l’entorn d’un tema que he tractat, en aquestes pàgines de Regió 7. Pels qui no ho van seguir i per posar al dia alguns conceptes, em permeto, aclarir alguns dubtes i controvèrsies.
Aquesta paraula es refereix a donar d’alta en el registre de la propietat, béns que secularment pertanyien a l’Església catòlica, però que mai havia considerat necessària la seva immatriculació, perquè era de domini comú, aquesta titularitat. Ningú posava en qüestió la pertinença de catedrals, palaus episcopals, esglésies parroquials, cementiris, rectories, monestirs, santuaris, etc. Entre els anys 1946 i 2015, primer, i molt especialment entre el 1998 – 2015, mitjançant una normativa estatal, del temps del president Aznar, es va autoritzar una via extraordinària perquè l’Església catòlica podés immatricular milers de béns que tenia i té a tota la geografia espanyola, i amb ella, a Catalunya.
En un resum, necessàriament curt, concreto que en aquest període s’inscriviren 34.961 béns, dels quals 3.722 corresponien a Catalunya, i d’aquests 951, a les comarques de la Catalunya Central. Malgrat aquestes xifres puguin semblar elevades, no sumen tots els béns. En absolut. Aquests son els béns immatriculats per aquesta via extraordinària, però l’Església continua donant d’alta béns, clarament seus que documenta degudament per ser donats d’alta en el registre.
Per posar un exemple, en aquests moments es procedeix a donar d’alta la Catedral de Vic, que suposo ningú negarà que des de fa 1.000 anys, pertany al Bisbat. Bé, doncs, com aquesta catedral queden molts altres béns que es van donant d’alta, per evitar controvèrsies i disputes i deixar clara la titularitat per sempre més.
De fet, fa dos anys, ERC i algun dirigent d’UP, més per interès personal que no pas públic, van afirmar públicament que totes les immatriculacions de l’Església catòlica, eren indegudes, és a dir no ajustades a llei. Recordo que les immatriculacions fetes son un total de 3.722, de les quals 1.855 corresponen a llocs de culte, 1.518 a terrenys i 349 a edificis civils.
Aquest qüestionament de la legalitat, va portar fins i tot a ERC a muntar una Oficina de Mediació, adscrita al Departament de Justícia per “fer de mediadora “ entre els suposats autèntics propietaris i l’Església catòlica. Sé per informació extraoficial que el resultat és d’un total fracàs, perquè no hi ha hagut compareixences. Tant és així que no gosen contestar la petició via Parlament que hem fet, per justificar aquesta oficina.
Amb tot, com tota obra humana, i vista la polèmica, aquí i en altres indrets, el president del Govern, Pedro Sánchez, es va reunir amb el President de la Conferència Episcopal, per reclamar total claredat i transparència. D’aquella reunió en va sortir una xifra de possibles errors, fins un total de 965, a tot Espanya, i dintre d’aquests de 101, a nivell català. He estudiat al llarg dels anys, i més detingudament, en els darrers temps, aquest tema, i puc afirmar que les immatriculacions fetes a Catalunya son fidedignes a la realitat. Igualment les fetes a la Catalunya central. Poden haver-hi alguns pocs errors, que si es demostren seran corregits, però queden moltíssim béns per immatricular. I no hi veig cap mala fe, ni cap apropiació indeguda en totes les fetes fins ara. Estem davant una polèmica artificial i interessada.
18 de febrer del 2022
El Primer Emperador i la Reina Lluna, de Jordi Cussà
Consol Rafart
21 de desembre del 2021
HA MORT M. DOLORS SANTANDREU
M. Dolors Santandreu amb els historiadors Josep Noguera i Pere Anguera a la sala d'actes de l'Ajuntament de Berga, el 30 de març del 2007, amb motiu de la presentació del llibre dels acords reservats de la Junta de Berga,de Manuel Santirso. Foto: BNG
----------------------------------
La M. Dolors Santandreu (66 anys), que avui ens ha deixat, era historiadora. Pertanyia a una família molt arrelada a la ciutat de Berga: el seu avui havia estat director de la sucursal de Berga de l'antiga Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, i el seu pare, de l'oficina del Vall.
La M. Dolors es començar a interessar de ben jove en el món de la història a través de l'amic el seu pare, el medievalista Dr. Manuel Riu i Riu (@ el Manel dels ossos), amb qui va participar, entre altres actuacions, en les excavacions del monestir de Sant Sebastià de Sull, a Saldes.
Professionalment, es va dedicar a la docència com a professora d'Història a l'Institut Guillem de Berguedà. És autora de nombrosos treballs sobre aspectes de la història berguedana en publicacions diverses (revista L'Erol, butlletí dels Amics de l'Art Romànic, programes com el de la Festa dels Elois o del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt, etc.). El 2010 va publicar, amb la també historiadora Rosa Serra, el llibre Berga, una història per conèixer, que resumeix 12.000 anys d'història de la ciutat.
El Dr. Manuel Riu li va dirigir la tesi doctoral "La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga", que aporta valuosa i inèdita informació sobre com era la vida a la ciutat des de finals del segle XIV fins a mitjans del XV. Aquesta tesi roman inèdita.
2 de desembre del 2021
MONTCLAR DE BERGUEDÀ: EL PRIMER RECITAL DE JOAN MANUEL SERRAT
Ara que ha anunciat que es retirarà dels escenaris, és un bon moment per recordar que el primer recital amb públic de Joan Manuel Serrat el va fer a Montclar de Berguedà, el 19 de setembre del 1965. Amb ell van actuar, aquell dia, Delfí Abella, Xavier Elies, Guillermina Motta, Joan Ramon Bonet i Enric Barbat.
La "crònica" que el mànager dels Setze Jutges, Carles Pedrerol, va escriure de l'acte és aquesta:
"Observacions: viatge accidentat. Errada de camí. Arribada a un quart de dotze. Públic impacient i cantants irritats. Una sola tirada de tres cançons. Èxit franc. Públic de colònia estival i molts pagesos".
D'aquest mateix any és la seva actuació al programa "Ràdio-scope", que presentava Salvador Escamilla a Ràdio Barcelona, i el primer disc vinil, que és com eren els d'aquella època, a la casa Edigsa, amb quatre cançons: Ella em deixa, El mocador, La mort de l'avi i Una guitarra, .
30 de novembre del 2021
VILAWEB ENTREVISTA L'AVIANÈS EDUARD BARCONS, DE CAIXA D'ENGINYERS
La cofundadora de VilaWeb, Assumpció Maresma, entrevista avui l'avianès Eduard Barcons.
--------------------------------------------
Eduard Barcons: “Les finances sostenibles es quedaran per sempre”
Entrevista al director de Banca Institucional de Catalunya i les Illes de Caixa d'Enginyers
Per: Assumpció Maresma
Eduard Barcons és el director de Banca Institucional de Catalunya i les Illes de Caixa d’Enginyers. Vinculat al Berguedà al llarg de la seva trajectòria professional, li agrada de poder fer compatible el seu càrrec amb el fet de viure a Berga. Si pot, abans de començar la jornada laboral s’escapa a caminar o a fer esquí de muntanya. El seu llenguatge és una mica engavanyat, amb paraules massa tècniques, massa fredes o massa de màrqueting, però que transforma quan les acompanya d’unes altres que les travessen amb sentit regenerador. Sobretot la paraula “conseqüent”, que sembla ser el seu nord. En un moment tan crític com aquest, es mostra optimista. Creu que la banca cooperativa té futur i posa Europa d’exemple.
—Caixa d’Enginyers continua creixent, és a punt de tenir 210.000 socis. Quina és la clau d’aquest èxit?
—La Caixa d’Enginyers no és nova, l’any que ve fem cinquanta-cinc anys. I durant tots aquests anys hem anat fent les coses bé.
—Fer les coses bé no sempre és prou.
—En el cas de la Caixa d’Enginyers, fer les coses bé vol dir que som una
banca cooperativa, cosa que, entre més coses, implica una governança
absolutament diferent. Vol dir transparència, perquè el client és alhora
soci i, per tant, propietari del capital. Això trenca les dinàmiques
entre clients i accionistes. Si hi afegim molt bona gestió, fa que
siguem un model i referent de solvència en qüestions de fiabilitat i de
qualitat de servei. Som una entitat resilient, i ser cooperativa fa que
ho siguem més. S’ha d’anar creixent de manera ordenada i orgànica. Tenir
uns valors de gestió molt propis i uns de relació amb els socis ens fa
diferents i ens fa tenir un recorregut de futur segur.
—Tal com va el món de les finances, creieu realment que la banca cooperativa és un model de futur?
—Sí. Tot i que és veritat que a Espanya representem el 10%, si ho mirem
en un context comparat, veiem que a la resta d’Europa la banca
cooperativa té un pes important. A França representa el 60% del mercat
financer, a Alemanya és el segon grup després del “big bang”. I hi ha
més dades i exemples. Qui no coneix el Rabobank d’Holanda?
—El moviment cooperativista a Catalunya té un passat importat, però és en un bon moment, ara?
—No ho puc valorar. Som una part de l’economia social i la covid ha
posat de manifest, una vegada més, que aquests valors són en alça, i
també altament positius a l’hora de poder resistir de manera resilient.
El model cooperatiu és totalment complementari a més models
d’organització que hi ha a la nostra societat. Les dades europees
assenyalen que tenim un recorregut.
—Com es tradueix aquesta economia social i sostenible al dia a dia?
—No som un banc tradicional, som una caixa conformada per socis. Això es
tradueix en el fet que posem el soci al centre i donem serveis de valor
afegit. No parlem mai de les relacions a curt termini, sinó a llarg
termini en què la confiança i la professionalitat dels companys i
companyes són bàsiques. Jo, per exemple, sóc responsable del segment de
banca institucional i això vol dir treballar transversalment i buscar
acords amb més actors en l’àmbit socioeconòmic i treballar per intentar
de crear sinergies. Treballem transversalment buscant acords, i també
territorialment.
—Això de la sostenibilitat i les renovables, a vegades sembla un
missatge buit, de tant que el fa servir el màrqueting. Com el feu
creïble?
—Caixa d’Enginyers va crear l’any 2006 el primer Fons d’Inversió
Socialment Responsable. El 2019 se’n va crear un altre d’específic per
complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Estem absolutament
adherits a tot allò que fa referència al compliment de l’Agenda 2030.
Més enllà de ser una entitat financera i que ens deguem al resultat i a
la viabilitat econòmica, tenim cura de l’impacte ambiental i social de
les nostres activitats. No som una entitat que simplement té una
interacció de fluxos econòmics, sinó que volem ser un actor per mirar de
construir un desenvolupament sostenible més bo, intel·ligent i
cohesionat amb el territori. Actuem d’acord amb això. Com s’aconsegueix
que sigui realitat? Doncs, entre més coses, fent finances sostenibles.
En el fons, és una estratègia que va més enllà dels productes i serveis
financers. Més enllà de la viabilitat o de l’impacte econòmic, es té en
consideració l’impacte a escala social i ambiental, i també la
governança. I això es fa, per exemple, amb una gestió com la nostra, que
fa 25 anys que tenim 75 productes SGE. Les finances sostenibles es
quedaran per sempre. És un nou paradigma i a la casa ens el creiem.
—Finances sostenibles que vol dir a l’hora de la veritat?
—Són quinze anys de finances sostenibles, es diu aviat. El concepte de
finances sostenibles va començar aquí. Això vol dir tenir fons
d’inversió articulats amb aquests criteris, mantenir una oferta de
crèdit i que la nostra xarxa comercial es formi per tenir criteris SGE.
La societat cada vegada està més sensibilitzada sobre qüestions de
sostenibilitat i canvi climàtic. Els bancs ara han pujat al carro
d’aquest afer, però nosaltres fa vint anys que hi som. No som
oportunistes. Fa vint anys que ens ho creiem i que és al nostre ADN. No
és una eina de màrqueting per a vendre més. A la nostra cartera és
impossible que hi hagi afers de joc, d’armes, de tabac, i això vol dir
que som conseqüents.
—Sou una banca ètica?
—Ens definim com a banca responsable, però intentem de ser tan ètics com
sigui possible. Ens agrada ser curosos, també amb les paraules.
—Heu parlat de governança unes quantes vegades, per què la considereu tan decisiva?
—Sóc al banc d’ençà del 15 de febrer, però, per mi, assistir a una de
les nostres assemblees és força paradigmàtic. No són d’accionistes, sinó
de socis, que és molt diferent. Això és important per a entendre com
funciona una entitat cooperativa, en què una persona pot alçar la mà i
interpel·lar respecte de les decisions que es prenen, pot votar i hi ha
una transparència absoluta. Quan hi ha qualsevol queixa, no és d’un
client, sinó d’un soci. És clau i defineix la nostra governança.
—És un model de futur?
—Aquest entramat de comunitat ens fa molt més forts. No sóc economista
com per dir què passarà o si passarem del 10% en el pes del sector. Però
sí que tinc clar que creixerà perquè la gent cada vegada més vol poder
participar, poder tenir informació i poder interpel·lar.
—El creixement que fa Caixa d’Enginyers el 2017 és influït
pel fet que la societat catalana interpreta que és un projecte català,
sobretot perquè no canvia de seu. Però el vostre president sempre nega
cap caràcter polític a l’entitat. En algun moment d’aquesta conversa,
heu fet esment a Espanya i Catalunya. Què passa amb aquesta qüestió?
—El 78% dels socis, si no vaig errat, són de Catalunya, i el 22%,
d’Espanya. El meu segment és de Catalunya i Balears i per això parlo a
vegades de Catalunya i Espanya. En allò que fa referència al meu
segment, tenim la filosofia de ser a tot arreu. A les Balears, que és un
lloc molt interessant, tenim una oficina d’ençà de fa set anys.
—El nostre marc com a mitjà de comunicació no és l’estat espanyol, són els Països Catalans. Teniu oficines al País Valencià?
—N’hi tenim tres. A València n’hi ha una, i una altra dins la
universitat, molt pensada per al jovent. També en tenim una a Alacant.